ESLOVÈNIA: El llac de BLED

Bled és un llac de somni situat als peus dels Alps, amb una església i un castell. Tot configura un idíl·lic paisatge que no em canse de fotografiar mentre li done la volta. Cada prespectiva em sembla la perfecta, totes tenen un encís especial i diferent.

Bled és un poble menudet, no té més de 5000 habitants, però forasters… de forasters de totes les nacionalitats en tindrà molts més, i no és pel poble, sinó pel paratge que l’envolta que s’ho val. El motiu és el llac glacial Bled situat als peus dels Alps, que és realment bonic i transmet pau i tranquil·litat.

Bled és poble balneari, que és altre punt d’atracció. A principi del segle XX se’l considerava el més bonic de l’imperi. És una zona molt rica en fonts naturals subterrànies, per la qual cosa, hotels termals no en falten. 

Tot començà amb un metge suís Arnold Rikli que va fundar una clínica helioterapica, aleshores els europeus descobriren Bled i no han deixat d’acudir-hi per tractar aspectes de salut i benestar. Per tot arreu hi hotels amb saunes i piscines termals per acollir a tota la gent que arriba amb esta finalitat.

A banda del preciós llac, que només per veure’l val la pena anar al poble, i els balnearis que són una temptació per anar-hi i quedar-se, la principal atracció del paratge és que hi és l’única illa eslovena i enmig l’església de la Asunción. 

A l’església s’hi pot anar creuant el llac amb la pletna.

 La pletna és una embarcació de fusta que es remunta al segle XVI on caben al voltant de vint persones. Està conduïda amb rems per un “pletnarji”, són sempre homes i és un ofici que es traspassa de generació a generació, pares a fills. És la tradició que s’ha de complir.

Una vegada a l’illa, s’han de pujar 99 escalons de pedra fins arribar a l’església. Conta la tradició que els recents casats han de pujar els escalons, però ella als braços d’ell i sense fer parades per a demostrar la fortalesa per aguantar durant tota la vida  junts. Els eslovens compleixen amb la tradició, o al menys ho intenten.

A  l’església, es pot tocar la campana alhora que s'hi pot demanar un desig. Però no és fàcil: el desig es complirà si es tira de la corda amb la força suficient per a que la campana done tres voltes a la campana i sone tres vegades. 

La campana data del segle XVI i va ser enviada pel mateix Papa. Conta la història que el Papa la regalà després de saber que una tempesta va enfonsar l’original. L’original havia estat feta per una viuda desconsolada en morir el marit. Així que a Bled hi ha dues campanes: la del fons del llac i la del campanar. Cada Nadal es reviu la llegenda.

També hi ha un castell del segle XII construït dalt de les roques, a 150 metres sobre les aigües. El conjunt llac-castell-església és espectacular. El Castell medieval allà dalt, em recorda el paratge grec al Peloponéso de Meteora. 

Sovint s’hi celebren bodes i s’ha utilitzat com lloc d’encontres diplomàtics. Al castell es pot pujar i una vegada pagada l’entrada, que no és barata, s'hi pot visitar i gaudir de bones vistes. Nosaltres no ho fem, preferim quedar-nos mirant el llac des de baix i al castell només fer-li fotografies de lluny. Amb un macro incorporat a la càmera, com el que porta un dels amics que m'acompanya, es veu el castell a un tir de pedra.  

Foto de Jose Casañ.

Amb pluja i tot és un deliri fer el passeig. Els nenúfars es banyen però una de les flors es manté dreta. És una flor forta que aguanta la pluja que unes vegades cau dèbil i altres amb força.

Foto de Jose Casañ

 No em canse  de mirar sempre el mateix. En el passeig trobem pescadors que tenen la canya col·locada esperant que pique la pressa. Els pescadors tenen exercitada la paciència.

Estan endormiscats en una hamaca o en una tenda de campanya que alhora els protegeix de la fina pluja que de tant en tant cau però que no molesta, sortosament dura poc i para.

Seguint el camí vorejant el llac arribem a l’edifici que va ser residència d’estiu del mariscal Tito i lloc d’encontre amb polítics. No tenia mal gust el mariscal!. Tito de cada lloc que governava  es construïa una residència: la d’Eslovenia era  Bled.  L’emplaçament no pot ser millor, està just enfront de  l’església i envoltada d’un jardí. Actualment és un hotel, Vila Bled,  on s’han hostatjat personatges com Ghandi, el princep de Monaco o Paul Mc Cartney.

Al capdavall, malgrat la pluja intermitent, hem fet un relaxant i bonic passeig vorejant el llac i el temps se’ns passa volant mirant les aigües transparents i als ànecs que donen la benvinguda al viatger. Ha estat una caminada molt agradable.

Desprès ens asseguem a les cadires d'una terrassa coberta d'una cafeteria amb vistes al llac perquè comença de nou a ploure i no volem acabar remullats, a més a més volem tastar un pastis típic de crema i pasta de full típic del poble, "kremna rezina de Bled” que s’hi fa des de fa més de 60 anys. Volem... però malauradament s’ha acabat. És un pastis molt sol·licitat.

Per sort pel matí  he comprat a Liubliana el pastís típic i popular del país, la potica, que és com un bescuit farcit amb nous, també es pot omplir amb altres coses. N'havia comprat quatre només per a portar-los a la família. N’he agafat dos i els he repartit entre tota la colla que m’acomanya, hem eixit a mosset però amb la intenció n’hi ha prou. Això diuen no? Amb açò i cara al llac, hem celebrat el meu aniversari.

                 

QUADERN DE VIATGE, estiu 2017,  ESLOVENIA