CROÀCIA: un poc més sobre ZAGREB-III PART

A cada pas que done per Zagreb, m’agrada més, per ser menuda, per haver-hi  poca gent i perquè alhora hi ha molt que veure com una capital que és.

Seguim  el nostre passeig per la capital de Croàcia. Hem vist la zona de la catedral, i després hem parat al seu peculiar mercat d'ombrel.les roges. 

Zagreb és una ciutat molt acollidora. Hi ha cases del passat que ja no són palaus ni edificis oficials, és on ara viuen els habitants. Que bonic tot! L’ambient, els monuments...

Però si hi ha un monument característic de Zagreb és sense cap dubte l’església de san Marcos, del segle XIII, que ha arribat als nostres dies amb una barreja d’estils. El que més destaca, són unes acolorides  teulades formant el blasó de la ciutat i l’escut del regne triple de Croacia, Damacia i Eslavonia,  un estat medieval. Va ser l’antiga església parroquial de Zagreb.

A la mateixa plaça està el Palau Ban, barroc, seu del govern i l’edifici del Parlament de Croàcia.

És una de les places més visitades i fotografiades, uns musics ambienten amb cançons croates, estan a un cantó tot just al costat d’un edifici en obres. Pel que sembla eixe edifici fa molts anys que està així, té uns andamis col·locats a la façana i l'obra no avança, segons dieun la gent local, mai hi ha cap obrer treballant. És altre detall que demostra la deixadesa gubernamental per restaurar.

 Continuem el trajecte proposat i parem davant d’un edifici religiós. És la catedral greco catòlica de Zagreb, de ritus croata. L’església grega estava destinada als creients catòlics grecs. Un incendi va destruir tota la documentació i no se sap la data de construcció.

Arribem a una plaça, és la de santa Katerina. Parem front a la façana d’un museu peculiar: el de les relacions trencades, únic al món amb records de parelles frustrades.

Al fons, trobem  la primera escola de Zagreb fundada pels jesuïtes en 1607, hi s’educava a alumnes de totes les classes socials.

Tot seguit anem cap a un mirador on està la torre de Lotrščak i el funicular.

La torre data de segle XIII i es va construir per protecció. Al segle XIX es va afegir un pis i finestres a la torre. Des de l’1 de gener de 1877 es dispara un canó des de la finestra a les 12 del migdia amb la intenció d’assenyalar l’hora exacta, primer era per  als campaner de les esglésies de la ciutat, ara per a tothom.

El funicular està al costat, és el que fa el trajecte més curt del món: 66 metres de via només i una inclinació del 52%. Dura 55 segons. No puge, però tal volta té el seu encant. Hi ha una escalinata alternativa al costat. Uneix esta part alta amb el carrer Ilica, que es el comercial. Construït en 1890, funciona des del 23 d’abril d 1893 amb dos cotxes en els que caben fins a 28 passatgers en cadascú.

Al costat de l’entada al funicular està el parc Strossmayer, acondicionat a les donacions dels ciutadans dels segle XIX. Només li fem una mirada, però me n’adone al primer colp d’ull que es mereix més temps. Hi ha molta vegetació i es veu molt animat. És curiós, estrany, alhora que agradable i acollidor. Dels arbres pengen nines-titelles. Pense que deu ser una exposició temàtica provisional. Malauradament no podem quedar-nos més temps. Està ambientat estil dècada de 1960. Hi ha un autobús hippie per fer photo call. Resulta una foto graciosa.

A la ciutat li falta restauració i mà de pintura en  moltes  façanes però és una capital acollidora, llàstima que no es tinga ni diners ni  voluntat política en fer millores.

Per altra banda hi ha un aspecte que em crida l’atenció, i és que veig molta gent demanant pels carrers. Generalment les grans capitals són les que acullen gent buscant oportunitats de treball i si no en troben demanen, no se si és el cas, però veig molta gent necessitada pel carrer. En general a Croacia els sous base són molts baixos.

QUADERN DE VIATGE, estiu 2017,  CROÀCIA