Pàgines

dissabte, 17 de novembre del 2018

VALÈNCIA: MUSEU DE LA SEDA

A València trobem un lloc que em fa somniar desperta, és el museu de la seda. I és que, només anomenar la paraula seda em ve al cap Marco Polo i el seu viatge seguint la ruta dels comerciants.



Hui fem un passeig per València, pel centre històric, concretament pel barri de velluters.
Hui visitem un museu que alhora que representa una feina molt important per la València del passat  a mi m’evoca viatges. No puc evitar pensar en la ruta de la seda asiàtica i el països que trepitjaren el comerciants en el seus intercanvis de productes.
L’origen de la ruta de la seda està en un poble nòmada xinés al segle I a C. Amb el temps la seda  anava cotitzant-se cada vegada més fins a arribar, fins i tot, a ser utilitzada com moneda de canvi. Foren centenars d’anys els que els xinesos tingueren el monopoli del negoci.
Va ser al segle VI i VII quan començà a desvetllar-se i estendre’s el secret de la procedència del preuat fil. A poc a poc la ruta anà escampant-se. A la península ibèrica la cria del cuc arriba amb els àrabs. A València fou molt important al segle XVIII. Després per diverses circumstàncies la indústria anà perdent força, especialment a causa d’una epidèmia que atacà als cucs de seda.
El col·legi de l’Art Major de la Seda té el seu origen al segle XV.  Degut a l’incipient indústria, que cada vegada prenia més importància, es creà un gremi de velluters i tot seguit es creà també un  edifici que fóra la seu de reunions on  unificar criteris.


Amb el pas dels anys i segles i per diverses circumstàncies l’edifici de base gòtica va anar perdent la gloria dels anys quan fou utilitzat i en temps actuals urgia una restauració. L’any 1981 va ser declarat  monument históric-artístic nacional perquè a l’interior s’hi conserven gran  quantitat de riquesa artística frescos, mosaics, murals...
La tasca de restauració de l’edifici ha estat un gran esforç. La fundació Hortensia Herrerro  ha estat la impulsora, fundació dedicada a impulsar la cultura i de la que ja vaig parlar mostrant l’esglésiade sant Nicolau. La restauració ha durat dos anys, des de 2014 fins al 2016. Amb ella s’ha recuperat part de la història  d’un gremi impulsor de l’economia  valenciana i conegut  a nivell mundial.
Abans d’entrar a les sales del museu per saber la història, accedim pel pati a una sala on hi ha un antic teler i una jove fa explicació de com funciona. Ho trobe molt complicat, és una tècnica que requereix molta paciència,  els teixits que eixien en finalitzar la tasca són una obra d’art.




Després passem a la secció de la història, on es parla de la ruta de la seda, de la cria del cuc, dels tintes...de les confeccions, de moda... Són panels i expositors moderns dins d’una arquitectura que guarda el sabor de l’antiguitat. M’agrada.






Una vegada empassada la història travessant les diverses sales eixim al cancell principal per buscar unes escales que ens duen a l’arxiu. Diuen que és el més important i antic d’Europa d’estes característiques. És una font per estudiar l’economia valenciana. Hi podem observar cinc segles d’història escrita: pergamins, caixes, llibres d’actes, ordenances, llibres dels aprenents i dels mestres...llibres de l’administració... Hi ha tot un arsenal informatiu  format per 48 pergamins, 660 lllibres i 97 caixes. És lloc on els investigadors poden anar per consultar. Nosaltres sense ànim d’investigar si que no perdem detall de cada llibre que fa tants anys que va ser escrit, i en alguns casos intentem  desxifrar el que hi ha escrit amb una cal·ligrafia perfecta.



I quan eixim  de l’arxiu de nou anem al cancell per buscar escales. Pugem.



Entrem a la capella que té  un paviment molt cridaner de color verd i blanc disposat en diagonal creant un efecte òptic que atrau. Sobre l’altar hi ha un panel ceràmic dels segle XVIII que representa a sant Jerònim, el patró del gremi dels velluters. La sala està comunicada per mig d’una escala de caragol que va estar oculta darrere d’una paret. Imagine l’alegria de qui va fer el descobriment.


Anem a la sala anomenada de la pometa perquè al paviment hi ha decoració de pomes,  és la sala on els velluters es reunien per tractar els assumptes del negoci.


Però si hi ha una sala destacable és sense cap dubte la sala de la fama, pel paviment ceràmic que la decora que té més de 2000 peces. El paviment representa la importància de la seda arreu del món al segle XVIII.  L'observem. La fama està representada per una dona situada enmig de la sala. Al seu voltant altres quatre dones més estan sobre  un carro, cada carro es arrossegat per un animal que representa un dels quatre continents que aleshores, any 1757, es coneixien: Africa, Asia, Europa i Amèrica.


L’audioguia que ens han donat amb el tiquet d’entrada i que anem escoltant ens convida a buscar quin carro és de cada lloc. Cert que al principi ens costa  però després quan tenim al davant una reproducció en format quadre si que ho veiem amb més claredat: el cavall representà Europa, els elefants Asia, el lleó Africà i el caiman Amèrica.



Restaurar este paviment va suposar desmuntar totes les peces i una vegada restaurades torna-les muntar al lloc exacte. Una vegada hem vist el paviment per tots els costats, mirem el frescos del sostre representant al patró sant Jerònim.



Abans de deixar la sala de la fama mire per la finestra que dóna al carrer hospital i me n’adone que també hi ha ceràmica a la balconada. Ha estat una restauració molt acurada.



La visita conclou en una menuda sala amb peces de passamenaria i el telar per  confeccionar-la.



Acabem al lloc on vam començar el trajecte, al pati, que era l’antic hort de la casa del segle XV. Actualment hi ha un restaurant, un lloc idoni per prendre un refresc i assimilar tot l’art que hem trobat.


QUADERN DE VIATGE, VALÈNCIA abril 2018


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada