CENTRE CULTURAL LA BENEFICIÈNCIA de VALÈNCIA

Sovint passem pels llocs i no ens parem a mirar, o mirem sense observar. Sovint entrem a un edifici i no parem l’atenció en com seria el seu passat. I cert que és un exercici mental molt interessant!

Sovint passem pels llocs i no ens parem a mirar, o mirem sense observar. Sovint entrem a un edifici i no parem l’atenció en com seria el seu passat. Però hui no, hui mire, observe i  pare l’atenció en un edifici valencià que guarda en les parets moltes històries, i malgrat que segurament algunes són tristes i amargues alhora són esperançadores.

Hu vos mostre l’edifici de la Beneficència, us deixe pinzellades del que era temps enrere i en què s’ha convertit actualment. Està molt bé això d’aprofitar edificis i que tothom puga gaudir-ne’n.

Al passat va tindre molts usos, va ser construït l’any 1520 com convent de l’ordre dels Agustins. Després va ser ocupat pels franciscans dedicats a la veneració de la corona d’espines de Jesús, d’ahí el nom del carrer on està l’edifici: el carrer Corona.

La casa de la Beneficència s’hi instal·là a meitat del segle XIX. El convent va passar  a ser lloc on se socorria als necessitats, orfes i mendicants,   i també s’hi preparava per al món laboral, hi havia molta gent que rebia ajuda de la Beneficència per la crisi de la seda.

A la  dècada de 1990 la Diputació va mamprendre la tasca de la remodelació per acollir un complex cultural que  reuneix importants museus: el de prehistòria, fundat l’ant 1927, el d’etnologia fundat l’any 1983. Hi també hi és la institució Alfons el Magnànim i el Servici d'Assistència i Recursos Culturals (SARC).

M’agraden els patis tots ells amb sòcol, malgrat que no són rajols antics, si fan recordar el passat com a hospici. Vaig passant d’uns a altres. Alguns estan porticats amb columnes de ferro.

Els dies festius alguns patis són espais lúdics i generalment s’omplin de famílies amb xiquets…pare l’atenció també en uns còmics exposats a la paret lateral del pati central. És molt interessant.

Els jardins són de finals del segle XIX. Sovint  hi ha grups organitzats de gent que en manada eixen de dinar al restaurant i van a visitar els museus i les exposicions temporals.

Però el que especialment m’agrada és l’antiga capella erigida entre 1882 i 1883 d’estil neobizantí, actualment és el saló d’actes Alfons el Magnànim, i ocupa la part central de l’edifici. Crida l’atenció a la façana, les dos torres campanar i una porta d’estil bizantí oriental.

Que bonica és l’antiga església! Definitivament puc dir que este estil artístic m’encisa, la imitació bizantina està aconseguida, i ho dic amb coneixement de causa perquè encara tinc a la retina els monestirs ortodoxos de Romania. No puc deixar de mirar els mosaics omplint parets... el sostre cobert de pintures...els àngels i els sants per tot arreu... I mirant mirant veig una cúpula de ferro amb vidrieres de colors.

Si, el Centre de la Beneficència, és lloc on s’hi fan actes culturals públics i privats: concerts, teatre, tallers, taules redones, conferències, presentacions de llibres... Sóc una privilegiada per haver acudit a una presentació a un lloc tan magnífic i més encara per haver estat en qualitat de coautora.

Entre al museu d’Etnologia i al de Prehistòria que està de manera permanent al centre cultural. El de Prehistòria està obert al públic des de l’any 1982, tres anys després s’obriren les sales de prehistòria, la sala Ibérica, la romana i la biblioteca especialitzada. I mirant mirant faig un repàs de la història. Pare l’atenció en el que es mostra i es pot llegir al voltant del poblat ibèric de la Bastida de les Alcusses de Moixent perquè el jaciment, el tinc relativament no molt lluny de casa.

Alhora entre a les exposicions temporals que en el moment s’exhibeixen. No totes, trie dues. Hi ha una sobre el significat del cap tallat com a trofeu des de l’antiguitat fins el mon contemporani. Són fotos impactants i els cranis exposats resulta un poc esgarrifant.

I l’altra que m’agradà molt és “Beyond Hollywood: Identitats indígenes nord-americanes”, que  reivindiquen la identitat, està molt bé mirar llegir el panels, mirar objectes i fotos i escoltar testimonis a traves de vídeos, per trencar idees estereotipades que les pel·lícules americanes ens han inculcat.

El centre cultural de la Beneficència és una bona opció d’oci de la ciutat de Valencià. Tenen una programació ben assortida d’actes culturals i lúdics per a totes les edats i gustos i és un bon lloc per passar unes hores. 

QUADERN DE VIATGE, VALÈNCIA tardor 2018