Els pares de Hamid
arriben a Espanya procedents d’Algèria, comencen una nova vida allunyada dels
seus però tambè de les limitacions que suposava.
I així, compartint els dies amb la família del poble però intentant romandre separats del seu influx,
estiguérem fins al trasllat a Espanya. Beneït el moment quan ens va eixir
l’oportunitat de separar-nos per un temps d’unes idees que no ens agradaven.
Beneïts anys vivint fora, en els quals a les nostres ments creàrem l’Algèria
desitjada. Per això no et parlàrem dels aspectes negatius del país. Volíem
viure al màxim la vida nova i no entrava en els nostres plans fer memòria de
les raons per les quals se n’havíem anat. Potser actuàrem mal. Si és així crec
que estem a temps de posar remei. En estos moments em veig obligat a traure a
la llum tot allò que aleshores vaig callar per egoisme.
Ta
mare, vivint a Algèria amb limitacions per ser dona, va trobar este canvi
d’aires una bona notícia. Espanya ben aviat anava a iniciar una nova etapa
política, de segur beneficiaria a tots. I així va ser. En arribar-hi es va
trobar amb un món que li oferia unes llibertats personals que en Algèria no
haguera ni somniat.
Ara, en retornar al nostre món d’origen, he trobat un país
amb intents de modernitat però la tradició està molt arrelada. Ta mare també ho
veu. Note moltes diferències respecte a Espanya i em costa de vegades entendre
algun comportament dels meus paisans. La decisió està presa, hem decidit tornar
i ací estem de nou, passe el que passe.
ENTRE DOS MONS, (pag 27)
Mariló Sanz Mora, Ed NOVA CASA EDITORIAL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada