ROMANIA: PIATRA NEAMT

Piatra Neamt, ciutat pont per anar a Bucovina o Transilvània, és la perla Moldava per la riquesa arquitectònica.

Piatra Neamt és una ciutat de pas de camí als monestirs de Bucovina i no li dediquem molt de temps. Piatra Neamt és el resultat del govern d’Esteban el Grande, que va regnar entre 1457 i el 1504. 
D’Esteve, que va ser sant,  i el seu afany de construcció ja tenia referència  llegint sobre els monestirs on arribàrem en no res.

Piatra Neamt és lloc desitjat pel clima temperat, ni fred exagerat ni calor sufocant. Situada al costat del riu Bistrita ha propiciat la creació d’una industria hidroelèctrica, que ha ajudat a controlar el cabdal del riu i evitar destrosses per les crescudes. Hi ha un telefèric, anomenat Telegondola que eix de l’estació del tren i puja fins a 657 metres dels montes Colza. El viatge en una de les 22 “gondoles” dura 6 minut i recorre 2 km, és una panoràmica de la ciutat completa. Nosaltres no pugem, només el veiem.

També, si es disposa de més temps, es poden visitar nombrosos museus. Però nosaltres estem poc i en un curt passeig per la ciutat parem a la plaça Libertati, on hi ha gran part dels monuments destacats. De tots un dels més importants és la cort principesca amb l’església de San Juan d’estil moldau amb elements bizantins i consagrada a l’època d’Esteban el Grande. Els murs exteriors policromats són cridaners i són un tast dels que anem a veure a Bucovina on estan els monestirs Patrimoni de la Humanitat.

Altre monument important és la torre del rellotge de 1499 que era el punt d’observació.

També hi ha unes ruïnes.

S’hi respira aire de festa, i és que al dia següent és la festivitat de la Mare de Deu, el 15 d’agost, que és dia molt important per als ortodoxos. De fet a l’església estan fent ofici religiós, està de gom a gom i ni podem entrar. La plaça és espaiosa i els xiquets juguen al seu aire vigilats per les famílies. Però no hi ha perill, la plaça és molt gran.

Fem nit en un hotel que recorda l’època soviètica, ben situat perquè des de la plaça principal el veiem, però aparentment està antiquat. És molt representatiu de l’edificació propulsada  en temps del dictador.

Ens diuen que és un hotel parcialment renovat, però malauradament a mi em toca l’habitació no reformada i té moltes mancances. Només és una nit, em dic per consolar-me.

Però el que resulta realment una contracció és pujar al pis 12 i trobar una terrassa amb vistes i un bar de copes ultra modern i ple de gent jove. La veritat és que havíem observat que a l’ascensor pujava molts xics i xiques ben arreglats però pensàvem que eren clients hostatjats. I resultà que no, les nostres especulacions van ser errònies. Qui anava a pensar que el bar de la terrassa de l’hotel és el lloc de moda del poble? I no només és la gent, és la decoració, el disseny... contrasta trobar-hi espais diferenciats per a lectura o per a conversa més assossegada amb sofàs o altres racons ja en la terrassa amb cadires i taula. I a la terrassa que per altra no té cap vista espectacular hi ha fins i tot un aparell tipus llarga vista per mirar. Mentre reescric estes notes encara estic bocabadada del que vaig veure allà dalt, va ser obrir les portes de l’ascensor i com si entrarem a altra realitat diferent a la de baix. Una realitat que siga dit de pas, em va agradar perquè hi havia varietat i comoditat.

Si algú va a Piatra Neant alguna vegada que vaja a l’hotel CEAHLAUL de tres estrelles i ho comprove pujant a la part alta.

QUADERN DE VIATGE, ROMANIA, estiu 2018