Ja sé què fa el ratolinet Pérez amb les dents que arreplega de tots els
xiquets del món, ho sé perquè he estat al seu antic magatzem de dents que té a
València. Tot un privilegi i un goig.
L’antic magatzem de dents del ratolinet Pérez és un lloc màgic ple de
jocs i artefactes interactius, ple de color, llum, so, moviments, màgia,
il·lusió, somnis, fantasia... ple d’innocència i credulitat. És un lloc amb el
que els xiquets i xiquetes queden meravellats pel que veuen i el que escolten.
Als adults també ens agrada, veiem que les actrius- monitores que estan al càrrec, Rosa
i Paula són molt professionals. A més a més
quan més mirem tot el que hi ha i escoltem el que conten, més ens fa
pensar en la gran capacitat imaginativa que ha pogut tindre el cap pensant que ha ideat tot
l’engranatge.
Quan he sabut qui era la persona tan creativa que està
darrere de tot, he entès que estiga tot tan ben ideat i perfecte. El cap
pensant és Vicent Vila, que sap molt sobre el tema perquè va ser durant dècades
responsable de l’àrea de teatre infantil de la sala Escalante i a més a més va
ser el creador del grup Bambalina titelles, junt al germans Policarpo, allà per 1981. Ho sé bé perquè sóc de la Vall d'Albaida, comarca d'on procedeixen i he anat complint anys gaudint de les seues actuacions.
Durant tota l’hora, o un poc més, que dura el recorregut per un espai que per altra banda és molt menut, veiem el procés, com encenen
les màquines, com llaven les dents... i el xiques i xiquetes poden participar enecent i apagant màquines.
És molt divertit.
En una casa en miniatura plena de detalls, veiem on dorm, on menja o on
treballa el Sr Pérez quan va a la factoria i també on dormen la resta de
ratolinets treballadors a la fàbrica.
...i on estan els regals per embolicar...
Ara ja sé que les dents arriben en tren, per mar o a traves de tubs des
de cada racó del món. I arriben a les màquines de la factoria que les processen
per a reconvertir-les. I no dic en què perquè aneu i que us ho conten.
Està molt bé l'ensenyament bucodental que acompanya la
història. Els xiquets no perden detall i estan atents.
Hi ha petjades de ratolinets per
tot arreu, és que com sempre van d’un lloc a altre!
Diuen que les dents mai desapareixen només que canvien de lloc. Quan jo
era menuda Pérez encara no es dedicava, com ho fa ara, a arreplegar dents i donar a canvi regalets.
No vaig tindre eixa sort!. Però jo era una xiqueta que m’estimava tot el que
era meu i no podia abandonar en qualsevol lloc les dents que em queien, així que les guardava en ma casa. I sabeu a
on? Doncs en el terrat on ma mare estenia la roba, en una paret feta de pedres que
no estava lluïda i entre els forats que hi havia de pedra a pedra... hi guardava la meua dent recent caiguda.
Recorde que sempre que pujava al terrat les mirava. Eren part meua. Un dia van
fer reformes en casa i la paret va ser lluïda i les dents hi quedaren
soterrades de per vida. Sempre que puge al terrat recorde la devoció que li
posava guardant les dents enmig de les pedres. I pense si en un futur allunyat,
alguna vegada enderroquen la casa i algú troba les meues dents, pensarà tal volta que en eixa paret hi hauria una persona
emparedada. Quan ho pense, sempre em fa somriure.
Després del recorregut els xiquets i xiquetes han escoltat el ratolinet, però com està en Paris, és via internet, però prèviament li telefonen.
Tot un honor escoltar les seues paraules.
A banda del recorregut descobrint la màgia de cada màquina i racó, la
factoria ofereix al públic infantil obres de teatre, que segur que estan molt
bé. Ho aconselle tot, cert que val la pena anar-hi i viure un ratet dins
d’una bombolla d’il·lusió.
Al final parem l’atenció en la
botiga que està a l’entrada, quin goig! em falta temps per mirar-ho tot. Està
plena de joguets, antiguitats i llibres. Que bonic! Estic segura que tornaré.
 |
QUADERN DE VIATGE, VALÈNCIA, març 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada