ALMERIA: Seguim el passeig per la ciutat-2

Tothom va a Almeria per visitar l’Alcassaba  i la catedral, però tampoc hem d’oblidar parar l’atenció en una obra d’enginyeria singular anomenada el cable ingles, que hi ha al costat del mar.

La catedral és el monument important de la ciutat, junt a l’Alcassaba i un poc abans d’arribar-hi passem per una plaçoleta. Hi ha moltes a Almeria que tenen el seu encant. Encara que en alguna que altra s’han fet aberracions arquitectòniques que no deurien d’haver-se permès. Com s’hi pot construir llevant la vista d’un monument tan important?

M’agrada molt la catedral que sembla més un castell fortificat que una edificació religiosa. I com tinc moltes coses que contar, mereix un apartat a banda, al igual que el té la Alcassaba. Al costat de la catedral  està el museu de la guitarra “Antonio Torres, considerat el pare de l’instrument musical.

També, molt a prop, està la casa de los Puche del segle XVII, actual seu de la germandat del Prendimiento. Entrem-hi al pati. Hi ha exposat un betlem.

No molt allunyat està el convent de clausura de las Puras declarat bé d’interès cultural des de 1982. Parem l’atenció en la façana del segle XVIII.

Seguim el passeig i anem a la menudeta plaça Campoamor, on hi ha un mosaic de Sant Valentí, el sant de l’amor, fet per un artista local. Envoltant el mosaic hi ha uns cadenats símbol de l’amor etern. Als arxius d’Almeria, hi ha documents del segle XVIII que porten a pensar que a la catedral reposen restes del màrtir Valentín sacrificat per defendre els enamorats cristians. L’any 1965 l’arxiver de la catedral va recopilar documents de 1789 en els que s’hi constatava la donació d’un cos embolicat en un llençol, la donació procedia d’un beat assidu a les catacumbes romanes. El nom del cos donat era Valentinus i es va pensar que era del sant de l’amor, malgrat que en l’època romana era un nom assidu. Els 14 de febrer dels anys 1966, 1967 i 1968 la catedral  va rendir homenatge al suposat cos fent una imatge de drap. És un mite? És cert? Jo només ho anomene per a que se sapia. Mai s’hi va trobar el cos. Hi ha qui diu que va ser robat durant la guerra civil o que està soterrat en lloc amagat. Quan l’any 1969 el vaticà va prohibir el culte a san Valentí per tindre procedència pagana, el ritual es va cancel·lar, però ja havia arrelat a la ciutat d’Almeria. El mosaic de la plaça on estic en este moment ho demostra.

Després ens dirigim cap a la plaça de la Constitució. Arribem. És  una plaça porticada també coneguda com la plaça Vella, on en temps passats muntaven el suc àrab. Hi està l’edifici de l’ajuntament de finals del segle XIX . Actualment està en obres.

Enmig de la plaça està el monument de 18 metres d’alt dedicat als màrtirs de la llibertat, conegut com Monument de los Coloraos o Pingurucho. Fa homenatge als lliberals que arribaren a les costes d’Almeria i es pronunciaren contra l’absolutisme de Fernando VII i foren afusellats el 24 d’agost de 1824.  És una gran columna de marbre de Macael rematada amb un capitell corinti i una  esfera que simbolitza el sol. El monument original va ser destruït en arribar el franquisme però  en 1988 es va reconstruir a petició popular.

A la mateixa plaça esta també el centre de interpretació Patrimonial que va obrir les portes en 2014. Hi ha una gran maqueta en vertical que crida l’atenció i desperta la curiositat. El centre és un museu dedicat a la història local amb una terrassa mirador amb vistes a l’Alcassaba i a la plaça. L’entrada és gratuïta i nosaltres tenim la sort de que just quan arribem, hi ha programada una visita teatralitzada molt didàctica i divertida.

En el nostre passeig veiem el convent de las Claras i entrem.

Passem per Calle de las tiendas, estret i de vianants, que es remunta al segle XI,  un dels més importants d’Almeria en l’antiguitat on predomina el comerç i lloc de bars i tapes.

En este carrer està l’església de Santiago d’estil gòtic mudèjar  construïda entre 1553 i 1559 pels Reis Catòlics i és una de les més antigues de la ciutat. Té una torre cridanera de 55 metres i una portada lateral monumental. Va ser construïda en honor a Santiago Matamoros, i en la porta el trobem hi representat vestit de soldat i a cavall.

I seguim el passeig... Arribem al mercat central de 1892 exemple d’arquitectura de ferro del finals del segle XIX i lloc de venda dels productes típics que són atracció turística.

Volíem visitar el refugis antiaeris, però no ha pogut ser. S’ha de fer reserva prèvia per Internet. El que si visitem són els aljubs àrabs manats construir pel governat Jairan per abastir a la població. Estan tot just al costat. Hi havia 6 aljubs i cadascú li cabia més de cent mil litres d’aigua. S’hi conserven tres naus intercomunicades amb columnes romanes i arcs califals. Actualment és un centre cultural seu de la penya El Taranto, hi ha una exposició permanent i cada quinze dies un espectacle flamenc per als socis  i si queda espai queda obert per al públic en general.

Si seguim el passeig de Almeria en direcció contraria a la porta Purchena arribem al mar. Però abans d’arribar, veiem per fora un edifici singular: el museu de doña Pakita on estan representats artistes del segle XX siga locals o que han tingut relació amb Almeria.

Però si parlem d’edificis singulars hem de parlar del Cable ingles que  s’utilitzava per al transport de productes miners. És una via que va de l’estació de trens fins el port. Va ser construïda a principis del segle XX, concretament l’any 1904, seguint els ensenyaments de Gustave Eiffel. Va funcionar fins a la dècada de 1970 i actualment es bé d’interès cultural.

Al costat del cable Inglés hi ha un monument a les víctimes de Manthausen per a la memòria històrica. Són 142 columnes blanques i un monument central. Va ser inaugurat l’any 1999. Un almerienc que va sobreviure al camp i va retornar a  Espanya l’any 1963, va ser el promotor de la construcció del memorial. Em recorda un poc el que hi ha a Berlin dedicat a l’holocaust, l’alemany es més gran, però l’almerienc a xicoteta escala té el mateix significat:  recorda sofriment i barbàrie.

I també dóna pesar veure que hi ha una placa commemorativa on explica la raó del monument que quasi no es llig per culpa d’ algun fet vandàlic de gent que no sap tindre cura del patrimoni. Estes coses s’haurien de vigilar i no consentir.

Es pot baixar també al passeig marítim i a la platja per  la rambla Federico Garcia Lorca on  hi ha gran ambient perquè està la fira de Nadal i els preparatius per a l’arribada dels Reis Mags d’Orient.

QUADERN DE VIATGE, ALMERIA, desembre 2019