VALÈNCIA: La Cripta Arqueològica de la Presó de Sant Vicent

El lloc causa respecte, tal volta també màgia o un no sé què, el que és cert és que és una menuda joia que conta molt al voltant de la història valenciana.

Estem fent turisme per València i en esta ocasió descobrim un racó més de la ciutat, un lloc realment especial, sabia que existia però encara no l’havia visitat. I realment ha estat una troballa espectacular perquè  desprèn màgia, és com una xicoteta joia preuada. I no penseu que és un terme exagerat.

Em dóna la sensació que és un lloc poc conegut, poc visitat, tal volta no estiga a les guies de turisme i això el fa ser invisible per als forasters que visiten la ciutat. I mira que està cèntric! Mira que està a prop de tot!. Però sembla invisible als ulls de tothom. Tal volta tampoc se li dóna la suficient importància des de les entitats corresponents, m’ho fa pensar el fet de veure el cartell de l’entrada trencat, com també oblidat perquè no té cap interès.

Malgrat tot, nosaltres entrem. Recorde que quan fa anys anava a València, a prop de la catedral, hi havia obres. El departament municipal d’arqueologia dependent del servei de Patrimoni artístic històric va iniciar l’excavació arqueològica en este lloc l’any 1989, quan s’enderrocà un edifici que envoltava la Presó de Sant Vicent que està a la part posterior de la Cripta.

Quan preguntava què passava sempre deien que s’havien trobat restes arqueològics importants. Sovint passava pel lloc i les obres continuaven.  Al cap d’uns anys vam poder veure que s’havia descobert. A hores d’ara encara s’especula si l’edifici estava connectat a la catedral, si hi va ser enterrat un bisbe romà...estem parlant de molt enrere en la història.

El que si és cert és que després de la conquesta cristiana l’any 1238 sobre les ruïnes que quedaven de l’edifici, Jaume I manà construir una capella dedicada a san Vicent Màrtir. I és un dels espais històrics  recuperats, la capella del segle XV que segon deia la tradició popular era la cripta de la presó de sant Vicent, el lloc on va estar pres el sant a principis del segle IV època en la que els cristians estaven perseguits per ordre de l’emperador romà Diocleciano. Així que bé es pot dir que es història dels inicis dels cristianisme.

Està en un edifici visigot. A dins hi ha des d’un mural romà del segle II fins a recipients islàmics del segle XI.

No vaig a parar-me en la part artística, sóc profana en el tema i no vull caure en errades. I m’encoratja no saber més per poder apreciar millor el que m’envolta. Però com en este món, tots no podem saber de tot, em conforme en saber apreciar el valor i reconèixer el magnetisme que ho envolta. I sobre explicacions, millor no parlar del que no se sap i més si hi ha manuals i articles que ho expliquen al detall. Però si que parle del que em fa sentir estar en una sala on hi ha tanta història.

El lloc causa respecte. És un lloc gelat però alhora acollidor, tal volta perquè és menut i hi ha una atmosfera de tranquil·litat. No hi ha visitants, recorrem la sala a soles. Anem llegit cartells, mirant plànols, observant objectes...

La cripta acull una capella funerària amb una planta de creu que segons diuen els entesos possiblement estava connectada a l’antiga catedral de la qual es conserva alguna par. Hi ha  dos monumentals tombes de llosa datades de l’època dels visigots.

En el creuer de la sala hi ha cancells  decorats que envolten la sepultura d’un bisbe mort a meitat del segle VI. Crida l’atenció l’altar. Tot es va trobar en molt bon estat de conservació.

Eisc de la cripta reafirmant la meua ignorància en alguns temes i valorant la saviesa dels que saben entendre les troballes i saben classificar-les, ordenar-les i exposar-les per a intentar fer-nos entendre-les un poc als altres. Per a tots ells i elles, va el meu respecte.

QUADERN DE VIATGE, VALÈNCIA tardor 2019