Al barranc del riu Clariano hi ha un
vaixell carregat d’imaginació i art, bones iniciatives didàctiques i
turístiques, és un vaixell que convida a embarcar-se i deixar-se guiar.
Un dia vaig veure en la premsa una foto d’un vaixell i em cridà l’atenció.
No era un vaixell usual, és cert que transmetia el missatge de llibertat i
estava al riu, com molts… però este era especial, tenia molt de color i
creativitat. Des d’aquell moment vaig sentir curiositat per aquell edifici amb
el perfil de nau tan cridaner, volia pujar-hi, veure’l amb detall, embarcar-me,
volia conèixer el seu capità i la seua història. I ho vaig fer.
L’edifici-embarcació que abans era una fàbrica tèxtil i actualment és on està la
fundació Salvador Mollá, està ancorat a Ontinyent, al costat del riu Clariano, entre
l’antic Pont de Santa Maria i el modern pont del Salt del Bou, dos ponts
importants de la localitat que simbolitzen el passat i el món actual que
envolta el municipi.
Salvador, que és el polifacètic artista que va convertir el que quedava d’una
antiga fàbrica de fils en un projecte de vida i de treball, atén amablement a
tota persona interessada en saber al voltant de la fundació i del filaner i
explica amb il·lusió tot el que s’hi fa.
Per arribar-hi només passar el pont de Santa Maria, cal enfilar-se pel
carrer del carril, que baixa directament al riu. I en no res ho trobem. Al fons
l’altre pont modern custodia.
Salvador ens espera. A la primera
ullada del filaner quede bocabadada i pense quantes hores de treball any rere any, haurà
necessitat per transformar un edifici vell i abandonat, en el que estic veient: un centre cultural amb
façana singular en un entorn quasi bucòlic. I segueisc pensant quantes canyes i
brutícia, quantes brosses i males herbes haurà tingut que llevar Salvador per netejar l'entorn. Però també sé
que quan hi ha una il·lusió i un projecte en ment, tot esforç val la pena.
Abans d’entrar a l’edifici cal creuar el riu per una passarel·la, un riu que ara
porta l’aigua transparent... i cal parar l’atenció en escoltar els sorolls de l’aigua seguint el seu
camí... s’ha d’observar les oques i ànecs que hi
naden... i veure la vegetació que ho envolta i que en conjunt donen a l’edifici un atractiu particular.
Les aigües que ara donen bellesa al lloc, fa uns mesos es tornaren
boges i destruïren tot el que trobaren al seu pas. Malauradament no és la
primera vegada que la fúria de l’aigua destrossa. Salvador ens conta l’esforç
que ha suposat recuperar de nou tot l’entorn que la pujada del riu va fer
malbé. Ja ho diu la dita, Al costat del
riu, no faces niu...Sempre hi ha risc.
L’exterior de l’antiga fàbrica amb un revestiment metal·litzat, és una
façana amb simbolisme.
En primer lloc, representa la nau que navega, que avança...que
no para..., és el que jo pense. I és així com, sense parar, va omplint-se amb decoració a poc a poc i
l’interior va renovant-se a mesura que l’artista crea.
En segon lloc, segons conta l'artista creador, està
decorada amb elements tèxtils que representen els orígens, el que era abans de
ser fundació d’art. Així al tapis qualificat com “el més gran del món”, s’hi poden veure fils teixits i
botons. Hi ha molt de treball fet i amb tota seguretat Salvador invertirà més temps i imaginació per
anar omplint totes les façanes de l’antiga fàbrica fins a completar el vaixell
sencer.
En tot el que s’hi veu, fora o dins de l’edifici, la modernitat i la
tradició van de la mà. Qualsevol racó és bo per col·locar el fruit de tanta
creativitat.
El passat inspira a Salvador per a re-inventar noves coses. La nau esta
carregada d’art i de bones intencions culturals i turístiques que tan de bo
tingueren més recolzament de les entitats que corresponen i tingueren més difusió.
És realment una llàstima que este fantàstic projecte i un edifici tan peculiar, no
siga conegut i reconegut per més gent. Només per veure tota la imaginació invertida val la pena. L’exterior-façana bocabada i l’interior no defrauda.
Salvador Mollá és un artista, ceramista de base però domina l’escultura
barrejant tots els ingredients que troba: ferro, acer, fusta, boga, vidre,
corda, ceràmica…de vegades empra un element, o dos, o tres...i de vegades quasi
tots. Utilitza molt de material reciclat donant-li formes insospitades. No hi
ha límit en la imaginació d’este autodidacta que seguint la inspiració i amb
gosadia crea obres harmòniques i interessants, unes són
instal·lacions, altres escultures de terra i altres de paret.
El seu art és
innat. Hi ha peces esmaltades, altres sense pintar, cossos de dones, d’homes, pomes...
cadires… moltes cadires….i artefactes variats. És art abstracte que té tot el seu
significat, el que li va atorgar el creador mentre el feia i el que suggereix a
qui ho contempla. Passa com en la literatura, l’escriptor escriu i el lector
interpreta. No hi ha lectura única i totes són vàlides. En el cas de l’obra de Salvador Mollá, tal
volta hi ha peces que no se sap ni com mirar-les però hi ha bellesa i amb això
ja hi ha prou.
Salvador ens guia i va explicant. A la fundació també hi ha una secció dedicada
al ciudatà ontinyentí Josep Maria Bartolomé, Manduca, un pintoresc pintor molt
conegut pels ontinyentins. En morir Manduca, Salvador es va fer càrrec de la
seua producció pictòrica. Quan jo hi vaig, eixe apartat no és visitable.
Salvador està recol·locant tot el
material que té i en eixos moments l’obra de Manduca la té guardada i no és visitable. Tornaré a
veure-la quan estiga a punt per visitar.
A mi m’agrada l’art que estic veient. És un compendi de creativitat. No sóc
cap entesa en qüestions artístiques però veig algunes peces artístiques que em transmeten emocions, m'atrauen per impactants o simplement perquè tenen
una barreja que forma un conjunt coordinat.
Pugem a la terrassa. Especialment captivadora és la doble coberta que hi
ha, la que comença en una banda amb un format de ferro més tradicional i acaba a
l’altre costat amb un estil totalment modern, és lluminosa pel blau intens que dona
un toc contrastant.
Ja la veia des de baix i em preguntava què podria ser allò. una vegada a la part alta, el misteri està desvetllat.
I en la mateixa terrassa hi ha més instal·lacions escultòriques i un cotxe folrat amb trencadis, que em recorda altres llocs on s’ha utilitzat la mateixa tècnica.
En eixir de l’edifici, la visita continua per la Riba d’Art, on hi ha més
peces escultòriques.
Com m’agrada la simbiosi art natura! De nou imagine el pesat
treball que haurà tingut que fer Salvador per netejar de brosses el lloc i així
instal·lar les seues criatures artístiques per a que estiguen còmodes. És una passeig agradable. I com en
tot, aci també la tradició es barreja amb tocs innovadors.
No tenim prou ulls per mirar, hi ha obres en amagatalls, veig un bou que em recorda la festa tradicional
ontinyentina i fins i tot a la part alta, a l’esplèndid mirador, hi ha una Mare
de Déu en un altaret, que fa honor a la patrona d’Ontinyent.
Tot el que Salvador exposa a la fundació té un preu. Està a la venda.
Mentre caminava per les diferents sales
pensava que si este edifici i tot el que conté estiguera en altra localitat amb
més repercussió turística, Salvador seria més conegut i tindria més compradors. Totes les peces són úniques,
incomparables, singulars. Jo les imagine decorant cases rustiques i cases ultra
modernes, en totes anirien bé estes peces. Hi ha per a tots els gustos. No sé
si els encarregats de turisme ontinyentí s’han adonat del valor que té un
edifici semblant i l’art de Salvador Mollá per a la població, no sé si el
filaner està al llistat de possibles visites per Ontinyent, en tot cas, si no
està, deuria d'estar. Pense que tothom deuria conèixer este lloc, tan adults com
xiquets i xiquetes. M’alegra saber que l’obra que estic veient s’ha propagat
per Europa i també es coneguda en la Marina. Al Verger hi ha una, diguem-ne, sucursal del que es visita a Ontinyent, d’exposició i venda del seu art.
La nostra visita acaba al centre social on acabem la conversa amb l’artista
i li donem les gràcies per l’atenció rebuda.
Li dic que vaig a recomanar a tothom que conega este espai i les
iniciatives turístiques i didàctiques que proposa. I ho dic amb convenciment. L’art
modern que acull la fundació obri la ment a que tot és possible i a la idea que
ser original, ser únic, ser valent i lliure és viable. I a més a més ressalta
la idea del reciclatge. No és un bon ensenyament per als nostres fills o
alumnes? Creativitat, deixar volar la imaginació i fer amb les pròpies mans una
peça és una de les propostes de la fundació dins d’un projecte de visites guiades
experimentals, en les quals qui participa, a més a més de gaudir de les
explicacions de l’artista mentre li mostra la fundació, la Riba de l’Art, la
terrassa, el centre social... acaba fent un taller de ceràmica, que al cap
d’una setmana es pot emportar a casa. Estic segura que als menuts i menudes que
gaudeixen tant jugant amb el fang, els agradarà esta activitat didàctica tan
enriquidora. A més a més Salvador Mollá fa visites guiades concertades a adults i segur que si alguna persona està interessada
podria llogar algunes sales per a qualsevol iniciativa artística o proposta sociocultural.
Només cal posar-se en contacte amb Salvador i ell contestarà.
Excepcional,un comentari molt acertat..
ResponEliminaM'alegre que t'haja agradat. Gràcies pel comentari.
ResponElimina