ALEMANYA: HAMBURG-I PART, monuments i carrers

Diuen que s’estima més el que es coneix i només entrar a Hamburg dic que  m’agrada. Tal volta és perquè em sé el plànol de la ciutat quasi de memòria.

Estem al nord d’Alemanya, a Hamburg, que és la segona ciutat més poblada del país després de Berlín. Només entrar-hi m’agrada. No sé per què, si per l’ambient, pel color, per la gent que veig…no es pot explicar però a mesura que passen les hores l’atracció és més gran. Diuen que s’estima més el que es coneix i en este cas sense haver trepitjat encara la ciutat sembla que ja he estat en ella perquè  em se el plànol de la ciutat quasi de memòria, com el de Berlín. Tots dos els he estudiat en profunditat per orientar-me sense dificultat. Eixe detall fa que tot el que veig ho situe mentalment i sé en quin punt de la ciutat estic.

Siga el que siga Hamburg m’ha captivat des del primer instant. I sóc plenament conscient que l’únic que faig en estos dies és un tast.

Quan s’escolta el nom de la ciutat sempre ve al cap l’hamburguesa de menjar. Els orígens de l’hamburguesa es remunten al segle XII. Els tàrtars col·locaven trossos de carn crua entre la cadira i el llom del cavall per reblanir-los mentre cavalcaven, fins que estaven prou tendres per poder menjar-se’ls. El costum  va passar a Rússia. Allà pel segle XVll els vaixells d‘Hamburg tornaven a casa el filet tàrtar, eren porcions de carn picada salada, fumada, mesclada amb molles de pa i ceba. Eren molt duraderes i per aixo resultaven un aliment ideal per a les llargues travessies per mar. Els emigrants que arribaren a EEUU procedents d’Hamburg van seguir preparant-les i servint-les en entrepà.

Entrem a la ciutat d’Hamburg pel districte urbà d’Altona el més occidental a la dreta del riu Elba.

Passem pel barri de Sant Pauli, el Barri Roig, el creat antigament pels mariners per a esbarjo després de la jornada de treball, un barri amb tanta o més fama que el d’Amsterdam. És gran i està ple de clubs, sex shops, restaurants, bars nocturns, sales de joc i molts prostíbuls... En el barri la prostitució és legal. De dia tot l’ambient festiu solament apte per a adults no es nota, només si mirem  les façanes que clarament especifiquen què són i que venen.

De nit canvia, això diu qui ho ha vist. Nosaltres no arribem a fer l’escapada nocturna per esta zona i dediquem el temps a altra. Hamburg té tant a veure! En tot cas per als seguidors dels Beatles han de saber que en clubs d’estos carrers del Barri roig hamburguès, és on van tocar als anys 60 del segle passat,  abans de convertir-se en el fenomen mundial.

La ciutat barreja edificis moderns amb els restaurats després de la guerra, seguint els plànols fidels als originals. Observe que molts edificis tenen balcons i és que als hamburguesos i hamburgueses els agrada aprofitar els moments de bonança en l’oratge quan eix el sol. Passem pel centre de congressos i el pirulí que està d’obres.

A Hamburg hi ha un gran llac artificial, el llac Alster,  dividit en dues parts, un llac més menut i bonic ple d’aus aquàtiques com ànecs, cignes...i el més gran que s’utilitza per a fer activitats nàutiques i activitats a l’aire lliure.

La primera mirada de la ciutat pràcticament  és a traves del cristall de l’autobús. El millor és anar a peu d’un lloc a altre i ho fem en les següents mirades i passejos. Les distàncies no son llargues i el casc històric està tot junt.

De lluny veiem una església sense reconstruir conservada com monument commemoratiu,  és sant Nikolai , era una de les cinc esglèsies protestants més importants de la ciutat. Només s’erigeix impassible  al pas dels temps la seua torre gòtica, no va ser destruïda perquè l’alta torre servia als avions bombarders per ubicar-se. Entre 1874 i 1876 va ser l’edifici més alt del món.

Anem veient i anem fent-nos una primera idea de la ciutat veient petjades del passat històric i també com a va canviant arquitectònicament. Veiem un bar espanyol.

El que més m’agrada d’Hamburg és l’harmonia que s’hi respira  analitzant el conjunt total: els nombrosos canals i ponts,  els edificis antics i moderns, les avingudes, les places o carrers estrets... hi ha una elegància innata que poques vegades es troba en altres ciutats.

És una ciutat molt agradable per viure, encara que diuen que és molt cara, encara no ho he comprovat. En tot cas recomane esta ciutat encara que siga només per conèixer-la. I si un hotel és car, des del mes de setembre del 2029 hi ha altra manera d’hostatjar-se en estiu més econòmica i realment molt original. Al centric hotel Pierdrei han instal·lat un area d’autocaravanes al sostre de l’hotel, la qual cosa proporcionar unes vistes privilegiades de tota la ciutat. 

També destaquen monuments com l’Ajuntament que és un edifici del segle XlX. Té una torre de 112m i la façana té 111m de llarga.

S’hi pot entrar al cancell i al pati interior on hi ha una font que representa a la deesa grega de la salut, Higia. La font es va crear per recordar l’epidèmia del colera que va afectar la ciutat a finals del segle XlX.

En la plaça de l’ajuntament veiem  unes elegant sporxades, alsterarkaden,  d’estil renaixentista que acullen tendes sofisticades i cafès distingits junt al canal.

Altre monument important és  l’església de San Miguel, una de les cinc principals i la més famosa. L’església  barroca protestant més gran del Nord d’Alemanya. Tot un símbol. San Miguel està prop del casc antic  i del port, des del riu Elba. Arribem a la porta de l’església. Trobem a  l’arcàngel San Miguel, en una escultura de bronze en  al pòrtic de l’església guanyant al diable.

Entrem dins i bocabada: per l’amplitud, per la llum, per la part daurada que ressalta amb  el color blanc predominant, pel púlpit, per l’orgue i per la singularitat d’estar plena de llotges “palcos” i llocs reservats amb seients diferenciats dels que ocupen la part central. Sembla un  teatre  i en certa manera a les esglésies protestants ho són perquè els orgues i la musica que interpreten tenen un paper primordial en les celebracions. Quan entrem estan tocant  una peça musical, deu ser un assaig, i l’orgue sona de meravella. Ens conten que són els estudiants de la facultat de música els privilegiats que el toquen. En els oficis religiosos tothom té un llibre de cants i semblen miniconcerts.

La història de l’església de St Miguel comença al segle XVII quan uns fervorosos catòlics decidiren construir una capella a san Miquel arcàngel. La fe va créixer i l’església cada vegada requeria ser més gran. Per diverses circumstàncies al segle  XVIII quedà destruïda. I de nou es reconstruí ja en estil barroc i amb la torre pràcticament com la que té actualment. De nou un incendi l’arrasà i en la nova reconstrucció a meitat del segle XIX ja s’utilitzaren materials moderns com acer o ciment. Durant la  II guerra mundial de nou va ser destruïda i a partir de 1952 s’inicià la restauració que s’enllestí l’any 2009. Així que esta que veiem és la tercera edificació religiosa sobre els mateixos ciments.

En la cripta està enterrat el músic Carl Philipp Emanuel Bach, un dels 20 fills que va tindre el gran compositor Johann Sebastian Bach.

L’església té un ascensor que permet pujar fis a la part alta de la Torre.

De l'edifici destaca la torre verda de coure amb un gall. Ja sé que significa el gall, que l’església abans de ser protestant era  catòlica. La torre té 132 metres, la segona més alta d’Hamburg, originàriament est va construir en fusta i coure però es va revestir en acer per reforçar-la. Té un campanar i un rellotge que malgrat no semblar-ho des de baix té dos metres i mig de diàmetre i les seus agulles i els números estan revestides de pa d’or. 

Com m’agrada Hamburg.

Anem a buscar un dels carrers més antics, el carrer Deichstrasse, on es va iniciar el gran incendi de 1842. Hi  troben un conjunt de cases supervivents, de les més antigues de la ciutat construïdes al segle XVIII. És una zona agradable,  amb carreronets estrets que donen al canal. S’hi veu l’edifici de la Filarmòniva on ambé volem anar. És una manera de fer-nos idea de com era el barri antic de mercaders.

Alguns edificis de la ciutat semblen vaixells, es nota l’ambient marítim que s’hi respira en l’ambient. Cert que el port i el riu són l’anima de la ciutat.

El Chilehaus és una meravella arquitectònica. Són oficines i es va construir l’any 1922  en rajola de pedra color cafè. És edifici Patrimoni de la humanitat per UNESCO des de l’any 1924.Cert que sembla un transatlàntic amb singulars murs corbats convergents en una forma similar a la proa de vaixell i els balcons semblen la part de la coberta.

Un edifici singular com pocs, que a més a més veiem de nit il·luminat ressaltant la silueta. No pot ser més bonic. Hi ha molta animació en els baixos.

Pero, de tot, el que més destaca d’Hamburg és el seu port, és un dels més grans del món. Mereix capítol a banda fent un passeig en ferry, així com també el fet de creuar el túnel subterrani Elbe tunel, visitar  els magatzems patrimoni de la Humanitat  les SPEICHERSTADT o fer un passeig caminant vora riu fins arribar a la Filharmònica.

Ho explicaré tot a poc a poc.  

QUADERN DE VIATGE, ALEMANYA, estiu 2019