LA CATEDRAL DE VALÈNCIA: interior

 La catedral és una meravella. Cal entrar-hi i gaudir de la bellesa i de l’espiritualitat del lloc!

Una vegada vist l’exterior de la catedral de València , entrem a l’interior. La catedral està declarada Bé d’interès cultural per part del consell de la Generalitat valenciana. Seguim mirant amb ulls per saber, per reconèixer detalls desconeguts... El que jo explique és  subjectiu, no sóc cap entesa ni en art ni en història, simplement sóc una viatgera curiosa, ja ho sabeu.

Accedim per la porta esquerra i trobem la pila baptismal i l’accés al Micalet, però uns panels impedeixen el pas a l’interior de la catedral.

Així que tornem a eixir i entrem de nou per la porta dreta on està la taquilla per comprar l’entrada. Fa anys vaig entrar lliurement i ara per veure-la hem de pagar una entrada que em sembla excessivament cara. Sincerament em disgusta. La pague perquè no puc vindre a les hores de la vesprada quan hi ha entrada lliure i vull escriure un article complet. Realment pense que les entrades als monuments i museus valencians, per als espanyols o al menys el valencians, havien de ser preus simbòlics. Després ens queixem que els valencians no coneixem el nostre Patrimoni i és que realment no ens faciliten les coses.  

I és que m’agradaria que més gent poguera gaudir de la bellesa i de l’espiritualitat del lloc i tothom no està disposat a pagar un preu tan car.  M’agradaria, de debò que tothom poguera veure esta magnifica catedral de planta gòtica i creu llatina, amb tres naus i creuer cobert, amb cimbori, girola i àpside poligonal, que imposa amb els seus 94 metres de llarga i quasi 54 d’ampla en el transsepte i on hi ha barreja d’estils. Mentrestant qui no entre a l’interior pot llegir els textos escrits, encara que trepitjar el lloc sagrat és molt millor perquè commou.

El primer que trobem a mà esquerra és la capella del Sant Calze, que abans del segle XV estava separada de la catedral. S’ha de traspassar un corredor per accedir-hi. L’actual capella del Sant Calze en un principi fou destinada per a altres finalitats fins que en 1916 es decidí dedicar-la al sant calze.

És una meravella! Té forma quadrada coberta d’una bonica volta estrellada en la qual els nervis recolzen en mènsules policromades. M’assec a uns bancs de pedra que rodegen la capella, són els que serviren de seient quan l’antiga sala era lloc d’estudi. És un lloc perfecte per observar tot, imaginar i per què no? També orar i donar gràcies per tot. S’hi respira espiritualitat i pau. Observe el púlpit gòtic de pedra des del qual San Vicent Ferrer explicava teologia i me l’imagine allà dalt i els estudiants escoltant.

Destaca el retaule gòtic en alabastre del segle XV on es custòdia el Calze que la tradició ha identificat com el Sant Grial, el que Jesús va utilitzar en l’últim sopar. Es creu que Sant Pere el portà a Roma on es conservà fins que el papa Sixto II envià la relíquia a Osca, durant la invasió musulmana s’ocultà en el Pirineus i fou Alfonso el Magnànim qui la porta a la catedral l’any 1437. La relíquia és una copa de pedra d’àgata d’origen oriental datada al segle I. Durant la guerra civil s’amagà al poble de carlet.

A Espanya hi ha altres calzes que es creuen que són el Sant Grial. Per exempre el calze de Donya Urraca que es conserva a San Isidor en la ciutat de Leon. No sé. A mi el de València em desperta un sentiment especial.

Al costat està la Capella de Sant Pere, del segle XVII i XVIII barroc, també digna d’atenció. La reixa de ferro policromada és del segle XV. No puc evitar mirar les valuoses obres pictòriques i la làmpada de Murano que la portaren de Roma al segle XVII, i la silleria procedent de l’antic cor de la catedral. Tot de valor artístic i històric.

A continuació observem la Capella de Sant  Francesc de Borja dels segle XVIII i d’estil neoclàssic. Mirem l’altar central, l’oli del segle XVIII pintat per Maella representant a sant Francesc davant del cadàver de l’emperadriu Isabel. Sempre m’ha cridat l’atenció saber sobre la família de Borja fins i tot vaig anar a la tomba de Lucrecia en la ciutat italiana de Ferrara. 

Seguim mirant. Hi ha moltes capelles més...i detalls on parar l'atenció, quadres, escultures, decoració... Quant que hi ha per veure! Passem per la porta d’accés al museu, al final entrarem ara continuem mirant capelles...

Altra capella que destaca és la de la Resurrecció on està la relíquia de San Vicent. Hi està exposat el braç incorrupte del sant valencià, que fou donat a la catedral l’any 1970. Conta la tradició que el sant fou martiritzat en València l’any 304 i començaren a venerar-lo. Durant la dominació musulmana les relíquies desaparegueren i l’any 1104 el bisbe mossàrab d’aleshores peregrinant a Terra Santa portava el braç amb ell però de camí va morir en Bari, on quedà la relíquia fins l’any 1970. La capella té un pòrtic esculpit en alabastre translúcid d’estil renaixentista del segle XV.

Alhora que hem estat mirant les capelles, estem observant les naus des de diverses perspectives. La nau principal té 16 metres d’altura i 10 metres les laterals. Les tres naus del cos principal es construïren al segle XIII en estil gòtic imitat les de Lleida i Tarragona. L‘últim tram s’edificà al segle XV. Al segle XVIII tota la catedral es va cobrir amb decoració neoclàssica i sortosament a meitat del segle XX es recuperà l’arquitectura gòtica. Les finestres tenien vidrieres de colors i ara estan tancades amb plaques d’alabastre translúcides que deixen passar la llum. 

Observem la girola que és una de les parts més antigues de la catedral perquè és per on començà la construcció en 1262. La girola és l’espai destinat per a que els fidels puguem deambular sense interrompre el culte de l’altar major. És d’estil gòtic valencià XIII recoberta amb decoració neoclàssica al segle XVIII.

En la girola està la imatge en alabastre, com les finestres, de la Verge del Cor, Verge de  la cadira o la Verge del Bon part, del segle XV d’estil gòtic tardà. Al voltant d’esta Verge hi ha una tradició que data del segle XX i que compleixen moltes creients i no creients. Les embarassades demanant que tot vaja bé, donen nou voltes a la catedral alhora que s’encomanen a  la Verge resant. La idea fou d’un metge que recomanà donar voltes a la catedral, 9 voltes, una per cada més d’embaràs. S’hi veuen nombroses ofrenes de flors mostres d’agraïment pel favor atorgat.

Realment la catedral és molt bonica. Parem en la làpida d’Ausia March, amb una inscripció d’un dels seus poemes,  que hi és des de 1950 en reconeixement al poeta que està soterrat en algun lloc desconegut de la catedral.

Observem les finestres on en lloc de vidres hi ha marbre d’alabastre translúcid. I parem l’atenció en els rosetons, destaca el de la  Porta dels Apòstols amb l’estrella de David o Salomó.

Observem els orgues i el púlpits, també el cor catedralici, sobri i fet de fusta, que originàriament tenia 155 seients, s’hi trobava al centre de la nau principal i fou traslladat a l’actual lloc en 1939.

I  el cimbori, obra mestra de l’art gòtic del segle XIV que tan crida l’atenció des del exterior ...

...i també des de l’interior, és un prisma octogonal amb 8 finestres d’alabastre translúcides que donen  llum blanca al creuer. Té una altura de 40 metres. I a les petxines estan representats els quatre evangelistes.

Deixem el millor per a final, és l’altar major: el retaule i els àngels músics del sostre.

El retaule és una obra del segle XVI,  és un armari amb dos portes que antigament guardava un retaule renaixentista de plata que es va fondre  en 1812 per finançar la guerra contra França. És gran, les portes tenen 75 metres quadrats. Hi esatn representades escenes bíbliques.

Els frescos dels músics àngels sobre un fons estrellat, del segle XV, són altra de les joies de la catedral, desaparegueren al segle XVII quan es col·locaren marbres i adorns barrocs i es creà una nova volta 80cm per davall de  l’existent que amagava els antics frescos. Després de dos intents anteriors, gràcies a la  fundació La llum de les imatges, foren redescoberts l’any 2004, quan retiraren la volta barroca que el cobria. Els frescos estaven en bon estat de conservació. A partir del 2007 tothom ho vàrem poder veure. Fou una sorpresa. Representen dotze àngels tocant instruments musicals de l’època com una trompeta, una pandereta, una cítara, un llaüt, una viola d’arc, una arpa, una dolçaina o una flauta entre altres... Es una de les obres pictòriques més importants del renaixement espanyol.

Recorde que un parell d’anys després vaig visitar la catedral per dins per primera vegada mirant-la a consciència, com ho estic fent esta vegada, i em va semblar preciosa. Com lluïa tot!. I especialment lluïa la volta recent descoberta que tothom admirava per magnifica i valuosa.

Tota la catedral és una meravella. I quantes pintures, algunes són del Quatrocento que arribaren de Roma a traves de l’últim Papa valencià Alejandro V.

Encara ens queda per veure el museu i entrem. Hi ha més de 90 peces diverses i de diferents estils. El primer que veiem és la custòdia processional de la festa del Corpus Christi, la més gran del món construïda entre 1945 i 1954 com una ofrena dels valencians en reparació per tot el mal ocasionat en guerra civil.

És un museu complet on destaca el gran reliquiari. Hi ha molt i en unes sales perfectament condicionades. Quant que hi ha per mirar! M’agraden els llibres antics i n’escodrinye uns quants exposats. Una restauradora està restaurant un gran quadre en una de les sales. És un minuciós treball. A les parets hi ha molts quadres de pintors reconeguts com Juan de Juanes, Goya o Maella i destaquen unes estàtues dels  apòstols rescatats de la porta exterior del Apòstols. Hi ha molt més però el text es faria massa llarg.

Però tal volta el que m’ha agradat més del museu, pot ser per inesperat, ha sigut baixar a l’excavació arqueològica. Hi podem veure restes romans, àrabs i medievals. Hi ha fins i tot ossos humans! 

I amb tot vist, eixim del museu. Podem fer-ho per la porta antiga gòtica que dona a la capella del sant calze o bé per on hem entrat.

M’ha agradat veure amb deteniment la catedral i també el museu. 

Esta ha estat la meua mirada, sense donar massa detalls, per a això ja estan els experts que ho poden explicar millor. Simplement he volgut fer un passeig, per fora i per dins de la Catedral, parant en allò que m’ha atret l’atenció.

Altre dia us mostraré la basilica de la Mare de Déu dels Desemparats.

QUADERN DE VIAGE tardor 2020.