RESSENYA LITERÀRIA: SIRA de Maria Dueñas

 

SIRA

Maria Dueñas

 

“Sira” és la continuació de l’afamada novel·la “El tiempo entre costuras” publicada per Maria Dueñas fa uns dotze anys. Aquella primera novel·la ens mostrava el camí que recorre una costurera des de l’humil taller on començà a treballar de modista fins arribar a dirigir un taller d’alta costura alhora que ocupava el temps en altres tasques més arriscades. I cert que la novel·la, la vaig trobar entretinguda. Em va agradar el que contava i com ho contava. No la vaig ressenyar aleshores al Racó viatger malgrat estar ambientada en diferents escenaris i ser la candidata perfecta per a la secció dedicada a llibres viatgers, així que la tenia pendent. Tanmateix, ara, ressenyant “Sira”, puc parlar d’aspectes de “El tiempo entre costuras” perquè l’autora també reprèn personatges i situacions, així com escenaris. En molts capítols Sira ens recorda un poc la seua vida, i així enllaça una part amb l’altra.

 

Sira, la protagonista que canvia de nom segons on va i amb qui està, segons èpoques i missions, és l’eix principal, com no pot ser d’altra manera. No importa el nom que adopta, el que importa és com és i què fa. Tal volta el que al lector més li agrada de la protagonista és que sembla una persona “normal i corrent”, com qualsevol dona,  però alhora té un carisma especial i sap moure’s pels ambients més sofisticats. Tal volta causa enveja, de la sana. I pense que atrau la seua desimboltura, la valentia, la bellesa, que captive tothom  amb la intel·ligència. Pense que Sira és com una “superwoman” camuflada: de bressol humil i a més a més és mare amb tots els sentiments que comporta, però es transforma en la “millor en tot” quan les situacions ho requereixen.

 

En esta segona part que relata la vida de Sira, s’ ha acabat la Segona Guerra Mundial i el món exigeix un reinici. Sira ha enllestit la col·laboració amb els serveis secrets britànics, tasca que ens explicava en la primera novel·la i necessita asserenar-se, viure finalment tranquil·la. Però ja està clar que si ella viu tranquil·la no hi ha novel·la que contar i Maria Dueñas du al personatge de Sira per uns camins insospitats.

 

Sira inicia el camí que li ha preparat l’autora en Gibraltar casant-se amb Marcus Bonnard, encetant així una etapa nova i esperant una eterna felicitat. No vull avançar molt del contingut, només dic que malauradament la felicitat no li durarà i el destí i la ploma de l’escriptora l’obliguen a re inventar-se constantment, demostrant, com sempre, un “saber fer” en totes les ocasions que se li presenten. 

Des del principi el lector s’adona que comencen de nou les aventures per a la protagonista, per la qual cosa no té temps de pensar si tot allò que li passa i viu és creïble o no, simplement perquè és Sira, i Sira sap solucionar-ho tot.

 

A Maria Dueñas li agrada situar l’acció en diferents països i explicar històries sobre mentalitats diferents que ens transporten a llocs allunyats i a més a més ens fan ganes de viatjar.  De la mà de Sira, en esta ocasió, viatgem a Jerusalem i és un goig reconèixer llocs on jo he estat també. Sira està embarassada i pateix perquè en el Jerusalem d’eixa època, que està ocupat pels anglesos, es viu una etapa conflictiva entre jueus i àrabs. Pels carrers comencen atemptats que compliquen la vida de Sira i la seua família. El dia que naix el fill  hi ha un desenllaç fatal que l’obliga a canviar el rumb de la seua vida i suposa començar de nou les missions arriscades i clandestines fent front a totes les adversitats, adoptant diferents identitats. En esta segona ocasió, especialment fa de reportera encara que mai deixa l’agulla de costurera.

 

Primer Sira retorna a Londres on conviu amb la sogra en una magnifica casa. Amb les descripcions de l’ambient l’autora aconsegueix traslladar-nos al refinat i exquisit ambient britànic.

 

Després ve a Espanya, on contacta amb el pare, i seguint-la amb el seu paper de falsa reportera coneixem el periple històric d’Eva Peron per Espanya: Madrid, Granada, Sevilla i Barcelona, llocs on va rebre una acollida multitudinària. Fil per randa, amb descripcions completes diàries d’ambients i fets, sabem que va fer la dona del mandatari argentí i com va ser la seua estança en Epanya. Però com a Sira no se li acaben els problemes, alhora que apunta la  informació que li han demanat, soluciona uns assumptes personals que li arriben com caiguts del cel, millor dit li arriben travessant la càmera del temps directes del passat.

 

I al final retorna a Marroc i es retroba amb amistats i amb sa mare. Tanger és l’escenari de l’ultima part del llibre i el lloc on també compleix una tasca i la resol de manera satisfactòria. Sira és una heroïna, simple i alhora refinada i elegant, vaja on vaja,

 

És una història lineal que es llig fàcil i la trama, enllaçant ficció i realitat històrica, és entretinguda. L’ambientació en diferents llocs és un atractiu que li dona dinamisme.

Està molt documentada, tal volta hi ha un poc de massa història, i les aventures desventures i amors i desamors de la protagonista, estan molt ben narrat. Valore la imaginació de l’autora per crear tanta diversitat de vides per a un mateix personatge i em du a pensar que fàcilment podria crear una tercera part. El final no està tancat i pot passar qualsevol cosa perquè la vida d’esta dona tan  magnètica,  enigmàtica, carismàtica, seductora i decidida, continua...