RESSENYA LITERÀRIA: LA MALDICIÓN DE LOS PALMISANO de Rafel Nadal

 

LA MALDICIÓN DE LOS PALMISANO
Rafel Nadal

 

He llegit “La maldición de los Palmisano i m’ha agradat per moltes raons. En primer lloc perquè està ambientat en la Puglia, al sud d’Itàlia, que és un entorn rural on tenia ganes d’anar-hi des de fa anys i per unes circumstàncies o altres sempre em veia obligada a ajornar. L’ultima vegada, per culpa del virus que ens està rondant. Ara, per fi, ja he estat a la Puglia i no m'ha defraudat. Llegint el llibre he reconegut llogarets i paratges dels quals he llegit mil històries. I és que, qui em coneix ho sap, quan tinc intenció de viatjar a algun lloc, m’agrada buscar informació i així, li trac més profit al que veig durant el viatge.

 

El mapa de la primera fulla, és un encert, m’agraden les novel·les que inclouen estes referències per situar l’acció, ajuden a fer-nos idea més clara de la situació en el país i en el món. Bellorotondo, que és el poble on s’inicien els fets,  és un poble fictici però així i tot l’autor el situa en el mapa, perquè és representant de molts altres pobles de la zona. Així que bé es pot dir que Bellorotondo podria ser Cisternino, Locorotondo o Martina Franca, tots d’ambient rural, i on en estiu es pateix un calor sufocant. Este punt, el que fa molta calor seca, se m’ha quedat clar per este llibre i per altre ambientat en la Puglia que vaig llegir fa uns mesos: “ No tengo miedo” . Ja sé que a la Puglia no he d’anar en estiu perquè el calor deu ser infernal. 

 

Les descripcions de sentiments i sensacions van mostrant la zona i com s’hi viu. I pàgina a pàgina podem imaginar com són els pobles de la Puglia i la manera de viure però també arribem a conèixer ciutats més grans o singulars. Així per exemple, apareix Bari i el conflicte bèl·lic de 1943 que l’escriptor descriu fidel a la realitat. La ciutat quedà marcada pel cruent bombardeig que segons cròniques històriques fou comparable al de Pearl Harbour. I també apareix especialment descrita Matera que és una ciutat inusual perquè hi ha unes coves troglodites. Des del primer moment que vaig veure una imatge de Matera, ja fa anys, vaig pensar que pareixia Bocairent, el poble de la Vall d’Albaida, que també és bonic i peculiar. Matera fou declarada capital cultural l’any 2019.

 

També m’agrada l’inici del llibre que dona sentit al relat de les pàgines que van a continuació perquè apareix el narrador que s’encarrega de contar la història. És un iaio qui explica a uns turistes els fets sobre els Palmisano i altres coses més, quan els turistes visiten uns monòlits homenatge a les víctimes de les dues guerres mundials. I el final m’agrada també, perquè arrodoneix l’inici.

 

La novel·la tracta de dos famílies diferents que pertanyen a dues classes socials ben allunyades una de l’altra. L’atzar  uneix a dos homes i el vincle familiar uneix a les seues dones. El destí entrellaça totes les vides. Tot passa durant la primera meitat del segle XX, relata dos guerres,  molts patiments i especialment la  lluita d’un home contra el destí que sembla que té marcat.

 

És una història on trobe tendresa perquè en la primera part relata les vides dels protagonistes durant la infantesa. Mostra la felicitat infantil, aliena a la problemàtica que els persegueix, al jardí, a la masserie, a la platja, a casa la nonna... I  el to tendre no desapareix totalment quan més endavant es relaten episodis durs de guerra. Tots els personatges estan perfectament caracteritzats, no només Vitantonio, que creix amb altre cognom...també Donata, Francesca, Giovanna, Franco o la iaia, que es la matriarca, la senyora del poble. Tots van evolucionant segons les circumstàncies.

 

Els personatges viuen ferits i emprant una prosa intimista en tot moment, l’autor aconsegueix crear empatia siga en una etapa de la vida o en altra, siga en situacions rutinàries al poble,  com en les que passen en guerra. L’autor sap escriure, m’agrada el seu estil, aconseguint una ambientació perfecta i amb les paraules ens fa sentir emocions i fins i tot olorar o sentir el calor sufocant que deu fer sovint a la Puglia. La lectura resulta fàcil pels capítols curts, no sobra informació i no s’allarga amb reiteracions.

 

És una historia senzilla. No hi ha bons ni dolents i també este aspecte m’agrada. I que es mostre la posició antibel·licista del protagonista que no vol viure la incongruència ni la irracionalitat violenta de la guerra. Altre tema patent important és la força de les dones i l’amistat malgrat les classes socials diferenciadores.

 

En resum, recomane este llibre que partint d’una estratagema ideada per una de les protagonistes per evitar una maledicció, descriu amor, sacrifici, lluita per ideals, el sentiment de pertinença a un lloc i a una casa. I acaba dient que tot se supera i que la vida contínua passe el que passe.