ZAMORA-I PART: inici del passeig per la ciutat

Molta gent pensa que un dia és suficient per conèixer Zamora...no és cert. 

Un dia en Zamora no és prou per conèixer-la i està equivocat qui diga el contrari. Cal més temps i sobre tot gaudir de l’amabilitat de la gent, dels carrers nocturns il·luminats o de l’ambient... millor si és amb un vinet davant.

Hui us mostre un poc del que conec, un resum dels passejos que he fet per la ciutat espanyola que, afegeisc, m’ha sorprès i m’ha agradat. He gaudit de debò en la ciutat banyada pel Duero. 

La primera visió és des les la part exterior de les muralles entrant a la ciutat. Des de la finestra del bus impressionen. No esperava veure tant de tram enmurallat. La ciutat es troba en un punt estratègic, per estar en una part elevada sobre el riu. En el passat, les muralles ajudaren en el control dels possibles invasors, en l’actualitat l’única finalitat és ser testimonis i transmissores de la història. En van haver fins a tres recintes emmurallats. Actualment queden restos de muralles i també es conserven algunes de les portes d’accés.

Seguint la primera mirada de Zamora i gaudim d’una panoràmica  vorejant el riu Duero, que és un ingredient molt important en la ciutat. Diria que és un gran protagonista que els que viuen a Zamora tenen la sort de tindre a mà. Va ser font de riquesa en el passat i pulmó verd hui en dia.

Des d’esta perspectiva s’endevina que no és una ciutat molt gran, un poc més de 60,000 habitants i això significa que no haurà perdut l’essència del passat. De lluny s’hi veuen els grans monuments que hem de visitar. Sembla una ciutat tranquil·la i s’agraeix, encara que els de Zamora es queixen de tanta calma. Diuen que en estiu encara es veu turisme però en hivern,  tanta solitud... és mortal.

Creuem un pont i en deixem a un costat altres... Observem el perfil  de la ciutat i uns molins medievals, ja en funcionament al segle X, las aceñas de Olivares, exemple d’activitat industrial del passat. En el segle XIX deixaren d’utilitzar-los. En 2008 es recuperaren per al turisme i es poden visitar. De sobte, veiem el pont de pedra que  té tanta antiguitat. Ja tornarem a veure’l amb més tranquil·litat. 

També veiem zones verdes que són un espai d’oci per als habitants de la ciutat... 

Quan estem creuant un dels ponts per entrar a la part antiga de Zamora, veiem de lluny el que per als de Zamora és la platja, la de Pelambres. Diuen els de Zamora fent broma que és la platja de Benidorm perquè hi és on s’hi van veure els primers biquinis de la ciutat, eren unes joves que acabaven d’arribar de la ciutat llevantina i volgueren implantar els aires moderns que havien viscut. També es diu que durant setmanes alguns cures repetien en els sermons dominicals el perill de caure en pecat mortal si se seguien eixes modes tan pecaminoses. 

A traves de la finestra veiem la menuda església romànica de Santiago el Viejo, fora de la muralla, no se sap quan es construí però es creu que seria a finals del segle X o principis del XI. Fou declarada Be d’interès Cultural en 1931.

I també veiem les ruïnes del castell, que estan tot just al costat de l’església de Santiago el viejo i  de la catedral.

M’ha agradat molt esta primera mirada de Zamora, però tenim ganes de trepitjar i conèixer millor el que Zamora guarda. I ho fem, baixem del bus i comencem a caminar.

Entrem al casc antic per una de les portes que es conserven, la porta de Doña Urraca, que formava part del primer recinte emmurallat del segle XI. El nom ve perquè estava adossat al palau residencial de la reina zamorana. La porta té dos façanes diferents, la més espectacular és l’externa, la que nosaltres veiem primer. L’arc d’entrada té al costat dos torres semicirculars unides per una cornisa superior. Està declarada Monument Nacional del Patrimoni espanyol. 

Es nota la diferència amb la part interna. 

Arribem a la Plaza de la Leña i ens enfilem per la Calle de la Reina. Veiem cases del passat amb blasons, que ara tenen altres ocupants, algunes són bars i han perdut el significat  antic. Però, llevat d’alguns casos,  Zamora no ha perdut l’autenticitat. Seguim caminant, seguim observant i alhora escoltant una bona guia de la ciutat que en este primer passeig per Zamora ens explica de manera amena. M’agrada quan gent local conta anècdotes, ens fa parar en detalls curiosos...i no només es limita a les que estan escrites als llibres de història.

I arribem a la plaça Major, en el cor del casc antic, una de les més importants. La guia ens fa parar l’atenció en el paviment i obedient l’observe. Hi està marcat per on anava la muralla que travessava la plaça. I és que sovint excavar per fer obres suposa trobar restes arqueològics.

Un dels monuments més importants de Zamora és l’església de San Juan Bautista, hi està. Del segle XII, és una de les esglésies romàniques més importants de Zamora en la que destaca el rosetó. En Zamora hi ha 14 esglésies romàniques i esta, destaca entre totes.

I just davant està l’estàtua de Merlú, de 1996, és  la imatge representativa de la Setmana santa zamorana. Merlú és el nom que reben les parelles de congregants de la confraria de Jesus Nazareno, que tenen per tasca reunir als altres confrares a toc de corneta i tambor per començar la processó.

A la plaça està  l’Ajuntament nou, un edifici de finals del segle XIX, que fou rehabilitat a principis del XX i actualment, des de 1950, és la seu de l’ajuntament.

I tot just enfront, imponent, amb 25 metres d’amplària, bonic i amb porxada, està l’Ajuntament vell, un dels edificis més antics de Zamora. Té el seu origen al segle XV i és d’estil plateresc, al llarg dels segles ha patit incendis i enderrocaments que han anat restaurant, modificant  i alhora afegint elements. Va ser ajuntament fins 1950 que començà a funcionar l’Ajuntament nou situat enfront. Actualment és la seu de la policia.

En la plaça i els voltants s’hi  concentra el bullici comercial, els bars...

Des de la plaça parteix el carrer Renova que destaca pel comerç i ens du a la part moderna, si seguim més endavant arribem als ben afamats  carrers de Santa Clara i San Torcuato... entre altres.

Tot just al costat esquerra de l’ajuntament vell està el carrer Balborraz que destaca per bonic i pintoresc.

Antigament hi estaven instal·lats els gremis d’artesans i comerciants. El nom és degut a una porta en la muralla que fou enderrocada en el segle XVI i que portava eixe nom. El carrer és una costera empinada que baixa fins el riu. Possiblement és el carrer més fotografiat de Zamora. Els edificis, la majoria estrets i algun que altre alt, conserven en certa mesura l’aire del segle XIX, són singulars i plens de color, com la Casa modernista Faustina Leirado, fundada en 1910 caracteritzada per la verticalitat, és alta,  i decoració minuciosa amb motius florals, vegetals i línies corbes. Malauradament les reformes urbanístiques fetes en Zamora a partir de 1960 llevaren molt d’encant al carrer.

Tenint de nou l’Ajuntament vell de referència, a la  part dreta està l’estret i sinuós  carrer anomenat de los Herreros, que destaca, entre altres coses, per la marxa nocturna de bars i tapes..

Continuarem el passeig per Zamora...encara queda molt que veure...

QUADERN DE VIATGE, ZAMORA i PROVÍNCIA, estiu 2021