LLEIDA: El pont de Suert

 Un bon lloc per quedar-s’hi durant uns dies per visitar el poble i els voltants...

Estic a Lleida, es nota que els Pirineus estan a un tir de pedra. Les altes muntanyes ens envolten, és un goig. Anem camí de la Vall d’Aran. I anem a fer parada en El Pont de Suert.

I ja prop, abans d’arribar-hi, passem per una presa i un embassament, el pantà d’Escales, construït l’any 1955 per a produir energia hidroelèctrica. És el pantà més gran de la comarca. Es un deliri veure al llarg de quilometres d’una carretera de revoltes, la nacional 230, un aigua transparent idònia per practicar esports nàutics i activitats lúdiques com piragüisme, pesca, o esqui nàutic. la part negativa, és que el pantà va inundar uns pobles i també el monestir romànic de Lavaix, del que queden  ruïnes. 

El paisatge amb el pantà de fons és bonic, tanmateix es veu com el nivell de les aigües ha baixat molt, com ha passat en molts altres embassaments per culpa de la sequera. Plou poc, massa poc.

El pont de Suert, capital de l‘alta Ribagorça, banyada pel riu Noguera Ribagorçana,  és una localitat rica en patrimoni cultural, etnològic i natural. El municipi té uns 2500 habitants i estem a 848 metres d’alçada. La frontera administrativa amb Aragó està prop, aixi com la frontera linguistica, la del català amb l’aranés o occità.

El primer que veiem és una església moderna, construïda en 1955 per l’enginyer Eduardo Torroja, que és molt curiosa perquè sembla un vaixell, té una nau solament. Fou construïda a expenses de les companyies hidroelèctriques als anys seixanta del segle XX. El bust de Torroja està darrere l’esglèsia.

I és que la indústria hidroelèctrica ha estat des de mitjans del segle XX, el factor de desenvolupament econòmic ribagorçà i les centrals foren les que contribuïren a l'augment de la població en aquesta zona de muntanya.

L’església està tot just enfront de la casa on està instal·lada l'oficina d’informació i turisme. Una jove que hi treballa ens explica sobre el seu poble.

I ens diu que el que realment és interessant és el casc antic medieval amb cases ben conservades del passat, com les del la plaça Major o la plaça Mercadal, les porxades i els arcs li donen encís al lloc. Cap allà anem.

Les falles són unes festes importants per tota esta zona pirenaica. És una festa pagana de tribut al sol, no són com les falles de València,  ni s’assemblen, és altre tipus de tradició en la que també intervé el foc. La nit de 23 de juny el camins i carrers del poble baixen les tradicionals falles. I il·luminen  els carrers amb el resplendor del foc quan descendeixen des de la muntanya formant com un a serp de foc i acaben a la plaça Major  per formar una gran foguera. Quan s’encén es dona  per inaugurada la festivitat de sant Joan. 

Quinze dies abans s'havia tallat un gran pi per plantar-lo en un lloc alt. És el que en coneix com la plantà fel Faro. Els orígens d’esta festa estan reconeguts pe UNESCO com Patrimoni immaterial de la Humanitat.

M’agraden els llocs que conserven les porxades... guarden l’essència del passat i conviden a imaginar la vida dels avantpassats. Parem davant de la casa de la Vila.

Seguim pel carrer Major, el principal de l’antiga vila medieval, pràcticament tot porxat, que conserva les cases antigues. M’agrada molt.

També hi ha alguns carrer estret i fosc transversal al carrer Major amb encant. És com viatjar al passat.

El topònim Suert té l’origen en el nom d’un dels poble despoblats. Diu la història oral, que a poc a poc el poblet de Suert es quedà sense habitants, només quedà una velleta, que va acudir al poble hàbitat del costat per no estar a soles i així fou com els dos poblets quedaren units. És una versió simplificada però el cas és que la velleta la tenen representada en un raconet del poble, en esta part tan antiga i històrica.

Eixim de l’entramat medieval i tornem a la plaça per anar cap al carrer del Pont on està la casa de ponter.

Passem per davant de l’església vella de l'Assumpció o de Santa Maria, d’origen romànic però molt modificada al segle XVIII i que alberga des de 2001 la Col·lecció d'Art Sacre de la Ribagorça. Fins 1955 era la que s’utilitzava. Està junt al Palau Abacial dels abats de Santa Maria de Lavaix, un edifici del segle XV on es troba el campanar de l’església que en creuar el pont veurem millor. Ara l’edifici està mig tapat per reformes.

El Pont de Suert vol dir “Pont de Pont” i això és el que ens trobem dins del municipi, un seguit de ponts que ofereix diferents itineraris de passeig al llarg del pas del Noguera Ribagorçana.

Nosaltres creuem el pont i tirant la vista enrere veiem el campanar de la vella església, amb unes campanes que només sonen la nit de Sant Joan, el 23 de juny durant el descens de les Falles.

La població està situada estratègicament i facilita l'apropament a punts de la geografia muntanyenca catalana, aragonesa i francesa: com, entre altres,  la Vall de Boí o la  Val d'Aran. De fet nosaltres creuem el pont i passem a altra comunitat. I és este detall un aspecte curiós:  estar  en una població que viu mig en Catalunya i altra part en Aragó.

Fem un tram del cami de l’aigua que és una ruta de 27 quilometres que és l’eix de tots els camins tradicionals de l’alta Ribargorça, recuperant  antigues rutes que comunicaven pobles, tot tenin de punt en comú l’aigua. El recorregut complet s’inicia en el pantà de Les Escales, a 3 quilometres abans d’arribar a El Pont de Suert i acaba en el balneari de Caldes de Boi.

És una caminada agradosa. Creuem de nou el riu per la passarel·la del Roser. I ja estem de nou a la part catalana. Hi ha piragüistes. Les aigües del riu corren braves.

De tornada al punt inicial, on està l’església nova, voregem el riu fent un relaxant passeig. És “la platja” de El Pont de Suert. És un goig escoltar la remor de l’aigua i dona ganes de quedar-s’hi més temps asseguts a la gespa. Convida a prendre el bany i  el sol. Hi ha gent que ho fa. Realment El pont de Suert ha estat tot un descobriment.

QUADERN DE VIATGE, ESTIU 2022, VALL D’ARAN