Poble de Cazorla, Capital del turisme rural 2022, amb una església, única, construïda sobre un riu...
Després de fer ruta pel paratge natural, hem arribat a la localitat de Cazorla. És just el dia que s’ha sabut que al municipi li han atorgat el títol de Capital del turisme rural 2022, perquè aposta per un turisme sostenible i ofereix propostes d’interès i qualitat per fer escapades a la naturalesa.
Iniciem el passeig en la plaça de la Constitució des d’on caminem passant per la plaça de la Corredera cap al casc antic. La plaça de la Constitució és el punt de trobada dels viatgers, té una rodona que és on paren els autobusos deixant i agafant turistes. És menuda i hi ha tràfic i sovint embussos. També hi ha moltes cafeteries.
El títol que acaba de rebre se’l mereix, la població té encant, ja es veu al primer colp d’ull per la situació a les faldes de la Penya dels falcons, a la Vall del riu Cerezuelo i per ser porta d’entrada al parc natural protegit. Passem per davant de l’ajuntament que em sembla una església. Quan llig la informació sé la raó, és perquè ocupa part del que era l’antic convent de la Merced. Conserva la planta quadrada inicial i el pati central, cobert actualment.
El poble no té ni 8000 habitants, però milers de visitants cada dia. Tanmateix nosaltres no trobem molts grups de gent en les hores que estem. Hem tingut sort. Estos carrers s’han de recórrer sense pressa ni sorolls que no siguen els ambientals naturals, el del l’aigua i els pardalets. Personalment em molesten molt els crits de la gent en grup que no saben respectar els altres.
Seguim per carrers estrets, costeruts i sinuosos de caràcter àrab i andalús. Hi ha cases senyorials i altres senzilles, tradicionals…botigues..
I parem al mirador, el balcó del pintor Zabaleta, des d’on es veu la imatge icònica del poble, la del castell de Yedra, hi està imponent, de planta pentagonal, dalt d’el cim de Salvatierra, visible des de la distància. Construït al segle XI conserva part de l’estructura i actualment hi ha un museu. Ocupat pels musulmans i després pels cristians és un testimoni fidel de la història. També es veu com les cases s’han adaptat a l’orografia del terreny i entenem la raó de tantes costeres. Amb més temps...pujaria al castell... Ho deixe per a altra ocasió. Des d’este punt també veiem les ruines de Santa Maria, cap a on anem ara...
Arribem a la plaça de Santa Maria. Hi ha dos punts que destaquen: les ruïnes, que hem vist des del mirador i una font, sense comptar els nombrosos bars que l’envolten. Parem a la font, anomenada la font de les cadenes, que és del segle XVII i es va fer en homenatge a Felip II. Hi està el seu escut junt al de Cazorla. A la part inferior hi ha un relleu que és una cadena. Té tres eixides d’aigua.
Després anem a les ruïnes de l’església de Santa María. El temple es construí, segurament, al segle XVI. No se sap cert però hi ha detalls renaixentistes. El van construir experts del voltant del mestre Andres de Vandelvira, el famós arquitecte del renaixement que va fer tant en Andalusia especialment en Úbeda, Baeza i Jaen. Segurament qui va fer els plànols i l’obra fou el seu deixeble Alonso Barba.
Però el que em resulta més bocabadant és que es construí sobre el riu Cerezuelo i per a fer-ho es va fer una singular boveda en el llit de riu i per damunt es va construir l’edifici religiós i la plaça. Impacta adonar-nos-en que per davall nostre corre el riu. Pensant-ho bé, sembla una idea boja, parle de la de tapar el riu... però més que boja és enginyosa. El projecte l’encarregaren els marquesos de Camarasa, títol atorgat per Carlos V al fill de Francisco de Cobos, el seu secretari. Tal volta tot es va fer per ostentar poder. I és que el senyoriu on estava la localitat de Cazorla pertanyia a l’arquebisbat de Toledo des del segle XIII. Però al segle XVI Francisco de Cobos s’apoderà del senyoriu que li aportaria tant de benefici. Es proclamà senyor del Adelantamiento de los Cobos i començà a fer projectes de caràcter artístic que a més li donaren propaganda.
L’església és de planta amb tres naus, hi ha qui diu que no s’enllestí mai... diuen que era el seu destí. L’arquebisbat de Toledo no s'hi va conformar en perdre Cazorla i inicià una sèrie de plets i l’obra es paralitzà. Així que el primer intent per enllestir-la fallà. El segon intent el paralitzà una forta turmenta l’any 1694 que va provocar una riuada. En només una hora, tanta pluja va inundar el temple i tot el que arrossegava l’aigua, pedres, arbres i branques del riu, va destruir allò que tocava al seu pas perquè va taponar l’entrada a la boveda, i com l’aigua no podia circular pel túnel, començà a pujar a la plaça i a l’església.
I si no és prou, durant la guerra de la independència també fou bombardejada i incendiada acabant amb el poc que quedava. Sortosament, en este segle, l’església va passar a pertànyer al municipi i és quan es restaurà. En l’actualitat serveix d’escenari d’actuacions culturals, civils i religiosos.
Em deixe temptar per la idea de pujar a la Torre, que ben alta, queda supervivent. No m’importa que siguen graons alts ni que l’escala de la torre de caragol estiga quasi a fosques, així que cap amunt que vaig. Puge per veure la perspectiva de des de l’altura. I m’agrada. Val la pena l’esforç, que per altra banda, tampoc és per a tant. El castell s’hi veu perfecte.
També es veu una bonica panoràmica del poble. Però de l’església...quina llàstima! No queda quasi res en peu... Va sobreviure el que es veu actualment, la capçalera, la torre en la que estic, els murs perimetrals i una portada. Són ruïnes que hi són per contar el seu passat i la raó per la qual estan com estan. Un passat de riuades i guerres.
De tot el que ens han contat i he llegit sobre el lloc, m’he quedat intrigada amb això de que el riu va per davall nostre. El riu entra per davall de l’altar major de l’església i continua el seu curs sota la plaça i després les aigües tornen a eixir a l’aire lliure. No ho acabe de comprendre, així que la millor manera d’entendre es veure-ho. Per accedir a l’entrada del túnel, creuem de nou tota la plaça, de Santa Maria i baixem al riu. És on està l’entrada al túnel que amaga les aigües. És una paratge bonic i tranquil...bucòlic: el riu i el seu soroll... el verd de la vegetació, els animals d’aigua que hi viuen...
I entrem a la bóveda. Realment curiós. És una gran obra d’enginyeria. I pensar que per damunt nostre està la plaça i l’església! Ja és tindre imaginació i creativitat, ja és saber fer bé les coses...
Retornem a la plaça de la Constitució per racons bonics...
Molt a prop de la plaça de la Constitució, està el Palau de les Cadenes, un edifici d’estil clàssic declarat monument històric, que fou una finca de camp dels marquesos de Camarasa i desprès passà a la família Tamayo. Té estructura senzilla i austera. El nom és degut a unes columnes jòniques que hi ha a la façana, entrellaçades per unes cadenes. No entrem, mirem l’exterior i imaginem la vida que s’hi portaria portes endins.
Acabem la visita a Cazorla en un jardi, prop del palau i prop de la plaça on paren els autobusos. És una jardí molt ben cuidat, dóna gust fer-hi el descans.
Hem acabat el passeig pel poble. Ha estat un goig anar pel casc antic declarat be d’interès nacional junt al castell de Yedra i el palau de les Cadenes. Recomane visitar Cazorla i la seua serra, recomane anar amb més temps del que jo he estat, i que siga sense horaris determinats...Cazorla i qualsevol poblet que l’envolta s’ho val.
QUADERN DE VIATGE, ÚBEDA i província de Jaen, primavera 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada