ITÀLIA: MATERA- II PART ( Regió de Basilicata)

 Que bonica és Matera, em sento com a casa perquè el paisatge de coves  i costeres i carrerons em resulta familiar.

Pel mati hem estat en Sassi Caveoso i Civita. Com m’agrada Matera! No em canse de dir-ho. Des de la plaça de Vitorio Veneto, baixem cap al Sassi Barinoso. Tenim ganes de més, però també tenim fam. És migdia. En no res trobem lloc per dinar i ho fem molt bé. Entre les especialitats materanes tastem el pa típic, que és diferent i que ja hem vist en algunes botigues. Hi ha una frase d’un poeta local que diu “Pane nostro quotidiano che sia solo materano”, que vol dir, que el pa de cada dia que siga soles el de Matera.  Està fet amb massa mare i blat de la zona. Corfa cruixent i molla daurada a l’interior. Requetebó.

Després de dinar, seguim fent el passeig per Matera, esta vegada molt relaxat, sense saber molt bé per on anem, escollim la direcció per atzar, seguint un campanar que ens atrau, per una casa que es veu de lluny... No importa per on anem cada pas descobrim racons curiosos, atractius, encisadors....tal volta més autèntics o més primitius, no sé exactament quin qualificatiu emprar, que els que hem vist pel matí. 

En esta part hi menys edificis imponents i més cases menudes i esglésies excavades. En algunes entrem i altres no, moltes les veiem de lluny, no ho podem fer tot...llàstima... sóc conscient que este passeig per Matera estarà incomplet. Hi ha tant a veure i coses que fer! 

A cada pas, no puc remeiar comparar Matera i Bocairent... Tal volta em faig pesada tant de parlar sobre la ressemblança. I és que hi ha imatges que es repeteixen en un lloc i en altre. Els dos tenen una màgia especial. Mireu...les imatges de dalt són de Matera, les de baix de Bocairent, a la Vall d'Albaida en la provincia de València...

Arribem a san Vito al Lombardo que és una de les esglésies més antigues, fou incorporada a les propietats del seminari arquebisbal a meitat del segle XVII. Va ser una de les 23 parròquies establertes per Carles I de Anjou. La façana no té res especial. Fent una mirada al conjunt on s’hi troba, es nota que tot està excavat en la roca. Hi ha dos altars, un frontal on està san Vito i altre lateral on s’hi col·locà un quadre de la Madonna dell’Aiuto que actualment està a la parròquia de San Giovanni Battista, segons diu al panel a l’entrada.

I seguim al nostre aire…quin goig de passeig, el sol ha eixit, il·luminant les façanes i alegrant el dia que estava tan gris. Hi ha racons que conviden a parar i mirar detingudament. I és que posant atenció es veieu fins si tot restes de les muralles.

De nou caic en la temptació de comparar carrer de Bocairent i de Matera, i que em perdonen els italians per la insistència...En concret des del sassi Barisano trobem la imatge amb el campanar que és igualeta que la de Bocairent. Que us sembla?

Parem davant de san Pietro Barisano i la casa cava però no entrem. Em quede amb les ganes però...anem amb el temps just, hem anat tant assossegadament, que ara toca córrer.

Sé que ens estem perdent-nos l’església  rupestre més característica de Sasso Barisano pel campanar directament construït sobre la roca. Hi ha moltes esglésies, que es crearen en temps dels creuats, aleshores hi havia molt de transit de peregrins i soldats a Terra Santa, san Pietro Barisano és un dels nombrosos exemples a mig camí entre art llatí i herència bizantina. 

Des d’este punt tan alt, veiem fins i tot el convent de Sant’Agostino, fundat per l’orde d’eremites en 1592 junt a l’església dedicada a Santa Maria delle Grazie. Davant està situada altra obra monumental de Dalí…” La daza del Tiempo II”.

        

Quin goig de passeig, malgrat que plou i fa sol, com diu la cançó popular, però cert que no importa. Passem per san Biagio.

Ja anem cap a la plaça Vittorio Veneto, abans d’arribar-hi passem per san Giovanni Battista, un dels millors exemples d’arquitectura medieval pullès en Basilicata, del segle XIII. A l’interior conserva l’autenticitat del passat. La façana original es col·locà en 1610 al jardí de l’antic hospital que està al costat, i fou substituïda per la que fora un portal lateral.

I seguint la via san Biagio tornem al punt inicial, la piazza Vittorio Veneto. Hi ha molta animació pel carrer, bars i cadires a l’exterior i  molta botiga. La pedra de Matera, en la que s’ha excavat per fer cases esglésies i és fàcil de treballar, ara, de cara al turisme, és fan mil i  un objectes: imans, quadres... i testos per a plantes....

I en arribar a la gran plaça, crida l’atenció l’estàtua de Dalí, l’elefant espacial. És la tercera que veiem. M’agrada eixa barreja d’art modern amb l’arquitectura antiga. Durant la  capitalitat europea en 2019 van omplir els Sassi d’obres d’art amb l’objectiu d’apropar-hi els habitants a llocs que abans no eren accessibles.

Antigament la plaça Vittorio Veneto no era igual, de fet passava pel mig una carretera. En 1993 feren obres de restauració eliminant-la. Aleshores hi traslladaren un monument que és una al·legoria al soldat com heroi antic, el Benedetto d'Amore que fou inaugurat en 1926 comptant amb l’assistència del  rei Vittorio Emanuele III. Ara el trobem davant del palazzo del governo. La plaça és gran, i elegant amb el edificis del segle XIX amb colors de tonalitat rosa, taronja o ocre, amb el cafes que conviden a seure, amb tendes...forma part de la nova Matera, la que s’anà construint a mesura que els Sassi s’abandonaven a partir del segle XVIII. Hui en dia és el cor que reuneix al materans en els grans esdeveniments o festivitats, com la celebració de la processó de la patrona Maria Della Bruna quan va sobre el carro decorat.

Durant les obres a la plaça van traure a la llum part de la ciutat subterrània. Una veritable ciutat davall de la ciutat, a una profunditat de 12 metres. Hi ha cisternes, camins, llocs de culte, comerços, magatzems... i el que s’ha destapat és només una mostra, s’escampa per  tota la plaça. Una de les principals característiques per les quals denominaren els Sassi Patrimoni de la Humanitat va ser el complex sistema d’aigua que el formaven nombroses cisternes subterrànies de diverses grandàries, connectades entre si i que s’escampaven per tots els Sassi. La més gran de totes és El Palombaro Lungo que es pot visitar. Malauradament nosaltres no ho fem perquè hi ha una cua molt llarga. No m’estranya, deu ser bocabadant veure l’enorme cisterna hidràulica amagada durant dècades que va servir per subministrar aigua a la zona als afores des Sassi. És el tanc més gran, o un del majors, tancs excavats per la mà de l’home, d’uns 15 metres d’altura i un 50 d’amplària, es construí en 1846 i es va ampliar posteriorment. Després de ser reserva d’aigua durant un segle i mig, amb la construcció de l’aqüeducte de Puglia en 1920, ja no era necessari i fou abandonat. Gràcies a la remodelació de la plaça en 1991 es redescobrí de nou.

Se’ns acaba el temps d’estar en Matera però encara donem una volta per la plaça. Veiem l’església de san Domenico i convent dels pares predicadors, de 1230, altre exemple més de l’estil romànic pullès. Destaca a la façana, com una rosassa, la roda de la Fortuna, típica de la zona de Matera.

Presidint la plaça està l’imponent Palazzo, antic monestir de la Annunziata. La façana amaga una torre del segle XVI que pertanyia a les primeres muralles. Actualment és la biblioteca Provincial.

I passem per davant de l’església Mater Domini construïda en 1680 sobre l’església subterrània del Santo Spiritu del segle IX. A la porta d’entrada està la creu de Malta de huit puntes. Un rampa exterior porta al campanar decorat amb una balconada.

És que tot just al costat hi ha un mirador panoràmic, el que tothom veu primer en arribar a Matera. Abans estava tapat per edificis, era una vergonya mostrar tanta precarietat. Nosaltres ens assomem però no cal fotografiar ,és, a més, està ple de gent i eixirien caps, braços i colzes. Ja tenim  a la retina les vistes panoràmiques de Matera des d’altres prespectives.

Cert que Matera és fotogènica, té llocs on sembla el temps no ha passat i a més a més es conserven molt bé. De fet és escenari de pel·lícules, per citar les més famoses està “L’Evangeli segons Sant Mateu” de Passolini de 1964, que va donar a conèixer la ciutat mundialment. Segons deia Passolini hi havia trobat paisatges que ja s’havien perdut Palestina. També hi es va fer “La pasión de Cristo” en 2004 amb Mel Gibson, o i la recent de James Bond “Sin tiempo para morir” amb Daniel Craig. De fet Matera ja té un itinerari Bond per atraure al turisme,  com si això li fera falta. En Matera no cal fer muntatges per a que la gent hi vaja, és prou el boca a orella.

M’ha agradat molt el que he vist i he sentit en Matera. Sóc conscient que és només un tast. Estaria bé passar més dies per entrar a molts dels llocs que no he entrat, esglésies o museus, com el d’escultura contemporània que és una cova. Seria un goig tindre temps per passejar de nou per altres carrerons, per veure la ciutat amb altre color diferent al gris nuvolós i poder seure en una terrassa de Via Ridola o la plaza Sedile. I també per veure la ciutat de nit il·luminada i passar la nit en una d’eixes coves hotels, que hi ha moltes. Tal volta torne algun dia.

Ja has llegit la I PART?

QUADERN DE VIATGE, tardor 2021, Viatge a la PÚGLIA I BASILICATA