Ponte de Lima té l’honor de ser considerada la primera ciutat fundada en Portugal: «vila mais antiga de Portugal« i de tindre un dels pont més emblemàtics del país.
Ponte de Lima presumeix de ser la vil·la més antiga de Portugal i va ser la infanta Doña Teresa, la primera en desitjar la independència del país. En el seu honor, hi ha una estàtua homenatge a l’entrada de la localitat. Va ser una reina estimada. Era filla il·legítima del rei Alfonso VI, però la favorita, i per decisió paterna es casà amb Enrique de Borgonya obtenint tots dos el Comtat de Portugal. A la mort del monarca Enrique, Teresa seria la regent durant la minoria d’edat del fill. Però començaren les desavinences i mare i fill s’enfrontaren. Al capdavall guanyà el fill en una dura batalla i conseqüentment, en 1139, Alfonso I, seria oficialment reconegut com el primer rei del Regne de Portugal.
De la part intramurs de Ponte de Lima, veiem poc, passem més temps en la zona del riu on està el pont romà i en deixem menys estona per recórrer carrerons que amb tota seguretat tindran el seu encant. els veiem de passada. Són carrers empedrats amb cases senyorials que tingueren esplendor en el passat i que conserven els blasons a les façanes recordant-ho
En el breu passeig cap al riu veiem un bou que és una icona de la ciutat: “Vaca das corda”. És símbol d’una tradició en la qual el bou eix amb cordes i el porten a l’església on l’amarren a una finestra i se’l banya amb vi, diuen que és “per a que recupere forces”. El bou ha de donar tres voltes a l’església i després segueix pels carrers de Ponte. La tradició es remunta a 1646 i es fa el vespre del dia Corpus. La tradició té l’origen en una llegenda que afirma que l’església era un temple pagà on es venerava una deessa en forma de vaca. Quan el temple fou transformat en església per als cristians, tragueren la imatge bovina pel poble arrossegada per cordes.
A l’interior guarda retaules barrocs.
Ponte de Lima és important per ser la ciutat més antiga de Portugal, ja ho he dit, però tothom la reconeix pel seu pont romà, que a més a més, és rellevant també per formar part del camí de Santiago. Amb una longitud de 380 m, té dos parts: la romana i la medieval. La part romana fou construïda per unir Astorga amb Braga al segle V i es conserva una part formada per 5 arcs. La part medieval es deguda a la reconstrucció del pont al segle XVI. Hui en dia es només per a vianants.
Abans de creuar-lo no podem deixar de fotografiar... hi ha unes boniques vistes...amb la llum del cel i del sol perfecta. El pont creua el riu Limia, Lima en portugúes.
Criden l’atenció uns soldats romans, estàtues grans de paper. Formen part d’una escultura inaugurada en 2009 que és un homenatge a la legió romana. I és que en la seua conquesta de la península Ibérica, els romans arribaren al marge esquerre del riu i sobtadament pararen perquè estaven front al riu considerat “de l’oblit”, riu Lethes.
Els soldats coneixien la llegenda que deia que tot aquell que s’atrevira a creuar-lo oblidaria tots els records. I clar... aquells joves no volien avançar per no perdre la memòria... El comandant Decius Junius Brutus no podia consentir que els seus soldats no seguiren avançant per una por sense fonaments, i decidí travessar el riu. Ho va fer. I una vegada a l’altra part començà a cridar a cadascú del soldats pel seu nom per a que el creuaren, demostrat així que si ell no havia oblidat els seus noms, tampoc a ells els passaria res. És el motiu pel qual està l’estàtua eqüestre de Décimo Junio Bruto a cavall cridant els soldats que ben formats, esperen en fila a l’altra banda decidint què fer
I ara si, creuem el pont. Ho fem tranquil·lament. Hi ha poca gent. Tanmateix es veuen molts cotxes aparcats a la mateixa vora del riu, que sincerament trenquen la bonica estampa de la ciutat. I jo pense...no hi haurà altre lloc més adequat per aparcar?
Està considerat un dels ponts més bonics i conservats de Portugal. Els passeig vorejant-lo és agradable, hi ha qui aprofita el riu per a practicar algun esport...
Al final del pont està l’apòstol Santiago desitjant bon camí al peregrí.
I tot just enfront de l'apostol està l’església dedicada a sant Antoni de Padua que era portugués. És l’esglesia de sant Antoni de Torre Velha, d’una sola nau, capella major, sagristia i una alta torre de campanar. És el resultat d’una reforma feta al segle XIX sobre una ermita anterior. Destaquen en la façana els mosaics en rajolets, que també veiem a l’interior.
Al costat està la Capela do Anjo da Guarda. Des del pont la veiem perfectament. També se la coneix com Patron de San Miguel, possiblement es remunta a un temple romanic del segle XIII, després de ser parcialment destruït per les aigües en unes inundacions fou reconstruït al segle XVIII es reforçaren els pilars i acollí la imatge de san Miguel.
El pont encara continua un poc més. Seguim uns metres i trobem el museu del joguet.
Abans de creuar el pont per tornar junt als soldats, baixem a veure de prop al comandant romà…Hi està, enfront té el soldats a punt, esperant què fer, si seguir les ordres del comandant o no.
Ja de nou a l’altra part del riu i seguint l’avinguda on estan els soldats, hi ha altres escultures: una està dedicada al folklore i altra està dedicada al treball en el camp: «Memórias do Campo». Són boniques, però...de nou, al fons, a la vora del riu...veiem cotxes i més cotxes...Deuria ser un jardi ple de vegetació i flors i un parc per a passejar vora el riu i no un aparcament,
Fem un passeig per l’avinguda i veiem el largo de Camoes, el centre neuràlgic de la ciutat on està la Font més important de Ponte de Lima, de 1603 i també el mercat municipal. No falten les botigues, especialmnet les que vene un poc de tot, i on no falta el bacallà.
En el nostre relaxat passeig també veiem la Torre da Cadeia Velha, i la Torre Sao Paulo, vestigis de la muralla del segle XIV. La Torre da Cadeia Velha fou antiga presó de la ciutat, de planta rectangular i gàrgoles en els merlets. En la Torre Sao Paulo, en un dels laterals hi han indicadors del nivell de crescuda del riu en diferents anys: el senyal més alt és en 1909, el segon en 1959 i la inundació més recent va ser en 1987. I és que, quan les aigües del riu inunden la ciutat, destrossen arrasant...i deixen la marca en la pedra. Ressalta el panel de rajols representant la reconquesta.
Estem veient història i cultura... i cultura també és el vi verd que hem begut dinant en un lloc privilegiat, en el Mont de la Magdalena. El vi verd està molt bó. És una denominació d’origen del nord-oest de Portugal i no és de color verd: pot ser tinto, blanc o rosat. És diu verd perquè es un vi jove.
Definitivament, Ponte de Lima és una ciutat bonica i està prop d’Espanya, des de Galicia o Zamora i si esteu passant uns dies en Porto...està a menys d’una hora..
QUADERN DE VIATGE, PORTO I VOLTANTS, primavera 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada