Pàgines

dimarts, 5 de desembre del 2023

LA VILAJOIOSA: (ALACANT)

 La Vilajoiosa significa “la ciutat alegre” però també podem dir que a més és “la ciutat lluminosa”...pel colorit de les cases…

Vilajoiosa capital de la comarca de la Marina Baixa, està a una mitja hora en cotxe d’Alacant i un poc menys de Benidorm. Este poble costaner té moltes coses a destacar però sense dubte les seues cases de colors vius són un reclam i els xocolates altra. Ambdós són senyals d’identitat.


I quin poble més fotogènic! Ho és. Cert. Només entrar veiem el pont sobre el riu Amadorio i les cases colgades del casc antic amb cridaners colors. Estan situades al llarg de l’antiga muralla de la ciutat, que formava un conjunt defensiu emmurallat en el segle XVI.

El pont és del segle XIX amb un longitud de 95 metres i altura màxima de 18 metres. Té cinc arcs de mig punt de 9 metres, subjectes per pilars de diferent grossor. Se’l coneix com el pont de la carretera i és el principal que creua el riu al seu pas per la Vilajoiosa.


Fem un curt passeig pel casc històric, que és menudet... amb façanes de colors per tot arreu, també trobem trams de muralles. El casc antic està molt ben conservat i està considerat bé d’interès cultural. Les antigues muralles envoltaven un castell. Part d’elles es destruïren durant la guerra de la successió, però sortosament encara en trobem algunes parts i també torres.



Arribem a l’església-fortalesa Nuestra señora de la Asunción, declarada bé d’interès cultural. És un temple antic i singular construït a meitat del segle XVI d’estil gòtic llevantí, que es va reformar en el segle XVIII. També va haver restauracions en els segles posteriors. És una de les tres esglésies-fortalesa existents en la província ( les altres dos estan a Xàbia i a Monfort)  i es va construir alhora i junt a les muralles renaixentistes. La funció defensiva era pels continus atacs dels pirates berberiscos. La gran àbsida és la torre major de la muralla, per on es feia passeig de ronda per a vigilar l’arribada  dels enemics.

La portada principal és de mitjans del segle XVIII, d’estil barroc classicista. Segles després, en una de les últimes reformes, s’instal·là ciment gris en la façana, que en una nova restauració d’este any 2023, s’ha llevat.  El formigó s’ha  substituït per morter que és més transpirable. També han llevat uns marbres en la part interior. Hi havia molta humitat en l’edifici i la restauració era urgent.  


La funció defensiva es veu clarament en entrar: és senzilla d’una sola nau, capelles entre contraforts, murs grossos i poca decoració. L’església conserva vestigis romans. Hi ha dos capelles majors del segle XVIII, la de la Puríssima i la de Santa Marta inaugurada en 1740.


En la capella de Santa Marta parem un poc més l’atenció. Conta la llegenda que el 29 de juliol de 1538 la vil·la va patir un atac de pirates berberiscos, però Santa Marta va provocar una riuada que acabà amb els enemics. Per la qual cosa eixe dia és important i cada estiu es recrea el desembarcament moro. A la capella està la patrona representada en una talla de fusta del segle XVI i també hi ha un quadre que representa a la patrona el dia de la famosa batalla, enviant la riuada i salvant la població dels pirates.

Fa uns anys es restaurà la torre i especialment el passeig de ronda. ës una sort que podem accedir-hi. Està bé no deixar caure el patrimoni perquè forma part de la història. Este passeig de ronda és una mostra més de la funció de fortalesa de l’església. Per a pujar no trobem una escala de caragol fosca, sorprenentment està tota emblanquinada i tant de blanc dona llum en el camí de pujada. M’agrada.  

I una vegada dalt...imagine els guàrdies fent la ronda, a l’aguait, mirant el mar que tenen a un tir de pedra...M’imagine el desassossec en veure perill...no puc evitar pensar-ho, m’ix la vena novel·lesca.


I quines vistes!

Després ens dirigim al passeig marítim. Hi trobem la imatge icona de les cases de colors...la postal típica: les vivendes dels antics pescadors que pintaven per diferenciar-les de lluny, per saber quina era la pròpia quan ja estaven arribant des del mar. Hi ha roges, verdes, grogues, blaves... Encara que per tot el casc antic hi ha altres façanes pintades de variats colors, estes són les més fotografiades i famoses.

Al passeig hi ha molts llocs per seure i beure o menjar i alhora gaudir de la vista de les cases i del mar. Però també hi ha qui prefereix gaudir del sol a la mateixa platja, vora l’aigua. L’oratge de hui és fabulós.

Dinem al mateix passeig i en acabar, “de postres”, anem a la fàbrica de xocolates Valor que està en la mateixa població.  La Vilajoiosa és el bressol del xocolate i  hi ha varies fabriques i visitables altres dos més a banda de la fàbrica Valor: Chocolates Pérez i Chocolates Clavileño. Per unes escales automàtiques accedim a la part alta de la població.

En Valor no ens donaran els postres però si un tast de xocolates per a desprès fer venda del producte. Amb tota seguretat que en vendran molt. Encara no hem entrat i ja fa una olor temptadora increïble! la fàbrica es veu gran, funcional. Al pati hi ha un camió verd dels antics representant el passat de la fàbrica. Els orígens no s’han de perdre.


Primer entrem a la sala d’exposició on una veu en off explica què és el xocolate, les característiques i el conreu, també expliquen el viatge que fa fins arribar a la fàbrica. En la sala hi ha exposats elements com  fotos, sacs, caixes... reproduccions del món maia...o un gran mapa. Tot complementa la informació. Uns murals grans ambienten la sala perquè simulen escenaris dels països americans. Tot seguit entrem a una sala d’audiovisuals on un vídeo explica el procés de fabricació des de l’arribada del cacao fins que arriben a les tendes.


A continuació passem a la part museu de la fabrica. Podem veure maquinària emprada en diferents èpoques, veiem utensilis i objectes que s’utilitzaven per elaborar el xocolate, fotos, documents... Sobre l’origen de les fàbriques de xocolates... 

En La Vilajoiosa, fins a 1810, no es va registrar cap xocolater i va ser en 1840 quan es registrà la primera fàbrica. Concretament la fàbrica valor es remunta a 1881, ja en són cinc generacions de la mateixa família sempre al front de la fàbrica. El primer emprenedor va ser Valeriano López Lloret, “señor Valor”, que segons conten es va fer xocolater després d’una mala collita d’ametles. A una de les parets el podem veure, a ells i als successors.

Mai haguera pensat que la decisió marcaria la vida el principi d’una nissaga  dedicada al negoci. 

Mai haguera pensat que, d’anar de poble en poble en cotxe de cavall  venent, arribarien a exportar a 55 països. 


Acabem la visita guiada en la botiga, fent una degustació. Tot molt bo. Abans, per mig d’un cristall veiem una sala d'empaquetar. Per no interferir en el treball és l’únic que podem visitar del procés de la fabricació.

QUADERN DE VIATGE, NOVEMBRE 2023: VILAJOIOSA i EL CAMPELLO.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada