RESSENYA LITERÀRIA: ARGILA I CALÇ d'Elvira Cambrils

 

ARGILA I CALÇ

Elvira Cambrils.

Per a mi, sempre és un plaer llegir el que escriu Elvira Cambrils, de debò. Tal volta, o segurament, podeu pensar que no sóc objectiva quan jutge la seua escriptura perquè la conec. Hem parlat per les xarxes i en alguna trobada literària i em cau bé. Tanmateix us assegure que la meua opinió no canviaria si no la coneguera, si no sapiguera que darrere l’escriptora hi ha una persona culta, sensible i compromesa. En absolut canviaria de parer perquè abans de parlar amb ella, ja em semblava un goig llegir-la.  

I és que, en general, els seus textos t’arrosseguen sense adonar-te’n, et condueixen sense esforç, enamoren per la bellesa de les paraules i et transporten als mons que vol ensenyar. 

En aquest cas “Argila i calç”, novel·la guardonada merescudament amb el premi Enric Valor 2023, ens mostra per una banda el món d’Amina, una africana immigrant que ha viscut una realitat fugint d’horrors indescriptibles fins arribar a una estabilitat en una Vall solitària en la Marina Alta, un poble menut però amb gent que l’ha rebuda amb calidesa, amb estima. Amina va acompanyada d’una xiqueta, la seua filleta Salma, que amb la seua innocència contagia vida.

I per altra banda, mostra el seu mon propi, posant per a este apartat, de protagonista, a una advocada escriptora, Blanca Miralles, que ha arribat a la vellesa i necessita ajuda en casa. Amina Hodan és qui li proporciona l’ajuda.

L’advocada escriptora ens conta el seu passat i la seua implicació pel valencià i per les dones escriptores que lluitaren per la llengua, i parla sobre Beatriu Civera, Maria Beneyto, Maria Ivars o Carmelina Sánchez-Cutillas. Alhora fa memòria històrica i recorda la repressió viscuda en la dictadura de Francco. Així es fa ressò d’un temps no tan allunyat que marcà tant la manera de viure i d’educar els joves.

També ens conta fragments dels seus viatges a Grècia o Egipte, que m’han fet recordar experiències pròpies. Es nota que l’autora és una gran viatgera.

De tot, ressalta, per la duresa, l’infern viscut per Amina, la jove, quasi una xiqueta, de Djibouti. Amina viu un malson continu: primer quan sofreix la mutilació,  després amb el complicat viatge fugint del seu país fent un trajecte interminable cap a Europa. I tot experimentant un embaras no desitjat. Emociona tot i especialment el dilema  d’Amina per estimar o no estimar la filla producte d’una violació. La vida ha estat cruel amb ella, com amb la majoria de les dones africanes.

Any rere any, lluitadors somniadors, estafats, i víctimes, buscant una vida digna perden la vida al Mediterrani.  Per a molts, la mar és la seua fossa, el lloc on acaben la seua vida. Però Amina és forta, més del que es pensa i aconsegueix arribar a l’Europa desitjada. Volia anar a França, però al capdavall se n’adona que el seu lloc és la Vall de la Marina Alta, en casa de Blanca Miralles. 

Amina i la filla  reben l’ajuda de Blanca. I Blanca alhora reviu gràcies a Amina i la filla. Perquè la vida de Blanca, per circumstàncies personals, no tenia sentit i amb l'arribada de les nouvingudes se li obri una porta al canvi.

I Blanca traspassa la porta i demostra un gir en l'actitut, escrivint sobre la vida d'Amina des que eixí de la seua vall africana i alhora fent introspecció de la seua vida de joventut i casada. Passat i present es connecten. És una narració de doble vessant, que va contat les dos vides en format de pinzellades amb històries recordades, algunes felices i altres malsons. De vegades les històries de cadascuna de  les protagonistes explicant el que han viscut i qui els acompanyaven, van separades, altres vegades conflueixen.  

Entre les dos dones hi ha complicitat, ni importa l’edat, ni el temps ni el lloc de procedència. Les dos són fràgils i són fortes, les dos tenen dubtes i els resolen. I les dos estan ferides, cadascuna per diferents causes. Així i tot està l'optimisme, perquè juntes es fan fortes. Són dones, son víctimes, però s’ha de seguir endavant, malgrat tot.

I tot està escrit amb llenguatge ric, prosa bonica, elegant. Contrasta l’horror de l’ambient que viu la immigrant amb l’amabilitat de l’entorn, la pau i alegria assossegada que s’hi respira en l’ambient rural on està vivint ara. M’agrada.

I tambè m'agrada que escriga sobre dones valentes que es mereixen reconeixement i que el dolor acabe en un raig d’esperança final. I tambè, que siga una novel·la compromesa amb el problema de la immigració així com per l’escriptura en valencià i la passió mateixa per escriure. El llibre reivindica el dret de les dones a elegir, a ser escoltades, a no ser menyspreades, a ser considerades ciudatanes de primera fila. 

Llegir la història d’Amina m’ha recordat altres històries que conec bé, com “Entre dos mons”, que igualment mostra aspectes de la discriminació femenina en el mon africà o la importància del treball de les persones que ajuden els immigrants. Tots els relats que ajuden a prendre consciència de la societat actual i potencienla tolerància són importants: s’ha de conèixer per entendre. S’ha d’entendre per estimar.

Al final del llibre hi ha un codi QR i un mapa explicant l’itinerari del viatge descrit: el que va fer Amina fugint dels seu país, una odissea de més de 5000 quilometres. Molt interessant. 

Enhorabona Elvira per este nou viatge literari.