RESSENYA LITERÀRIA: EL ALMA EN LOS VIAJES

EL ALMA EN LOS VIAJES

Sonsoles Sánchez-Reyes

“ El alma en los viajes” escrit per Sosoles Sánchez-Reyes, són  28 històries que mostren 28 ciutats o pobles, uns llocs més turístics que altres i  28 protagonistes, alguns més coneguts i altres no tant i que no sempre són persones: hi ha figures, escultures, llegendes, episodis històrics... És un llibre ben assortit. No avorreix. En absolut. Més bé al contrari.

Són 28 relats que emocionen perquè motiven a saber més, fan ganes de viatjar per conèixer el lloc i també de qui o què parla…Són 28 escrits que descobreixen mil curiositats. Perquè Sonsoles parla del que se sap i és de domini públic  però també del que només coneix poca gent i que li ha contat la gent local. Després d'escoltar la sabiesa popular, escriu el que va aprenent, perquè cada viatge suposa aprenentatges. I en acabar d'escriure-ho, ho comparteix  en el blog “Cuaderno de bitacola", adscrit al diari Tribuna de Àvila, amb un grapat de seguidors.

I un dels seguidors, conegut escriptor i presentador que li ha escrit el pròleg, és Carlos del Amor. El gran Carlos del Amor que demostra tanta delicadesa i sensibilitat en tots els temes, que és una persona tan culta que escriu de meravella parant l’atenció en la bellesa de les coses menudes. Aixi que el pròleg és, com tot el llibre, un plaer llegir-lo.

Sonsoles, que és d’Àvila, és una persona molt coneguda en Castella Lleó per moltes facetes: la faceta universitària, és doctora en filologia anglesa i llicenciada en dret, se la coneix pels càrrecs importants que ha ocupat i ocupa, per la seua participació en congressos i cursos, per les seues publicacions, per la seua implicació en política, pels premis rebuts...o per la seua col·laboració habitual en mitjans de comunicació de radio o premsa. Sonsoles és coneguda perquè sap guanyar-se la simpatia de les persones, té don de gent i un gran talant comunicador. I perquè explica i viu el que conta... s’emociona i transmet.

He estat mirant el seu blog. És molt interessant. Però el format té un defecte, per dir-ho d'alguna manera,  està motivat per la  política de l’empresa on publica. El “defecte” és que no té un apartat on es poden recuperar escrits més antics. Només deixa veure els últims relats publicats.  Però el problema està resolt amb l’edició d’este llibre que hui ressenye, "El alma en los viajes"  que recopila-la moltes de les primeres històries publicades i que ja no es poden recuperar en el blog. Segur que al calaix, se n'han quedat  moltes i en un futur podrà publicar un segon llibre mostrant més “animes viatgeres”.

M’agrada i comparteixo la filosofia viatgera de Sonsoles: la de viatjar i aprendre del lloc. La d’endinsar-se en l'essència,  la d’explorar... la de buscar... la de saber més enllà del que conten les guies turístiques. Viatjar suposa estar atent. De vegades s’escolten històries inèdites, algunes han passat de boca a orella generació a generació, altres estan documentades però no han transcendit més allà de l’àmbit local. Eixes històries són les que m’agraden i marquen la singularitat. I la filosofia viatgera de Sonsoles, com la meua, es complementa una vegada en casa, recordant el que hem escoltat, el que hem observat, el que hem viscut i tot passa a un escrit personal però alhora fet per a compartir.

Sonsoles té facilitat de paraula, tan oral, com escrita. Tan en el blog com en el llibre, demostra saber escriure. I sap escriure captant l’atenció. I sap embellir el llenguatge quan cal i mostrar una prosa admirable, que en ocasions és poètica.  

I sobre la facilitat  de paraula oral ho vaig comprovar quan va vindre a Aielo de Malferit a presentar el llibre. Sonsoles ho volia així perquè una de les històries seleccionades parla d’Aielo i la relació amb la coca cola americana. Però no vaig a dir més...ja ho llegireu al llibre...només dic el títol: “ kola coca, lo que pudo ser y no fue”

I aixi, com esta llegenda aielonera, llegenda perquè no hi ha documentació que ho acredite, capítol a capítol anem sabent un poc més d’història i ciutats, pobles o persones...i cada capítol encapçalat per un títol suggerent, convida a anar al lloc i buscar allò del qual ens parla, que de vegades és la part menys transitada...com per exemple el primer personatge que mostra, que ens du a un cementeri.

Si, efectivament, enceta el llibre amb Julio Verne mostrant-nos Amiens on va viure i  està enterrat l'escriptor i para l’atenció en la vida i en la mort. Perquè explica sobre la tomba, concretament detalla una escultura singular que emergeix del sepulcre titulada “Hacia la inmortalidad y la eterna juventud”, simulant la resurrecció de Verne que, mira per on... els anys han demostrat que és inmortal perquè els seus llibre s’hi continuen llegint en l’actualitat.  

Ens conta també sobre Saint Exupery, l’autor de “El  principito” en Lyon, sobre Juana de arco en  Orleans, sobre l’emperadriu Sissi de Baviera un dia que va anar al palmeral d’Elx, sobre Secondo Pia que fotografià la sabana santa exposada en Torí, sobre Cyrano de Bergerac en Bergerac, sobre Napoleó en Compiègne, sobre un retaule anomenat “Altar de Gante”, sobre una escultura de la catedral de Reims, sobre el rei Francisco I en Cognac, sobre Enrique IV en el castell de Pau, sobre Mont sant Michel l’arcàngel i la tortilla de Mère Poulard, que és tot un espectacle fer com la fan…sobre Ricardo Corazón de Leon... sobre un elefant en Tours, sobre Hemingway i la mà de l’os, sobre Josephine Baker i el castell  de Milandes, sobre una estàtua en Amberes d’un xiquet i un gos tapat amb una manta, sobre una princesa danesa en Covarrubias, sobre el músic Verdi, sobre Jane Austen i la seua tomba rescatada de les aigües...sobre Eugenia de Montijo en la ciutat balneari de Vichy, sobre D’Artagnan i Lupiac, sobre el Lleó de Belfort, sobre Guillermo el conquistador, sobre Tintin al seu castell del Loira, sobre el rei Arturo o sobre Teresita del Niño Jesus, que en el convent representà a Juana de arco i acabaria santa. Que us sembla? Quantes històries... no? A que fa ganes de llegir-lo? Feu-ho. Llegiu, gaudiu...no us defraudarà.

En definitiva, per a mi ha estat tot un goig endinsar-me en les històries, que a més es poden llegir sense ordre, segons els interessos del moment. El llibre es complementa amb les fotografies de Gabriela Torregrosa Benavent, que és valenciana, concretament de Gandia però, de la mateixa manera que l’amiga Sonsoles viu en terres de Castella Lleó. Les fotos mostren el que Sonsoles relata i ajuden a qui vulga agafar el llibre,  com una guia turística, per reconèixer més fàcilment el lloc que es visita.