VENÈCIA: diferent...magnètica...laberíntica I PART

Em falten molts llocs per descobrir i també altres on voldria repetir...i és que sovint, en el moment de deixar el lloc, queda el regust de voler prolongar l'estada.

La llum de Venècia és especial, cal vore un mateix lloc en diferents hores del dia. Així que el millor que es pot fer en Venècia és passejar tranquil•lament escodrinyant racons, imaginant situacions... A Venècia s’ha d’anar amb temps per admirar-la i per gaudir de descans que s’ha de trobar capbussant-se en la ciutat abandonant el guirigall turístic que sempre hi ha. Si es visita Venècia amb l’actitud d’estar i no amb ànsia de vore, es pot aconseguir. Cal conèixer els rituals turístics i fer el contrari i així s’eviten aglomeracions. Les presses deurien estar prohibides si el que es vol és poder arribar a viure i veure la ciutat. Els moments de tranquil•litat són part del seu encís. 

Cal hi anar per contrastar la llum especial que hi ha.

En este segon viatge a Venècia que faig, (el primer siguè tan ràpid que no donà temps de res), m’he imposat esta premissa. És un ciutat menuda i tinc moltes dies per dedicar-li, sense imposicions ni horaris, per deambular lliure sense obligacions innecessàries. Quan s’asseguem a prendre un cafè, un descafeinatto o un machiatto estem un bon rato, observant l’ambient, observant la vida. Així amortitzem el que ens cobren, que no és poc. Venècia s’aprofita del turista, i els preus es desorbiten.

Deambular per carrerons és una manera de veure que Venècia és una ciutat com altra, on es viu i on es fan totes les activitats rutinàries i quotidianes de cada localitat com arreplegar fem, transportar mercaderies a les tendes, anar a comprar el pa o pentinar-se a la perruqueria, tot com en altre indret, encara que ací utilitzen altres maneres de moure’s d'un lloc a altre i la majoria de carrers són d’aigua.

 I pel canal arriben els subministres per a les tendes.
Unes grues ajuden a pujar i baixar de les barques el que calga, bé poden ser els abocadors del fem o les provisions per a les tendes...en Venecia tots els queviures arriben de l'exterior.

Ha sigut la primera impressió, el primer colp d’ull en el trajecte nocturn amb el vaporetto per anar a l’hotel i ha sigut la primera reflexió sobre la realitat. Si, m’he adonat que Venècia no és solament monuments i història passada, no és només turisme, és un lloc, ben allunyat dels estereotips. En Venècia hi ha vida. I es viu en les cases i als palaus mig en runes que tots contemplem amb admiració. Les llums de les finestretes dels palaus i cases deixen veure què s’hi fa de portes endins, elles conviden a pensar en la Venècia humana i no en la Venècia museu.

Esta és la imatge menys vista de Venècia, la que demostra que la gent hi viu i que no és una ciutat museu: testos amb flors als balcons deteriorats, veure com acudeixen les persones al canal a comprar cada dia els queviures...de la mateixa manera que s'hi fa en qualsevol ciutat.

En Venècia no et pots perdre... però sempre vas perdut. Els canals pareixen idèntics per confondre’ns  i desorientar-nos.

Semblen o no semblen iguals?...per això és facil confondre's i perdre's.
Estes imatges menys fotografiades són les que més m'atrauen i per les quals li done a Venècia el qualificatiu de magnètica.

Estar a Venècia es deixar-se portar per la improvisació, no hi ha més remei perquè no hi ha manera d’entendre els plànols. A cada cantó dels carrers més transitats, hi ha indicacions per anar als llocs principals, però si el que volem és altra plaça o església menys turística, més allunyada, no hi ha cap cartell, tot es complica i sempre arribes on no vols. 

Un exemple: Una hora varem tardar un dia en trobar el teatre de la Fenice, i després volíem eixir de la plaça i tot era retornar de nou a ella: Venècia és un laberint.

El teatre La Venice, tan afamat...quan que ens va costar trobar-lo!

Sortosament diuen que Venècia, en qüestió de delinqüència és molt segura, de dia o de nit. I és difícil per l’allau diari de turisme...i pels nombrosos racons on et poden abordar delinqüents...racons com els soportegos que són els passatges de vianants que hi ha sota les cases, generalment foscos i tancats o els pontets solitaris.

 En Venècia hi ha molts soportegos.

Els soportegos, són estrets, obscurs...però en cap moment donen la sensació de perillosos.

Des de l’aigua es veu cada fontego, que és el nom que es dóna als edificis que tenen entrada des de l’aigua. Els antics palaus que es mantenen esplendorosos, són la majoria edificis institucionals o hotels. Els altres, segurament, no tardaran en caure perquè la vida continua dins i necessiten reforma urgent.

Els fontegos són edificis que donen al canal.

En este cas el fontego és un  mercat

Nosaltres dormim a un hotel molt cèntric, és l’avantatge que té. Té una decoració exagerada i antiga plena de floritures que encara que no són del meu gust, reconec estan adequades a l’entorn. 

La majoria dels hotels cèntrics són edificis rehabilitats que mantenen l'essència històrica

L’hotel és de tradició familiar i conserva l’ambient originari, amb fotografies de l’antiga Venècia i dels avantpassats fundadors de l’hotel: els Giorgione. Passejar pels seus corredors emmoquetats i observar els quadres familiars de les parets et transporta al passat. Un passat que la ciutat lluita per conservar.

QUADERN DE VIATGE: VENECIA 2008