Quina meravella visitar Bilbao. La primera vegada que hi vaig estar no estava l’edifici del Guggenheim, la part de la ciutat on està situat era gris, estava abandonada, era una zona trista. Ara no.
M’alegre d'haver vingut i veure el canvi de primera mà.
M’alegre d'haver vist este edifici que embelleix l’entorn i és símbol de la ciutat.
M’alegre també, per esborrar de la ment un incident que em va ocórrer durant la primera visita a Bilbao que no va ser res, però qui sap què haguera pogut passar.
Simplement va ser una participació involuntària en una manifestació no autoritzada nacionalista durant les festes de la setmana gran bilbaina. Per sort, els nervis alterats, la por que s’hi respirava als carrers, la violència premeditada d’uns encegats inconscients... tot s’ha acabat des de fa no res. Tot ha finalitzat des del dia en què 3 integrants encaputxats de la banda d’ETA, anunciaven públicament l’acabament de la lluita armada. Falta molt per resoldre i molt per tancar però ja és un primer pas.
En aquella ocasió, sense voler i sense saber com, l’amiga Reme i jo ens vam vore, de sobte, enmig de la manifestació no legalitzada. Veníem de casa d’una amiga a la que havíem anat a visitar. L’excessiu control policial ens va fer sospitar que alguna cosa estranya hi havia en l’ambient, però nosaltres havíem quedat amb la colla d’amics que havíem vingut junts en una furgoneta llogada des de València. Havíem quedat en un lloc en concret i a una hora determinada i ja se sap, que quan no es coneix per on s’hi va...Nosaltres només sabíem un trajecte per anar al punt de trobada i casualment era el mateix que feien els manifestants, alguns dels quals provocaven amb insults els ertzaintzes que perdent el control tiraven gomes que queien a l’atzar. La sort o el destí va fer que cap d’elles, que eixien de manera indiscriminada ens caiguera damunt i ens ferira.Va ser una sort la nostra, que altres no tingueren.
Vam haver de córrer, ens veiérem obligades a amagar-se en portals i tabernes per evitar entropessar amb la gent que s’apartava de la càrrega policial...Per fi arribàrem al lloc de trobada amb els companys de viatge. Era el teatre Arriaga i es refugiàrem a l'interior. Per fora, l’assetjament encara va continuar. Als amics, companys de furgoneta no els deixaren creuar el pont, fins que la situació es va tranquil•litzar.
Però ara mirant el Guggenheim ja queda tot oblidat. I este incident passa al calaix de situacions extraordinàries no buscades, d’eixes que passen de tant en tant.
 |
| La carretera creua l’edifici però l’arquitecte va crear l’efecte com si es tractara d’un peix. |
El Guggenheim de l’arquitecte Frank O Gehry, l'estem el veient plovent, amb núvols i amb sol, de dia, de vesprada i de nit...per un costat i per altre...
 |
| Mirant-lo per tots els costats, parcial o totalment, de prop o allunyats, l’edifici impressiona. |
L’estructura del museu, per fora i per dins és realment esplendorosa, dominant, ressalta en la distància, brilla fins i tot en dies grisos, que són els que en Bilbao predominen.
Marbre, cristall i titani es barregen fent un impressionant conjunt arquitectònic ple de corbes sinuoses que creen en l’interior sales que en cap moment corresponen a les típiques de qualsevol museu. Les diverses sales, unes grans, altres menudes, unes rectes, altres amb parets redones, alberguen art modern i antic, mesclant diferents maneres de mostrar-lo.
 |
| Un entramat de vidre cobreix les escales a l'interior. Hi ha moltes exposicions per visitar...no ens cansem de pujar i baixar. |
I el titani extern sembla ser les escates del peix que en conjunt simula ser l’estructura. Tot està pensat, fins i tot es va solucionar el problema que la carretera passava pel mig. Van crear un annex a l’edifici que és una cua a l’altra part de la carretera que sembla emergir de l’aigua.
 |
| El titani que ho cobreix li dóna una color especial. |
A l’exterior obres d’art l’envolten: de totes destaquen a l’entrada el gos anomenat Puppy i a la part de darrere l’aranya Mamá, una gegant estructura que es veu des de qualsevol punt.
 |
| El Guggenheim no és solament l'edifici, al voltant hi ha escultures dignes de parar l'atenció. |
Parlant amb la gent local t’assabentes de coses que no se sabem des de fora. I així sabem que quan es creà el museu va haver polèmica perquè el govern basc va invertir molt i la resta de les províncies no volien que tant de pressupost se l’emportara una ciutat. Aleshores no entenien que el museu atrau visitants per a tot el País Basc en general que sense eixa atracció tal volta no acudirien.
La torre d’Iberdrola competeix amb l’edifici Guggenheim, ha estat criticada per voler fer ombra al museu...I cert que hi està volent ocupar el tron. Quan es mira el museu de lluny o de prop, no es pot evitar entropessar amb la torre més alta de Bilbao, però el Guggenheim és especial i al meu parer és indiscutible quin és l’edifici
principal, la torre serà més alta però el Guggenheim guanya en disseny i modernitat.
 |
| La torre Iberdrola |
 |
| La torre, per alta, està present quan es mira l'edifici del museu. Sembla, fins i tot formar part de l'estructura del museu, però no és així. Són dos edificis separats, que no tenen res a vore i entre els quals hi ha certa rivalitat. |
I ha aconseguit omplir de vida els voltants. La zona de l’Eixample és la part nova que més ha canviat l’aspecte de Bilbao. Abans Deusto era gris per les fàbriques i industries, ara no. Abans estava apartada, relegada a segon categoria, ara amb el museu avantguardista és un focus d’atenció no només per a turistes sinó pels habitants de Bilbao que tenen un lloc d’esplai agradable.
 |
| La zona de Deusto, abans era gris, ara està revitalitzada: s'hi veu el pont i la universitat de Deusto i la zona nova creada davant del museu que és lloc d'esplai habitual. |
REFLEXIONS POSTERIORS: BILBAO 1987, BILBAO 2011
* Les fotos amb música que corresponen al museu les pots veure clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada