RESSENYA LITERÀRIA. nº1-LA MIRADA DEL EXPLORADOR, llibre

Perquè sóc de les persones que pensen que mirant i llegint experiències d’altres viatgers o textos descriptius abans de visitar un lloc, ens podem fer idea d’on anem, què veurem, com és la gent que per uns dies va a envoltar-nos i quins són els seus costums... 

nº1-LA MIRADA DEL EXPLORADOR

Relatos de aventuras y descubrimientos

Compilació feta per Fergus Fleming i Annabel Merullo

Ressenya feta per Ediciones Paidós Iberica, 2006

Un tresor ocult que conté meravelles fabuloses, com el descobriment del Macchu Picchu per part de Hiram Bingham o el desembarc de Charles Darwin en les illes Galapagos ( Michael Palin)

Al segle XVIII s’inicia una nova etapa en el descobriment dels racons ocults del planeta. Els exploradors d’esta època, impulsats per les noves troballes científiques, més que per cobdícia, emprenien expedicions a terres remotes. No només es plantejaven com objectiu el descobriment de regions ignotes,  sinó la investigació dels misteris terrestres. Assumien la resoluda missió de registrar tot allò que trobaven, una documentació en la qual s’inclouen per primera vegada imatges, a més a més dels propis textos. Sorgeix així l’exploració com la coneixem hui en dia.

Este llibre, que presenta els relats que en han deixat els protagonistes de les expedicions junt a imatges originals, dóna llum sobre la identitat d’aquells homes i dones, la seua manera de fer, i sobre tot, les meravelles que trobaren al seu pas. Constitueixen un grup heterogeni de científics, navegants ambiciosos, viatgers solitaris o grans aventurers que, malgrat les diferencies pel que respecta als orígens o formació, tenen un tret comú: ens han fet la deixa d’un viscut retrat del que es desconegut. La representació visual no es va fer sempre pels mateixos mitjos. En els primers temps dibuixaven el que veien; posteriorment viatjaven acompanyats de dibuixants qualificats. Més endavant incorporaren càmeres en el material de l’expedició. I en les últimes dècades inclouen en les expedicions equips cinematogràfics professionals. La força de les imatges es comparable a la dels textos.

En estes pàgines apareixen personatges com Alexander von Humboldt en el moment quan desafia les anguiles elèctriques de Sudàmerica; George Lyon opina sobre la societat norteafricana; John Ross debat les dificultats que planteja el gel en el Paso del Noroeste; Robert Peary explica la seua relació amb els esquimals ( opinions que contrasten amb la visió de la seua dona al voltant del mateix tema). Trobem també a Umberto Nobile, que lamenta la pèrdua del seu Zeppelin a l’Artic; Freya Stara, reflexiona sobre la bellesa d’Aràbia; Jaques Cousteau examina el planeta des del fons marí; i Buzz Aldrin mamprèn una missió similar des de l’espai exterior.

El volum, que recopila un ampli conjunt de dibuixos, fotografies i textos de publicacions periòdiques, junt a comentaris d’experts que situen en el context adequat cada expedició, i un pròleg de Michael Palin, és una magnifica introducció al món que habitem. Obra rigorosa, dinàmica i sorprenent, ens ofereix una visió calidoscòpica de tres segles d’exploració. 

Opinió personal

La mirada de l’explorador és un gran llibre, no per dimensions (que també ho és) sinó per qualitat en el contingut. Llegint cadascun dels  relats que el llibre compila,  viatgem en el temps i ens convertim un poc com l’explorador que escriu en primera persona, el protagonista que està vivint, el que està patint, el que està deixant-lo bocabadat...aquell que vol mostrar el que els seus ulls estan mirant. 

Gràcies a estos exploradors, aventurers, valents, d’alguna manera insensats en algun cas, gràcies a tots ells, viatgem seguint les seues petjades. I encara que utilitze el masculí per qualificar estos personatges que obriren camins, també hi ha moltes dones exploradores i al llibre també se’n mostren.  

Són molts els capítols, tots interessants, encara que no es un llibre per llegir de colp. Hi ha massa diversitat de temes. Es bo llegir un capítol i deixar el llibre apartat,  però apartat no vol dir allunyat, s’ha de deixar a punt per a altre moment. Perquè en no res eixirà altra ocasió que vindrà bé buscar altre capítol que et capbusse en altre país i en altra experiència totalment diferent. Jo així ho estic fent. I encara tinc capítols per llegir que només els tinc fullejats.