RESSENYA LITERÀRIA nº11: VIATGE AL PAÍS DELS MAIES, llibre

VIATGE AL PAÍS DELS MAIES

De Josep Maria Romero

Ressenya feta per Eliseu Climent, editor, narrativa 3i4, 1995

Aquest és un llibre per a viatjar, per a seure al costat de l’autor en un atrotinat autobús local i mirar per la finestra, aturant-se en cada poble i deixant passar els quilòmetres, les hores…per a conèixer la gent que viu al país maia i també els viatgers que transiten pels seus camins per a seure en un restaurant econòmic a menjar-se un pollo con mole o en un banc d’una plaça major de poble el diumenge, entre la gent que s’hi congrega per passar la tarda.

Josep Maria Romero  és filòleg, però s’ha dedicat la major part de la seua vida al viatge. S’ha escapat tant com ha pogut, atret per tota mena de cultures, properes i llunyanes. A partir d’aquestes experiències ha escrit la Guia Altair de India, amb Miguel Fletche; la Guia de restaurants exòtics de Barcelona, El llibre de la cuina exòtica, amb Jordi Puig. Ha col•laborat en programes radiofònics i ha escrit articles. Aquest és el seu primer llibre en solitari. També treballa de guía turístic.

Opinió personal

“Viatge al país dels maies” és un dels primers llibres que vaig llegir per capbussar-me en Guatemala i Mèxic quan hi me n’ anava l’any 1998. I es que fullejant-lo en una llibreria em vaig adonar que l’autor anava fent quasi el mateix trajecte que jo tenia previst: el món maia des de Mèxic, creuant Belize i passant per Guatemala. Sense pensar-ho el vaig comprar, perquè no era solament el contingut, m’atreia l’estil de la narració. M’agradava.

Perquè llegir “Viatge al país dels maies” de Josep Maria Palomero és llegir el seu quadern de viatge, el que li passa i pensa  cada minut de cada dia de cada setmana o mes mentre viatja. Josep Maria ens agafa de la mà i caminem per on ell camina, dormim al mateix hotel, sabem sobre l’oratge i els menjars, ens traslladem d’un lloc a altre seguint-lo a ell i gaudint del mateix paisatge i de les mateixes comoditats o incomoditats que en cada ocasió té.

Així, inicia, "iniciem", el trajecte a Guatemala city i després para a la zona de Chiapas, concretament a la ciutat mexicana de San Cristóbal de las Casas, que a mi, com a ell, en va encisar. Després puja a les poblacions de les muntanyes Chamula i Zinacatan, llocs que difícilment oblidaré per haver patit mal d’altura. I segueix trajecte mexicà anant  a  Palenque,  a Merida,  Uxmal, Chichen Itza i Cancun. Para també en altres indrets però els que anomene són els que conec. Arriba al desconegut Belice on jo també vaig estar, i traspassa de nou la frontera de Guatemala, quedant-se en Flores i visitant Tikal. Altres llocs d’este meravellós país que descriu són Chichi o Antigua.

És un llibre aconsellable, per saber més d’on viuen els maies i per passar-ho bé. Ha estat  un plaer llegir i rellegir este viatge fet per Josep Mº Romero i alhora recordar el que jo també he vist, he viscut i també he plasmat a paper. Ha estat un goig gaudir d’una bona escriptura i un estil que fa capbussar en la realitat descrita, perquè realment este llibre que hui tracte ho aconsegueix.

Alguna vegada he dit que no sóc amiga dels premis literaris. Sempre hi ha excepcions. Este llibre ho va ser i cert que ho mereix, el premi, i tota mena de reconeixement.