IRLANDA NORD : Les ciutats de BELFAST I DERRY

Malauradament el terrorisme és una lacra no exclusiva de cap país.

Mural simbol de la PAU, a la ciutat de Derry.
DIA 30 de gener: DIA ESCOLAR DE LA PAU i LA NO VIOLÈNCIA

La frontera amb Irlanda del nord és invisible, és una maquinació política que no respecta la geografia i en ocasions tampoc les propietats. Hi ha granges que estan dividides i els propietaris diuen orgullosos que dormen amb el cap en el Regne Unit i el cor en Irlanda. 

Hi estàvem en aquella ocasió. En traspassar la frontera canviàvem de moneda i tocava gastar la lliura esterlina, estàvem a l’Ulster, sota la sobirania de Londres, fora de la zona euro.

Les dues vegades que hi vaig estar, el destí principal que ens va moure a entrar en Irlanda del Nord era visitar el paratge natural anomenat La Calzada de los Gigantes, tanmateix, en les dues ocasions, aprofitàrem per fer parades i visites d’altres llocs.

Durant la primera estada vaig visitar la ciutat de BELFAST, només anàvem a estar de passada unes hores, i la visita la férem mirant cap a tots els costats i amb cert temor perquè el dia anterior havia tingut lloc a la ciutat un atemptat terrorista. I és que aleshores encara estava pendent l’assumpte de l’IRA. Així que ens trobàrem els carrers principals tallats per barricades, per precaució s’havien taponat els carrers amb sacs evitant l’accés directe a vehicles, però si podíem passar les persones.

Aquell era un viatge que feia ruta per tota Irlanda i Regne Unit, érem un xicotet grup i una part del temps estava organitzat, tanmateix quan arribàvem a les ciutats sempre teníem temps lliure per visitar el lloc al nostre aire, sense seguir les imposicions dirigides.

És per això que en arribar a Belfast el nostre deambular era a soles i sense rumb clar i definit seguint les directius d'un planol de la ciutat. No recorde res de la ciutat, no vaig fer cap foto, la mirada atemorida no trobà res per fotografiar. Només conserve a la retina la imatge dels sacs amuntonats com en les pel·lícules de guerra, restes de cristalls trencats pels carrers i, sobre tot, que encara s’hi  respirava la por dels habitants en l’ambient,  por que s’hi transmetia  i resultava contagiosa.

Durant la segona estada a Irlanda del Nord, paràrem a DERRY o com diuen els anglesos, i és nom oficial, Londonderry. És la segona ciutat en població d’Irlanda del nord, conserva quasi intacta la muralla de l'època medieval, tancant així el casc antic.

Entrem a Derry vorejant la muralla.

Arribàrem sota una constant pluja. Estàvem a una ciutat tristament coneguda perquè el famós Bloody Sunday, (diumenge sagnant) hi va succeir el 30 de gener l’any 1972, va concloure  amb l’assassinat de 14 persones. Era una manifestació contra  la reclamació dels drets civils per a tothom i l’empresonament sense judici.

Vorejar la muralla permet veure la ciutat en totes les dimensions.

Ara fa 41 anys. Després d’aquells fets cap militar britànic va ser inhabilitat posant com excusa que els manifestants van atacar els militars amb foc real i bombes, i que l’exèrcit es va veure obligat a respondre. Tanmateix no és això el que diuen els testimonis que ho va seguir en el moment i van prendre fotografies. Cap soldat britànic va resultar ferit, 14 manifestants moriren i les seues famílies encara esperen justícia.

Deixem el cami de la muralla...

...i ane,m directes a un barri que vist des de dalt ens ha cridat l'atenció. Són uns murals.

El 1998, després d’un “alto al fuego” de l’IRA, s’iniciaren els acords de pau. A poc a poc la presència de militars va baixar fins que l’any 2008 van ser abandonades les casernes militars.

Mentre baixem observem els carrers, les cases, la gent...

De la ciutat, destaquen els murals gegants pintats en favor de la pau. Són tan grans que des de la muralla ja s’hi veien, cridava l’atenció les enormes dimensions i el simbolisme que representen. Són símbols per a què no tornen de nou els enfrontaments bèl·lics i la violència de l’IRA, que concretament en este barri van ser molt greus l’any 1972. Són avisos per mostrar que la barbàrie no pot tornar. Els murals estan plens de significat i de bones intencions.

Fotos del que passà dia 30 de gener de 1972

Un dels murals reivindicatius de no violència.

Recorde Derry gris, monòtona, industrial...tanmateix ressaltava la nota de color que donava la moderna joventut, res a veure amb la jovenalla rural que havíem deixat als pobles d’Irlanda.

Són carrers amples, amb cases d'altura uniforme.

Destaca l'edifici de l'Ajuntament.

Esta joventut era més propera a les noves corrents londinenques, amb piercins, cabells rojos amb tallats estrambòtics...ni en Dublín se’n veien de tan moderns...Però també cal afegir que a Dublín la majoria dels joves eren, i continuen sent,  els espanyols que hi estan estudiant!

La joventut s'hi veia extremadament moderna, informal, radical...les joves de la foto no són els casos més representatius però en tot cas contrastaven amb la jovenalla rural de "l'altra" Irlanda.

REFLEXIONS POSTERIORS sobre IRLANDA NORD 2008-IRLANDA NORD 1992

*EL VIDEO amb les FOTOS i MÚSICA el pots veure clicant ací

Tots els posts junts sobre Irlanda nord d'este bloc els pots trober en l'etiqueta corresponent