COSTA RICA: La FORTUNA i el VOLCÀ ARENAL

 El volcà Arenal dóna vida a la zona, però també la pot destrossar. Cada dia ofereix l’espectacle del foc arrossegant-se, i malgrat ser encisador l'espectacle també espanta.

El volcà Arenal va despertar l’any 1968, arrossegant amb força conreus i cases. L’any 1975 de nou una nova erupció va fer córrer lava pel riu Tabacón que actualment està condicionat com balneari. L’activitat es va reactivar l’any 1998 amb explosions fortes. Des d’aleshores les emissions són diàries i l’espectacle atemoridor i encisador. Si de nou explotara el volcà s’emportaria tot darrere, des de l’edifici més proper a l’edifici més allunyat, perquè realment no hi ha res lluny i la força de la lava ho arrossegaria tot amb ella.

El volcà apareix i desapareix constantment.

L’habitació que tenim en este paratge natural està a la mateixa falda del volcà, una falda amb vegetació fins els cràter. Ens estranya i alhora ens tranquil·litza veure-la coberta de verdor. On està la lava? Ens preguntem, i ens contesten que just estem mirant la vessant que dóna al cràter apagat. Això tranquil·litza, perill directe no en tenim perquè el volcà tira la lava pel lateral i no directament a nosaltres.

Hi dormim...no està gens malament!

Des d’on estem el volcà es veu com un con perfecte, simple i afilat, però realment té dos cràters, i dels dos un està en actiu i l’altre apagat, tots dos estan junts i els fumerols es veuen de igual manera per tots els costats, però durant les emissions nocturnes, des del punt on m’hi trobe diuen que es veu com la lava s’aboca pel lateral i cap a la vessant contraria on estem nosaltres. El volcà tira lava i es veu com s’arrossega, és la seua manera de dir a tothom que està despert.

I l’hotel està a prop de la població de La Fortuna que deu tenir al voltant de 5000 habitants. Hi anem. Al poble tot gira al voltant del volcà.

De l'holtel ens anem a visitar la localitat que hi ha més aprop, és la Fortuna, a 17 km del volcà.

La Fortuna és una localitat que em crida l’atenció per neta, hi ha un parc central espaiós, amb moltes plantes i una església que presideix l’entorn. L’església que encara que no és ni grandiosa ni espectacular, té el rajols del terra hidràulics com els que hi havia abans a les cases dels nostres avis i m’agrada esta peculiaritat. L’església és l’edifici més alt i és el que més ressalta. Totes les edificacions no tenen més de dos pisos d’alçada.

Interior de l'esglèsia

La majoria de les cases de la població són centres dedicats a preparar excursions i activitats que es poden fer per la zona. S’hi veu molta organització, s’hi pot vindre sense res programat, i de segur que amb tanta oferta en un tres i no res ja se sap el que es pot fer. Hi ha molts llocs per dormir i per menjar i tendes per comprar records on els preus són desorbitats perquè són establiments per a turistes. Jo busque un llibre per a llegir esta nit al seient de fusta que hi ha al cancell de l’habitació que mira cap el volcà i no entre a una d’estes tendes per buscar-lo. Pregunte a la gent local i m’envien a una llibreria alhora papereria on compren les persones del poble, així i tot, de segur que el preu que em cobren no és el mateix que cobrarien a un veí. És el que hi ha i el que hem de suportar quan se’ns nota que som estrangers.

Un gran jardí presideix la plaça principal.

El poble de La Fortuna es veu aviat perquè no és molt gran, hi ha unes quantes tendes però no m’agrada comprar i m’avorreix mirar escaparates. Hem decidit, per suportar millor el calor que estem sofrint, seure per beure un refresc i així aprofitar per escriure. El lloc on estem està enfront d’una parada d’autobusos, així que molts dels que ens envolten són viatgers que estan fent temps abans d’anar-se’n cap algun lloc. Me n’adone que el xic que tinc enfront meu, en veure que trac el llapis també ho fa i escriu com jo. El que l’acompanya treu un llibre i es posa a llegir. Sense voler escoltar m’arriben algunes paraules de les que parlen. Són espanyols dels que van sense rumb fixat, motxilla en mà i temps per davant. És una manera de viatjar que té el seu encant. Jo també estic fent de manera relaxada este viatge per Costa Rica, només tinc horaris fixes per traslladar-me d'un Parc Natural a altre i també el dia de tornada a casa..

Fem un passeig pels carrers...

Deixem passar el temps en La Fortuna, passejant, descansant, xerrant, escrivint i donant ullades al volcà per si decideix destapar-se. Descobrim una pastisseria on comprem uns pastissos exquisits fets amb pinya. I carregades amb els dolços suculents tornem al lodge. L’oratge no convida a fer molt...però és just el que havíem previst. No volíem fer res. El volcà està cada vegada més tapat i pareix que hui plourà i no veurem el cràter, fa calor, no xafogosa, però en fa. 

El volcà cada vegada més tapat...

Malgrat ser una turista de vacances, m’agrada empassar-me de les noticies locals, i quan viatge fora d’Espanya compre algun dia la premsa, m’agrada emportar-me a casa algun exemplar.  Així que llegint el periòdic i llegint el llibre que m’he comprat sobre Costa Rica, no deixe de mirar el volcà perquè els núvols van i venen i mai se sap. Ja ens ho han dit clarament en La Fortuna: "Si ustedes quieren ver el volcán han de hacer fuerza mental y no dejar de mirar el cráter, se deja ver muchas veces, peró hay que estar mirándolo porque nunca se sabe cuando decide mostrase en público".

Per sort només arribar a l’habitació, encara de dia, el cràter s’ha mostrat majestuós i grandiós. Els núvols han decidit escampar un poc i deixar veure la part alta del volcà. Han estat 5 minuts de visió que la majoria de gent no veu. S’ha vist el volcà sencer amb tota la seua magnificència.

No deixem de mirar...no deixem de fotografiar, el volcà fa l'efecte immant.

La sort seria que esta nit també poguérem veure la lava...Ens deien també que quan plou hi ha més possibilitats de veure el volcà perquè els núvols es mouen amb més rapidesa, deu haver passat això i espere que de nou escampe a la nit. En estos moments comença a ploure amb gana. Tan se val, estem bé tenint al davant el volcà que ja hem vist “descobert”. Ara ja no pense igual com quan l’he vist per primera vegada, ja no em pareix perillós veure’l tan a prop.

He agafat el llibre i llig un poc, plou i no m’abelleix fer altra cosa. He decidit agafar el llapis i assaborir este moment escrivint sobre el que estic vivint. Pare per descansar, mirar el volcà i agafar el periòdic i m’assabente de les noticies del país. Torne a escriure. El diari LA NACIÓN és un dels de més tirada al país. És un gust llegir l’espanyol de Costa Rica on no s’empren articles per encapçalar les frases dels titulars, em resulta curiós llegir algunes frases com: “TRABAJOS AVANZAN LENTAMENTE”, “COLEGIO DE POCOCÍ PROCURA MEJORAS EN SU PLANTA FÍSICA”. “MINISTERIO DE SALUD RECONOCE PROGRESO POR LO QUE NO APLICARÁ  CIERRE DE INSTITUCIÓN”. “DIRECTOR SE QUEJA POR POCO APOYO ECONÓMICO PARA CONTINUAR CON OBRAS”. I és de ressaltar que després al desenvolupament de la noticia si que els utilitzen de la mateixa manera que ho fem en Espanya.

M’alegra veure que al periòdic hi ha presència espanyola. És un article sobre el director de cine Trueba que en Xile presentava un projecte de  pel·lícula basada en una novel·la del xilè Antonio Skármeta. I mirant i mirant descobreisc en una columna gràfica menuda en un apartat de societat titulat “BUENA QUÍMICA ENTRE PAREJAS”, una imatge dels prínceps d’Espanya amb un peu de foto que diu PRÍNCIPE FELIPE Y SU ESPOSA LETICIA MUESTRAN A CADA MOMENTO SU GRAN AMOR.

Veig que llegint i escrivint s’ha fet de nit fosca. Fa estona que els mosquits estan fent-se de notar. De sobte recorde que porte des d’Espanya, un aparell que emet un soroll que fa de repel·lent dels molestos insectes  i me’l col·loque,  l’encegue i no se si serà suggestió però pareix que ja no em molesten tant.

I es fa l’hora de dormir. Però a meitat nit ens desperten des de recepció. La sort ens ha acompanyat. Estic mirant la lava com surt del volcà i s’arrossega cap avall, he d’escriure que és el que veig en estos moments i plasmar que em fa sentir. Pareixen punts de llum semblants als focs d’artifici. És un espectacle incomparable, és foc incandescent el que emana del cràter acompanyat de trons ensordidors que realment, ho reconec sincerament, ara si, imposen respecte i temor.

Estic bocabadada mirant la lava,
no tinc una bona càmera per plasmar el que veig i vull que la retina ho capte tot al detall.
Aleshores vaig pensar que mai més veuria un espectacle semblant i estava equivocada perquè anys despres vaig pujar al volcà PACAYA de Guatemala i la lava s'arrossegava a pocs metres de mi.
Buscant en la web trobe una imatge que s'assembla al que vaig veure aquella nit.

No vull pensar si  ara decidira esclatar de manera més violenta i fer explosions més fortes. Algú del país em va dir que una de les pedres que en una ocasió va tirar, era de la grandària d’un vehicle...Paratges idíl·lics, instal·lacions perfectament edificades i precioses... tot se n’aniria en un tres i no res. Vull pensar que els vulcanòlegs controlen els moviments sísmics de la Terra en tot moment, que la ciència ha avançat molt en este aspecte i que si arribara una forta erupció es podria saber de bestreta. Vull creure-ho i a més confie plenament en qui controla este engranatge.No tinc més remei.

No em puc queixar, la natura m’ha regalat una imatge que probablement mai més veuré*, espectacle indescriptible que no ha tardat en desaparèixer perquè de nou els núvols han tapat la visibilitat.

QUADERN DE VIATGE: COSTA RICA,  estiu 2006

* Anys despres veuria la lava arrossegar-se a un metre de mi en el volcà PACAYA de GUATEMALA

Si vols, sobre el volcà Arenal pots llegir més en este bloc:
-Des de Monteverde  al Arenal per les munytanyes de Tilaran
-Creuant el llac Arenal