El volcà Arenal dóna vida a la
zona, però també la pot destrossar. Cada dia ofereix l’espectacle del foc
arrossegant-se, i malgrat ser encisador l'espectacle també espanta.
El volcà Arenal va
despertar l’any 1968, arrossegant amb força conreus i cases. L’any 1975 de nou
una nova erupció va fer córrer lava pel riu Tabacón que actualment està
condicionat com balneari. L’activitat es va reactivar l’any 1998 amb explosions
fortes. Des d’aleshores les emissions són diàries i l’espectacle atemoridor i
encisador. Si de nou explotara el volcà s’emportaria tot darrere, des de
l’edifici més proper a l’edifici més allunyat, perquè realment no hi ha res
lluny i la força de la lava ho arrossegaria tot amb ella.
El volcà apareix i desapareix constantment. |
L’habitació que
tenim en este paratge natural està a la mateixa falda del volcà, una falda amb
vegetació fins els cràter. Ens estranya i alhora ens tranquil·litza veure-la coberta de verdor. On està la lava? Ens preguntem, i ens contesten que just
estem mirant la vessant que dóna al cràter apagat. Això tranquil·litza, perill
directe no en tenim perquè el volcà tira la lava pel lateral i no directament a
nosaltres.
Hi dormim...no està gens malament! |
Des d’on estem el
volcà es veu com un con perfecte, simple i afilat, però realment té dos
cràters, i dels dos un està en actiu i l’altre apagat, tots dos estan junts i
els fumerols es veuen de igual manera per tots els costats, però durant les
emissions nocturnes, des del punt on m’hi trobe diuen que es veu com la lava
s’aboca pel lateral i cap a la vessant contraria on estem nosaltres. El volcà
tira lava i es veu com s’arrossega, és la seua manera de dir a tothom que està
despert.
I l’hotel està a
prop de la població de La
Fortuna que deu tenir al voltant de 5000 habitants. Hi anem. Al
poble tot gira al voltant del volcà.
De l'holtel ens anem a visitar la localitat que hi ha més aprop, és la Fortuna, a 17 km del volcà. |
La Fortuna és una localitat que em crida l’atenció per neta, hi ha un parc central espaiós, amb
moltes plantes i una església que presideix l’entorn. L’església que encara que no és ni grandiosa ni espectacular, té el rajols del terra hidràulics com els que hi
havia abans a les cases dels nostres avis i m’agrada esta peculiaritat. L’església
és l’edifici més alt i és el que més ressalta. Totes les edificacions no tenen
més de dos pisos d’alçada.
Interior de l'esglèsia |
La majoria de les
cases de la població són centres dedicats a preparar excursions i activitats que es poden fer per la zona. S’hi veu molta
organització, s’hi pot vindre sense res programat, i de segur que amb tanta
oferta en un tres i no res ja se sap el que es pot fer. Hi ha molts llocs per dormir i
per menjar i tendes per comprar records on els preus són desorbitats perquè són
establiments per a turistes. Jo busque un llibre per a llegir esta nit al
seient de fusta que hi ha al cancell de l’habitació que mira cap el volcà i no
entre a una d’estes tendes per buscar-lo. Pregunte a la gent local i m’envien a
una llibreria alhora papereria on compren les persones del poble, així i tot,
de segur que el preu que em cobren no és el mateix que cobrarien a un veí. És
el que hi ha i el que hem de suportar quan se’ns nota que som estrangers.
Un gran jardí presideix la plaça principal. |
El poble de La Fortuna es veu aviat perquè no és molt gran, hi ha unes quantes tendes
però no m’agrada comprar i m’avorreix mirar escaparates. Hem decidit, per
suportar millor el calor que estem sofrint, seure per beure un refresc i així aprofitar
per escriure. El lloc on estem està enfront d’una parada d’autobusos, així que
molts dels que ens envolten són viatgers que estan fent temps abans d’anar-se’n
cap algun lloc. Me n’adone que el xic que tinc enfront meu, en veure que trac el
llapis també ho fa i escriu com jo. El que l’acompanya treu un llibre i es posa
a llegir. Sense voler escoltar m’arriben algunes paraules de les que parlen.
Són espanyols dels que van sense rumb fixat, motxilla en mà i temps per davant.
És una manera de viatjar que té el seu encant. Jo també estic fent de manera relaxada este viatge per Costa Rica, només tinc horaris fixes per traslladar-me d'un Parc Natural a altre i també el dia de tornada a casa..
Fem un passeig pels carrers... |
Deixem passar el
temps en La Fortuna ,
passejant, descansant, xerrant, escrivint i donant ullades al volcà per si
decideix destapar-se. Descobrim una pastisseria
on comprem uns pastissos exquisits fets amb pinya. I carregades amb els dolços
suculents tornem al lodge. L’oratge no convida a fer molt...però és just el que havíem previst. No volíem
fer res. El volcà està cada vegada més tapat i pareix que hui plourà i no
veurem el cràter, fa calor, no xafogosa, però en fa.
Malgrat ser una
turista de vacances, m’agrada empassar-me de les noticies locals, i quan viatge
fora d’Espanya compre algun dia la premsa, m’agrada emportar-me a casa algun
exemplar. Així que llegint el periòdic i
llegint el llibre que m’he comprat sobre Costa Rica, no deixe de mirar el volcà
perquè els núvols van i venen i mai se sap. Ja ens ho han dit clarament en La
Fortuna: "Si ustedes quieren ver el volcán han de hacer fuerza mental y no dejar de mirar el cráter, se deja ver muchas veces, peró hay que estar mirándolo porque nunca se sabe cuando decide mostrase en público".
Per sort només
arribar a l’habitació, encara de dia, el cràter s’ha mostrat majestuós i
grandiós. Els núvols han decidit escampar un poc i deixar veure la part alta
del volcà. Han estat 5 minuts de visió que la majoria de gent no veu. S’ha vist
el volcà sencer amb tota la seua magnificència.
No deixem de mirar...no deixem de fotografiar, el volcà fa l'efecte immant. |
La sort seria que
esta nit també poguérem veure la lava...Ens deien també que quan plou hi ha
més possibilitats de veure el volcà perquè els núvols es mouen amb més
rapidesa, deu haver passat això i espere que de nou escampe a la nit. En estos
moments comença a ploure amb gana. Tan se val, estem bé tenint al davant el
volcà que ja hem vist “descobert”. Ara ja no pense igual com quan l’he vist per
primera vegada, ja no em pareix perillós veure’l tan a prop.
He agafat el llibre
i llig un poc, plou i no m’abelleix fer altra cosa. He decidit agafar el llapis
i assaborir este moment escrivint sobre el que estic vivint. Pare per
descansar, mirar el volcà i agafar el periòdic i m’assabente de les noticies
del país. Torne a escriure. El diari LA NACIÓN és un dels de més tirada al país. És un
gust llegir l’espanyol de Costa Rica on no s’empren articles per encapçalar les
frases dels titulars, em resulta curiós llegir algunes frases com: “TRABAJOS
AVANZAN LENTAMENTE”, “COLEGIO DE POCOCÍ PROCURA MEJORAS EN SU PLANTA FÍSICA”. “MINISTERIO
DE SALUD RECONOCE PROGRESO POR LO QUE NO APLICARÁ CIERRE DE INSTITUCIÓN”. “DIRECTOR SE QUEJA
POR POCO APOYO ECONÓMICO PARA CONTINUAR CON OBRAS”. I és de ressaltar que
després al desenvolupament de la noticia si que els utilitzen de la mateixa
manera que ho fem en Espanya.
M’alegra veure que
al periòdic hi ha presència espanyola. És un article sobre el director de cine
Trueba que en Xile presentava un projecte de
pel·lícula basada en una novel·la del xilè Antonio Skármeta. I mirant i
mirant descobreisc en una columna gràfica menuda en un apartat de societat
titulat “BUENA QUÍMICA ENTRE PAREJAS”, una imatge dels prínceps d’Espanya amb
un peu de foto que diu PRÍNCIPE FELIPE Y SU ESPOSA LETICIA MUESTRAN A CADA
MOMENTO SU GRAN AMOR.
Veig que llegint i
escrivint s’ha fet de nit fosca. Fa estona que els mosquits estan fent-se de
notar. De sobte recorde que porte des d’Espanya, un aparell que emet un soroll que fa de repel·lent dels
molestos insectes i me’l col·loque, l’encegue i no se si serà suggestió però
pareix que ja no em molesten tant.
I es fa l’hora de
dormir. Però a meitat nit ens desperten des de recepció. La sort ens ha
acompanyat. Estic mirant la lava com surt del volcà i s’arrossega cap avall, he
d’escriure que és el que veig en estos moments i plasmar que em fa sentir.
Pareixen punts de llum semblants als focs d’artifici. És un espectacle
incomparable, és foc incandescent el que emana del cràter acompanyat de trons
ensordidors que realment, ho reconec sincerament, ara si, imposen respecte i
temor.
Estic bocabadada mirant la lava, no tinc una bona càmera per plasmar el que veig i vull que la retina ho capte tot al detall. Aleshores vaig pensar que mai més veuria un espectacle semblant i estava equivocada perquè anys despres vaig pujar al volcà PACAYA de Guatemala i la lava s'arrossegava a pocs metres de mi. Buscant en la web trobe una imatge que s'assembla al que vaig veure aquella nit. |
No vull pensar
si ara decidira esclatar de manera més
violenta i fer explosions més fortes. Algú del país em va dir que una de les
pedres que en una ocasió va tirar, era de la grandària d’un vehicle...Paratges
idíl·lics, instal·lacions perfectament edificades i precioses... tot se
n’aniria en un tres i no res. Vull pensar que els
vulcanòlegs controlen els moviments sísmics de la Terra en tot moment, que la
ciència ha avançat molt en este aspecte i que si arribara una forta erupció es
podria saber de bestreta. Vull creure-ho i a més confie plenament en qui
controla este engranatge.No tinc més remei.
No em puc queixar,
la natura m’ha regalat una imatge que probablement mai més veuré*, espectacle
indescriptible que no ha tardat en desaparèixer perquè de nou els núvols han
tapat la visibilitat.
QUADERN DE
VIATGE: COSTA RICA, estiu 2006
* Anys despres veuria la lava arrossegar-se a un metre de mi en el volcà PACAYA de GUATEMALA
Si vols, sobre el volcà Arenal pots llegir més en este bloc:
-Des de Monteverde al Arenal per les munytanyes de Tilaran
-Creuant el llac Arenal
* Anys despres veuria la lava arrossegar-se a un metre de mi en el volcà PACAYA de GUATEMALA
Si vols, sobre el volcà Arenal pots llegir més en este bloc:
-Des de Monteverde al Arenal per les munytanyes de Tilaran
-Creuant el llac Arenal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada