FOTOS i MÚSICA: SOPOT I GYNIA( Polònia)

 

 Sopot i Gynia junt a Dansk són tres ciutats en una, separades però tenen una unitat...

DESCOBRINT POLÒNIA

Que bonica Polònia! el país dels slotis i no euros, el país de la polca, el país dels carruatges, el país de Chopin...  

Si no coneixes el país, entra en cada link i descobriràs unes ciutats i paisatges que t’agradaran. A mi em captivaren.

El meu trajecte començà en Cracòvia i abans de passejar per la ciutat vaig anar a veure el cap de concentració i extermini d’AUSCHWITZ-BIRKENAU, que em posà els pèls de punta. Està prop de Cracòvia. 

Entrar al camp d’extermini i el de concentració, és recórrer el museu de l’horror que suposà l’extermini sistemàtic. Per a que no torne a passar tanta barbàrie, hi queden estes fàbriques de matar que demostren el fet vergonyós al que pot arribar la raça humana.  I és Patrimoni de la Humanitat per UNESCO des de 1979. Hui en dia el visiten molts turistes d’arreu del món i sobre tot la comunitat jueva que hi van per recordar els avantpassats exterminats.

Després vaig visitar les mines de sal, que em deixaren amb la boca oberta. Tot fet amb sal! S’obriren al públic per primera vegada al segle XV i actualment és un dels principals reclams turístics de Polònia. I ho val. Són patrimoni de la Humanitat des de 1978.

La ciutat de Cracòvia té un encis especial: la plaça vella, la colina de Wawel, el barri jueu, i la resta de carrers i places. És la segona ciutat de Polònia, considerada capital pel patrimoni històric que guarda, i la més visitada per l’ambient que barreja oci i cultura alhora. El centre històric quasi no va patir desperfectes després de la guerra així que el podem veure exactament com era, restaurat, clar és,  però són els  mateixos edificis. La part principal és la plaça vella,  la del mercat, que té el valor de ser la més gran medieval d’Europa. Hi està la catedral de Santa Maria, la Lonja de paños, que està situada al bell mig de la plaça, la torre de l’ajuntament i menuda però visible està  l'església de san Adalberto, d’origen romànic. I tot envoltat de festa i ambient!

Una vegada vista la plaça vella, cal visitar els voltants i també altres parts de la ciutat. Es pot fer un passeig des de la plaça fins a la Barbacana.

Podem anar a la colina de Wawel on està el castell i la catedral... i anem envoltats per la llegenda del drac.

I tambè podem visitar  el barri jueu que especialment m’agradà. És un goig passejar pels carrers del barri jueu, tradició i moda s’ajunten... i esborrona veure part del mur del gueto, té forma de làpida perquè dins era com soterrar-se en vida.

Eixim de la ciutat de Cracòvia i fem un recorregut en bus pel país. Parem a Wroclau-Breslavia. Entre gnòmons que eixien al nostre pas, vaig descobrir una ciutat molt acollidora amb una plaça preciosa on conviu el passat i la modernitat.

I després a Poznan. Que bonica és la plaça vella de Poznan per la nit! Sembla escenari d’un conte infantil, imaginava que d’alguna façana eixiria algun personatge conegut… era pels colors, pels llums... per la grandària tan menuda…tot el conjunt m’agradà.

També anàrem a Torun, ciutat Patrimoni de la Humanitat per  Unesco en 1997 que manté carrers intactes des de fa 700 anys, és el bressol de Copèrnic, símbol i imatge de la ciutat.

I ja al Bàltic visitàrem Gdansk. Tinc escrit tant! Ipart, IIpart i IIIpart. 

És una ciutat elegant, bressol de l’àmbar que en èpoques passades donà prosperitat, i bressol de les revoltes més recents que canviaren el panorama polític i social en molts països d’Europa. La ciutat és un maremàgnum de colors i d'olors, de sabors i de gent. Gdansk també es coneguda per crear-s’hi el sindicat Solidaridad.

Quina ciutat més bonica!

Molt a prop està Sopot. Ah el Bàltic...! I quin aire s’hi respira... tanque els ulls i encara crec sentir l’agradable brisa. Sopot és una ciutat balneari que va ser descoberta  al segle XIX per les propietat curatives. Al moll hi ha un  pont de fusta  que és el més llarg d’Europa i un dels més llargs del món, donat que s’endinsa al mar 500 metres. Sorprèn per gran, per ample.

Seguírem el trajecte i paràrem al castell Malbork. Una gran fortalesa teutònica testimoni del passat i de la història, la fortalesa més gran d’Europa.

I acabem el viatge en VARSOVIA, des d’on agafen el vol de tornada. És  una ciutat preciosa que em va encisa. Tornaré. Tambè vaig escriure molt explicant com és i el que em va fer sentir: Ipart, IIpart, IIIpart, IV part i Vpart.

Hi ha unes places precioses. En una d’elles, una sirena recorda la creació de la ciutat per dos germans pescadors anomenats Wars i Sawa, nom en polonès de Varsòvia, perquè la sirena els ordenà fundar la ciutat vora el riu. L’altra plaça, la del Castell,  és triangular. Hi ha trams per fer bonics passejos com el del Camí Reial, i també trobem edificis moderns es barregen amb antics, estils variats, l’era soviètica va deixar petjada important, així ho demostra El Palau de la cultura. I també per fer memòria històrica, cal visitar  el gueto de Varsòvia. M’esgarrifa, m’impacta.

REFLEXIONS POSTERIORS de POLÒNIA, estiu 2016

 

FOTOS i MÚSICA: WROCLAW (POLÒNIA)

 

La ciutat on trobes nanets per tot arreu...és com un joc buscar-los i trobar-los...

MÚSICA

tradicional polonesa

FOTOS i MÚSICA: POZNAN ( Polònia)

 Una ciutat amb una acollidora plaça que sembla escenari d'un conte infantil...

MÚSICA

Helena Vondra-Kova-Malovany d'banku

FOTOS i MÚSICA: TORUN (POLÒNIA)

 

Una ciutat medieval...amb història...un ciutat patrimoni de la humanitat...

MÚSICA:

One man choir

cançó popular polonesa

FOTOS i MÚSICA: CRACOVIA (POLÒNIA)

 Ciutat tradicional i acollidora, 

ciutat alegre i religiosa. 

                                               Que bonica és Cracovia! 

MÚSICA:

tradicional polonesa i

tradicional jueva  Hava Nagila

FOTOS i MÚSICA: LES MINES DE SAL de POLÒNIA

 Sembla mentida però és cert:  allà, a les entranyes de la terra, trobem un lloc singular perquè està fet de sal. Fins i tot hi ha una catedral.

MÚSICA:

La Polonesa de Chopin

POLÒNIA: EL GUETTO DE VARSÒVIA

La pel·lícula El pianista és un fidel retrat de com vivien els jueus al guetto de Varsòvia. Veig la pel·lícula de Polanski i tot seguit visite el barri. M’esgarrifa, m’impacta.

En l'actualitat podem veure per on anava el mur perquè s'ha marcat al terra i travessa carrers i places.

El guetto de Varsòvia  és visita imprescindible. El major guetto jueu d’Europa, retratat per Polanski en la pel·lícula “El pianista”, va ser implantat en el centre de la capital entre octubre i novembre de 1940 com un lloc de trànsit abans de portar la gent cap a la mort que proporcionava la solució final del gas cyclon. Hi havia gent de Varsòvia, però també de regions del voltant sota control alemany i d’altres països ocupats pels nazis. Al guetto n’eren al voltant de 350.000 persones, tots obligats a portar l’estrella de David per marcar la diferència.

El jueus visqueren tres anys de fam i de malalties, també de por per si els agafaven per emportar-se'ls. No se sabia què passava una vegada pujaven al tren però intueien que no era res bo.  Al guetto van morir al voltant de 400000 persones. Actualment queda poc del que va ser, però s’hi poden veure alguns punts testimoni del passat. En el meu recorregut, nosaltres fem nomes un passeig per uns llocs concrets, caminem pels mateixos carrers que foren escenari de misèria i d'injustícia. Actualment ja no és el mateix, han enderrocat i construït de nou, però queden punts per a recordar. cal recordar per a que no torne  a passar.

Des de l’hotel on estem instal.lats en Varsòvia, tenim relativament prop el cementeri jueu i com ens queda un mati abans d’agafar l’avió, el volem aprofitar visitant el barri que el dia d’abans hem vist massa ràpid. No podem deixar Varsòvia sense conèixer millor esta part de la història.

Plou massa per  a caminar, així que agafem el tramvia nº1 sense saber molt bé on hem de parar. Però una vegada dins preguntem i l’amabilitat de la gent polonesa es fa una vegada més de notar. En esta ocasió és una senyora mig francesa mig polonesa la que ens diu on hem de parar. Baixem del tramvia i entrem al cementeri. Hi ha un grup de joves jueus que estan  a punt d’entrar també.

Entrada al cementeri, un grup de joves jueus també hi són. Per a ells és una visita molt especial.

No ens han demanat entrada, deuen haver-nos confós amb la colla d'estudiants. No pretenem estar molt de temps.  Fundat en 1806, és un dels pocs cementeris actius  jueus en Polònia actualment. Hi ha tombes famoses com la del creador de la llengua universal esperanto, escriptors, actrius o rabins...  però no sabem quines són, podríem seguir el grup de joves que van  amb guia que els para als punts clau, però la veritat és que plou massa per esplaiar-nos passejant entre tombes i preferim el passeig al nostre aire.

Hi ha alguna làpida diferent, especial...més moderna...

M’adone que moltes tombes tenen seients davant, m’agrada el detall, els familiars poden quedar-s’hi temps acompanyant al difunt sense cansar-se, el seient convida a passar més temps resant.

També hi ha una part més antiga que posa els pels de punta, amb tots els meus respectes pense que és escenari perfecte per a una pel·lícula de terror. I ho dic amb consideració perquè sé que és lloc sagrat per a molts. Hi ha fosses comunes del temps de la II guerra i de residents del guetto.

Al capdavall,  resulta una visita interessant perquè la mateixa pluja li dona l’aire tètric que ja de per si comporta el lloc on reposen tantes víctimes de la bàrbarie humana que no deuria haver passat mai.

En acabar el recorregut que hem fet sense rumb, eixim del cementeri i la pluja ha minvat així que decidim seguir a peu pel que era el guetto varsovià. Anem seguint un plànol que marca els punts concrets que es poden visitar, fem el que podem, no tenim temps de tot.

Es fàcil mirant el llibret-planol que he agafat en l’oficina d’informació i turisme. Hem fet selecció del que volem veure seguint la petjada jueva i fem camí a peu observant el contrast en els edificis varsovians.

El dia d’abans ja hem vist alguns monuments com Umschlagplatz, la plaça on estava la parada del tren des del qual s’emportaven als jueus del guetto fins el camp d’extermini de Treblinka. Cada dia s’emportaven entre 5000 i 6000 persones. Eren els supervivents  que  no morien entre els murs del guetto donat que les condicions de viure eres infrahumanes. A les parets de marbre es lligen noms de víctimes, la gent encara  diposita flors en homenatge. La ferida jueva està oberta i serà molt dificil de tancar. Ho dic per la quantitats de jueus que es veuen visitant els llocs històrics dels avantpassats, siga en Varsòvia, en Cracòvia o en els camps de Auschwirz i Birkenau. 

Tambe passem per la façana del museu de la història dels jueus polonesos.

En el recorregut del dia anterior per  la ciutat també vam veure de passada el monument als herois del guetto, que recorda l’heroica resistència dels jueus contra els nazis, una de els primeres revoltes contra el nazisme en Europa.  El 19 d’abril de 1943  començà i acabà el 16 de maig. Amb una població ja de 50000jueus al guetto, esclatà l’alçament en contra que fou brutalment reprimit en només un mes. 

Els jueus tenien les de perdre, eren formigues front a elefants, no obstant, valents, no es conformaven amb el final que els tenien destinat. Les SS assassinaren per callar les veus. La majoria moriren, però lluitant. Es quedà eixe honor, el de no conformar-se i acceptar sense actuar la fatalitat.

En el nostre passeig a peu passem pel carrer  Prosta, que és el punt on  en maig de 1943 aconseguiren escapar desenes d’insurgents. La forma de tub del monument recorda la boca d’entrada al canal. Creuant els carrers del que va ser el guetto, anem directes al carrer Siena  on es conserva un fragment del mur. Ens costa trobar l’accés perquè  s’entra pel carrer Zlota. La creació del límit de separació no miraria ni carrers ni veïnat. La frontera del gueto sovint tallava carrers i places. Trobem el mur encaixonat entre edificis i cert queveixa visió, resulta  impactant.

El guetto el tancaren, en un principi, amb fil d’alam, després amb paret de rajola de tres metres d’altura, hui en dia només s’hi conserva uns pocs metres dels 18 quilòmetres que va arribar a construir-se.

El traçat del que era el mur es recorda mitjançant  marques a la vorera, jo les veig davant de l’edifici del Palau de Cultura, lloc per on passava també.

QUADERN DE VIATGE, POLÒNIA, estiu 2016

POLÒNIA: CRACÒVIA- IV PART, palau de la Cultura i altres torres gratacels

Edificis moderns es barregen amb antics, estils variats, l’era soviètica va deixar petjada important, així ho demostra El Palau de la cultura.

Tenim l’hotel molt a prop del Palau de la Cultura, el monument emblemàtic de Varsòvia, encara que als habitants de la ciutat no els agrade pel que comporta. Va ser un regal de la unió soviètica en homenatge al poble polonès, per iniciativa del mateix Stalin. I no agrada per significar una gran despesa econòmica en època de misèria que era la postguerra. Va ocupar  terreny on abans hi havia molts edificis nobles i històrics, diuen que 178 s'enderrocaren. I es va construir en tres anys solament durant els anys  1952 – 1955. Treballaren per a construir-la 3500 persones, de les quals 16 moriren durant les tasques.

No agrada als varsovians i de fet repeteixen l’acudit que  el millor lloc per veure la ciutat és pujant, des de dalt, perquè és l’únic punt des d’on no es veu ella mateixa. I és que és cert, que la seua silueta allà on es va per la ciutat, es veu. Quan caigué el comunisme es va voler enderrocar però al capdavall s’indultà per les depeses que suposava.

Amb tot, i objectivament parlant, a mi no em desagrada, perquè  no em ve a la ment  cap connotació política personal, ho mire des del punt de vista artístic i històric, així que veig un edifici immens harmoniós que forma part de la història.

Domina tota la ciutat amb el seus 42 pisos i els  237 metros de altura, malgrat haver estat construït als anys 50 del segle passat, cap grata cels posterior li ha fet ombra, ni els que ja el superen per alts. Data de 1955. Hi ha més de 3000 habitacions i és seu de nombroses empreses, institucions i molt més... és tan gran!  Hi ha cabuda per a molt. Al seu voltant sempre hi ha espectacles que ambienten el lloc, sobre tot a l’amagar-se el sol, que per cert, aci en Polònia, i en estiu, tarda molt. Eix molt mati i s’amaga molt tard. Hi ha moltes hores de llum solar.

L’atracció de l’edifici és el mirador que està al pis 30, a una altura de 114 metres. S’ha de reconèixer que les vistes són magnifiques perquè és un dels edificis més alts de Varsòvia. Des de la part alta veiem la ciutat, i veiem de prop edificis que abans, quan an`vem pel carrer,  miràvem alçant el cap. A les parets, hi ha panels informatius sobre la història de la ciutat.

Les vistes són espectaculars, distingim edificis pels que hem passat per davant: La Warsaw Ttrade Tower, el Rondo...

L’edifici Zlota44 de 54 pisos destaca, està molt a prop. És un edifici residencial,  actualment és el més alt de Varsòvia.

I és que Varsòvia és una de les capitals, de l’antiga Europa, més modernes després d’ingressar a la unió europea l’any 2004. Ha estat veritablement una sorpresa trobar tanta modernitat. No ho esperava ni ho imaginava. Veure tants edificis gratacels avantguardistes i veure’ls junt a edificis soviètics impacta i el contrast, acaba agradant.

Ja ha quedat enrere el temps on no hi havia tendes ni llocs d’oci. A la capital hi ha de tot: història, tradició i modernitat. Ressalte l’esforç fet no només en Varsòvia per recuperar els edificis i tornar-los fidelment a com eren en l’antiguitat. M’agrada que en  Varsòvia es visca harmònicament amb els dos punts oposats arquitectònicament parlant. Encara hi ha molts edificis en els que no s’ha fet res i continuen com si haguera acabat el dia d'abans la guerra, però  el que està fet ja està i s’ha de valorar: l’estima per ser fidels, l’estima per trencar motlles i mostrar avantguarda, mostrant a tothom que la ciutat no solament va avant, sinó que camina en uns dels primers llocs.

Ara hi ha moderns centres comercials amb totes les marques. hi ha molts, n’he vist molts. Quan hi entres no saps en quin país t’hi trobes, no hi ha diferècia entre uns centres comercials i altres d’un país i altre.

Però nosaltres passegem per un que és especial pel disseny, m’encanta el sostre ondulat i sinuós, i com es veu des de fora i des de dins, és una meravella arquitectònica que mentre la mire, no em canse de fotografiar.

A Varsòvia, no m'importaria tornar.

QUADERN DE VIATGE, estiu 2016, POLÒNIA