MEDINA DEL CAMPO en Valladolid: EL CASTELL DE LA MOTA

El castell on la filla d’Isabel la Catòlica, la mal anomenada Juana la Boja fou tancada durant dos anys, malalta d’amor, mentre el marit estava en Flandes.

Ja has llegit sobre Isabel la Catòlica? Sobre Madrigalde la Altas Torres que és el lloc on va nàixer? I sobre Arévalo, on va viure?  O sobre el palau testamentari en Medina del Campo  on va testar i morir? Doncs seguim en esta mateixa ciutat, Medina del Campo i indirectament seguim parlant de la reina Isabel la Catòlica, perquè la filla Juana, la reina que mai va regnar, hi va estar tancada. Si, el castell de la Mota és el lloc on anà a parar Juana, mal denominada La Boja, la tercera filla del cinc fills que tingueren els reis catòlics.

Juana va rebre una bona formació i fou enviada a Flandès per casar-se amb l’arxiduc d’Àustria,  Felipe el Hermoso. Fou un matrimoni pactat tanmateix Juana s’enamorà i visqué una apassionada història d’amor barrejada amb política, amb conspiracions..El destí fou el culpable de la seua tràgica vida. Els germans majors moriren i es va convertir en hereva de la corona. Tornà a Espanya per a preparar els tràmits de la  successió acompanyada del marit, però este se’n tornà a Flandes, cansat de ser només el consort.

Tanmateix, estar sense el marit li trastocà l’ànim. Juana patia d’estar massa enamorada, allò de "Boja"  era un qualificatiu que interessava als enemics. Molta gent aprofità per dir que estava inestable i que no seria bona reina. La portaren al castell de la Mota enganyada, li digueren que hi estaria uns dies per a descansar abans de tornar a Flandes amb el marit, però ja m l’estada durà dos anys. Presonera. Sa mare Isabel I la tancà perquè estava en joc la corona. Quan li donaren permís per a anar a Flandes ja havia perdut credibilitat de que podria ser bona reina.  Quan va morir la reina Isabel, al palau reial de Medina del Campo, al testament deixà per escrit  que si la filla no era capaç de regnar ho hauria de fer Fernando com a regent. Així passà. Primer el pare i després el fill Carlos V ocuparen el seient reial en el seu lloc. Al capdavall fou reina durant cinquanta anys i mai arriba a ser reina de veritat.

Però centrem-nos  en el castell i el seu origen. El castell de La Mota, que agafà el nom per la situació en una part elevada de Medina,  és un dels més grans de Castella-Lleó. Fou construït per ordre de Juan II i Enrique IV de Castella,  que l’edificà sobre altra fortificació anterior.

Quan arribaren el Reis Catòlics al poder el convertiren en baluard contra els musulmans. Culminaren les obres en 1483 com be diu l’escut de la porta. ???Era lloc estratègic defensiu perquè des dels castell es podia veure molt de territori. La funció del castell des que es construí fou la defensiva.  El castell fou un dels objectius de les tropes imperials de Carles V durant la revolta dels comuners en 1520. Es veu a les parets senyals de dels enfrontaments, però també fou seu d’arxiu i presó.

L’exterior és impressionant. És enorme.

És  un dels primers construït  en rajola i no pedres o roques. Té planta trapezoïdal amb dos imponents muralles la interior i la barbacana exterior i una alta torre de l’homenatge. L’alta torre de planta quadrada quasi 40 metres d’altura i 13 d’amplària, defensava la porta d’entrada que dona al pati d’armes. Té cinc plantes.

La muralla exterior estava perfectament  pensada per a la defensa de les armes de foc. Era una estudiada barrera per a combatre tot tipus d’armes que els vingueren de l’exterior. Al voltant hi ha un fossat i en un nivell subterrani les galeries de tir per a l’artilleria. S’hi veuen els forats pels impactes dels projectils d’artilleria.

L’accés principal al castell no és lineal i és a través de dos ponts, el segon llevadís. Dos aspecte s per dificultats que accediren a l’interior els enemics. A l’entrada hi ha una arc amb l’escut dels reis catòlics de l’any 1483, any en el que enllestiren l ‘edifici.

Entrem al recinte. És gran. Era fortalesa però també servia d’arxiu de documents del Regne de Castella.

I també es convertí en presó on tancaren personatges importants que dins del captiveri, gaudien de privilegis Des del pati d’armes veiem una finestra, era on estigué tancat altre personatge il·lustre: Cesar Borgia. Era el famós fill del papa Borgia que caigué presoner del gran capità en Nàpols i fou enviat primer a castell de chinchilla on intentà escapar. Després de l’intento fallat, el rei catòlic l’envia a este castell de la mota on després d’un temps tancat i fortament custodiat intentà de nou escapar. I ho aconseguí  ajudat per Rodrigo Alonso Pimentel, el comte Benavente enemic del rei catòlic i alguns criats i el capellà també ajudaren. La nit del 25 d’octubre de 1506 es descolgà mitjançant sogues des de la torre de l’homenatge. Va fugir a Navarra on regnava el cunyat.

Altre personatge famós empresonat fou Hernando Pizarro, germà del conquistador Francisco Pizarro, que passà al castell molts anys acusat d’assassinat.

Donat la importancia estrategica fou objectiu de les tropes imperials del Carlos V en 1520 durant la revolta dels Comuners.

Després de la guerra civil espanyola a l’interior, en el pati d’armes, es va construir un edifici per albergar l’escola de dirigents de la secció femenina, un centre per fer servei social femení, que moltes dones d’avançada edat recorden. Era com el servei militar però de dones. Unes  fotos mostren l’evolució del castell.

L’edifici te portada gòtica.

En la planta baixa està la sala on hi ha una copia de la carta universal de Juan de la Cosa de 1500, pintada per Viladomat sobre tela. És el primer mapa europeu que representa Amèrica. Es imprecís perquè no se sabia ni la meitat del que es descobriria més tard. Es va dibuixar per a que el reis catolis veieren les noves terres descobertes en 1500. Va desaparèixer d’Espanya anà a paar a una biblioteca privada, la d’un noble en paris i fou adquirida pel govern espanyol en 1853 i dipositada en el museu naval de madrid. El que veiem es una reproducció. .

Tambè entrem a la capella Santa Maria del Castillo, que conserva el sòl original. Destaca entre altres aspectes, un tríptic flamenc del segle XV “  la Virgen María y ángeles músicos” de gran valor. I  la talla de santa Teresa del segle XVII. .

A la planta noble s’accedeix per una escala d’estil neogòtic. És on està el saló amb accés a una de les torres anomenada “el mirador de la reina recordant Juana perquè segons es diu hi passava les hores esperant el marit mentre estava empresonada.

Actualment el castell pertany a la Junta de Castella lleó i té us turístic i també s’usa com centre per a fer cursos i congressos. Li fem una ultima ullada al castell. De nou impressina. I tambè mirem de lluny Medina del Campo on està el palau testamentari d’Isabel la catoloca.

QUADERN DE VIATGE, CIUTATS DE CASTELLA i RUTA ISABEL LA CATÒLICA, PRIMAVERA 2024

 

 

ATIENZA (Guadalajara)

Atienza és un menut poble amb molt de patrimoni i amb un castell que domina des de les altures.

Hui visitem Atienza, un poblet que no arriba a 500 habitants encara que segles enrere arribaren a ser 10.000 ànimes i tenien 15 parròquies. Actualment gent al poble en viu poca i excepte una, les esglésies s’han reconvertit en museus, conservant així un patrimoni valuós i important. De fet el poble, Atienza, està declarat conjunt històric artístic des de 1962. I és que no s’ha d’oblidar la seua situació estratègica en l’encreuament de rutes importants: la de Cid, la del Romànic rural i la del Quixot.

El castell és el monument més representatiu i ja des de la carretera  veiem com la silueta destaca en la part més alta. Ja el Cid qualificà Atienza com “Penya molt forta”. Des del 2019  és popular per haver servit d’escenari de la serie "Juego de tronos".

Des de l’aparcament caminem buscant les places principals. No és molt el trajecte que cal fer. El primer que veiem és una font, la del Tío Vitoriano amb  escut de la Vila.

En tot el casc històric, veiem l’arquitectura rural castellana típica.

Arribem a la plaça de España, l’epicentre de la vida civil, que té forma triangular i una font monumental de pedra que és del segle XVIII.

A la plaça hi ha moltes cases blasonades i també hi és l’edifici de l’ajuntament que data del segle XVII i té una torre de rellotge del mateic segle. Presideix la façana l’escut de la població.

Una de les grans cases, del segle XV, la casa del cordon, que fa cantó amb el carrer Héctor Vazquez, és l’oficina d’informació i turisme, però està tancada entre setmana. Hi acull un museu etnogràfic. És l’etern problema de moltes poblacions que estic trobant en este viatge per Guadalajara i província, obrin en hores i dies puntuals i quan jo hi vaig, està tancat. En altra casa va néixer el comuner Juan Bravo. Algunes antigues cases palaus són ara hotels o restaurants. 

Atienza és xicotet, només mirant per un carreró que va amunt es veuen unes muralles. Atienza en conserva alguns llenços.

Seguim el passeig. Des de la plaça d’Espanya veiem l’arc de San Juan, també conegut com Arrebatacapas. I el traspassem. D’estil gòtic i dona accés a la plaça del Trigo. Hi ha una raó per al nom: l’aire que pegava a la cara als confrares de la Caballada en travessar-lo feia que les capes caigueren o s’envolaren. A més d’esta porta d’entrada, Atienza conserva l’arc de la Verge, l’arc de l’eixida i el Portillo de san Juan.

La plaça del trigo és bonica. Té arquitectura popular típicament castellana amb cases porxades suportades per columnes de pedra rematades amb escuts. Les  façanes tenen entramats de fusta i veig un bonic balcó que fa cantó. A la plaça també se la coneix com la plaça del mercat o plaça Bruno Pascual. M’agrada. A més, no hi ha gent i pocs cotxes aparcats. Els bars que hi ha sota les porxades. encara no estan oberts. S’hi respira tranquil·litat. Si abans havia dit que la silueta del castell representa Atienza, esta plaça podria dir que és la que representa l’essència de la vida de la gent en el passat.

En un lateral està l’església San Juan Bautista que data del segle XVI i és d’estil renaixentista. És l’única del poble que manté les funcions parroquials. Fou construïda sobre una antiga església romànica.

Està oberta i entrem. De l’interior destaca el retaule major, el cor i un orgue barroc del segle XVII.

El castell vigila. Ens tempta per a que pugem-hi. Decidim fer-ho enfilant-nos pel carrer Cervantes. Sabem que ens espera una costera empinada, però tenim ànims perquè endevinen que des de dalt hi haurà una panoràmica completa i  preciosa del poble i dels voltants. A més tenim una garantia. Està obert, no com altres edificis... Al castell no hi ha horaris perquè l’accés és gratuït.

És un castell roquer d’origen àrab del segle XI i posteriorment remodelat. En perdre la funció defensiva va servir de presó i fins i tot de vivenda de Felip V. Durant la guerra de la independència els francesos saquejaren la fortalesa, la qual cosa comportà el començament de la ruïna progressiva.

A mesura que anem pujant les vistes milloren. I curiosament ens adonem que la roca és la paret. L’únic que hi ha en peu és la torre.

Com durant la Reconquista Atienza fou un front important hagué de fortificar-se. La muralla més antiga era del segle XII, la segona línia, de la que queda poc, bordejava el primer cerc del castell. Així que la població a més del castell tenia doble línia de muralles envoltant el castell i el casc urbà. La majoria estan en ruines però podem observar algunes parts que continúen en peu, sobre tot s’hi veuen pujant al castell i des de la part alta. Junt a l’esglèsia de Santa Maria hi ha un tram molt llarg.

Impressiona com domina  l’entorn.

No queda quasi res del castell original excepte la torre homenatge, la porta d’accés i alguns trams de muralla.

S’ha fet tard. Hem de baixar al poble. Al capdavall no he pujat a la torre de l’homenatge per culpa d’anar mirant el rellotge obligatòriament. No ha donat temps per a veure el museu de san Gil, d’art sacre, ni l’arc de la Verge del Carmen, tampoc veiem el museu de san Bartolomé dedicat a l’arqueologia i paleontologia, ni el de la Trinidad, conegut com el de la caballada, perquè hi mostra la festa declarada d’interès Turístic nacional que se celebra en el poble des de fa més de 8000 anys cada any el diumenge de Pentecostes. S'hi fa conmemorant el rescat del menut Alfonso VIII que dugueren endavant la confraria dels arriers. Tampoc veiem de prop l’esglèsia de santa Maria, convertida en cementeri i considerada la més antiga de la localitat, ni la de san Salvador que actualment és vivenda particular, aixi com tampoc l’àbsida gòtic. Ens conformen amb el que hem vist des del castell i des de la carretera.

Llàstima no poder estar més temps i poder veure-ho tot tranquil·lament.

Però amb el temps que disposàvem s’havia d’escollir entre poble o castell i no em penedeisc de la decisió: la pujada al castell ha estat molt bé.

QUADERN DE VIATGE, GUADALAJARA i PROVÍNCIA, tardor 2024

DÉNIA (ALACANT) I PART: el castell i la ciutat

Dénia té més que platja, hui la descobrim passejant pels diferents barris i carrers i imaginant els habitants de cada època, perquè d’ibers, de romans, de musulmans i dels cristians... hi ha moltes petjades.

Hui visitem Denia, la ciutat costera valenciana que tant de turisme atrau. Vaig amb el grup d’alumnes de la universitat d’Ontinyent NAU GRAN. Molts de nosaltres ja coneguem la ciutat que actualment té al voltant de 47.000 habitants i en estiu arriba a uns 200.000. Molts ja ens hem banyat a la platja, hem visitat el castell o simplement hem gaudit de la gastronomia en algun dels seus bons restaurants, que tal volta tindran  com a plat estrella la gamba roja.  

Hui anem a fer tot això i més. Tot excepte menjar-nos la cotitzada  gamba de Denia, que costa un ull de la cara, i tampoc ens banyarem, perquè estem en gener i l’aigua està massa gelada.

I és que Denia es més que una platja. Pocs visitants, turistes d’arena i sol, han entrat als seus museus que expliquen la importància de la ciutat en el passat. I si no se sap el passat no es pot entendre el que és en l’actualitat. Nosaltres hui ho fem, entrem als  quatre museus que hi ha i descobrim la història de Denia, museus que mereixen un escrit a banda, en una segona part. També descobrim Denia passejant pels diferents barris i carrers i imaginant els habitants de cada època. Perquè és el resultat de diverses cultures: ibers, romans, musulmans i cristians. Tots deixaren petjada. La deessa romana de la naturalesa i la cacera, Diana, deixà el nom a la ciutat. Dénia ve de Diana. Actualment escoltem també sovint Diania que és el nom que ajunta un conjunt de comarques que tenen les mateixes característiques de vegetació de clima...les comarques del sud de València i el nord d’Alacant. La vall d’Albaida en forma part. M'agrada elnom Diania.

El primer que veiem en entrar a Dénia és un llenç de les muralles que anaren desapareixent, com en tots els llocs,  amb la remodelació de d’urbanisme que era més obert. A la ciutat s’hi conserven uns pocs llenços.

Des de la Ronda de les Muralles i sota la muntanya on està el castell, hi ha un túnel. Què serà?

El traspassem. És un refugi antiaeri que es creà entre 1937 i 1938 per protegir la població dels bombardejos de l’aviació. Acabada la guerra s'hi va mantenir obert per unir les dues parts de la ciutat. Hi trobem cartells informatius interessants. Es rehabilità en 2011, el túnel i els accessos, així com les places del centre històric properes.

Places com la del Consell, que es la que trobem només eixir. En un edifici veig un cartell que cataloga Dénia com “Ciutat creativa de la gastronomia”. No sabia que Dénia ostentava este títol atorgat per UNESCO, ara sé que és la raó per la qual s’esmera en mantenir l’essència de la seua matèria prima, la gamba roja, per a que el seu sabor quede intacte.

L’altra plaça del casc històric que es remodelà en 2011 fou la de la Constitució. Hi està  l’església de l’Assumpció d’estil barroc valencià del segle XVIII.

I l’ajuntament d’estil neoclàssic.

Faig una ullada als carrers que envolten la plaça que encara conserven un interessant conjunt de cases construïdes a la darreria del segle XVIII i durant el s XIX, relacionades amb la riquesa i la burgesia que es creà al voltant del fenòmen de la pansa. El comerç de la pansa fou molt important. Tot té una explicació. En la guerra de successió la ciutat es mostrà partidària dels austries i en guanyar els contraris, els borbons, repercutí en un crisis que tardaria en recuperar-se, sortosament el cultiu de la pansa va treure Dènia de la crisis pel  comerç que generà riquesa. Moltes famílies enriquides per la pansa s’establiren en estos carrers. El fenòmen de la pansa s’entén perfectament visitant els museus, com els del carrer cavallers, instal·lats en cases burgeses, un al costat de l’altre, que ja mostraré en altre escrit.

Tot seguit anem al castell seguint per uns carrers menuts i estrets. Passem per davant del convent i església de les Agustinas Recoletas. Són monges de clausura i el convent no és visita, però s'hi pot entrar a l'església en honor a la Mare de Déu de Loreto. Quan es va construir el convent, al segle XVII, Dénia era marquesat, de manera que a la seua inauguració van assistir el Rei Felip III i nombroses personalitats de la noblesa i el clergat.

Ja tenim el castell enfront. Estem al barri Les Roques, construït als segles XIX i XX i formava part del recinte emmurallat del castell, on estava la medina musulmana. És arquitectura popular mediterrània amb cases de poca altura i carrers estrers i empinats. És el barri on tots els veins es coneixen i segurament, a les vesprades i nits, eixen a la  fresca a fer la xerradeta.

El castell és el principal monument de Dénia, és parada obligatòria. És propietat municipal des de 1952. Ha estat rehabilitat i actualment és visitable. Dins trobem zones verdes, llocs per seure i descansar, però especialment el més destacable són les vistes de la ciutat de les platges o del paratge natural el Montgó. Fou construït pels musulmans al segle  X i XI sobre anteriors edificacions. Veiem la Torre Roja i l’entrada, el Portal de la vila.

De totes les cultures que passaren per Dénia cal destacar l’època musulmana, quan la ciutat es convertí en una gran capital. Era el segle XI i arribà a tenir 30.000 habitants, que n’eren molts, tants com la ciutat de Toledo. Hi ha una raó que causà l’esplendor:  el port i els viatges a la Meca, els que cada musulmà havia de fer una vegada en la vida, eixien del port de Dénia. Vaixell carregats de fidels complidors de la religió, travessaven el Mediterrani, arribaven a Algèria,  tot seguit per la costa es dirigien cap a l’Orient i en Palestina continuaven el pelegrinatge cap al punt final. Era tota una aventura, amb riscos i que costava molts diners. Conseqüentment convertir-se en el port preferit pels musulmans suposà molta activitat comercial al voltant del port.

Quan al segle XIII  Dénia fou conquistada pels cristians tot canvià, els musulmans foren expulsats i ja no hi havia viatges a la Meca, així que el port i tota l’activitat derivada començà a decaure.

Entrem a la torre vigia del Consell. Malauradament al castell queda poc del que hi havia originàriament. L’arribada dels cristians, la despoblació posterior o les lluites pel poder afectaren molt al castell

A l’interior  destaca la sala gótica on hi ha una xicoteta exposició.

Tot seguit per les escales de caragol pugem a la part alta. Com ja he dit, un atractiu del castell són les vistes de Dénia que estem veient,  i que conforme pugem seran millors.

De l’època romana, queden vestigis en la part oriental del Castell. A l’època musulmana el castell es dividia en dos recintes concèntrics: El recinte inferior s'anomenava Al-bacar i s'usava com a zona de pastura i resguard del bestiar. Al recinte superior, hi havia l'Alcassaba o palau àrab. A la part exterior del castell se situava la medina. L'any 1304, epoca cristiana,  Jaume II va obligar els habitants de Dénia a traslladar-se al recinte emmurallat, constituint-se la Vila Vella, que perdurarà com a nucli urbà fins a la Guerra de Successió al segle  XVIII.

A la part alta, a l'actual Esplanada del Governador, es construí, entre els ss. XVI i XVII, la residència temporal del V Marquès de Dénia, també Duc de Lerma i vàlid del rei Felip III. Actualment, on es va ubicar posteriorment el Palau, observem les restes del Palau Vell del segle XIV i restes de l'escalinata “ l'imperial” caracteritzada per la forma de T invertida.

El castell deixà de tenir funcionalitat defensiu-militar al S. XIX, quan passà a mans privades, dedicant-se al cultiu de la pansa. Són els abancalaments a l'àrea de la Vila Vella que veiem. Posteriorment tornà  a ser d'ús públic.

En acabar de fer la visita al castell, cal baixar, tornem al centre de Dénia pels carrers que hem pujat. Encara que només eixir del castell he vist que hi ha unes escales que porten directament a l’ajuntament, nosaltres anem pels carrers que tenen més encant.

Una vegada baix tornem de nou  al centre històric i comercial que és on s’hi concentra la major part de botigues i serveis.  Fem un passeig pel carrer  Marqués de Campo un dels més importants i que dona directament al port.

Fem una agradable passeig pel port, on està el museu del mar que mostraré en la segona part de l’escrit. És molt interessant.

Per acabar la visita de Dénia fem un passeig pel barri Baix la Mar. És el dels pescadors- que conserva l’essència marinera. El barri no té edificis monumentals destacant-hi només l'edifici de les antigues drassanes de finals del segle xvi i primers del xvii, de gran sobrietat i amb interessants arcs de pedra tosca. Actualment l’edifici és un hostatge per a turistes.  

El barri Baix la Mar és molt interessant com a conjunt arquitectònic, ja que conserva trets típics dels barris mariners de la Mediterrània, amb les casetes menudes i de colors.

La millor manera de donar per finalitzada la visita és prenent alguna cosa o simplement descansat en un lloc agradable. Perquè no anar als “Magazinos”? Us conte… és un espai amb història. En el passat hi estaven les cavallerisses reials de Felip III,  encarregades al duc de Lerma al segle XVII. Al segle XVIII era on s’emmagatzemaven les panses i mercaderies. Al segle XX hi era la fàbrica de joguets de José Monllor que tenia llicencia Walt Disney. I fins a meitats de la  dècada de 1970 era un carrer gremial amb tallers d’artesans. Des de 2019 és un mercat gastronòmic i en estiu està de gom a gom.

 

 Continuarà... mostrant els quatre museus de la ciutat.

QUADERN DE VIATGE, NAU GRAN, GENER 2025