Medina del Campo ,el lloc que la reina Isabel va escollir per dictar testament i morir.
Després d’haver visitat Madrigal de la Altas Torres, on nasqué la reina Isabel i Arévalo on visqué durant la infantesa, parem en el lloc on va testar i va morir: Medina del Campo, que compta amb uns 20000 habitants i és la segona ciutat de la província en importància, després de Valladolid.
En Medina del Campo hi ha molt que visitar. La majoria del edificis que formen part del patrimoni artístic i monumental civil, religiós i militar de Medina es construïren entre els segles XV i XVI. El casc antic fou declarat conjunt històric artístic en 1978. Malauradament s’han perdut moltes construccions com les muralles i les portes d’accés, alguns palaus, esglésies, convents... La nostra visita està enfocada en el palau reial, en el qual els Reis Catòlics van ser els residents més importants. Hi visqueren llargues temporades i és on la reina dictà testament i morí el 26 de novembre de 1504.
De camí al palau veiem edificis rellevants com l’església parroquial de Santiago el Real que originàriament fou un convent noviciat dels jesuïtes, del segle XVI.
Medina del Campo en el passat fou un nucli important de fires. I just, passem per la porta del museu que des de l’any 2000 mostra la història de les fires de mercaderies i financeres en els segles XV i XVI, època en la qual Medina destacava tant en este apartat. L’edifici on està el museu és l’antiga església de san Martin, fundada en 1512. Al costat del museu està el palau construït pels Peralta, marquesos de Falces, que actualment és la Casa de cultura, on està la biblioteca publica.
Com he dit, Medina fou centre de fires però també destacà durant el segle XVI per la impremta. La ciutat produïa i imprimia textos. Medina era el gran centre comercial on estaven instal·lats els mercaders més importants de llibres i on hi havia els majors dipòsits de paper. Era un gran centre d’importació d’obres impreses procedents de l’estranger que arribaven sense enquadernar.
Seguint el passeig per la ciutat, parem davant la plaça de San Juan de la Cruz a les portes del Santuari de Nuestra Señora del Carmen, on des del 2015 hi ha una escultura formada per dos peces en bronze de 2 metres representant a Juan de la Cruz, junt a Teresa de Jesús. Cal recordar que en Medina del Campo tingué lloc la primera la trobada entre els dos religiosos, que seria tan decisiva per a la reforma del Carmelo al segle XVI.
Seguim cap a la plaça Major. Ja estem a prop. De fet tot el que ens envolta formava part del palau, eren les hortes situades a la part de darrere de l’edifici. Entre edificacions noves, encara queden alguns vestigis.
Arribem a la gran Plaza Mayor de la Hispanidad, on en un cantó s'hi troba el palau. Però abans parem l’atenció en l’enorme plaça, de fet és la plaça més gran d’Espanya i una de les més grans d’Europa. La plaça, com passa en tots els llocs, és i ha estat, escenari de tots els esdeveniments religiosos, festius, taurins...les grans balconades eren els llocs privilegiats on les autoritats gaudien de la festa. I és que a la plaça estan representades les tres institucions que regien la societat: l’església, amb la col·legiata de san Antolin, el municipi, que és l’ajuntament i la monarquia, amb el que queda del palau reial.
La plaça era el lloc on exercien la seua activitat
els mercaders. Caminat per la vorera mirem avall i trobem unes plaques que
indiquen els diferents oficis: joiers, armers, mercers...
Quan es crearen les fires durant els primers anys del segle XV començà l’esplendor de la ciutat. Al llarg de la història, Medina del Campo patí dos incendis greus, un en 1492 que arrasà 260 edificis i altre en 1520 que assolà 900 cases quan entraren les tropes de Carles I. Al respecte, és destacable la heroïcitat dels veïns de Medina resistint oposant-se a l’exèrcit de Carlos I durant la guerra de les comunitats, negant-se a entregar l’artilleria amb la que el rei pretenia arrasar Segòvia.
Després dels incendis i lluites, al segle XVI la plaça es remodelà. Durant els dos segles següents hagué un declivi en l’activitat mercantil derivada de les fires que comportaria un declivi en general de l’economia en la vil·la. Cap a meitat del segle XVII es construeix el nou edifici consistorial entre la col·legiata i el palau, acompanyat de la gran casa dels Arcs.
A partir de l’últim terç del segle passat es fa una nova remodelació canviant radicalment l’aspecte de la plaça a com era en l’antiguitat. Sortosament es mantenen les porxades. També s’han revitalitzat les fires agro ramaderes donant-li així un protagonisme que recorda al que tingué en el passat.
El Palau Reial que data del segle XIII és un dels llocs mes importants que s’ha de visitar en Medina. Està al costat de l’ajuntament i de la Casa de los Arcos i prop de la col·legiata, església Parroquial dedicada a San Antolin que es remunta al segle XII. El temple actual data d’una remodelació després d’aconseguir la categoria de col·legiata per part del papa Sixto IV.
Entrem al palau que des del 2004 fou habilitat com centre d’interpretació sobre la Reina Isabel la catòlica, la seua relació amb Medina i el seu testament. Les primeres referències sobre el palau daten del segle XIV, a partir d’ahi, hi ha documentació sobre estades dels reis, casaments reials, celebració de Corts, batalles, fires en la plaça...en resum, el palau fou testimoni de molts esdeveniments importants, molts dels quals de la Corona d’Aragó.
Des de menuda Isabel visitava sovint Medina del Campo. En dos ocasions se li donà la vil·la: en 1467 per part de l’Infant don Alfonso, el seu germà menut i un any després el germà major Enrique IV. La cort dels Reis Catòlics fou itinerant tanmateix la família reial parava sovint en Medina del Campo, ciutat que sempre li fou fidel per la qual cosa concedí a la ciutat exempció fiscal. Tanmateix el fet mñes important pel qual seria reconegudala ciutat seria pel fet de ser el lloc elegit per la reina per a testar i morir. L’últim esdeveniment real que s’hi viuria al palau seria la proclamació de Juana I com reina de Castella, en la seua absència, donat que s’hi trobava en Flandes. Després de morir Isabel, Fernando s’hi va quedar en diverses ocasions al palau. Posteriorment l’emperadriu Isabel, esposa de Carlos V, hi visqué en 1552 i també a finals del segle XVI i de manera passatgera, Felip II.
Una vegada dins veiem un video explicatiu. El palau és un centre didàctic i informatiu on acudeixen molts col·legis i grups que volem saber un poc més sobre la història de la reina i el final del seus dies.
En la primera sala està el testament que la reina dictà el 12 d’octubre 1504. El 23 de novembre del mateix any per mig d’un codicil va modificar unes parts i amplià altres. La reina Isabel de Castella era molt intel·ligent i sabia el que s’hi feia. Tres dies desprès va morir, sobre les dotze del migdia. Tenia 53 anys. Va ser un dia negre, com l’oratge que amenaçava un imminent diluvi.
Fem una mirada a les vitrines. M’agraden els manuscrits, em causen respecte. Emociona veure les 19 fulles i poder llegir algunes frases dictades per Isabel i emociona especialment la firma final: “Yo, la reina”. Amb el seu nom en l’última pagina deixà tot ben nugat.
En la següent sala hi ha una gran copia del quadre “Doña Isabel la Católica dictando su testamento” . L’original està en el museu del Prado. El quadre el pintà Eduardo Rosales Gallinas en 1864, 400 anys després de la mort de la reina protagonista. Amb l’obra guanyà una medalla d’or en l’exposició nacional de 1864 i després altra medalla d’or en l’exposició universal de Paris de 1867. Amb els dos premis Rosales obtingué el reconeixement com un dels millor pintors de la seua època.
A la mateixa sala també hi ha mobiliari de l’habitació reial, destaca el llit on va morir, recreant com seria en l’època. Des del moment que la reina expirà començà tot el protocol per a traslladar el fèretre a Granada, segons la seua voluntat. Partiren al dia següents, després de vint dies d’un intens viatge i patir un fort temporal, la comitiva arribà al seu destí el 17 de desembre de 1504.
Abans d’eixir passem per altres sales amb pantalles interactives. També veiem elements decoratius representant l’època. El centre s’amplià en 2007 amb la sala dedicada al tercer viatge de Colon perquè va ser en este palau on junt al reis catòlics organitzà part del viatge.
I aixi acabem la visita a la ciutat de Medina del Campo, seguint un carrer comercial i passant per l’església de san Miguel Arcàngel al costat del riu Zapardiel, un edifici edificat sobre altre anterior datat en 1177. L’actual es construí al segle XVI i XVII.
Diguem adéu a la ciutat que Isabel, la reina, escollí
per a morir i al palau reial que després de ser residència reial, fou presó i
dependències de l’ajuntament. Però la visita a Medina del Campo no ha acabat,
falta mostrar-vos una part molt interessant que es mereix un apartat a banda:
el castell de la Mota.
QUADERN DE VIATGE, CIUTATS DE CASTELLA i RUTA ISABEL LA CATÒLICA, PRIMAVERA
2024
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada