Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 17 d’octubre de 2017

FOTOS i MÚSICA: AIGUES MORTES ( França)

I de sobte... un poblet envoltant totalment de muralles que resguarden com en l'antiguitat les cases i els habitants. 
Però ara ja no arriben enemics per envair la ciutat, sinò turisme atret pel seu encant. 


Música: 
la RUE KETANOU
Tu parles trop




dissabte, 14 d’octubre de 2017

CROÀCIA: DUBROVNIK, III PART: Des de les altures

Des de les altures trobem les millors vistes.



La silueta de les muralles envoltant el casc antic de Dubrovnik és característica. Canvia molt veure la ciutat des de la perspectiva de “a peu” que agafant altura. Si volem veure el casc antic des de dalt hi ha diverses opcions.


En primer lloc s’hi pot pujar a les muralles i fer el camí de ronda observant la ciutat a traves de les teules ataronjades. Només entrar per la porta Pile s’hi veuen les escalinates d’accés, al costat de ’oficina de turisme que éss on es venen entrades. Hi ha altres accessos, al Fuerte San Juan i a la torre de San Lucas, prop de la torre Ploce.

Escala d'accés al passeig per les muralles.
Hi ha intrèpids que no tenen por ni a caminar ni al sol. La caminada es fa a 25 metres d’altura i es distingeixen les teulades velles de les noves despres de la restauració a partir de la guerra de la independencia. Hi ha dos quilòmetres que caminar, jo no m’anime i simplement la mire i mire als valents que ho fan, Hi ha gent amb coratge, de debó. Amb els 32º que fa al migdia i tenen forces i ànim per fer el recorregut per la muralla. El trajecte li dóna la volta, va en una direcció solament, afortunadament perquè així hi ha més fluïdesa de gent que no entropessa amb altra gent de cara.


Passeig per les muralles.


En el camí alhora que es poden  observar les teulades de la ciutat intramurs van trobant-se les diferents torres i portes: la porta de Pile, on està l’estatua de san Blas, la fortalesa Bokar,la fortalesa de San Juan, la torre de san Lucas, el fuerte Revellin, la porta de Ploce, la porta de Buza i la fortalesa Minceta, que està situada en la part més alta de la ciutat.



En segon lloc podem pujar al telefèric, (cable car) és el que jo faig,  3 minuts dura el trajecte en una cabina que caben al voltant de 25 persones. També s’hi pot pujar a peu seguint una cami que fa ziga zaga.  Està a  la muntanya anomenda Srdj a 385 metres. L’eixida està situada al nord dels murs de la ciutat. Hi ha dues maneres d’accedir-hi. Per dins de la ciutat pujant uns pesades escales  s’eix pel Fuerte Minceta i en creuar la carretera està el  punt on venen els bitllets.


Fuerte Minceta.



Però si estàs fora de les muralles,  abans d’entrar per la porta Pile, cal agafar un carrer que voreja la muralla i seguint el camí sempre amunt,  en un tres i no res hi és la torre. És el camí més aconsellable, més lleuger i curt que l’altre.


Les teulades de Dubrovnik, es distingeixen les velles de les restaurades.


El telefèric va ser inaugurat l’any 1969 però durant la guerra dels Balcans. a la dècada de 1990, va ser destruït. Es va tornar a posar en funcionament l’any 2010, des d’aleshores hi és, a 405 metres sobre el nivell del mar.


Vistes pujant amb el telefèric.

Val la pena pujar-hi per gaudir de les incomparable vistes de la ciutat, la costa i els arxipèlags de l’Adriàtic. Hi ha dos pisos.

Vistes de de Srdj.

Entre vista i vista donem una volta. També hi és el restaurant Panorama on cuinen menjar croata. La posada de sol des d’este punt deu ser fascinant. Altra cosa que se me queda pendent per a quan torne a Dubrovnik, contemplar des d’este lloc l’amagada del sol i com l’astre rei cau al mar.


Vistes de de Srdj.





S’està molt bé allà dalt, el calor no es nota tant. No tenim pressa ni horari però cal baixar, la visita a la ciutat s’ha de continuar.

Vistes baixant amb el telefèric.


I altra manera en la que es veu Dubrovnik des de les altures és des de la carretera que va a l’aeroport que va vorejant la costa. Esta va ser la primera sorpresa que vaig rebre en arribar al país: el poder gaudir al llarg de 21 quilòmetres que dura el trajecte de l’aeroport a la ciutat d’unes vistes precioses, primer dels poblets costaners i després del casc antic de la ciutat que anava  a visitar. La muralla envoltant uns carrers empresonats s’hi veia preciosa amb l’illa Lokrum al costat. Tot anunciava que el que anava a visitar era bonic i especial.


Vistes des de la carretera que va de l'aeroport a la ciutat.

QUADERN DE VIATGE, estiu 2017,  CROÀCIA




dimarts, 10 d’octubre de 2017

CROÀCIA: DUBROVNIK II PART: Els ports i les platges

 A Dubrovnik  la gent busca especialment les platges, el sol i l’aire que minore el calor sufocant que de vegades pot arribar a ser insuportable.

Estem en estiu i és Croàcia, així que necessàriament fa calor, però la brisa suavitza. Em consola saber que la setmana anterior hi havia 5 graus més i el calor era més insuportable encara. Pense que he tingut sort.

I quanta gent! N’hi ha tanta!  Cada dia paren creuers al port. Alguns són molt grans i descarreguen milers de persones.  En estiu hi ha molt de turisme, es pot dir que l'estiu a Croàcia s'allarga perquè es concentra en 6 mesos de l’any, els altres 4 a Dubrovnik es descansa.




Malgrat ser molts els espanyols que els visitem, de castellà en saben poc i els que en saben és amb accent sud-americà perquè l’aprenen de les telenovel·les. A Croàcia la televisió es veu en versió original subtitulada en croata. Així s’aprenen idiomes. 

El sou mitja és de 700 euros, una misèria. Per això volen turisme i més turisme que deixa divises i propines. La vida és molt cara i per al turista encara ho és més, per la qual cosa si es vol prendre qualsevol refresc o menjar,  sempre serà més barat quan més allunyat de l’allau de gent.



Últimament la ciutat està de moda per ser escenari de “Juego de tronos”.  Hi s'ha filmat una de les seqüències més destacades, la del desembarcament del rei. La pel.licula no és el que més m’interessa de la ciutat perquè no soc seguidora de la sèrie però ho dic  per si hi ha algu que ho és.  El desembarcament es va filmar al port vell. Hi vaig. És un lloc molt bonic per fer un passeig.

Port vell

Done una volta molt agradable mirant els vaixells. Seguint el passeig pel port velll, em dirigeisc al Fuerte de san Juan que és un edifici  del segle XIV que va ser remodelat al segle XVI donant-li l’aspecte actual. Va servir per protegir el port vell. Just enfront hi ha altra torre defensiva i antigament el port es tancava amb un cadenat que anava de torre a torre. Als baixos de Fuerte san Juan actualment s’hi troba l’aquari i al primer i segon pis el museu marítim.


Fuerte San Juan

Vorejant l’edifici  hi ha  molta gent que es banya, pren el sol i xarra amb la colla d'amics. Fa calor però l’aire del mar suavitza la xafogor i no s’està malament.


Fuerte San Juan
I parlant de torres... hi ha altra torre defensiva que dóna al mar: és el fort Bokar.

 
Fuerte Bokar

Però retornem al port vell on estavem. Des del Fuerte de San Juan hi ha una  magnifica panoràmica del barri més selecte de Dubrovnik. És la zona de la porta oriental Ploce, la platja de Banje, on s’hi concentren els hotels de luxe i on estan les millors platges que miren a l’illa de Lokrum i al port vell. S’hi va creuant la porta de Ploce, caminant 90metres. 

És platja d’arena i la visiten molts famosos, models i esportistes. Hi ha ambient sofisticat i elegant. Antigament era on s’hi tenien que quedar els que arribaven a la ciutat per passar el temps estimat de quarantena. Els temps han canviat!


Platja de Banje vista des del port vell.

La font d’ingressos actual és el turisme, el necessiten, és evident. Tot està preparat per a rebre’l, uns establiments  són més competents que altres. Entrem  a un banc per canviar moneda i no tenen molta pressa en atendre…tenim el torn que hem agafat amb una màquina com les que hi ha als supermercats però no avancen. No s’espanten veient que la gent entra al banc,  n’eixen pocs i no paren d’entrar. Estos detalls són el que  em fan pensar que l’allau turístic encara els ve gran.


 Quan el turisme arriba en creuers ho fa al port nou anomenat Gruz. Tambè els autobusos aparquen en esta part de la ciutat i els ferrys atraquen en este port. Així que Gruz és la porta oficial d’entrada de tot aquell que arriba a Dubrovnik per mar i tambè per aire, perquè és el primer que veiem quan entrem a la ciutat procedents de l'aeroport. 

Nosaltres tenim l’hotel prop del port Gruz i de nit fem una passejada  per fer una ullada als als vaixells que hi descansen. Hi ha de tot, alguns són de molt de luxe i molta grandària.


Un dels nombrosos creuers que cada dia paren al port nou, a Gruz.

Durant el passeig gaudim de posades de sol boniques, el mar sempre crea un escenari de pel·lícula.


Port de Gruz

A prop de Gruz està el barri de Lapad, que és pròpiament la zona entre hotels i platges. Des d'este punt, el camí fins al casc antic dura uns 40 minuts a peu i en el trajecte s’hi veien molts palauets que ara són residències.

Però nosaltres no fem el passeig a peu al centre sinó que anem cap al mar, les platges estan per altre costat,  és on de nit trobem molt d’ambient. Hi ha molts hotels i conforme anem apropant-nos a la platja, l’ambient és torna més selecte i la gent més refinada. I és que hi són els hotels més carregats d’estrelles. 

En el nostre passeig nocturn no trobem molta gent, hi ha pocs turistes i és que fonamentalment Dubrovnik és turisme de dia, els dels creuers que atraquen al port de Gruz i a la nit continuen trajecte cap a altre port important.


Lapad
Estos barris de Dubrovnik, Lapad i Gruz, no tenen res a veure amb la part històrica , la de dins de les muralles, però està bé veure- ho per saber que la ciutat és més que el casc històric.

QUADERN DE VIATGE, estiu 2017,  CROÀCIA


dissabte, 7 d’octubre de 2017

CROÀCIA: DUBROVNIK-I PART

Diuen que és la Perla de l’Adriàtic i com una joia cotitzada, va ser declarada Patrimoni Universal de la UNESCO l’any 1994.



Bonica si que ho és, cert que té un encant, però quanta gent! Diuen que és la ciutat més visitada dels país però de dia, de nit és diferent. Sovint al seu port paren creuers i desembarquen allaus de turistes que trepitgen la ciutat amb presses. Cada dia en són més. Jo també no veig la ciutat amb la dedicació que deuria. Tal volta en altra ocasió li dedique més dies, però el temps que hi passe l’assaboreisc, li trac el suc exprimint-lo al màxim. Vull saber-ho tot, vull veure-ho tot, cada detall de cada façana, vull viure cada segon de cada monument. Hi ha molt en poc espai: art, arquitectura, paisatges... i història també.

Destaca la muralla que ja he vist en tot el seu perimetre, quan venia per la carretera des de l’aeroport.


La muralla és immensa. Té 2000 metres de longitud. És el recinte emmurallat millor conservat de l’Adriàtic i envolta el casc antic. Es va iniciar al segle VIII i posteriorment s’anà reforçant des del segle XIII fins el XVII. Té un perímetre de quasi 2 quilòmetres i una altura que arriba en alguns punts a 25 metres. El grossos és de 3 a 6 metres. És una gran muralla protectora que a més a més té torres circulars quadrangulars i forts defensius.




Hem creuat la muralla per la porta Pile. Parem davant d’un mapa que ens ajuda a entendre la fesomia de la ciutat i l'arquitectura urbanistica. I ja en una primera ullada veiem que la ciutat és esencialment un curt carrer principal i dos paral.lels.




Només creuar la porta Pile trobem el carrer Placa o Stradum que arriba fins a la plaça Luza que dóna al port vell. Antigament este carrer era una franja d’aigua que separava el continent amb un illot. Al segle XII es reomplí formant el carrer actual,  aconseguint així la reunificació dels dos assentaments i que Dubrovnik estiguera en un lloc solament.



Al primer colp d’ull em pregunte una cosa. És una ciutat aturada en el temps? Endinsar-se al casc històric Stari Grad, és com entrar dins d'una imaginària màquina de transport cap al passat. Sembla que tot és com abans. El que la guerra va destruir ho han restaurat seguint fidelment com era abans. Amb tot podem veure testimonis de l’última guerra, la del 1991, són als merlets perquè s’utilitzaren com a suports dels morters i altres armes.

Crida l’atenció la blancor dels edificis i del terra. Hi ha molt de marbre als carrers i edificis. Enlluerna. També perquè fa un sol que atabala. També atabala la gent, el maremàgnum continu de grups de persones que van amunt i avall del curt carrer.  Som molts els que volem visitar este conjunt de joies arquitectòniques. Tothom fem el mateix.



Visitem la ciutat primer de la mà d’una guia local i després al nostre aire. Només traspassar la porta d'entrada trobem la gran font de Onofrio en forma de polígon de 16 cares. És gran, molt gran, i abasteix d’aigua potable als visitants i habitants de la ciutat. En cada costat hi ha una cara de la que ix l’aigua. 

Darrere de la font està el convent de santa Clara i l’edifici d’enfront és l’església de St Spasa. Ja hem fet un primer tast del conjunt monumental, hi ha tant!





Enfront de la font i com inici del carrer principal, està el convent-museu de san Francisco, on estava la farmàcia de la ciutat, una de les més antigues d’Europa.  Està en funcionament des de 1391. Ara continua oberta i té venda al públic. M’assome al claustre i entre a la farmàcia però no en plà turista sinó com compradora.





El carrer principal dóna a altres perpendiculars que són molt estrets en els que no cap ni una agulla. La guia local ens passeja pel carreró on viu ella, el paral·lel al principal. La guia parla lloances  de la ciutat i del seu carrer  i malgrat ser un dels mes sorollosos i transitats pel turisme, no és queixa. Li sembla fenomenal, no veu problema ni inconvenient que la molesten la gran quantitat de gent. 

El carrer és estret, ple de restaurants, però... benvingut siga el turisme i tot el que comporta. La ciutat se n’aprofita, com no? i a més a més es torna cara en primavera i estiu, que és quan  arriben les  fonts d’ingressos, la majoria amb creuers.






Anem per on anem està ple de gent. Cal parar l’atenció sempre en els carrers que pugen i baixen. Hi ha racons bonics i per alguns, amb un poc de sort,  no hi ha ningú, és un respir.




Al final del carrer paral.lel a la via principal trobem una esglesia menuda i des d'eixe punt baixem a la plaça Luza. 



En la plaça Luza està la torre del rellotge un dels llocs emblemàtics de la ciutat perquè fa de guardiana de la porta sud que accedeix al port vell. La torre va ser construïda al segle XV i té 35 metres d’alta. Destaca l’enorme campana de 2000 quilograms i és l’únic que queda original de la primera torre.



La torre presideix la plaça, està sobre la Llotja de les campanes. Mirem on mirem hi ha edificis rellevants. Caminem un poc i estem davant de san Blas i el cavaller Orlando.





L’estatua del cavaller Orlando simbolitza el cavaller medieval i tambè la llibertat. El seu avantbraç va ser durant anys la mesura bàsica oficial de la republica. ( 51’1cm)



A l’esquerra de la torre està el Palau de Sponza, del segle XVI d’on admirem el pòrtic.




Tambè està el Palau de la gran guardia.




De sobte veiem una estatua que té el nas lluent, tothom li'l  toca, segurament s'ha escampat la creença que donarà sort. Cadascú és lliure de creure o no creure. És una escultura de Marin Drzic, poeta en llengua eslava.



Al costat està el Palau del rector i  la segona font xicoteta d'Onofrio. No parem de veure monuments, un al costat de l'altre. Per això és famosa la ciutat, per la gran quantitat que s'hi concentren en poc espai.



I molt a prop del Palau està la Catedral de la Asunción d’estil barroc. Hi ha a l’interior uns altars que destaquen. Hi estan les relíquies de san Blas.




Hi ha més esglésies, nosaltres anem a veure la sinagoga que s’hi troba en un carrer perpendicular a Placa.



I  anem a visitar l’església ortodoxa que trobem seguint les indicacions del mapa.



També anem al convent de San Ignacio. Per anar-hi s’ha de pujar per una escalinata barroca inspirada en la de la plaça de Espanya a Roma. 

L’església és un edifici barroc i està junt a un col·legi jesuïta. Mirem la façana i entrem a l’interior on hi ha molts frescos representant la vida de san Ignacio de Loyola el fundador de l’ordre jesuïta. Hi trobem una replica de la gruta de lourdes.




Dubrovnik és una ciutat molt bonica però tanta calor i gent esgota. S'ha de descansar mentre es fa el passeig, nosaltres ho fem i busquem tranquil·litat i ombra per carrers pocs transitats.





Són carrers on el turisme no arriba malgrat que es posa intenció amb atractius que pensen, poden interessar,  com una exposició d’instruments de tortura que trobem en un carreró ben amagat.



Despres de fer el passeig per estos carrers ens anem de nou al centre. Conforme ens apropem a Plaça i la plaça Luza comencem a trobar de nou gentada.


Si traspassem la porta de la muralla que hi ha a plaça Luza, anem directes al port vell, un lloc molt interessant que explicaré en altre post.  També mostraré en altre apartat les panoràmiques de la ciutat des de les altures, tot en este escrit resultaria massa llarg, cal dossificar per assaborir i entendre.

Malgrat tot el que suposa visitar la ciutat en agost, val la pena anar-hi i passejar pels seus carrers blancs, lluents i empedrats pel marbre. Cal admirar el seus edificis i recórrer els carrerons estrets, cal pujar i baixar escales per salvar les costeres. El que és cert és que el casc antic de Dubrovnik es veu en un tres i no res i dóna temps a seure en  una de les nombroses terrasses per descansar, fer-nos un refresc i observar la gran varietat de gent. Ah! i s’hi menja molt bé.

M'agrada Dubrovnik, però millor haguera sigut sense tanta gent. He vist molt, els carrers principals però també els secundaris i amagats on hem descobert altra realitat, la de la gent de la ciutat que no té el maremàgnum al costat. El que no he fet o vist en este viatge ho deixe per a altra ocasió. Sempre hi ha coses que es queden per veure, aixi hi ha excusa per tornar. Dins de les muralles hi ha dos hotels de luxe i altres alternatives com apartaments o hostals  per a dormir, alguns no tenen mala pinta. Dormir dins de les muralles deu ser genial, tal volta  ho faça en altra visita.



QUADERN DE VIATGE, estiu 2017,  CROÀCIA