Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 19 d’octubre de 2013

IRLANDA: CLIFFS of MOHER


De sobte hi estem i mentre ens apropem als penya-segats escoltem cantar un veu coneguda, ja quasi amiga, és la veu de Tina.


Espectaculars! no cal dir més, s'hi aprecien les dimensions observant la gent que semblem formigues. Més tard vaig gaudir de la mateixa perspectiva anant a una zona  aleshores "semi"prohibida.

Estem a Moher, als penya-segats, baixem del vehicle expectants, il•lusionats. A prop del centre de visitants hem trobat a Tina, la que ha estat cantant-nos i amenitzant-nos tocant l’arpa cada dia al vehicle del Brendan...ara és un goig escoltar-la en directe. Brendan és el conductor que ens porta d'un lloc a altre i ja ens ho deia i repetia, quan preguntàvem qui era la persona que escoltàvem...”la veureu en arribar als penya-segats”. I així ha estat.

Tina té una prodigiosa veu melodiosa. Me l’emporte a casa compactada en un CD per poder escoltar-la tranquil•lament i recordar este preciós país que és Irlanda.

Tina i la seua arpa


Els “cliffs of Moher” són impressionants, pel tallat que suposa el penya-segat. Són més de 200 metres per damunt de la mar i una extensió de 8 km. És una atracció turística, declarada per Unesco geo parc, és un espectacle natural on a més a més, fan niu nombroses aus. 


Lloc de pasturatge...
Particularment les trobe fascinants, però tanta gent al voltant, li lleva el sabor autèntic i li crea un aura de superficialitat, de lloc banal, li lleva la màgia que deu desprendre este paratge quan no hi ha ningú trepitjant.

Totes les vistes són boniques a un costa a a altre.

I és que en són molts els qui, com nosaltres, visitem este preciós lloc. La majoria amb les intencions benintencionades de conèixer-lo, altres que repeteixen visita per gaudir de nou de les visites i l’aire que s’hi respira, i  també cal parlar d’un percentatge que hi va, malauradament, per acomiadar-se d’este món i acabar amb la seua vida. No és broma, no m’ho invente, molta gent tria estos penya-segats per tirar-se i així suïcidar-se. 

Aprofitant el bon oratge mirem els penya-segats des de tots els costats.

És per esta raó,  per protecció als nombrosos visitants que no van amb cap mala intenció suïcida en ment, que s’ha construït un mur per evitar les caigudes involuntàries o voluntàries...que com ja he dit de tot hi ha.

Per al meu gust, les tanques són un poc massa altes, encara que no trenquen la fesomia de l’entorn. Tot este “muntatge” adequat per fer més accessible i segura la visita va ser oficialment inaugurat l’any 2007 després de 17 anys de planificació i treball.

S'ha fet un mur de protecció.

Ens adonem que en una part que queda més allunyada no hi ha eixa protecció i encara que hi ha una mitja prohibició passem per admirar el penya-segat en estat pur. La prohibició està un poc apartada i és limita a una menuda tanca mobible que quan nosaltres arribem ja quasi ni està impedint el pas, així que seguint a dos persones que van per davant, ens colem a admirar els penya-segats sense impediments. 

Busquem una part no tan plena de gent...

No és cap temeritat, no portem xiquets al costat, sabem que hem d’anar amb cura mirant on posem els peus, no és cap incompliment normatiu  perquè hi ha vigilància i els que anem per eixa part estem a la vista de tothom sense amagar-nos. Així que hem decidit passar seguint la senda establerta i si ens diuen que tornem a la “part segura” tornarem de nou a la part “emmurallada”. 


I val la pena el que s'hi veu.

Tal volta esta zona està mig prohibida perquè fa unes setmanes va haver de nou un cas suïcida. Tal volta encara no està l’obra totalment finalitzada i si torne de nou dins d’uns anys, esta part també estiga cercada...no sé. Nosaltres en estos moments creuem el límit entre la part amb protecció i la que no la té.

S'ha d'anar amb compte...ho sabem. en esta part no hi ha cap protecció, pense que no tardaran res en fer altra tanca per evitar accidents. Tal volta a hores d'ara, anys despres del viatge ja està fet.

Però és que no hi ha punt de comparació. Ara si que trobe la màgia de Moher, ara és quan de veritat s’hi pot admirar la grandesa i la bellesa del lloc. Afegeisc un advertiment, si algú té por a les altures, atenció! la roca és de pissarra i arena, s’hi pot relliscar i no seria el primer cas. De tant en tant les roques cauen i desapareixen a l’atlàntic. De tant en tant l’atlàntic es traga gent que, sense voler  cau.

Prenem possessió d'un raconet...cadascú el seu, volem gaudir plenament del privilegi de poder respirar aire tan pur i amb oratge tan bo . Hi ens mengem el pic-nic que ens hem portat a la motxilla. 

Aprofitem que tenim estes vistes espectaculars per dinar el pic nic que cada dia que tenim previst senderisme ens preparem, prèvia visita al supermercat.   

Des del lloc on ens situem s’hi veu la torre O’brien i a la llunyania la badia de Galway i les illes Aran . La torre O’brien és una torre circular de pedra que s’hi troba aproximadament a la meitat dels penya-segats, va ser construïda per Sir Cornelius O’brien l’any 1835 com mirador per als centenars de turistes que ja aleshores acudien per admirar el paratge i les vistes. 

 Torre O’brien

Aprofitem per agafar tot l’aire pur que arriba de l’oceà, aprofitem per somniar, per imaginar històries com la de “La princesa prometida” que va escollir este paratge per rodar la pel•lícula, canviant el nom dels penya-segats de Moher pels penya-segats de la bogeria “ Cliffs of Insanity”. El lloc és digne escenari de pel•lícula, de vídeos musicals i de espots de publicitat...Els cliffs of Moher són un lloc dignament  afamat.

El passeig pel penya -segat ha estat molt agradable, per les vistes... pel sol...sortosament l’oratge de hui, en este plujós país és boníssim...També hi ha visites en ferry per admirar els penya-segats a nivell de mar, però eixa opció queda pendent, tal volta per a una futura visita a Moher i a Irlanda.

No us fa gana d'anar-hi? Tota Irlanda s'ho val.
QUADERN DE VIATGE , IRLANDA estiu 2008


****Entra a mirar i escoltar les FOTOS I MÚSICA de MOHER amb la musica i veu de Tina interpretant música tradicional irlandesa.

Si vols llegir més sobre Irlanda, clica ací.







2 comentaris:

  1. Quina meravella, quines fotos! Gràcies, Mariló. Saps que jo hi vaig ser però no els vaig veure? Hi havia tanta boira que no es veia, de fet, en tancaren l'accés. Però, com sempre dic, hi tornaré.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Doncs...ja saps Dolors...a tornar...Irlanda té molts llocs preciosos, ciutats i paratges naturals per fer rutes senderistes. I l'ambient als pubs no té igual! Amb boira, i pluja, jo vaig veure uns penya-segats a les illes d'Aran...i no tenen les dimensions de Moher però a mi em van encisar. La boira li donava un punt de misteri encisador...
    Abraçada per a tu tambè i gràcies per llegir el racó viatger i fer comentaris. Així amb la participació dels lectors el bloc cobra més vida.

    ResponElimina