El símbol de Pisa és la plaça del Duomo, amb la multi fotografiada Torre inclinada declarada en 1987 Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Estem en Pisa, on vaig estar fa molts anys, molts…fins i tot encara la plaça del Duomo amb el conjunt monumental format per la Torre, la Catedral, el Cementeri i el Baptisteri, no havia estat declarada Patrimoni de la humanitat. Era el viatge de final de carrera que recorria les ciutat principals d’Itàlia: Roma, Venècia, Florència i Pisa. Aquell viatge va ser una tast d’Itàlia, del que recorde només l’amistat i la bona sintonia amb els companys de classe que havíem estat junts estudiant. Que bé ho passàrem! Tanmateix era massa jove per apreciar l’essència del viatge. Havia de tornar. I així ho vaig fer. Aquell primer viatge a Itàlia va ser l’inici de molts altres més. En Itàlia he estat en altres parts que m’han agradat molt com la Liguria, la Puglia, Nàpols, Sicilia o Bolonya i altres ciutat dels voltants. I per suposat vaig estar una setmana en Roma i també en altra ocasió vaig estar una setmana en Venècia. Em faltava tornar a la Toscana, a Pisa i Florència. I ja dic de bestreta, que en este viatge no tindré prou i al menys a Florència he de tornar a passar una setmana sencera.
Però em centre en Pisa. En aquell viatge de joventut, de Pisa, només vam
veure la plaça famosa: la dels miracles, Piazza dei Miracoli. Conserve una foto en la que el grup
d’amics tapem la meravella de plaça. Este viatge és diferent. Veig Pisa amb
altres ulls, que ja no són d’adolescent, la veig amb ganes d’observar i
entendre.
En este viatge, ja no tan jove, he vist
de nou la torre inclinada, que és una reclam turístic, i alguns pocs monuments del cas antic que denoten la
importància de la ciutat i l’ambient estudiantil que hi ha.
Comence per la plaça. Hem entrat per la porta del recinte emmurallat,
anomenada Porta Nova.
Hi ha qui fa broma i diu que és la porta “de l’oohhh”. S’entén perquè és l’exclamació que tothom fa només traspassar l’arc. I és que tenim davant una plaça preciosa i grandiosa, anomenada dels miracles per la bellesa que s’hi concentra.
I va ser el poeta italià Gabriele D'Annunzio el que ho digué per primera
vegada. D’annunzio fou un dels gran literats i alhora estrafolaris de la història
italiana, addicte a molts vicis i amb un pensament tan radical que, segons diuen, inspiraria Mussolini. Inconscientment “inventà” el fazisme. Però una cosa no li
lleva l’altra. El poeta encertà en que la plaça és una meravella que concentra
art i bellesa.
La plaça mereix més que una mirada ràpida. El conjunt arquitectònic, preciós exemple de romànic pisà, està format per la Catedral, la Torre, el Baptisteri també està el Cementeri municipal. Està en un espai obert que permet fotografiar cada edifici des de diferents perspectives.
Tot mereix l’atenció, però inevitablement la primera mirada és cap a la Torre perquè impacta la inclinació que es deguda a l’enfonsament del terreny en les primeres fases de la construcció entre els segles XII i XIV. En realitat no és correcte anomenar-la Torre sinó seria més adient dir Campanar o Torre-campanar del Duomo, que és extern com passa en altres llocs de la Toscana. La mire i la remire. Atrau com un imant. Segons des d’on la veus la inclinació es nota més o menys.
Té 58 metres i una inclinació de 5 metres respecte a l’eix perpendicular. Hi ha 6 pisos construïts al llarg de dos-cents anys. Els superiors es construïren inclinats en sentit contrari a la pendent per intentar endreçar-la. El perill de desplomar-se ha persistit segle rere segle. S’especulava que al segle XXI ja seria inevitable. Van haver molts intents de solucionar el problema fins l’any 1992 que començà un projecte de compactació del terreny per evitar més filtracions d’aigua i que va recuperar 40 cm d’inclinació. Les obres s’enllestiren en 2001.
Per pujar hi s’ha de fer una cua interminable i pujar 294 escalons que de
forma espiral estan decorats amb una façana de loggia columnada acord amb
l’ornamentació de l’àbsida del Duomo. El millor és anar amb el tiquet ja
comprat. Jo m’he quedat amb les ganes de
pujar i observar des de dalt la catedral amb la planta de creu llatina on
sobreïx la cúpula.
És divertit veure els turistes fent posicions per trobar la foto perfecta jugant amb la pendent de la Torre. En un principi em negue a fer el mateix, però acabe sucumbint a la febre de jugar amb la Torre més famosa del món. La temptació és forta. Tanmateix, reconec que no m‘esforce molt. Des de l’escaló on estic asseguda aconsegueix un bonic efecte que em trau un somriure després de tant negar- me.
Pare l’atenció ara en el Duomo. Primer la part del l’àbsida i el lateral, observant cada detall. Tenim el Baptisteri al fons i el Cementeri enfront del lateral de la catedral.
A la façana una inscripció explica que els ciudatans de Pisa sufragaren la construcció de la catedral amb el botí aconseguit en l’expedició en Palerm guanyant contra els àrabs.
Es consagrà al segle XII. A la façana hi ha barreja d’elements de tradició clàssica amb paleocristians, bizantins, llombards, àrabs i normands. Hi ha tres nivells amb arcades cegues de marbres diferents. La porta dreta, la de san Raineri, està treballada en bronze amb escenes del nou testament.
L’entrada és gratuïta. Gran part de la decoració es va perdre en l’incendi del segle XVI, per la qual cosa els frescos de la cúpula daten d’eixa época. El púlpit gòtic esculpit per Pisano, és una meravella del segle XIV. En esta plaça tot és bocabadant. Tenim el baptisteri enfront.
El Baptisteri és el més gran del món. La seua construcció s’inicià en 1152 i s’enllestí en 1358, quan acabaren la cúpula. La planta circular segueix les línies romàniques amb la decoració del gòtic en el segon i tercer nivell de l’exterior. Es repeteix la mateixa decoració de la Catedral i la Torre amb les loggies d’arcs.
Completa el conjunt arquitectònic de la Plaça dels miracles el Cementeri municipal iniciat en el segle XIII i fins el segle XV no s’enllestí a causa de les guerres. És un edifici de planta rectangular on enterraven a la gent il·lustre de la ciutat, comptava amb frescos dels més afamats artistes toscans. Els bombardejos de 1944 per part dels aliats feren malbé les parets però posteriorment s’ha anat recuperant part del patrimoni.
De Pisa encara flata...Continuaré contant un poc més de la plaça i el casc antic...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada