Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 29 de juny de 2019

DESCOBRIM ASTÚRIES

Astúries  és el nostre paradís natural, ho sabem i quan eixim a l’estranger sovint el recordem… sovint ens enorgullim dient: “verd com este en tenim nosaltres al nord d’Espanya”

No oblides entrar als enllaços.

Aquell any anàrem  a Astúries en un viatge organitzat, és una zona on hi ha poblacions de difícils accés en transport públic, que és el que generalment utilitzem quan anem a poblacions per moure’ns pels voltants. 




Astúries té racons increïbles que estan quasi incomunicats per difícil accés, el tren mai arriba i els autobusos tenen horaris limitats. En un viatge organitzat és més fàcil conèixer estos racons quasi aïllats. A més era còmode, teníem l’hotel al poble de Nava, que era menut i acollidor havia rebut un premi que  lluïa en forma de placa.




Després d’esta bona experiència vaig perdre les reticències a l’hora de viatjar de manera organitzada perquè pense que cada moment i cada viatge esta envoltant d’unes circumstàncies personals que porten a fer-ho d’una manera o altra. El viatge organitzat fou molt complet amb visites de mati i part de les vesprades lliures, que ens permetia fer altres coses. Generalment tothom descansava a l'hotel però nosaltres empràvem el temps lliure per anar amb tren des de Nava a visitar llocs que estaven prop. Una vesprada  anàrem a Avilés perquè ens abellia conèixer la ciutat.




També anàrem per lliure i amb tren des de Nava a Ceceda, un poblet menut però amb un sabor rural que estic segura hui en dia s’ha explotat turísticament. Aleshores ja començaven a restaurar cases amb finalitats turístiques perquè era un llogaret on s’hi respirava pau.



El viatge guiat començà en Oviedo, primer admirant el romànic de la zona: Santa Maria de Naranco i San Miguel de Lillo.



I després la ciutat, que vaig trobar molt acollidora i realment em va sorprendre gratament, ens va saber a poc, és l’inconvenient dels viatges guiats, que no disposes de  tot el temps que vols sinó el marcat en horari. Però nosaltres tornàrem a Oviedo des de Nava una vesprada perquè assaborir més.




De ruta pels pobles d’Astúries visitàrem Luarca. Primer l’atalaia i el far i després el poble.




Després Cudillero, que es un preciós poblet situat com un amfiteatre en la muntanya, xicotet i acollidors. En el nostre passeig parlàrem amb una senyora que vivia a la part tenia curiositat per preguntar-li com ho feia per a pujar i baixar tantes costeres.




Visitàrem Ribadesella, i curiosament eren dies que estaven per la zona, el rei i la reina d’Espanya, aleshores encara prínceps. Ribadesella és una ciutat senyorial, d’estiueig de gent amb diners, els xalets cara al mar ho denotaven.




Altre dia anàrem a Gijón una ciutat que ja coneixíem i ens portava molts bons records.




Després anàrem a Villaviciosa, passant per la seua ria, reserva natural.




Tazones és un poblet menudet que combina amb harmonia el  mar i la muntanya. Estàvem veient pobles que per arribar es tardava molt per la dificultat de les carreteres secundàries i es veien en un tres i no res.




Altre dia visitarem Colombres que recorda el passat indià amb les cases construïdes amb guanys aconseguits en Amèrica i visitàrem la casa-museu d’Iñigo Noriega que arribà a ser una personatge rellevant en la història de Mèxic i al capdavall va morir en la misèria.




En Llanes donàrem un passeig pel poble i vorejant el mar.




En conjunt m’agradà el que férem, visites de mati guiades i en algunes vesprades ens escapàvem per lliure a llocs que el tren des de Nava ens permetia. Nava per eixe motiu era un lloc idoni.


diumenge, 23 de juny de 2019

CASTELLET DE CARRICOLA (València)

Historia, ecología, art i natura en perfecta harmonía

Hui visite el castell de Carricola, o Castellet, que és com l’anomenen la gent dels pobles del voltant. I el diminutiu està encertat perquè l’edifici és de reduïdes dimensions. Tot i que he estat moltes vegades al poble, és la primera vegada que arribe fins a dalt. L’última vegada que vaig fer passeig pel poble, em vaig quedar a pocs metres d’arribar-hi i em vaig prometre que algun dia tornaria a enllestir el camí.



Per arribar al castell s’ha de pujar fins a una altitud de més de 400 metres sobre el nivell del mar. Està situat al terme de El Palomar però més a prop del poble de Carricola, a la Vall d’Albaida, on sempre és un plaer anar i retornar perquè malgrat ser un poble menudet té encant i ofereix molt al visitant.

A més a més  de la visita obligada al castellet, Carricola ofereix art i natura en perfecta harmonia.




Carricola és la seu d’un projecte artístic anomenant biodivers, que ja ha fet dues edicions, una l’any 2010 i l’altra l’any 2015. El projecte consisteix en envair la natura de creacions artístiques, la natura i també el nucli urbà. I així quan anem pel camp, la serra o pel poble, de sobte  trobem escultures o pintures o teixits o altres manifestacions d’art, algunes més visibles que altres.




 S’ha de vindre al poble per entendre el que estes paraules signifiquen i veure tot allò que els artistes de la zona han deixat en llocs diversos, enmig de la serra o del camp.




No és la primera vegada que escric sobre Carrícola on vinc sovint, generalment acompanyant amics que no coneixen este poble de la vall d’Albaida tan menut i complet, i segurament algun dia ho tornaré a fer. I és que Carricola cada cert temps  renova l’art que es deteriora perquè és inevitable quan s’exposa a la intempèrie. Però no lleva res del que hi ha, afegeix al que està fet.

És un plaer seguir el camí del Castellet. La serra del Benicadell ens mira en tot moment. Hi ha costera però com el passeig es fa parant en tot moment no ens adonem del desnivell.

Les parades són inevitables per observar el que trobem al pas: una escultura de ferro, uns llibres amuntonats, uns nuvols enlairats de ferro forjat, un ull que ens mira insistenement... i més i més...






Agafem forces a "La font dels unflats". El castell està cada vegada més prop.



Anem seguint amunt, me n’adone que hi ha escultures noves que no estaven quan vaig fer el passeig la primera vegada. Són les que es van afegir l’any 2005.  De sobte entropessem amb unes escales que faciliten l’accés al castellet i una imatge d’Ovidi Montllor convidant-nos a seguir amunt. Després hi ha unes escales decorades amb unes inquietants mirades i és que segons com les mires et diuen una cosa o altra.




S’acaben les escales decorades...



I una vegada dalt...pensava que era més gran, és el primer que m’he dit a mi mateixa. Des de baix la torre alta li dona grandiositat.



Està declarat bé d’interès cultural. És del  segle XIII i té una torre de l’homenatge de més de 10 metres construïda amb finalitat defensiva, un camí de ronda per a la defensa i un xicotet pati, poc més. L’any 2011 va finalitzar la restauració que urgia per a que no acabara perdent-se este símbol històric.



Dinem al pati d’armes prenent un sol reconfortant, i en acabar decidim no tornar  pel barranc i la senda que ens ha portat. Les vistes són boniques.



Decidim agafar un camí ample i donar la volta per veure el castell des d altra perspectiva i cert que la decisió ha estat un encert perquè veiem de lluny el camí que haviem trepitjat a l’anada. Les mirades de les escales són inconfundibles.






Encara veiem escultures en el camí i el que més m’agrada són les diferent presepecives dels castell.


En un moment doant, seguint el planol que hem comprat al bar del poble, deixem el camí ample i ens endinsem per una senda buscant de nou el poble i buscant creacions artistisques que en smarx a el planol.





De sobte tribe babel homenatge a saramago que va fer l’amic amoros en la primera edició fr boodivers...el pas del temps i les inclemebces lhan fet el conjunt escultoric malbè. Ës el que passa, una vegada creada una obra es deixa en mans dels altre????




I xino xano xino xano...arribem a la part inicial del trajecte.





Ens fem un café i decidim seguir visitant el que carricola ofereix.

Primer el poble i l’art urbà.












I després comencem la senda dels camins de l’aigua...però ens quedem a mitges perquè portem xiquets i la tirolina ha sigut una temptació que ha pogut més que seguir caminant. Així que de nou queda pendent fer la ruta dels camins de l’aigua...





Acabem la visita contemplant uns burrets que estan acostumats a la gent i ens saluden quan passem.



QUADERNS DE VIATGE, DESEMBRE del 2018

dimarts, 18 de juny de 2019

VALÈNCIA: UN PASSEIG PEL JARDÍ BOTÀNIC


El jardí botànic de València no és un jardí qualsevol perquè és com un  museu, que acull col·leccions i també s’aprenen  coses noves.

Un passeig entre vegetació sempre va bé, i si estàs en plena ciutat millor que millor. Hui anem a fer una caminada per un jardí valencià creat fa cinc segles com un hort de plantes medicinals per a l’ensenyament de la botànica.



Hui en dia hi ha una àrea de plantes medicinals, però el jardí botànic té molt més.



Actualment és la universitat de València qui custodia este espai i a més s’encarrega d’oferir als xiquets i xiquetes o als estudiants, activitats lúdiques i didàctiques sobre natura i ciència. Així que, el que era un hort de plantes medicinals ara és un jardí ple de diversos arbres i plantes en el que es pot gaudir d’activitats didàctiques i lúdiques, on hi ha espais amb bancs per a seure i descansar gaudint de l’aire pur i del sol. Hi ha tallers diversos, com el de fer cosmètics, plantes aromàtiques, conèixer plantes comestibles o fer galetes. Hi ha tallers de dibuix o manualitats.



Nosaltres no optem per tallers, tal volta ho fem en altra ocasió. El que fem és gaudir del passeig lliurement.



Cada flor i arbre  està clarament explicada.  També tenim un plànol que ens guia. Hi ha molts cartells i etiquetes, així que anem llegint-los per saber què és el que ens trobem a cada pas. Són al voltant de 4500 especies procedents dels cinc continents que estan dividides en 20 col·leccions monogràfiques.



Fem el passeig a l’aire lliure, amb la premissa que les plantes i arbres són essers vius que hem de respectar, això és molt important. Enmig del jardí trobem els edificis històrics de finals del segle XIX per a conreu i protecció de plantes tropicals.



 Són els hivernacles, que des de 1990 acullen distintes col·leccions de plantes, hi trobem, entre altres  les plantes trepadores o les favorites dels més menuts, les carnívores.



És un passeig molt agradable que hem iniciat pel camí central i que seguim pels camins tranversals. De tant en tant trobem escultures.



 I tambè hi ha fonts i estanys amb  peixos. És on estan les plantes aquàtiques.



Ens agraden les canyes de bambú.


Encara que no tant que les ratllen perquè les plantes són essers vius.



Anem mirant-ho tot seguint les indicacions del plànol i ho veiem tot. A més a més de les plantes medicinals, també en trobem altres classificades com útils com són les d’horta, els arbres de  cítrics, els arbres fruiters o les flors d’ornamentació.




També hi ha col·leccions de palmeres, orquídies o bromèlies...


I també plantes trepadores o desèrtiques. Pare l’atenció en les desèrtiques, m’agraden molt perquè em recorden a les pel·lícules d’indis i vaquers que veia de xicoteta i que m’atreien per això de la llunyania i de mostrar paisatges diferents al que m’envoltava. Hi ha moltes, tenim cura de no punxar-nos, podria ser dolent clavar-se una punxa d’alguna de les plantes com el cactus.


Al final anem per una part un poc amagada i molt acollidora, amb pontets i on se sent el cant dels ocells i el pas de l’aigua.



Ah! I  hem vist molts gats per tot arreu:  caminen, ens miren, juguen amb els xiquets, mengen, descansen i  també en trobem algun que altre que dorm entre plantes.


No es la primera vegada que vinc i sé que tornaré. No importa, cada vegada es gaudeix del passeig perquè cada estació de l’any es veu diferent. Tal volta la pròxima vegada que vinga siga en primavera, quan els colors de les flors s’escampen per tot arreu junt a la verdor dels arbres.


QUADERN DE VIATGE, VALÈNCIA :MARÇ 2019