Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PARATGE NATURAL. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PARATGE NATURAL. Mostrar tots els missatges

dimarts, 26 de maig del 2026

CASTELLÓ: CULLA-II PART, LES MINES DEL MAESTRAT

Un pla diferent divertit, singular, didàctic...és una experiència subterrània única.

I quines excursions més interessants organitzen a la Nau Gran de la universitat de València Ontinyent! Després d’haver gaudit passejant per la població de Culla i admirar la vella carrasca mil·lenària, anem a visitar les úniques mines que es poden entrar de la Comunitat Valenciana. Són de ferro i estan situades entre la Torre d'en Besora i Culla. Van funcionar principalment entre les dècades de 1940 i 1960 i des de l'any 2011, estan obertes al públic, però no per traure profit dels minerals sinó turísticament. Ara som curiosos viatgers i turistes els que entrem i no miners. La rehabilitació de les dues mines s'hi va realitzar amb fons públics. 

Arribem al punt inicial, en la Torre d'en Besora. Fem una primera ullada al lloc mentres escoltem la guia. Hem de seguir les seues indicacions i el primer que fem és posar-nos un casc per protegir-nos. I cert que fa falta.

Tot seguit pugem al trenet que hem vist només entrar aparcat en la cotxera que connecta les dues mines, i ens du a la primera, Victoria, que pertany al terme municipal de Culla. La mina Victoria disposa d'una extensa xarxa de túnels d'on s'extreia gran part del mineral ric en ferro i ocre. De les sis mines que formen tot l’entramat miner només hi ha obertes dues, esta i Esperanza que veurem després. El recorregut, fa el trajecte exterior tot vorejant el paratge natural de La Fontanella.

Arribem a les portes de la mina i entrem.Una vegada dins, la visita comença amb un vídeo on es veuen i s’escolten testimonis d'antics miners que descriuen en primera persona com era la seua vida i el seu treball a l'interior de les mines i quins artefactes feien servir. De fet, algunes d'estes  eines originals estan exposades i les veiem al llarg del recorregut. L'extracció es feia de manera purament manual i artesanal. Els miners utilitzaven pics, martells pneumàtics rudimentaris i explosius per a arrancar el mineral de ferro de les parets. Les condicions eren extremes. Els miners treballaven a les fosques, amb llums de carbur, com el que veiem penjat en un moment del trajecte, i sense ventilació mecànica més enllà dels pous naturals dissenyats expressament per a la circulació de l'aire i l'accés de materials. I a més del treball d’extracció del mineral havien d’apuntalar murs...Si ja és dur traure el mineral també ho és haver de vetllar per la seguretat apuntalant murs. Hi ha molts fets pedra sobre pedra, en alguns hi ha fustes que en notar el moviment previ de terra a un enderrocament, cruixia i avisava al miner del perill imminent.

El vídeo, al llarg de la visita, es complementa amb una molt bona explicació de la guia que conta amb passió i saviesa el  funcionament, les tècniques d'extracció i les dures condicions de treball d'aquella època. Caminem posant atenció on col·loquem els peus i el cap. El casc fa la seua funció en més d'una ocasió. Avancem per diverses galeries on trobem elements explicatius i  hologrames que faciliten la comprensió de la seua història. Al principi anem per camí més ben condicionat, quan més endinsem el terreny no és tan ferm.

A més, la part històrica de la visita, es veu enriquida en poder contemplar també les formacions naturals pròpies de l'interior de la muntanya, com les estalactites, els pous d'aigua i l'aparició de les arrels de les plantes que es troben a la superfície.

Eisc emocionada de la mina per tot el que ens han contat i  per ser conscient clarament de la dura vida del treball miner.

Agafem el trenet i tornem al punt inicial, d’on hem eixit perquè és on està la mina Esperanza al terme de Torre d’En Besora.

A la porta de la mina hi ha un polvorí on es guardava la pólvora. Era més segur guardar este material tan perillós fora de la mina que no dins.

La mina Esperanza és una cova natural, no s’ha fet a base de pic i pala i pólvora i és més espaiosa. I pense el mateix que he pensat visitant l’altra: que dur seria treballar en la mina...! Després de tindre fragmentat el material, este s'introduïa manualment en vagonetes que circulaven per vies estretes de ferro. Les  vagonetes eren arrossegades pels propis miners o per animals fins a l'exterior de la mina.

Sovint veiem als murs de la roca vetes de colors diferents que són els diferents minerals que s’extreien. També veiem molsa amb un intens color verd. La bellesa de la naturalesa està patent.


Hi ha un pou d’extracció per fer cates. M’assome per veure la profunditat...Mare meua! I pensar que era el miner el que el feia a base de pic i pala...i m’imagine el miner dins...quina claustrofòbia!. Molt dur! La primera feina era fer una investigació geològica. Tot seguit s’hi construïa una torre anomenada castellet sobre el terreny i s'instal·len sistemes d'izatge per transportar el personal i treure la roca. Al fons del pou, es perforaven forats i s'omplien amb explosius. Per evitar esfonssaments, les parets acabades d'excavar es consolidaven immediatament amb pedra.


El material extret s'emmagatzemava a l'exterior i posteriorment es transportava fins als Alts Forns de Sagunt per a la seua fosa i transformació en acer.

Eixim. Ha passat una hora i mitja des que hem començat la visita. Realment és molt completa. Jo particularment m’he quedat contenta per tot el que he aprés sobre el món miner. els meus companys també. Ens acomiadem mirant el paratge natural de la Fontanella, estem a uns 800 metres d'altitud i hi ha  unes magnífiques vistes panoràmiques de la comarca de l’Alt Maestrat. I a més a més, hem tingut molta sort en l’oratge, ni fred ni calor, i uns núvols al cel molt suggerents, dels que fan volar la imaginació pensant quines formes tenen.  Sense dubte ha estat una experiència singular i divertida. Tota una aventura molt recomanable, que a més a més també es pot gaudir en familia.


QUADERN DE VIATGE, VIATGE CULLA, MAIG 2026

 

 

 

CASTELLÓ: CULLA-I PART, EL POBLE I LA CARRASCA

 Anar a Culla és fer un viatge en el temps, a l’època medieval...cert...el poble sembla haver-se congelat des d’aleshores.


Hui, part de l’alumnat de la Nau Gran Ontinyent, universitat de València, fem una visita a la població castellonenca de Culla, ubicada  en plena serra de Seguras, a més de 1.000 metres d'altura sobre el nivell del mar. És un viatge que ens transllada  en el temps, a l'època medieval pels seus carrers i cases de pedra plenes d'encant. De fet està dins la xarxa de pobles més bonics d'Espanya, amb els veïns Vilafamés, Morella i Peníscola.


En els carrers també s’hi respira misteri donat que la història de Culla està profundament lligada a les ordres militars que van controlar l'imponent Castell de Culla, marcant la seva època de major esplendor: Primer els Templers al segle XIII, en 1312, que prengueren el control de Culla després de ser conquerida als musulmans. Convertiren el castell en un important bastió estratègic. Després l’Ordre de Montesa  en 1317 al segle XIV, després de la dissolució dels templers, quan el Papa i el rei Jaume II van crear esta  nova ordre valenciana per heretar tots els béns templers.

És una joia d’interior, això si, plena de costeres. L’autobús ens deixa a la part baixa i trobem la primera. Però no passa res. Val la pena l’esforç.  

Salvada la costera més pronunciada parem en un punt important: El Portal de la Font, una de les portes d’accés al recinte emmurallat, de fet a la part esquerra s'hi observa l'inici de la muralla. El recinte emmurallat comptava amb tres portes d’entrada: la desapareguda El Portellás, la Porta Nova i esta que tenim davant. L'arc de pedra va ser objecte d'una recuperació integral i restauració l’any 2020 per garantir la seva conservació. S’hi van emprar en part pedres originals per a la restauració. Hi podem apreciar tallat el que sembla una pica baptismal. 


Estava defensada per una alta torre, situada a la seua dreta, ara convertida en vivenda.

Travessem el Portal i accedim al nucli antic, declarat Bé d'Interès Cultural el 2004. Cert que et transporta al passat medieval...

I una vegada al nucli antic, entrem a la presó, que va ser un antic graner del Comanador de l'Ordre de Montesa durant els segles XIII i XIV, abans de convertir-se en presó durant les Guerres Carlistes al segle XIX. Un vídeo explica la història del poble i de la presó.


Al fosc i tenebrós interior de les diverses dependencies, hi ha cadenes i grillons amb què es lligaven als presoners. Veig marques a les parets que els desesperats presoners realitzaven amb el que podien, tal volta amb les ungles. Hi ha algunes creus segurament fetes encomanant-se a Déu. La meua ment imagina els empresonats melenuts i barbuts, bruts...no puc evitar-ho...pobres! No eren delinqüents sinó soldats. Mirant el sostre es veu per on tiraven el gra quan era graner. La funció com magatzem de gra no era efectiva perquè hi ha massa humitat i el gra es floria.


En una de les dependències hi ha una taula protegida amb vidre que conté documentació important. I és que fa uns quaranta anys a Culla es trobà un important arxiu històric en el que era l’antic ajuntament i actual oficina d’informació i turisme, que demostrava que Culla no era un poble qualsevol, que tenia molta història interessant que calia difondre. Des d’aleshores els esforços s’ajuntaren per recuperar els vestigis del passat i convertir Culla en un poble turístic i evitar així que es convertira en un poble abandonat. Gràcies a l’arxiu se sap, entre altres coses, sobre la Setena de Culla, que  va nàixer l'any 1345 quan el mestre de l’Ordre de Montesa va atorgar a les set poblacions que formaven la Tinença de Culla ( Atzeneta, Benafigós, Benassal, Culla, Torre d'en Besora, Vilar de Canes i Vistabella)  una carta de cessió dels drets d'herbatges pertanyents a dita orde, a canvi del pagament anual de 1.600 sous reials de València. Esta comunitat tenia aleshores una llei comuna per defensar i compartir els interessos ramaders en la Tinença de Culla. La documentació conservada està en tres llibres anomenats "Els Capítols dels Herbatges de la Tinença de Culla" que són còpies manuscrites del segle XVI.

El Mirador del Terrat és el sostre de la presó, des d’on es tirava el gra a l’interior. És una plaça envoltada de bonics edificis, des d’on es veu una fabulosa  panoràmica de les rodalies de Culla. Hui el dia és clar, i fins i tot es veu el mar.


Pujant pel carrer Abadia trobem l'Església Parroquial El Salvador, construïda a principis del segle XVIII sobre les restes d'un temple medieval.

Entrem. El temple fou consagrat el 1712. L'altar de l'Església Parroquial del Salvador destaca pel seu valuós patrimoni històric i artístic, centrat en la figura del patró. Hi està la talla de Sant Salvador del segle XV, una escultura gòtica de pedra policromada que representa El Salvador. Es creu que originalment formava part de l'antiga façana medieval i va ser restaurada després de patir danys durant la Guerra Civil. Històricament, el temple albergava un important retaule petri medieval que va ser reconstruït i estudiat per la Fundació La Llum de les Imatges. Podem veure fragments de l’antic.


En un lateral observem un retaule Renaixentista del segle  XVI. L'escena central plasma la Sagrada Família al costat de Sant Joan i a un Àngel. I la Mare de Déu està donant el pit, la qual cosa fa que el retaule siga singular perquè la majoria de les imatges de la Mare de Déu  mostrant el pit foren censurades. També veiem una antiga pica baptismal gòtica.

A l'esglèsia s’hi guarden també els pendons, que són estendards de gran altura que acompanyen les imatges dels sants durant les processons tradicionals. Destaquen especialment a la famosa Rogativa a Sant Joan de Penyagolosa, un pelegrinatge medieval declarat Bé d'Interès Cultural. En acabar la romeria, els pelegrins tornen a la localitat, on la processó dels pendons i el reliquiari els reben al nucli històric per acompanyar-los fins a l'interior de l'església


Al costat de l’església està la casa abadia també restaurada i enfront  estan Els perxes del segle XVII, que era l’antiga llotja de Mustassaf, l’inspector de mercats, jutge de pes mesures i comerç. Durant un temps hi estigué l’ajuntament.

Al poble hi ha pocs carrers però tots tenen encant. Just davant de l'edifici religiós del que acabem d’eixir, hi ha un dels elements més icònics que veure Culla, el Pelleric o picota. Esta columna de pedra s'utilitzava per castigar els malfactors que cometien delictes lleus com el furt, lligant-los pel coll amb una argolla de ferro, i així humiliar-los i exposar-los davant de tots els veïns. El més habitual era col·locar sobre el condemnat, o al seu costat, un escrit que indicava el delicte que havia comès.

El carrer Pla, era el més important a l’època medieval i actualment és el més representatiu de la vila. Hui no podem passar perquè hi ha una camioneta enmig degut a unes obres de restauració. El veurem més endavant quan anem per l’altre costat. La guia d’informació i turisme que ens acompanya i explica cada detall, ens diu que el poble va rebre uns subvenció per a restauració i just s’acaba el termini en uns dies, és la raó per la qual trobem obrers treballant i andamis o camionetes per tot arreu.


Així que seguim pel carrer Pelleric fins a la Porta Nova, que era la que mantenien oberta per a que tothom seguira el camí cap al mercat que s’hi feia a la plaça, parant abans als porxos a pagar. És l'única porta d'accés al recinte emmurallat que es conserva, de les tres que hi havia, va ser reconstruïda al segle XIV. La seva amplada és com la d'un camí de ferradura, això vol dir l'espai que ocupa un cavall amb la seva sària. Va ser reconstruïda l'any 1610, com diu una inscripció a l’arc.

Des de la placeta es veu el llenç de muralla que actualment són les parets de cases que han obert finestres a l’exterior. I és que les vistes des d’esta part són fabuloses. Una de les cases construïdes emprant la paret de la muralla és l’antic hospital, que tot seguit anem a visitar. L’arc que es veu al fons no és vestigi del passat, és construcció nova, imitant els antics,  per a no desentonar amb l’entorn.

Retornem al carrer del Pelleric per buscar la plaça de l’hospital i entrar a l’antic edifici de  l'Antic Hospital del segle XVII que va ser utilitzat com a allotjament i hospital per a persones pobres, especialment ajudaven dones necessitades a poder casar-se o ingressar a un convent. L'Antic Hospital, com el castell que veurem més avant,  formava part del patrimoni que tan els templers com l’ordre de Montesa van gestionar a la localitat.


Després d'una gran reforma l'any 1993, és utilitzat com a sala d'exposicions entre les quals destaca una permanent que mostra una antiga Aula Escolar amb els pupitres i els materials de l'època. Hi podem trobar moltes curiositats com una gran foto d’un  grup d’alumnes, xiquetes de la dècada de 1940, llibres, fotos a les parets...hi ha un diploma del temps de la República...un mapa d’Espanya anterior a 1898 on estan incloses les possessions d’ultramar abans de perdre-les, i on fins i tot trobe el nom del meu poble... També estan les fotos dels Reis  Alfonso XIII i Victoria Eugenia.

Eixim i en no res estem al punt més alt de Culla, al mirador del Singlet, als peus de castell, que ofereix una altra panoràmica del poble de Culla. Veiem el Penyagolosa.

El castell, situat al punt més alt, estan restaurant una part i no podem apropar-se per veure les poques restes que s'hi conserven. Declarat Bé d'Interès Cultural,  el seu origen és de l'època musulmana. El castell controlava gran part de la comarca de l'Alt Maestrat fins que va passar a mans cristianes amb la reconquesta i va ser fortificat per l'Ordre del Temple que el va comprar. Durant les guerres carlines va ser destruït quedant només uns pocs vestigis de la Torre de Frare Pere i alguns basaments. Les guerres carlistes també destruïren el poble.

Seguim avant, no sempre per on volem per culpa de les obres. Passem per l’Era de la Tahona, un antic molí fariner accionat per animals com correspon a l'arquitectura tradicional i agrícola de l'Alt Maestrat


I un poc més avant trobem l’inici o el final, segons es mire, del Carrer Pla, on estava l’antiga i desapareguda porta El Portellas. És el carrer que hem vist en eixir de l’esglèsia i pel qual no hem pogut passar per culpa de les obres.

Arribem al mirador de San Roc, amb vistes, de les ermites i pobles propers.


Anem per la Ronda de San Roc, coneguda com Baix lo mur, hi està l’antiga muralla i els torreons, la muralla aprofitada per a fer cases particulars i els torreons com balconades. Moltes cases del poble s’edificaren amb pedres del destruït castell, així que l’essència històrica permaneix. 

I així acabem el passeig per Culla, que m’ha encisat, recomane totalment la visita, millor guiada perquè el poble té molta història interessant. I m’ha agradat perquè no és un poble museu, es veu vida a les cases amb la roba estesa, encara que hem vist poca gent local pel carrer... Trobe valuós l'esforç de les autoritats corresponents per mantenir el poble viu, intentant que la gent no se’n vaja a un poble o ciutat més gran. Per aixìo és tan beneficiós que la gent el visite, el conega...

El poble és bonic, i ell soles bé val la visita,  tanmateix una vegada al lloc, la visita es pot complementar anant a altres llocs. Un d’ells és apropar-se a veure una vella Carrasca. I mare meua quina carrasca més gran! Té  20 metres d'alçada i 35 metres de diàmetre de les branques. No hi ha manera de fer una foto i que isca sencera! I que vella! Té orígens que alguns remunten al segle XVI o fins i tot més enrere. De debò que val la pena veure-la,  malgrat la carretereta estreta i infernal que hi ha fins arribar. La carrasca es troba a la Masia Clapés, a 4 km del poble. Nosaltres hem trobat el cotxe de correus que venia de cara i ens hem vist i ens hem desitjat per poder passar els dos vehicles. Quin perill! Quin mal tràngol! La carrasca és majestuosa, és una  joia botànica que fou declarada arbre monumental de la Comunitat Valenciana.  Les fotos no mostren com és d'imponent,  la seua grandària... Pense que és visita obligada.

L’altra visita que es pot fer prop de la població de Culla, i que és totalment recomanable, és el  Parc Miner del Maestrat que està a 3 km. de la població de la Torre d’En Besora i a 8 km. de la població de Culla. Una visita única i singular que mostre a banda.

QUADERN DE VIATGE, VIATGE CULLA, MAIG 2026

dijous, 14 de maig del 2026

MURCIA: SANTUARI DE NUESTRA SEÑORA DE LA FUENSANTA

La Verge Patrona, benvolguda i venerada...considerada patrona des de segles enrere, encara que la proclamació canònica oficial fou en 1927.

El Santuari de la Fuensanta s’hi troba a menys de 6 quilometres de Murcia i és un dels llocs més estimats pels murcians perquè hi tenen  a la seua patrona, la de la ciutat i la de l’horta, la Verge que trauen en romiatge en les festes de primavera i en setembre.

Està en la pedania d’Algezares. I quin entorn!. El santuari es va començar a construir en 1694 sobre les ruïnes d’una antiga ermita medieval, però la imatge de la Verge ja hi era abans. Ja al segle XV se celebrava el seu culte i en alguna ocasió es va fer algun romiatge, però no arribava fins a la catedral com passa amb la Fuensanta.

Comece a mostrar vos el santuari des d’uns metres avall que l’església  perquè es on està la font santa, la font que li dona nom a la Verge. La tradició cristiana afirma que la Mare de Deu va fer brollar la Font santa que sanava malalts i servia de descans als que feien el romiatge quan pujaven al santuari a venerar-la. La font és d’estil renaixentista. El culte a la Verge de la Fuensanta, la que estava a l’ermita, era cada dia era major. Tanmateix fins els segle XVII la patrona de Murcia era la Verge de la Arrixaca, propietat del pares agustins. Però passà un fet que canvià les coses. En 1694 el cabildo i el consell de Murcia demanaren als pares agustins traure la Mare de Deu de la Arrixaca en processó per a que portara la pluja, perquè`era molt necessària en aquells moments. Tanmateix els pares agustins s’hi oposaren. Aleshores fou quan el Cabildó acudí a la Fuensanta de l’ermita, a la que tragueren en processó i després de dos dies de precs i un romiatge va ploure molt. Aquest fet passà més vegades i la devoció a la Verge de la Fuensanta augmentà. En febrer de 1694 el cabildo en agraïment manà construir un nou temple sobre l’antiga ermita existent. En 1731, la Verge de la Fuensanta fou proclamada “Patrona Principal de la Ciudad de Murcia”. El 24 d’abril de 1927, es va fer la coronació  Pontificia.

La zona de les “Siete Cuestas” és el tram final i més exigent por on puja i baixa la Patrona cada vegada que es trasllada a Murcia. Són rampes empinades que molts devots pugen com promesa per algun favor demanat, alguns ho fan descalços o agenollats, simbolitzant el sacrifici i l’esforç.

Des de la Font nosaltres seguim el mateix camí... costera amunt i parant-nos en cada estació del via crucis llegint les frases adjuntes explicatives del moment representat, algunes de les quals són peculiars, altres contundents, altres trauen un somriure.

Hi ha 14 estacions, des de la condemna fins a la sepultura. L’ultima diu: Silencio de Dios

Mentre anem pujant observe les coves que antigament estigueren ocupades per eremites, gent que ho deixava tot per viure en la pobresa i en l’oració. Conten casos sorprenents com el d’una actriu còmica que anà a Murcia a actuar i en conèixer la Fuensanta ho deixà tot i anà a viure en una de les coves.   

El paratge és preciós. L’església la tenim davant. El santuari és d’estil barroc. Durant la guerra civil patí  vandalisme que ho destrossà quasi tot i hagué de ser restaurada. La Verge se salvà perquè fou amagada. És bé  d’interès cultural.

La façana central té dos torres i una porta en arc de mig punt. El portal central és de pedra i fou construït en 1705. Damunt la porta hi ha dos àngels portant l’escut del Cabildo de la catedral de  Murcia. Al centre està la Verge de la Fuensata flanquejada  pels patrons de la diòcesi de Cartagena. No podem entrar perquè esta tancada. El motiu deu ser perquè la Fuensanta està a la catedral  i no fan missa. Ja la veurem en altra ocasió a l’interior del temple d’estil barroc que té una nau central i dos lateral amb  capelles i la  cúpula sobre el creuer amb pintures murals representant un romiatge. També veurem en altra ocasió la representació de la coronació de la Verge de la Fuensanta en el Pont Vell de Murcia. Quan es va als llocs, sempre s’ha de deixar parts per veure i són excusa per tornar.

Em consola pensar que a la Fuensanta ja l’he vista en la catedral, en l’altar major LINK perquè la baixaren el dijous de la primera setmana de quaresma per a celebrar l’aniversari de la coronació. Hi estarà fins el dimarts de la tercera setmana de Pasqua, quan tornarà al santuari. La segona baixada la farà en setembre. Sobre la imatge de la Verge que veig i fotografie a la catedral, no se sap qui és l’autor, però és molt antiga, almenys del segle XV i al principi no portava xiquet. El que porta ara als braços és del segle XVI i  l’escultura s’atribueix a Francisco Salzillo.

El Cabildo de la catedral de Murcia és qui està al càrrec del santuari perquè foren ells qui tingueren la iniciativa de construir-lo, ells on els que costegen les despeses que s’originen però són les monges  benedictines, que estan al costat, les que tenen cura del santuari i tenen el monestir connectat al santuari per un arc.

Hi també veiem la Casa del Cabildo Catedralici o del sagristà, situada a uns cent metres en un turó. És un edifici  de tres plantes construït i reformat entre els segles  XVII i XIX  d’estil neoárab, destaca la planta basilical, malgrat no ser un edifici religiós, la porta blava,  el gran arc ogival i les finestres  neomudéjars i la forja. Té murs de pedra i rajola. La casa estava destinada a ser la residència habitual de la persona encarregada de tindre cura de recinte del santuari i el temple. La situació privilegiada, en alt, permet veure a qualsevol persona que s’apropa al lloc. En l’actualitat se la veu abandonada i estaria bé que evitara  el deteriorament total perquè és un edifici bonic que li dona un contrapunt atraient a l’entorn. També el mirador de davant necessita reforçar-lo per evitar algun accident. És un lloc molt visitat i requereix atenció i no dexadesa per part de les autoritats competents.

El temple està enclavat al parc regional El Valle y Carrascoy, un espai natural protegit que domina la Vega murciana. Està envoltat de natura, de muntanya pel que hi trobem magnifiques vistes de la ciutat i de la seu horta. Les vistes son espectaculars.


QUADERN DE VIATGE, MURCIA i PROVÍNCIA, tardor 2026