Anar a Culla és fer un viatge en el temps, a l’època
medieval...cert...el poble sembla haver-se congelat des d’aleshores.
Hui, part de
l’alumnat de la Nau Gran Ontinyent, universitat de València, fem una visita a la població castellonenca de
Culla, ubicada en plena serra de
Seguras, a més de 1.000 metres d'altura sobre el nivell del mar. És un viatge
que ens transllada en el temps, a
l'època medieval pels seus carrers i cases de pedra plenes d'encant. De fet
està dins la xarxa de pobles més bonics d'Espanya, amb els veïns Vilafamés, Morella i Peníscola.
En els carrers
també s’hi respira misteri donat que la història de Culla està profundament
lligada a les ordres militars que van controlar l'imponent Castell de Culla,
marcant la seva època de major esplendor: Primer els Templers al segle XIII, en 1312, que prengueren el control de Culla després de ser conquerida als
musulmans. Convertiren el castell en un important bastió estratègic. Després l’Ordre
de Montesa en 1317 al segle XIV, després de la dissolució dels templers, quan el Papa
i el rei Jaume II van crear esta nova
ordre valenciana per heretar tots els béns templers.
És una joia
d’interior, això si, plena de costeres. L’autobús ens deixa a la part baixa i
trobem la primera. Però no passa res. Val la pena l’esforç.
Salvada la
costera més pronunciada parem en un punt important: El Portal de la Font, una
de les portes d’accés al recinte emmurallat, de fet a la part esquerra s'hi
observa l'inici de la muralla. El recinte emmurallat comptava amb tres portes
d’entrada: la desapareguda El Portellás, la Porta Nova i esta que tenim davant.
L'arc de pedra va ser objecte d'una recuperació integral i restauració l’any
2020 per garantir la seva conservació. S’hi van emprar en part pedres originals
per a la restauració. Hi podem apreciar tallat el que sembla una pica baptismal.
Estava defensada
per una alta torre, situada a la seua dreta, ara convertida en vivenda.
Travessem el
Portal i accedim al nucli antic, declarat Bé d'Interès Cultural el 2004. Cert
que et transporta al passat medieval...
I una vegada al
nucli antic, entrem a la presó, que va ser un antic graner del Comanador de
l'Ordre de Montesa durant els segles XIII i XIV, abans de convertir-se en presó
durant les Guerres Carlistes al segle XIX. Un vídeo explica la història del
poble i de la presó.
Al fosc i
tenebrós interior de les diverses dependencies, hi ha cadenes i grillons amb
què es lligaven als presoners. Veig marques a les parets que els desesperats
presoners realitzaven amb el que podien, tal volta amb les ungles. Hi ha
algunes creus segurament fetes encomanant-se a Déu. La meua ment imagina els empresonats melenuts i barbuts, bruts...no puc evitar-ho...pobres! No eren delinqüents sinó
soldats. Mirant el sostre es veu per on tiraven el gra quan era graner. La
funció com magatzem de gra no era efectiva perquè hi ha massa humitat i el gra
es floria.
En una de les
dependències hi ha una taula protegida amb vidre que conté documentació
important. I és que fa uns quaranta anys a Culla es trobà un important arxiu històric
en el que era l’antic ajuntament i actual oficina d’informació i turisme, que
demostrava que Culla no era un poble qualsevol, que tenia molta història
interessant que calia difondre. Des d’aleshores els esforços s’ajuntaren per
recuperar els vestigis del passat i convertir Culla en un poble turístic i evitar
així que es convertira en un poble abandonat. Gràcies a l’arxiu se sap, entre
altres coses, sobre la Setena de Culla, que
va nàixer l'any 1345 quan el mestre de l’Ordre de Montesa va atorgar a
les set poblacions que formaven la Tinença de Culla ( Atzeneta, Benafigós, Benassal, Culla, Torre d'en Besora, Vilar de Canes i Vistabella) una carta de cessió dels drets d'herbatges pertanyents
a dita orde, a canvi del pagament anual de 1.600 sous reials de
València. Esta comunitat tenia aleshores una llei comuna per defensar i
compartir els interessos ramaders en la Tinença de Culla. La documentació
conservada està en tres llibres anomenats "Els Capítols dels Herbatges de
la Tinença de Culla" que són còpies manuscrites del segle XVI.
El Mirador del
Terrat és el sostre de la presó, des d’on es tirava el gra a l’interior. És una
plaça envoltada de bonics edificis, des d’on es veu una fabulosa panoràmica de les rodalies de Culla. Hui el
dia és clar, i fins i tot es veu el mar.
Pujant pel
carrer Abadia trobem l'Església Parroquial El Salvador, construïda a principis
del segle XVIII sobre les restes d'un temple medieval.
Entrem. El
temple fou consagrat el 1712. L'altar de l'Església Parroquial del Salvador
destaca pel seu valuós patrimoni històric i artístic, centrat en la figura del
patró. Hi està la talla de Sant Salvador del segle XV, una escultura gòtica de pedra policromada
que representa El Salvador. Es creu que originalment formava part de l'antiga
façana medieval i va ser restaurada després de patir danys durant la Guerra
Civil. Històricament, el temple albergava un important retaule petri medieval
que va ser reconstruït i estudiat per la Fundació La Llum de les Imatges. Podem
veure fragments de l’antic.
En un lateral
observem un retaule Renaixentista del segle XVI. L'escena central plasma la Sagrada
Família al costat de Sant Joan i a un Àngel. I la Mare de Déu està donant el
pit, la qual cosa fa que el retaule siga singular perquè la majoria de les
imatges de la Mare de Déu mostrant el
pit foren censurades. També veiem una antiga pica baptismal gòtica.
A l'esglèsia s’hi guarden també
els pendons, que són estendards de gran
altura que acompanyen les imatges dels sants durant les processons
tradicionals. Destaquen especialment a la famosa Rogativa a Sant Joan de
Penyagolosa, un pelegrinatge medieval declarat Bé d'Interès Cultural. En acabar
la romeria, els pelegrins tornen a la localitat, on la processó dels pendons i
el reliquiari els reben al nucli històric per acompanyar-los fins a l'interior
de l'església
Al costat de l’església
està la casa abadia també restaurada i enfront estan Els perxes del segle XVII, que era
l’antiga llotja de Mustassaf, l’inspector de mercats, jutge de pes mesures i
comerç. Durant un temps hi estigué l’ajuntament.
Al poble hi ha
pocs carrers però tots tenen encant. Just davant de l'edifici religiós del que
acabem d’eixir, hi ha un dels elements més icònics que veure Culla, el
Pelleric o picota. Esta columna de pedra s'utilitzava per castigar els
malfactors que cometien delictes lleus com el furt, lligant-los pel coll amb
una argolla de ferro, i així humiliar-los i exposar-los davant de tots els
veïns. El més habitual era col·locar sobre el condemnat, o al seu costat, un
escrit que indicava el delicte que havia comès.
El carrer Pla,
era el més important a l’època medieval i actualment és el més representatiu de
la vila. Hui no podem passar perquè hi ha una camioneta enmig degut a unes
obres de restauració. El veurem més endavant quan anem per l’altre costat. La guia d’informació i turisme que ens
acompanya i explica cada detall, ens diu que el poble va rebre uns subvenció per
a restauració i just s’acaba el termini en uns dies, és la raó per la qual trobem
obrers treballant i andamis o camionetes per tot arreu.
Així que seguim
pel carrer Pelleric fins a la Porta Nova, que era la que mantenien oberta per a
que tothom seguira el camí cap al mercat que s’hi feia a la plaça, parant abans
als porxos a pagar. És l'única porta d'accés al recinte emmurallat que es
conserva, de les tres que hi havia, va ser reconstruïda al segle XIV. La seva
amplada és com la d'un camí de ferradura, això vol dir l'espai que ocupa un
cavall amb la seva sària. Va ser reconstruïda l'any 1610, com diu una
inscripció a l’arc.
Des de la
placeta es veu el llenç de muralla que actualment són les parets de cases que
han obert finestres a l’exterior. I és que les vistes des d’esta part són
fabuloses. Una de les cases construïdes emprant la paret de la muralla és
l’antic hospital, que tot seguit anem a visitar. L’arc que es veu al fons no és
vestigi del passat, és construcció nova, imitant els antics, per a no desentonar amb l’entorn.
Retornem al
carrer del Pelleric per buscar la plaça de l’hospital i entrar a l’antic
edifici de l'Antic Hospital del segle
XVII que va ser utilitzat com a allotjament i hospital per a persones pobres,
especialment ajudaven dones necessitades a poder casar-se o ingressar a un
convent. L'Antic Hospital, com el castell que veurem més avant, formava part del patrimoni que tan els
templers com l’ordre de Montesa van gestionar a la localitat.
Després d'una
gran reforma l'any 1993, és utilitzat com a sala d'exposicions entre les quals
destaca una permanent que mostra una antiga Aula Escolar amb els pupitres i els
materials de l'època. Hi podem trobar moltes curiositats com una gran foto
d’un grup d’alumnes, xiquetes de la
dècada de 1940, llibres, fotos a les parets...hi ha un diploma del temps de la
República...un mapa d’Espanya anterior a 1898 on estan incloses les possessions
d’ultramar abans de perdre-les, i on fins i tot trobe el nom del meu poble... També estan
les fotos dels Reis Alfonso XIII i
Victoria Eugenia.
Eixim i en no
res estem al punt més alt de Culla, al mirador del Singlet, als peus de
castell, que ofereix una altra panoràmica del poble de Culla. Veiem el
Penyagolosa.
El castell, situat
al punt més alt, estan restaurant una part i no podem apropar-se per veure les poques
restes que s'hi conserven. Declarat Bé d'Interès Cultural, el seu origen és de l'època musulmana. El
castell controlava gran part de la comarca de l'Alt Maestrat fins que va passar
a mans cristianes amb la reconquesta i va ser fortificat per l'Ordre del Temple
que el va comprar. Durant les guerres carlines va ser destruït quedant només
uns pocs vestigis de la Torre de Frare Pere i alguns basaments. Les guerres
carlistes també destruïren el poble.
Seguim avant, no
sempre per on volem per culpa de les obres. Passem per l’Era de la Tahona, un
antic molí fariner accionat per animals com correspon a l'arquitectura
tradicional i agrícola de l'Alt Maestrat
I un poc més
avant trobem l’inici o el final, segons es mire, del Carrer Pla, on estava
l’antiga i desapareguda porta El Portellas. És el carrer que hem vist en eixir
de l’esglèsia i pel qual no hem pogut passar per culpa de les obres.
Arribem al
mirador de San Roc, amb vistes, de les ermites i pobles propers.
Anem per la Ronda
de San Roc, coneguda com Baix lo mur, hi està l’antiga muralla i els torreons,
la muralla aprofitada per a fer cases particulars i els torreons com
balconades. Moltes cases del poble s’edificaren amb pedres del destruït
castell, així que l’essència històrica permaneix.
I així acabem el passeig per
Culla, que m’ha encisat, recomane totalment la visita, millor guiada perquè el
poble té molta història interessant. I m’ha agradat perquè no és un poble
museu, es veu vida a les cases amb la roba estesa, encara que hem vist poca
gent local pel carrer... Trobe valuós l'esforç de les autoritats corresponents per mantenir el poble viu, intentant que la gent no se’n vaja a un poble o ciutat més gran. Per aixìo és tan beneficiós que la gent el visite, el conega...
El poble
és bonic, i ell soles bé val la visita, tanmateix una vegada al lloc, la visita es pot complementar anant a altres llocs. Un
d’ells és apropar-se a veure una vella Carrasca. I mare meua quina carrasca més
gran! Té 20 metres d'alçada i 35 metres
de diàmetre de les branques. No hi ha manera de fer una foto i que isca
sencera! I que vella! Té orígens que alguns remunten al segle XVI o fins i tot més
enrere. De debò que val la pena veure-la, malgrat la carretereta estreta i infernal que
hi ha fins arribar. La carrasca es troba a la Masia Clapés, a 4 km del poble.
Nosaltres hem trobat el cotxe de correus que venia de cara i ens hem vist i ens hem desitjat per poder passar els dos vehicles. Quin perill! Quin mal tràngol! La carrasca és majestuosa,
és una joia botànica que fou declarada
arbre monumental de la Comunitat Valenciana.
Les fotos no mostren com és d'imponent, la seua grandària... Pense que és visita
obligada.
L’altra visita
que es pot fer prop de la població de Culla, i que és totalment recomanable, és
el Parc Miner del Maestrat que està a 3
km. de la població de la Torre d’En Besora i a 8 km. de la població de Culla. Una
visita única i singular que mostre a banda.
QUADERN DE
VIATGE, VIATGE CULLA, MAIG 2026
