Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

SOBRE la novel.la EN PRIMERA PERSONA

ATENCIÓ: 
NOVEL.LA FORA DE CATÀLEG, 
TOTS ELS EXEMPLARS ESTAN ESGOTATS 
I L'EDITORIAL QUE EN 2014 ES VA FER CÀRREC DE L'EDICIÓ,  
DES DEL FEBRER DEL 2016 
NO TÉ CAP DRET SOBRE LA NOVEL.LA 
PER A NOVES REIMPRESIONS.



ENTREVISTA:




BOOKTRAILER:




FRASES DE LA NOVEL.LA





UN POC D'HISTÒRIA


*****

*****


*****
OPINIÓ DE LECTORA-6
escrita per Núria Espert



OPINIÓ DE LECTORA-5
escrita per Rosalia Vañó





OPINIÓ DE LECTOR-4

Escrita per Dolors Jimeno
responsable de Intersindical valenciana cultura i escriptora.

Dolors Jimeno ha publicat literatura infantil i juvenil (L'illa de l'amistat, a Baula, o Un edifici en forma de vaixell, a Tabarca, entre d'altres) i uns quants relats recollits en diverses antologies (La dona policroma, El mirador de Meissen, Alvar i Jean...). A més a més, ha obtingut tot un seguit de premis amb les seves obres: premi Maig de narrativa breu, premi Conta'm dona de Catarroja o el premi Joan Fuster, entre d'altres.

Comentari sobre la lectura de En primera persona Novel•la de Mariló Sanz Mora, editada per El Toll. 

Quan arribà a les meues mans En primera persona encara tenia en el cap l’última novel•la que acabava de llegir Tierra de humo, de Vicente Muñoz Puelles. Potser per això vaig començar a veure similituds: tant Vicente com Mariló combinen la història i la ficció i adoben la narració amb cartes, informes, referències als arxius, etc. La gran diferència és que Tierra de humo està dividida en molts capítols que faciliten la lectura i la comprensió i En primera persona és indesinenter i estic segura que és cosa de l’editorial. 

Si en consulteu el web ho comprendreu. ttp://editorialeltoll.blogspot.com.es/. Aquesta absència de punts i a banda, paràgrafs, capítols, etc. és una manera molt poc ortodoxa de presentar una opera prima. 

Mariló Sanz Mora canvia els seus temes habituals, contes infantils i relats de viatges, per a oferir-nos una novel•la que té molt bon llegir. L’argument atrapa, no pots parar fins arribar al final. L’autora té la pretensió “de retrobar-se amb un passat que s’està oblidant a grans passes”. D’acord, però la novel•la no és només això, ens conta unes històries precioses, de tema universal i ambientades en el seu poble Aielo de Malferit, autèntic protagonista principal, on es produeix el crim amb què arranca la narració el gener de 1901. 

Mariló compagina fets històrics amb fets quotidians contats o recordats i amb l’all-i-oli de ficció que permet lligar-ho tot. També recorda, per això, Les veus del Pamano, de Jaume Cabré igual que recorda La taverna del cau de la lluns, de Vicent Usó, a l’hora de contar un mateix fet des del document històric o el record d’algún dels protagonistes. 

En definitiva, una primera novel•la molt interessant d’una escriptora que esperem seguir en el seu creixement literari. El 15 d’abril de 2015 la tindrem a El Micalet parla de llibres. 



Dolors Jimeno. 27 de juny de 2014.


OPINIÓ DE LECTOR -3

Escrita per Juanjo Oliva
Crític d’Art, diari (Última Hora) Palma de Mallorca.

Escriptura directa, nítida i sincera amb un gran teixit nerviós que ve facilitat per una també, directa, nítida i sincera veu. Novel•la que ens envolta i que es fa necessària. Necessari obrir les pàgines d’aquest llibre per trobar-nos amb el caliu que tots necessitem i del que molts anem tan precaris. 

Mariló Sanz Mora acarona els noms, els paisatges i els fets d’aquesta ‘En primera persona’, una novel•la feta de pedaços d’ allò que va ser, nostàlgia, sí, però a l’hora, aflorament del goig de viure clar i rotund, un goig de viure latent que cal que sigui compartit  amb la gent que més a prop tenim. 

Tothom ha d’estar molt agraït a Mariló Sanz Mora per aquest repte assolit però, molt especialment agraïts l’han d’estar la gent de la Vall de Albaida perquè aquesta novel•la  garanteix la permanència de tota una memòria col•lectiva. Una novel•la que, a més, nodreix l’esperit d’aquells que tinguin la sort de llegir-la. 

Juanjo Oliva

OPINIÓ DE LECTOR-2
escrita per Miguel Angel Sanz



OPINIÓ DE LECTOR-1
escrita per Casimir Romero




RESSENYA LITERÀRIA de l'autora:

Hui faig una ressenya  especial, no vaig a escriure sobre l’obra d’altres autors, hui, amb el vostre permís, us mostre un poc de mi escrivint sobre una novel•la que he escrit, una novel•la que l’editorial El Toll ha publicat. I així, en este racó dedicat a fer ressenyes de llibres viatgers que ens transporten a altres llocs, llibres que ens fan conéixer altres realitats o altres que ens conten com són o eren al passat, vaig a parlar d’un treball propi que acaba de veure la llum: és tracta de la meua novel•la que porta per títol “EN PRIMERA PERSONA”. 

“EN PRIMERA PERSONA” entra dins de l’apartat de llibres que mostren tradicions i maneres de ser, llibres que ens mostren com eren els nostres avantpassats i ens ajuden a entendre un poc més, qui i com som. També “EN PRIMERA PERSONA” entra en l’apartat viatger perquè mostra el viatge per la vida, el millor viatge. La resta de viatges que de tant en tant fem coneixent nous paratges, estan dins d’este llarg i gran viatge que és viure el dia a dia.

 I és un viatge d’adults que miren enrere  i també miren el present, és un viatge en el qual passen fets especials i rutinaris, alguns reals, altres tergiversats, altres imaginats, m’agrada dir que la novel•la és com un trencaclosques, però en este cas, el trencaclosques és  fàcil de desxifrar perqyuè les peces són microrelats.

I com havia de buscar escenari ,vaig voler situar-ho tot  al meu poble, el que més conec, corrent el risc que penseu que és una  novel•la local. Ja us dic jo de bestreta que no ho és. Malgrat ser Aielo l’escenari on passa “tot el que passa”, pense que qualsevol poble s’hi pot veure identificat, les tradicions o les situacions que es conten són les de qualsevol lloc, procedeixen de la tradició oral que és la que s’encarrega de perseverar esta informació.

I què dir sobre el contingut sense desvetllar la trama? Us puc dir que la novel•la comença amb un crim just el dia de Reis del primer any del segle XX i que “tot el que passa” es desenvolupa al llarg dels anys posteriors. La intriga s’arrossega durant quasi tota la novel•la compaginant-ho amb històries que van passant i van omplint el dia a dia de la gent. Són històries tendres o dures, de vegades són lluites perquè la vida aleshores no era gens fàcil. Apareixen  personatges que en tot poble estan presents com és el metge però també apareix un roder, un dels que encara rondaven per estes terres. I així coneixerem les seues vides i la dels seus.

També formen part de la vida i de la novel•la, les històries d’amor i desamor, sexe, felicitat o  dolor, tot portat amb intensitat. Personatges hi ha molts, però us agradarà conèixer, estic segura, dos dones que cobren protagonisme especial. Elles són les que viuen històries per moments dolces, per moment agres. Us agradarà viure amb elles allò que viuen i allò que senten. També els personatges masculins cobren importància, perquè és  un relat coral, en la que tots són importants.

I el per què del títol? Hi ha una raó i us la vaig a explicar. De vegades llig novel•les en les quals un narrador ho explica tot i sovint m’he preguntat i com sap tant? En “EN PRIMERA PERSONA” hi ha un narrador però la seua veu s’intercala amb la dels veritables protagonistes que són els que en realitat saben què fan i què pensen. És per això que he creat una na novel•la que no va en línia recta, com és habitual, és a dir va saltant en capítols i sovint un mateix fet està narrat des del punt de vista de varies persones diferents, cadascú el conta en primera persona i així dóna la seua visió que de vegades contrasta amb la d’altre. Així podem conèixer millor els personatges i els fets, així ens identifiquem amb ells. 

La novel•la no busca cap finalitat en concret sinó la de fer gaudir tothom, que ja és prou. Tanmateix llegint-la podem descobrir com es vivia a principis del segle XX en el món rural i podem conèixer les tradicions i els costums dels avantpassats, que han anat evolucionat fins tenir les actuals, algunes han desaparegut però altres continuen en els nostres pobles més o menys arrelades. M’agrada pensar que escrivint-les estic contribuint  un poc a no oblidar-les. Siga doncs esta novel•la un xicotet homenatge a totes aquelles persones que en el seu temps feren memòria per recordar-les i transmetre-les i així jo poder plasmar-les. 



*Adaptació de la ressenya publicada al periòdic digital VILAWEB

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada