Emig de València trobem un edifici singular que és patrimoni històric. Era una fàbrica i ara és un centre cultural, gràcies a la fundació Per Amor a l’Art.
Passejant per València trobem monuments antics i moderns, racons i places, llocs especials…i hui pare l’atenció en una antiga fàbrica de bombes hidràuliques reconvertida en centre d’art modern. Però no és simplement un lloc per visitar exposicions de quadres, fotos o escultures, a més a més també podem descobrir un edifici amb arquitectura singular, podem saber sobre la història de la fàbrica, passejar per un bonic jardí, entrar a un refugi i conèixer un celler medieval. Tot està al mateix lloc.
Mirem la façana amb detalls modernistes que engalanen la façana, resulta estrany en un edifici que era una fàbrica.
Només entrar hi ha un pati amb una decoració curada. L’edifici restaurat barreja elements moderns amb els elements de l’antiga fàbrica. M’agrada. Hi estan els antics forns emprats per a fondre el ferro.
Abans de la visita guiada fem una ullada a les exposicions a les antigues naus de treball, que estan perfectament restaurades conservant el sostre original.
Anem de sala en sala al nostre aire, interpretant el que cada obra ens suggereix
Hi ha de tot, algunes peces m’han agradat especialment pels colors, per la combinació harmònica.
També m’ha agradat l’exposició amb el titol de botanica.
La visita és gratuïta i actualment només es fa de manera guiada amb cita prèvia per controlar l’aforament. La guia, Eva, ens explica amb passió i detalladament. És un goig escoltar-la. Cert que la visita val la pena i és molt interessant. Amb el coronavirus rondant s’han de complir les mesures de protecció, higiene, mascareta, distància reglada i grups reduïts i així amb seguretat gaudim del lloc.
L’única part negativa es que per culpa del coronavirus, el refugi antiaeri no es pot visitar, és massa menut i no es podrien complir les normes de seguretat. Estava pensat per refugiar a unes 30 o 40 persones. Durant les obres de restauració es trobà i es restaurà. Fou construït durant la guerra civil perquè la fàbrica era important i havia de resguardar als treballadors que feien una tasca primordial. Durant la guerra deixaren de fer bombes hidràuliques per a fer bombes bèl·liques.
Comencem la visita escoltant les explicacions sobre els orígens de la factoria. Tot començà amb Carlos Gens i el seu taller familiar dedicat a fer maquinaria menuda i especialment bombes hidràuliques. El taller amb el temps anà creixent. La marca es va fer important i necessitava més espai per la qual cosa es construí l’edifici que estem visitant.
Unes fotos antigues ens situen en el temps, veiem com era abans la fàbrica i com ha canviat l’entorn, abans tota la zona estava envoltada de caserius. Els tramvies i les tartanes eren el mitjans de transport. La façana de la fàbrica de la dècada de 1930 destacava en el conjunt del barri, la idea era fer un edifici amb un disseny innovador per a l’època, i ho van aconseguir. Era estèticament bonic i a més funcional, tenia fins i tot vestuari i dutxes per als treballadors així com un menjador. L’edifici amb tot, es diferenciava de les altres fabriques de la competència que feien productes similars. La fabrica evolucionava, i les instal·lacions per realitzar el procés manual anà sent substituït per maquinaria nova. Durant la guerra civil fabricava bombes bèl·liques. I el treball va anar bé durant moltes dècades. Però a poc a poc el negoci anà minorant fins a fins a l’any 1991 que la tancaren definitivament. I amb el tancament començà el deteriorament que culminà l’any 2014 amb un incendi. Per sort als mesos la Fundació Per Amor a l’Art compraren l’edifici i el restauraren per a finalitats culturals. Estes any 2020 fa tres anys que s’inaugurà.
La fundació comprà uns terrenys darrere de l’edifici amb la finalitat de fer un jardí que completara la visita al centre d’art i mentre es restaurava es trobaren restes d’una antiga alqueria i el seu celler, la coneguda com Casa Comeig de començaments de segle XIV. Era casa rica i important i tenia un celler subterrani. El celler s’ha restaurat i el visitem.
L’entrada a la sala on està el celler impacta. És un disseny modern que contrasta amb el l’antiguitat del que custodia.
Anem per damunt d’una passarel·la transparent que deixa veure el celler que s’hi troba baix. Es veu a traves del forat que va fer l’excavadora quan el trobà. Es veu la bassa on xafaven el raïm en bon estat de conservació. També en esta part, podem veure alguns rajols recuperats de l’alqueria que per material, forma i colors denoten que era una casa important.
En baixar per l’estreta escala veiem el celler amb més detall. Mirant cap amunt veiem el forat que va descobrir el lloc. És una sala de 39 metres quadrats amb sostre de voltes, també hi ha una menudeta bassa on anava a parar el raïm trepitjat a la part alta, quan ja estava convertit en most. Veiem els bancs correguts on estaven antigament les gerres. Hi ha unes gerres originals restaurades en exposició com incrustades en les cantonades.
Parem l’atenció en un forat emprat per ventilar i un ganxo per a subjectar el pitxer utilitzat per a traure el vi de les gerres.
I acabem la visita al menut i acollidor jardí, on hi ha gran varietat d’espècies diferents perfectament classificades i amb cartells explicatius. Hi està present l’horta, com a mostra del patrimoni junt a molts arbres i arbustos amb els tocs dels colors de les flors que ressalten. Podem veure la façana posterior de l’edifici de la fàbrica, que ja no té els elements decoratius que podem trobar a la part davantera perquè esta no era visible com l’altra.
Al jardí tot està col·locat de manera estudiada, es un jardí de disseny, recreant el modernisme dels orígens de l’edifici i que es manté en la façana.
I destaca una escultura de l’artista Cristina Iglesias, “ A traves”, que inspirada en el llit del riu Túria, representa dos sèquies. L’artista ha emprat el bronze per simular les arrels i el fons del riu. Es una escultura molt cridanera que cal observar amb atenció per trobar tots els elements i tot el simbolisme. L’escultura convida a mira-la amb deteniment i a meditar sobre la vida i el temps. Al costa del riu hi ha dos bacs de pedra també recuperats de la restauració.
Mentre passegem pel jardi unes joves ordenen unes cadires perquè en unes hores comença la presentació d’un llibre que commemora l’aniversari de bomba gens com centre d’art. Trobe que és un lloc idoni per parlar de literatura i d’art i de projectes.
QUADERN DE VIATGE, VALÈNCIA estiu 2020
