Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 27 de maig de 2017

NORUEGA: BAIXANT CAP A TRONDHEIM

Per moltes raons Noruega mereix ser visitada, però no una vegada solament... el país és gran, aconselle arribar fins al Cap Nord, és una meravella observar la nit blanca.



En este viatge per Noruega que iniciàrem al sud del país, hem passat per fiords i cascades, hem trepitjat paisatges de tundra, hem vist petjades prehistòriques, ens hem creuat amb rens per la carretera i hem vist com assequen els salmons a l’aire. Anàvem cap al Cap Nord on hem pogut observat un fabulós espectable que mai oblidarem. Després ja hem anat de baixada cap a Tromso per mar i hem visitat illes

Ara seguim baixant cap al sud, anem a Trondheim. El viatge per Noruega s’acaba i dóna pesar, però no cal entristir-nos, encara ens queden meravelles per veure. Els rius salmoners són un dels atractius i al final del viatge veurem els salmons remuntar els rius perfectament.

La primera parada que fem és a Bodo, hi hem anat després d’un trajecte de 4 hores amb vaixell. Bodo es un centre important de conservació i envasat de peix. ES una ciutat reconstruïda després del segona guerra mundial. Es també anomenada la capital de les àguiles marines, perquè en concentra la major gran quantitat del món d’este tipus d’àguiles de cua blanca. La ciutat ofereix moltes atraccions d’esport d’aventura i visites a paratges naturals.

Bodo

A prop parem a Salstraumen, que és la corrent d’aigua amb major volum de líquid que va per un canal, connecta dos fiords a traves d’un canal de 3 metres de longitud. Es veu 4 vegades al dia, i millor quan hi ha lluna plena o nova, nosaltres ho veiem a les 19h 15’ i els molins formen sanefes que decoren l’aigua. És com admirar un quadre en moviment, amb vida.

Salstraumen


Una vegada deixem Bodo, entrem en altra àrea noruega, donat que Bodo és l’ultima abans de creuar el cercle polar. És on anem tot seguit, és el  lloc on necessàriament s’ha de parar: el punt concret per on passa el Cercle Polar Àrtic, és emocionant pensar que estàs travessat un paral·lel de la Terra, una de les línees imaginaries...o tal volta després de tanta expectació,  sincerament, quede un poc decebuda perquè em sembla un muntatge turístic ben preparat.



Cerce polar àrtic

Després volem anar a una glacera, la glacera Svartisen  i per anar-hi travessem un llac d’aigües molt tranquil·les. La glacera és una experiència que requereix capítol a banda perquè hi ha molt que contar i mostrar.

Glacera Svartisen.


I després anem a Mo i Rana, que és un centre miner, hi parem per passar la nit i és poc el que visitem.
El viatge s’acaba, cada dia que passa queda menys. Parem a la cascada Laksforsen  on s’hi veien perfectament els salmons remuntar direcció al riu, és tot un espectable, van a desovar i tornen al lloc on van néixer.  A Noruega hi ha més de 40 rius salmoners. Els rius noruecs són el principal llit de desove del salmó atlàntic. Hi ha salmons enormes, entre 15 i 21 quilograms. M’agrada molt el salmó i no només veure’l.




I acabem en Trondheim, una ciutat que té més de 1000 anys d’antiguitat. Generalment el turisme la considera lloc de pas, perquè hi ha tant a noruega per a visitar! Tanmateix és una ciutat amb encant. I a més a més és la tercera més gran del país i centre universitari. La catedral de Nidaros va ser  construïda al segle XI i restaurada al XIX. Nidaros és un dels noms més antics De Trondheim i esta catedrals es la principals de noruega, construïda sobre la tomba de san Olav, rei noruec i sant patró del país. És centre de peregrinatge per als luterans noruecs, com una catedral de Santiago però noruega, donat que hi ha una series de camins que conflueixen a la ciutat.



Fem un passeig sense rumb i sense presses, arribem al palau Arquebisbal que és el monument secular més antic de tota escandinavia  i data de la segona meitat del segle XII.

Però el que més m’agradà és observar les cases i magatzems de fusta  antigues  i de mil colors, ho fem  del  pont també de fusta Gamle Bibro, el mes característic de la ciutat que està sobre els riu Nydelven i data de 1681 un dels testimonis més antics que conserva la ciutat.




Cases de fusta des del pont més carateristic de la ciutat.

Volem completar la visita mirant les cases de fusta que formen una panoràmica preciosa de més a prop, i ens endinsem per la part de darrere  on descobrim un barri antic perfectament conservat, es l’anomenen Bakklandet.

I just metre nosaltres hi som trobem un grup d’actors vestits com si hagueren eixit de l’època passada dels segle XVIII. Sembla que hem entat a una màquina del temps i ens hem transportat al segle quan este barri tenia plena vida i activitat. Els actors ens ho fan creure, nosaltres nomes li hem posat un poc d’imaginació.

Les cases de fusta del barri antic.


QUADERN DE VIATGE, CAP NORD , estiu 1999

dimarts, 23 de maig de 2017

PASSEIG FOTOGRÀFIC per l'ILLA DE MALLORCA

La recorde blava pel mar i clara pel sol... recorde el sentiment de llibertat en cada quilòmetre avançat ... amb cada pas trepitjat...


CIUTAT DE MALLORCA


Carrers antics i moderns, amples i estrets, façanes modernistes...
edificis civils i religiosos...
palaus, forns, tavernes...
banys àrabs i el so de les campanes...

El castell de Bellver...rodó, imponent...

La gran catedral...magestuosa...
SANTUARIS: 
el de Gràcia i el de Nuestra Señora del Cura



ALGAIDA


PORTO CRISTO




COVES D'ARTÀ


ANDRATX




DEIA




ALCUDIA




VALLEDEMOSA




MIRADOR COLOMER



CAP DE FORMENTOR




POLLENSA




SOLLER



LA CALOBRA



QUADERN DE VIATGE, Mallorca, Sant Jordi 1996

dissabte, 20 de maig de 2017

GRÈCIA: pinzellades d’ATENES

M’agrada la capital de Grècia malgrat el calor estiuenc sufocant 

que feia que les soles de les sabates s’enganxaren a l’asfalt.



Atenes és una de les ciutats més antigues del món, el seu naixement es remunta a més de 3000 anys enrere. Va ser poderosa i va tenir un paper molt important en el desenvolupament de la democràcia. També va ser rellevant com a centre cultural sent bressol de molts artistes, filòsofs i escriptors de l’antiguitat. I va tenir molta influencia en el futur de Grècia, de Roma i de la cultura occidental.

El Partenon.

Actualment la ciutat acull quasi un terç de la població de tota Grècia. La ciutat té moltes llomes, les més importants són Licabeto, Filopappos i Tourkovounia i l’Acròpoli, la més visitada i important, la que tothom no deixa de visitar.

Atenes és rica en tresors arqueològics i el primer que fem en arribar és anar-hi a buscar-los. Totes les ciutats gregues compartien característiques comuns. L’àgora o plaça era el centre neuràlgic on s’hi concentrava l’activitat comercial i publica. Aprofitant una elevació del terreny es construïa una zona fortificada: era l’acròpoli o zona alta on residia el poder polític, econòmic i religiós. Tanmateix l’any 510 a.C. l’oracle de Delfos va dictaminar que l’acròpoli d’Atenes  seria habitada per deus i deesses per la qual cosa començà la transformació omplint-la de temples i estàtues, Fidies va ser el màxim escultor responsable de les obres.

Passegem per l’Acròpoli atenenca, la més representativa de les acròpolis gregues, i ho fem de dia i de nit,  observant i empassant-nos del passat. No vaig a detallar, artística i arquitectònicament què podem hi veure, per a això ja estan les guies de viatges i altres manuals específics que ho fan molt bé, però si vull explicar el que se sent  quan tens davant tantes meravelles.

El Partenon.


L’Acròpoli era la seu dels llocs del culte i tenia funció defensiva per ser-hi en lloc estratègic. Parem l’atenció en el Partenon, el principal monument de tots creat a l’època de Pericles amb marbre blanc, el màxim exponent de bellesa d’arquitectura clàssica de l’antiga Grècia que es construí per acollir una colossal escultura d’Stenea Parthenos feta amb marfil i or i que mesurava 12 metres. I es va fer sobre un temple del segle VI a.C que havia estat destruït pels perses. De 70 metres de llarg i 30 d’ample aproximadament el Partenon estava envoltat de columnes, 8 en les façanes principals i 17 als laterals. 
Em resulta xocant que per construir el temple dòric del Partenon tardaren 15 anys, del 447 a. C. al 432 a. C.  En són molts, tal volta és l’explicació de tanta perfecció en la construcció i en la decoració del friso intern que va ser una novetat per a l’època, tan minuciosa explicant la processó de les Panantenees amb més de 300 figures humanes deus i animals, antigament estava policromat.

També em resulta curiós que va ser projectat amb la finalitat d’aconseguir efectes òptics de perspectiva, es a dir les línies aparentment rectes en realitat són corbes per obtenir més harmonia, i l’efecte no es va descobrir fins 1847.

El Partenon de lluny

El Partenon va patir moltes transformacions al llarg dels temps, va ser església bizantina i després mesquita, va patir conseqüències bèl·liques amb els turcs i l’espoliació dels anglesos que mai tornaren els detalls decoratius robats i que actualment exposen al museu britànic de Londres. L’any 1894 Grècia va patir un dels terratrèmols més importants de la seua història i el Partenon es va veure afectat.

Hui en dia la tasca de reconstrucció i conservació continua i malgrat veure grues i elements de contenció la bellesa del lloc perdura.


El Partenon de lluny.


També veiem l’edifici Erecteion construït a la part més sagrada de l’Acròpoli  que compta amb  les cariàtides que són sis columnes amb aspecte femení que subjecten la coberta del temple, estes són còpies perquè les originals estan al nou museu de l’Acropoli.

Edifici Erecteion


Observem el temple d’Atenea Nike construït per commemorar la victòria dels grecs sobre els perses en la batalla de Salamina i l’escultra d’Atenea a la que li tallaren les ales per a que mai poguera abandonar Atenes.

I també passem pel Propileos que eren la grandiosa entrada a l’Acròpoli, era un edifici central de forma rectangular... Tot domina la ciutat d’Atenes a una altura de 156 metres sobre el nivell del mar. I des de cada racó de la ciutat també es veu com, imponent l’Acròpoli, vigila. Val la pena anar a Atenes només per veure de prop este conjunt arquitectònic tan harmònic i de gran perfecció, malgrat saber que hi ha molt  destrossat i el que queda és una mínima part.

Passejant entre estes ruïnes, se sent un gran respecte perquè és un lloc de culte, al menys  ho era i pense que ho serà sempre. Hi ha qui mirant les ruïnes diu que són pedres, tal volta és per falta d’imaginació, jo només fent una ullada ho veig amb vida i amb els carrers plens de gom a gom, imagine la gent que va a rendir culte al deus. Recorde pel·lícules...estos escenaris han estat mil vegades recreats per mostrar-nos la història a traves de la ficció. Està bé, quan ho tens davant resulta tot familiar per haver-ho vist tantes vegades en pantalla.

Odeon de Herodes es un edifici construït a l’any 161 per a celebrar audicions musicals, està als peus de l’Acròpoli, junt al teatre de Dionisio. Es va fer amb murs revestits amb marbre i el sol estava cobert amb mosaics. I cridava l’atenció un sostre fet amb fusta que hui ja no existeix. L’escenari té més de 35 metres d’ample i una capacitat de 5000 espectadors, en l’actualitat és escenari de manifestacions culturals en estiu.



Odeon de Herodes


El Teatre de Dionisio on s’hi representaren per primera vegada tragèdies i comèdies de grans autors, va ser el més gran teatre de l’antiga Grècia amb una cabuda de 17000 espectadors. Dedicat al deu de  les vinyes i el teatre, va ser construït al segles IV a C. Tenia una part darrere on les actors es canviaven de roba. En un primer moment els espectadors s’hi col·locaven al descampat de davant que després es construïren  les  grades de pedra. A la part central de les primeres grades hi havia 67 seients fets posteriorment en marbre decorat i estaven reservats per a sacerdots i reis.

El Teatre de Dionisio.

Visitem l’estadi olímpic, estadi panatenaico, que  va ser construït 1896 i 1870 escenari del primers jocs olímpics amb capacitat per a 60000 espectadors. Es va edificar al mateix lloc on l’any 330 aC esc construí el primer estadi fet amb fusta.


Estadi olímpic

Les panateneas eren celebracions religioses per rendir culte a Atenea. Es feia atletisme, hípica, lluita o carreres de quadrigues, també competicions musicals i de bellesa.

Actualment passegem per les grades de marbre o podem pujar al podium dels guanyadors, nosaltres ho fem, cert que el que se sent és ser testimoni de la història perquè el lloc és molt simbòlic.

Seguim visitant la ciutat. Deixem per ara el culte als deus i anem a la part terrenal, on viu la gent actualment. La part més antiga d’Atenes són els barris de Plaka i Monasteraki, ,  és on està l’herència bizantina i otomana, immediatament al nord de l’Acròpoli, son zones turístiques. És lloc arquitectònicament  protegit i per això conserva l’autenticitat, que contrasta amb la resta de la ciutat.

Volem anar a veure l’agora romana i a la grega que eren els centres comercials on es va germinar la democràcia.

Agora romana.

L'agora grega


De camí anem trobant-nos menudes esglésies, catedrals i antigues esglésies bizantines, així que,  l’ingredient religiós ens segueix acompanyant.

Esglesia bizantina en Plaka.

El Carrer Athinas des d’on anem cap a Monasteraki, és  on esta l’Ajuntament,  és uns dels carrers més bulliciosos, diumenges fan el mercat de les puces.



Té moltes botigues menudes, en la majoria venen fruits secs i especies, sembla un basar oriental. Al mercat tancat es on està el peix i la carn que es ven al crit dels venedors que competeixen a veure qui dóna el crit més fort.

I Monastiraki és la principal entrada a Plaka, és una plaça connectada a carrers comercials. El barri de Plaka  és barri d’artistes, tasques, tabernes, places, tendes d’artesania... Tots són carrers laberíntics, estrets i escales que  baixen des de l’acròpoli, molt turístic, el amos de les botigues o tavernes seuen a la porta reclamant atenció, criden en veu forta i clara que el que venen és el millor. Per estar tan a prop de l’Acròpoli este barri se l’anomena el barri dels Deus.

Situat al centre d’Atenes el museu és un del més rics del món reuneix les principals obres d’art trobades a Grècia des de la mascara funerària de Agamenon als frescos recuperats de l’illa de Santorni.
Museu.


Quina ciutat més acollidora, bonica... fem un passeig agradable. Ens sentim com a casa, el caràcter grec i  el nostre, el dels espanyols i valencians en concret, és paregut, serà per què estem banyats pel mar Mediterrani. Anem al parlament a la plaça Sintagma.

Plaça sintagma.


Desprès, a les portes del Parlament vegem el canvi de guàrdia, són els “èvzones” en honor al soldat desconegut. Els evzons es crearen com un cos d’infanteria lleugera a principi del segle XIX i destacaven per usar rifles. Com tots els canvis de guàrdia són un ritual carregat de simbolisme, perfectament vestits compleixen a la perfecció el rol encomanat. Abans eren molts, ara són un grup reduït d’elit. El solemne pas del soldat bocabada, es fa cada diumenge a les onze del mati i cada hora en punt, les 24 hores del dia en versió resumida.

Canvi de guardia a les portes del Parlament.


Kolonaki on hem estat de camí a la plaça sintagma, és un dels barris mes luxosos i elegants amb espais verds és un lloc agradable per passejar i prendre algun beguda a alguna de les modernes terrasses o restaurants.

Pugem de nou a la part alta d’Atenes des de Kolonaki des d’on es veuen vistes boniques, estem a Likabitos o asssitim a un espectacle de ball tradicional que ens ha paregut  interessant. Observar la tradició d'un poble és endinsar-se en el seu passat i és important fer-ho per coneixer millor el present qu estas trepitjant.

balls tradicionals.



Filopapaus likabitos va ser el benefactor d’Atenes, a la lloma més alta front a d’Acròpoli hi ha un monument al seu honor.


Likabitos.


Des de la lloma alta s’hi veu el port del Pireo, que és el port principal i el més important del món antic així com el tercer més important al Mediterrani. És el punt de referència per a la navegació per les illes del Mar Egeo.

Al fons, el Pireo.

Al fons, l'Acròpoli.


El dies passen volant. El passeig per la capital de Grècia no cansa, només hi ha un inconvenient, fa un calor sufocant, camine i les esportives es queden enganxades a l’asfalt, com si es fongueren...

Hem visitat part antiga i també la part moderna com la plaza Omonia que és la més comercial i sorollosa de la ciutat, una plaça que abans era bonica, ara amb tant de transit ha perdut la bellesa que tenia. Ara els vehicles manen més que els vianants. Em quede amb la part antiga, per suposat, encara que hi ha qui diu que Atenes és un grapat de pedres, i em desagrada, perquè estes”pedres” tenen molta història.



QUADERN DE VIATGE, GRÈCIA, estiu 1994