Tordesillas és on es firmà el tractat per repartir el Nou Món descobert, entre castellans i portuguesos.
A una mitja hora de Valladolid i sobre la vega i ribera del Duero està Tordesillas, en un encreuament de camins. De fet diuen que és un del pobles mes ben comunicats d’Espanya. I és just per ser pas obligat de camins que el pont de pedra cobrà gran importància. És el primer que trobem només baixar del vehicle. Té deu ulls d’arc apuntat. No se sap l’origen exacte però si que en els inicis al segle X tenia un castell de defensa construït en un terç de l’entrada. El que veiem actualment és per una remodelació del segle XV.
Hem vingut especialment a veure les cases del tractat, el lloc on tingué lloc la firma famosa de Tordesillas el 7 de juny de 1494, pel qual les terres del Nou Món es dividiren entre Castella i Portugal. Però abans anem a la plaça major.
Tenim temps lliure per veure-la bé i dinar. M’agrada. És la tipica plaça castellana acollidora i convida a seure en una de les terrasses. Hui la plaça està buida, és migdia i no hi ha gent.
És quadrada i dona eixida a quatre carrers. Està tota porticada i les cases de dos pisos tenen botigues o establiments de menjar a la planta baixa. L’estructura actual data del segle XVII. Les façanes tenen grans finestres i balcons des d‘on es presenciaven, i es presenciaran actualment, les festes.
Hi està l’ajuntament.
En els 4 carrers dels voltants les que eixen de la plaça, queden cases i palaus testimoni de l’esplendor del passat medieval, la majoria són cases del segle XVI.
Fent un passeig pel poble arribem a l’església gòtica de san Pedro del segle XVI i de planta rectangular.
Seguim passejant…és un goig per la tranquil·litat que s’hi respira entre cases palau i nius de cigonyes. Una cigonya té cura de les cries en l’espadanya del que va ser l’hospital benèfic Mater Dei, fundat en 1467. El conjunt original estava format per l’hospital, l’església, el claustre i edificacions auxiliars com cases o quadres. L’estat actual és de ruïna, des que es quedà deshabitat fa més de 30 anys. No se si l’ajuntament, dins del plans de consolidació urbanística evitarà que acabe tot enderrocat, fins i tot l’espadanya que ara és el lloc escollit per la cigonya... Fa uns anys l'ajuntament tenia intenció de convertir-lo en un centre cultural. És una llàstima que encara estiga en tan males condicions, però malauradament passa en molts edificis importants arreu d’Espanya. A poc a poc cauen i desapareixen…
Arribem a una plaça acollidora on està l’església de santa Maria la Mayor amb una alta torre de base quadrada visible des de la llunyania. S’inicià al segle XVI i és d’estil gòtic i classicista per influència de El Escorial. Es l’església més gran de Tordesillas, està feta amb pedra i rajola i té tres portes d’entrada.
Li donem la volta a l’església i en el carrer Luna veiem restos mudèjars.
...i després anem de nou cap al riu…Volem entrar a l’església de san Antolin, hui museu.
És una construcció dels segles XVI i XVII d’estil gòtic flamíger, amb una sola nau en la qual hi ha diverses capelles als costats. Destaca la nau central amb un sostres ricament decorats.
El retaule és del segle XVII i hi ha un crist jacent de l’escola de Gregorio Fernadez. El Crist té els braços articulats de manera que es pot presentar jacent o en posició crucificat.
El museu s’inaugurà l’any 1969 i acull les millors peces procedents de les esglésies de Tordesillas, i es que a poc a poc anaven tancant-se les esglésies i del poble i corria perill de perdre’s tot el patrimoni artístic i històric que els vells edificis guardaven.
La capella de los Acebedos té un calvari i la figura principal se li atribueix a Francisco del Rincon, un dels importants en este art, creador dels pasos processionals barrocs.
Al final pare l’atenció en una porta vella i pesada, és de ferro, procedeix de l’església de san Pedro, on està enterrat un polèmic inquisidor de Perú. La decoració de la porta deixa constància de l’ofici amb una creu i espasa i olivera o palma en el cinc forrellats que tanquen la porta.
Si parlem d’escultures, sense dubte, una de les peces més importants, la joia entre les joies, és l’escultura de la Inmaculada esculpida en fusta i datada al segle XVII per Pedro de Mena, el millor escultor barroc andalús. És perfecta, bella, proporcionada. Sembla porcellana. Ha esta exposada en molts llocs per la seua rellevancia.
I si parlem de capelles, destaca la capella dels Aldarete amb la tomba de los Alderete i una balustrada amb pinacles d’estil gòtic flamíger. A la capella s’accedeix a través d’una reixa del segle XVI entre gòtica i renaixentista. El retaule principal és d’estil plateresc de Gaspar Tordesillas i Juan de Juni. Està el sepulcre d’alabastre llaurat en 1550 de Pedro Gonzalez Alderete personatge important fundador d’este espai funerari. En un lateral està el sepulcre de Rodrigo de Alderete que data en 1527.
Des de la capella accedim per una escala de caragol a un mirador. Se sap que en 1509 la reina Juana fou reclosa en Tordesillas on va morir en 1555, doncs, també està documentat que la reina Juana acudia sovint a esta església de san Antolin per mig d’un passadís des del palau on estava allotjada, comunicava en l’església. El palau va desaparèixer però en les cases del tractat hi ha un a reproducció de com seria.
La història de la reina quan acudia a missa està acompanyada d’una llegenda. Us l'explique. Conten que en acabar la litúrgia Juana pujava els 56 escalons de la torre per a veure si per veia el marit tornar per algun dels camins, un marit que ja havia mort feia temps. La reina boja d’amor, moria de pena. Jo també puge per l’escala de caragol que està en la capella dels Aldarete, però per a contemplar les vistes del riu Duero.
Al costat i també mirant al riu, estan les Cases del tractat de tordesillas. Són dos palaus units. La façana mostra els escuts nobiliaris dels propietaris.
A l’interior de les cases, està el museu del tracta de Tordesillas i l’exposició de maquetes, entre les quals està el desaparegut palau reial on visqué la reina Juana i entre 1509 i 1555 que fou construït cap a 1400 i s’enderrocà en 1773 per l’estat t’abandono i deteriorament..
En les Cases del tractat és on tingueren lloc les negociacions i firma del tractat de tordesillas en 1494 pel qual es repartien les zones de navegació i conquista de l’atlàntic i Amèrica per evitar conflictes d’interessos entre les corones de Portugal i Castella. UNESCO atorgà la distinció de Patrimoni de la humanitat en 2007 dins la categoria de Memòria del mon, com document compartit entre Espanya i Portugal.
M’han faltat visitar algunes esglésies però el que més greu em sap és no haver vist el monestir de santa Clara del segle XIV…m’he quedat amb ganes perquè sé que és un antic palau mudèjar, edificat sobre altre àrab que passà a ser convent i se que guarda molta història.
I acabe la visita a Tordesillas mirant de lluny el famós bou de la Vega. I dic de bestreta que no m’agrada la festa taurina, qualsevol variant. Actualment hi ha lluita entre qui gaudeix de la festa i qui s’escandalitza. Jo forme part del segon grup. En la festa de Tordesillas tradicionalment es maltractava l’animal. S’exhibia el bou fent-lo córrer amb un mantó banyat en combustible que era encès. El foc tornava boig l’animal. Conten que al segle XVI era pitjor perquè feien anar l’animal cap a un penya-segat des d’on queia i era rematat amb piques. Em pose les mans al cap. Ho veuria alguna vegada la reina Juana? Era una barbàrie de les que es feien seguint la tradició medieval, que abans del 2016 consistia en mesurar la força animal i la humana i acabava amb la mort de l’ animal. I curiosament era una atracció turística que atreia nombroses persones fins i tot de l’estranger.
La nova normativa del 2016 els impedia matar-lo, ja és un pas per evitar la violència animal, ara no és un torneig sinò “el encierro”. Ara la festa està un poc enlaire, entre partidaris de seguir, partidari d’eradicar, o partidaris de canviar les normes.
QUADERN DE VIATGE, CIUTATS DE CASTELLA i RUTA ISABEL LA CATÒLICA, PRIMAVERA 2024
