Un palau amb el qualificatiu de "la
xicoteta Alhambra valenciana".
Fa temps que tenia ganes d’anar-hi i per fi ja estic, a Anna, un poble de
la Canal de Navarrés situat en lloc privilegiat doncs hi conflueixen gran
quantitat d'aigües de l'aqüífer del massis del Caroig que són arreplegades pel
riu Sellent.
Ja ha arribat el dia de conèixer el poble i el seu palau, que tinc
no molt lluny de casa. Havia escoltat parlar molt de l’edifici que comparen amb
la Alhambra i m’abellia saber de primer mà si el que es deia era cert. I si que
ho és. Em deien que era una meravella i pense el mateix. A xicoteta escala, si que hi ha alguna part
similar al palau nazarí de Granada.
El palau dels comtes de Cervelló s’ha de mirar amb els ulls que cal. No
s’ha de pensar en com seria en el seu temps d’esplendor i comparar-lo a com és
ara. No s’ha de fer perquè el que hi ha actualment té poc a veure amb la construcció
original.
El palau actual data del segle XVII quan Felip III va concedir el comtat
d’Anna a Fernando Pujades de Borja. No obstant això, cal assenyalar que les
primeres referències de l’existència d’un castell anterior sobre el que es
construí el palau, són de 1244 quan el rei Jaume donà la vil·la d’Anna i el seu
castell a l’ordre de Santiago després de la reconquesta. Pertanyia als comtes de
Cervelló i a finals del segle XIX el van vendre a Don Ricardo de Trenor Bucelli
casat amb Doña Josefa Isabel Palavicino Ibarrola. I a finals de la dècada de
1980 l’ajuntament el va adquirir. No seria fins a la dècada de 1990 quan
començaren les obres d’adequació de l’edifici, que segons diuen estava molt
deteriorat per l’abandó i hi havia qui pensava que era millor enderrocar-lo
i crear en el lloc que ocupa una gran
plaça pública per a festes i verbenes.
Però no es va enderrocar. Encara que des del segle XVII fins a l’actualitat
s’havien fet moltes restauracions,
sempre sense mantenir l’estil original, va ser l’última la que va generar controvèrsia. Les veus crítiques diuen que es van gastar
massa diners i malgrat ser de domini públic que la finalitat era convertir-lo
en centre de difusió patrimonial, ataquen radicalment que no van ser fidels a
la història de l’edifici.
No obstant això, com passa sempre,
tot és relatiu. Si parlem de fidelitat de l’edifici és cert que és “fals” perquè
no es correspon al que era en la seua construcció original. S’hi conserva algun
mur, algun sostre i volta, però poc més. Però si parlem de si és fidel a la
realitat històrica en general, la cosa canvia perquè el palau si que mostra les etapes històriques del
passat. És per això que hi ha sales cristianes i sales àrabs i hi ha museus representatius de la
localitat. Però anem per parts. La
visita a este palau, únic, no s’ha de fer amb presses.
El primer que visitem és el museu de l’aigua, a l’aljub del castell, amb panels
explicatius sobre la importància de l’aigua a Anna i el seu aprofitament al
llarg de la història en les cases, en el camp i en la indústria.
Després entrem al museu etnològic de la vila, situat en el que antigament
eren les quadres dels cavalls i abans de quadres era el nucli del castell
musulmà. I és que passejant pel palau, la història mora i la cristiana van
barrejant-se. Observem els utensilis i
objectes exposats amb cura, és un ambient rústic on veiem les eines dels diferents
oficis emprades pels avantpassats. La gent del poble ha anat aportant al museu el que tenia per casa i així un cartell en cada objecte diu la procedència.
A continuació seguim visitant sales. I és el que veritablement encisa: anar
observant la diferència arquitectònica i decorativa que hi ha entre unes i
altres. Tot ens va transportant a diferents èpoques: la mitjana, la moderna i la
contemporània.
El pati enjardinat i amb font central a l’estil de l’Alhambra de Granada
i el pavelló musulmà bocabaden. Les vistes al riu des del pavilló, són
incomparables. Tot està fet a l’estil àrab i està ricament decorat amb mosaics,
filigranes o mobiliari. No hi ha cap superfície per decorar, tot ple: els sostres,
les parets, les portes... No tinc ulls per mirar tant de detall.
Esta part intenta recrear el món àrab que va
viure al municipi al segle XIII. Tanmateix per al meu gust representa massa
luxe i no es correspon a la realitat del àrabs que viurien al poble, que, amb
tota seguretat, no estarien envoltats de
tanta bellesa decorativa, és el meu parer. Llevat d’este detall intranscendent que és una opinió
subjectiva, he de dir que esta part del palau és molt bonica i sembla com si estiguérem dins del conte de les mil i una nits. Mires on mires és art, de fet la decoració
la van fer tècnics experts procedents de Marroc i Tunísia.
Tot seguit ens endinsem a l’Edat Moderna a les sales Borja i Cervelló, igualment
decorades amb cura i amb mobiliari de l’època.
Acabem la visita a la sala d’Anna, on actualment fan els plenos d’Ajuntament,
i on hi ha fotografies antigues i quadres
d’artistes locals.
I me’n vaig contenta pel que he vist però alhora pense que no s’hi trau
prou profit de tot l’edifici. Crec que el palau es deuria d’explotar
més, haurien de buscar-se estratègies per fer-lo més visible. El gran pavelló àrab
serveix com escenari de casaments i altres esdeveniments, però no és prou. Em
van dir que a la sala d’Anna, on fan els plens d’ajuntament es podia veure un audiovisual explicant la història
del poble, i mostrant les personalitats locals famoses, com l’artista Sanz, a
qui li tinc especial devoció perquè els pares eren d’Aielo de Malferit, el meu
poble. I no he vist res sobre este ventríloc excepcional, i m’he quedat amb
les ganes.
Cert que l’edifici es podria treure partit de més maneres, no només mostrant-lo
en visites guiades, que siga dit de pas, estan ben fetes i completes, sinò fent que siga plataforma turística de la
localitat.
Hi queda dit, espere que alguna persona amb poder i influencia per
poder fer coses al poble, ho llisga, em
faça cas i es pose a pensar maneres de traure rendiment al centre de difusió Patrimonial per a que
realment el palau, siga epicentre d’Anna i al capdavall acabe sent veritablement rentable
i alhora mostre la riquesa en tots els àmbits del poble.
Després de dinar fem una passejada pel poble amb la millor guia, l’amiga que és del poble, Maria, que ens fa un recorregut per a que se’n tornem a casa amb el convenciment de que el seu poble, Anna, a
més a més dels seu palau té molts altres racons bonics per visitar.
I per a convercer-nos, anem a la
baixada del molí.
I veiem algunes fonts i els canals d’aigua...
I anem a l’impressionant Gorgo de la escalera, que demostra una vegada nés la
importància del aigua a Anna.
Fins a altre dia Anna! S'han quedat més racons per visitar, com el famós "lago o albufera d'Anna". Sense cap dubte que tornaré a Anna per enllestir la visita encetada.
QUADERN DE VIATGE, tardor, ANNA, 2018
