ÚBEDA (JAEN) IV PART, murs i extramurs...altra mirada...

Amb la mirada sempre en  los cerros d’Ubeda...en el mar d’oliveres responsables d’un dels millors olis del món, parem a mirar les muralles.

 L’últim dia que estic en Úbeda, pose atenció en el trajecte que hem fet en l’autobús cada dia entrant i eixint pel cinturó vial. Com han estat 6 dies i hem fet visites a altres llocs, este recorregut l’hem fet amb assiduïtat. Hui és l’acomiadament. Quina llàstima, Ubeda atrapa.

El recorregut és fonamentalment extramurs i la muralla i les oliveres ens acompanyen quasi sempre en el camí. Són quilometre i quilometres d’oliveres les que estem veient.

Però no tot són oliveres i muralla, s’entra a la ciutat per la part moderna. El primer edifici cridaner que veiem sempre és de l’Hospital de Santiago, sorprèn per la grandària i perquè ressalten les brillants teules de colors. Cada vegada que veiem l’hospital, sabem que ja estem a la ciutat.

Seguim el trajecte per la nova Úbeda, una vegada passat l’hospital anem per l’avinguda la Constitució... Estic mirant un plànol...m’agrada saber per on vaig i en esta ocasió ja tinc en ment cada plaça, cada carrer i monument.

Després seguim per l’avinguda Antonio Muñoz Molina, nom de literat...nascut a Ubeda i considerat un dels millors novel·listes en llengua castellana. Ubeda i en general Jaen són escenaris de les seus novel·les. Just als peus d’un gran edifici l’antiga acadèmia de la Guardia civil, veiem representat en una mur altre gran de les lletres, el poeta Antonio Machado, vinculat també a esta ciutat, Machado va viure en Baeza des de 1912 fins a 1919 i sovint recorria un  camí de 7 quilometres que unia les dos ciutats. El mural amb la seua cara està en un punt on el poeta no deixa de mirar allò que tant el va inspirar, els camps de  les oliveres.

Ens apropem al casc històric...entre verd i més verds comencem a veure les muralles... muralles que el temps va deteriorar però sortosament en 1986 es va fer un pla de recuperació.   

 El verd és pels “ los cerros de Ubeda” que ens envolten. Diu la llegenda popular que un militar, Alvar Fáñez, que té un carrer i un hotel que porten el seu nom propet al calle real, just el dia que les tropes cristianes van entrar a la ciutat passà la nit amb una jove àrab i enfeinat amb l’assumpte personal no va participar en la batall. Quan el rei li preguntà tot enutjat on havia estat, ell senzillament va contestar, que s’havia perdut per eixos “cerros de Ubeda”...i d’ahi l’expressió popular que significa que no s’està on es deu estar.

De lluny veiem la torre de la plaça de san Lorenzo, on hi ha uns miradors per gaudir de la panoràmica del verd olivarer. L’església del segle XIII situada a la matexa muralla que sircunvala la població,  està oberta en obres i es pot visitar per veure les obres. Eixe obert per obres ja l’havia vist en Vitòria fa anys, quan estaven restuarant la catedral. Nosaltres no ho fem, però deu ser interessant veure vestigis de la necropolis excavada en la pedra i els murs que conten sobre l’epoca del romanic, gotic, renaixentista el barroc i dels l’actualitat. A principi del segel XIX comença el declive de l’esglesia i a principi del segel XXes tanca. Tanamteix a principi del segel XXI, per clamor popular s’acorda recuperar l’edifici i convertirlo en centre social i cultural.

Molt a prop estan la casa de las dos Torres, un palau conegut també com Palau de los Dávalos que sembla una fortalesa. És del segle XVI i barreja estils, amb aires medievals però també renaixentistes. Fou declarat Monument Nacional l’any 1921. Però s’bandonà o començà a deteriorar-se  per la qual cosa l’any 1934 es va fer càrrec de la restauració, en 1943 s’utilitzà per a Escola d’arts i oficis i el museu, actualment continua com escola d’arts aplicades i oficis artistics.

Deixem els carreronets d’esta zona i retornem a la carretera. Passem de nou per San Lorenzo,  tenim la porta de Granada i la muralla a prop. Una muralla que va complir una funció primordial i que es monumnet Nacioanl. Ubeda fou frontera entre el regne de granada i el de Castell fins l’any 1233, quan fernando III la conquistà depsres de nou meos d’assedi. Per la situació estartrgica la muralla ja existia abans, ja al segel X, i es conserva practicament intacta i limita el cac antic de la ciutat.

El passeig al peu de la muralla completa la visita d’esta ciutat tan bonica i acollidora, tan plena d’història i art i així podem imaginar el passat quan elc cavallers romanien als Torrens vigilant. Noslatres veiem trams des de l’autobus però altres els fem a peu...adonat-nos-en de més detalls perquè caminem sense presses.

La muralla tenia 9 torreons que estaven junt a nou portes de les quals se’n conserven tres. Nosaltres en veiem un parell.

Primer, la porta de Granada un imprescindible a visitar en Úbeda, on segons conta la llegenda, hi ha un tresos amagat pels musulmans abans de fugir de la ciutat...la porta segueix la mateixa línia de la muralla i no ´es molt gran. Té un arc de mig punt. I segons conten les cròniques històriques per esta porta va passar Isabel la catòlica en el seu camí conquistador cap a Baza en la provincia de Granada, desprs d’haver dormit en Sata Clara. Mirant els carrers intramurs, costeruts i estrets de nou la imaginació es desborda pensant en la vida en aquells temps, dels habitants quan esta porta era un punt important ple d’activitat de gent entrant i eixint de la ciutat.

Al costat hi ha un pilar abeurador, que s’ompli per un afont, de la mateixa època que el portic. Està davant d’un gran arc cegat de descàrrega i encara s’usa.

Seguim per la carretera, pel carrer Cotrina, lloc agradable per a passejar, sovint es veu caminats o esportistes, el paisatge s’ho val, encara que per al meu gust seria millor si no passaren cotxes, però tot no pot ser...esta part d’Ubeda és la zona apta per a vehicles.

El lloc on solen parar els autobusos amb visitants per deixar-os i agafar-los, està al carrer Prior Monteagudo. Este carrer sovint es veu envaït pes provisionals viatgers Tan prop de la muralla i alhora tan prop del centre històric. Està a nomé suns metres de la plaça Vazquez de Molina,  només cap pujar una costera i estem en el punt neralgic artitiac d’Ubeda. Es per això que constrasta veure el carrer menuts d’esta part, tan prop de la turística. El primer dia i fent una mirada als carrers perpendiculars, el carrer Molinos i el carrer Afan de ribera, no podem imaginar els tresosr que amaga la ciuattat, son carrers estrets i de cases baixes, son carrers on de tant en tant si que e sveu alguna casa que en el seu temps fou important però que el pas del temps ha deteriorat.

Però ara continuem el trajecte extramurs i seguim la carretera en direcció contraria a l’eixida i entrada que fem cada dia, anem a peu pel carrer Saludeja i la Redonda de los miradores. És un tram on continuem veient la muralla per fora i que acaba en la porta mudejar, la plaça i el mirador de Santa lucia. Possiblement el mirador més visitat d’Ubeda i que hem vist el primer dia.

Úbeda està tot a un tir de pedra. si volem seguir el cami de les muralles, des de la plaça de santa lucia podem tirar amunt. Tocant la muralla està la plaça del Carmen i l’oratori de san juan de la cruz que es construí al segle XVII per acollir el sepulcre del sant. Va ser el primer temple del mon catòlic edificat al seu honor. L’oratori d’una nau solamnet ocupa el lloc on estav la cel.la on va morir i acull les reliquies que queden, la tibia i el peroné , dsepres que la resta del cos fou robat per ser traslladat a Segovia,.

I després d’un passeig llarg arribem a altra porta d’entrada musulmana. La porta del Losal, també anomenda de València, del segle XIV i estil mudejar.

Este tram de muralles acaba en el carrer Fuente seca. Finalitze la visita a Ubeda mostrant-vos altra part emmurallada, però en este cas, el mur són les mateixes cases excavades en la roca, són com coves. Alguna d’estes cases són restaurants... encara que en ubeda per menjar bé es millor anar-se de tapes, sabeu com ho diuen? Anar a ligar... aixi que entre visita i visita d’Ubeda es recomanable anar a ligar... que resulta barat i bo.

QUADERN DE VIATGE, UBEDA i PROVINCIA DE JAEN; primavera 2022

Has llegit ÚBEDA I PART?

Has llegit ÚBEDA II PART?

Has llegit ÚBEDA III PART

 

ÚBEDA (JAEN) III PART: LA PLAÇA ANDALUSIA i més...

 La plaça d’Andalusia és el cor de la ciutat moderna...

De la part antiga passem a la més moderna, fora de les muralles. I així, fent un passeig curt i tranquil seguint  calle Real, arribem a la plaça Andalusia, altra important plaça de la ciutat, com ho és Vazquez de Molina o 1º de Mayo. Cadascuna té les seues característiques pròpies que la distingeixen, i que una a una configuren el total que és Úbeda. Actualment porta de nom Andalusia però al llarg dels temps ha tingut diversos noms: Plaça de Dalt, en contraposició a la plaça de Baix que era la San Pablo, actual 1º de Mayo, que és on estava situat altre mercat... plaça de Toledo perquè hi estava la porta d’entrada a la ciutat... de los Cipotes per una confusió lingüística... del general Saro per un homenatge... plaça del rellotge per la torre... cada nom és història d’Úbeda.

L’enorme torre amb el rellotge  és el primer que és veu. Fou construïda sobre l’antiga muralla àrab, al segle XIII, era el punt de defensa de la desapareguda porta de Toledo, la més important i transitada perquè donava entrada a la ciutat des de Baeza, Jaen, Toledo, Còrdova, Sevilla i fins i tot era la porta per la que entrava la reialesa. La torre antigament sobreeixia del conjunt de la ciutat per poder complir les seues funcions d’observació i defensa. Actualment els edificis que l’envolten són més alts, i no ressalta per altura, però queda com vestigi dels passat.

Al segle XVI es decideix adaptar la torre com rellotge i campanar. Hi estan les campanes més antigues de la ciutat. D’entre totes destaca la gegant campana de bronze, la més antiga de 1574 que pesa al voltant de 1500 quilos. A la torre s’hi pot pujar, encara que jo vaig està tancada per ser època de nidificació d’aus. Actualment la torre és on està l’oficina d’informació i turisme.

En un lateral enmig de la plaça, està el monument al General Saro, instal·lat al lloc l’any 1930, encara que actualment està adaptada a una font. Per diverses obres a la plaça en ocasions s’ha desmuntat i tornat a muntar. Saro va participar activament en la guerra d’Àfrica i formà part de l govern de Primo de Rivera. Fou afusellat l’any 1936. L’estàtua està feta en bronze sobre una base de pedra on hi ha representats uns soldats protegits per l’àngel de la victòria. L’estàtua està danyada pells impactes de bala durant la guerra civil. Situats davant la font, darrere estan les oficines del banc de Santander.

Hi ha fira del llibre i el venedors tenen exposats un bon assortit de novel·les, assajos o contes infantils. La gent passa i mira, fulleja, compra... és un goig veure-la parar-se davant dels llibres. 

És un lloc comercial ja des de l’antiguitat. A l’època medieval,  era l’espai, ja extramurs, junt a la desapareguda porta de Toledo on s’instal·là el mercat i  els comerciants d’Úbeda i dels pobles del voltant acudien a comprar.  Aleshores era coneguda com la plaça de Dalt i enmig hi havia una font, la font de los Cipotes. Cipotes significa en la zona ”tonto” tanmateix el nom ve perquè uns joves mentre bevien de la font fent broma deien en llatí “Non possum... si potes...” que significa daltabaix “Jo no puc... si tu pots”.. i un mesoner escoltant les paraules en llatí i sense entendre el que deien, ho contà a tothom, confonent la paraula “si potes”... amb la paraula cipotes que té altre significat. Fou el motiu pel qual la font i la plaça adoptà popularment el nom. 

Des de la plaça veiem l’església i convent de la Santíssima Trinitad, és un dels pocs exemples barrocs a Úbeda...el renaixement de Vandelvira és el que predomina. Els trinitaris Redentors descansos s’instal·laren en 1215 a la ciutat després de la conquesta als musulmans. I establiren el seu convent en esta zona d’extramurs, aprofitant segurament el que quedava de l’ermita de san Sebastian assolada al segle XIV. Després de la desamortització els monjos foren expulsats i el convent fou convertit en col·legi i oficina de correus. Antigament hi havia tres claustres disposats a diferents altures, el primer dels segle XVI fou restaurat al segle XVIII, el segon més menut no es conserva íntegre i el tercer fou enderrocat a la dècada de 1960 per fer les oficines de correus.

L’església té dos entrades, una en escalinata i altra en rampa. Destaca la torre situada en un cantó de quatre cossos. La part de baix son rectangulars i el superior octogonal acabant en capitell.

Mirant el  conjunt de la plaça me n’adone de les dimensions, la més gran que he vist fins ara en Úbeda i m’agrada veure que conserva les porxades del passat que ara acullen  comerços i cafeteries.

Hi conflueixen tres vies principals d’ampliació de la ciutat cap al nord. Nosaltres ens enfilem per una d’elles, per calle mesones.

I és en este carrer on parem per veure el mural  que representa a Sabina, és el tercer punt de parada en la ruta sobre el cantant d’Ubeda.

El carrer continua amb el nom d’Obispo Cobos, que és on està l’hospital de Santiago, declarat Monument Nacional en 1917. És immens, impacta de fet hi ha qui el qualifica com l’Escorial andalús.

Obra important del segle XVI feta per l’arquitecte Vandelvira, està fora del nucli històric perquè era un hospital per malalts pobres, leprosos i havien d’estar ben allunyats per por al contagis. Als costat de la façana hi ha dos grans torres una té les teulades cridaneres amb ceràmica esmaltada de colors. A més de l’hospital es construí una capella, un palau i un panteó familiar.

El pati és una de les zones més boniques, amb les columnes, l’escala de caragol.... Té dos altures i l’arquitecte juga amb les simetries en columnes de marbre de Carrara, arcs de mig punt de la mateixa manera que ho ha fet amb dos torres.

Va ser hospital fins l’any 1970 que canvià a centre cultural, hui en dia és in està la biblioteca publica.

Molt a prop està la plaça de bous, que per cert, està construida sobre un antic convent, reutilitzant altres materials d’altre convent. Molts dies la  veiem quan eixim o entre d’Úbeda en autobus.

Però ara,  tornem a la plaça d’Andalusia seguint el carrer Obispo Cobos.

QUADERN DE VIATGE, UBEDA i PROVINCIA DE JAEN, primavera 2022

Continuarà en ÚBEDA IV PART

Has llegit ÚBEDA I PART?

Has llegit ÚBEDA II PART?

 

ÚBEDA (Jaen)-II: CALLE REAL i voltants

Ciutat inspiració d’artistes...on s’hi veu la petjada jueva, musulmana i cristiana.

Que bonica i acollidora és Úbeda! Una vegada vista la plaça principal Vazquez de Molina,  parem l’atenció en altres places i carrers, llocs emblemàtics i singulars que caracteritzen esta ciutat de la província de Jaen

Al mateix costat de la gran plaça, punt neuràlgic d’art i elegància, està la de l’Ajuntament. De fet, el gran edifici consistorial dona a les dos places i si ens situem a l’edifici El Posito, ens podem enfilar per un carrer lateral i arribem a l’altra façana de l’edifici que esta en restauració. La plaça de l’Ajuntament té molta activitat i vida social, a diferència de la de Vazquez de Molina que és lloc de pas, de visita o de descansar als jardins que hi ha.

La plaça no és molt gran, en un costat està el palau Vela de Cobos, propietat privada del de la família Savater, que és obra també de Vandelvira. El palau fou manat construir a meitat del segle XVI pel regidor d’Úbeda i capità de cavalleria en la guerra contra els moriscos. Destaquen els balcons de ferro forjat  i la portada amb columnes corínties, front a la resta de la façana sense ornamentació. Els balcons de cantó són propis del renaixement andalús i aporten elegància al conjunt.

També veiem una mansió del segle XVI que actualment és un hotel, Maria de Molina, amb un pati andalús tradicional. I al costat està la reconeguda Alfarería Tito. Sabem que a Úbeda hi ha una nissaga d’artesans, Tito, que es remunta a varies generacions, però també sabem que són moltes les botigues Tito, en Úbeda. Entrem i parlem amb l’artista i el fill que treballen de cara al públic. Em quede amb les ganes de preguntar-li si tots els alfarers Tito d’Úbeda són família. Tampoc m’importa molt. Estic segura que tots són grans professionals i creen obres d’art amb les mans. A la botiga també hi és la dona i mare dels alfarers, que és qui atén al públic que entra a comprar. Tots tres ens conten sobre el seu treball al llarg dels anys.

És una botiga molt gran, amb milers de peces, algunes arraconades i tal volta oblidades plenes de pols, altres a punt per a la venda. Són hores i hores de treball manual fet amb gust i mestria.

La casa és gran i té un pati central i altre a la part de darrere de la casa. La dona de Tito em dona permís per anar al meu aire i fotografiar. Hi ha tant! Que no sé ni on enfocar... i moltes peces són meravelles que només al primer colp d’ull es veu que són el fruit de moltes hores de treball.

Seguim carrer amunt, i ens enfilem per la calle Real, el carrer principal d’Úbeda ple de comerços i llocs on seure i descansar a menjar o beure. De dia i de nit està animat. Possiblement el lloc més conegut del carrer és la Taberna calle Melancolia, al numero 57, dedicada a Joaquin Sabina, el fill de la ciutat. Les parets estan plenes de fotos i retalls de periòdic que parlen de la seua vida professional.

Com volem descobrir la part menys turística de la ciutat, sense apartar-nos molt del carrer principal,  ens enfilem per altres perpendiculars que donen a altres carreronets que ens porten a places amb esglésies o cases senyorials. Tot fàcil de trobar, tot està a la mà i més havent estudiat el plànol de la ciutat i sabent per on para cada lloc.

 Primer anem a la plaça 1º de maig que és on precisament està la casa on va nàixer l’artista Sabina, el flaco de Ubeda, fill predilecte de la ciutat des de 2017. La casa és la numero 20 i una placa ho recorda.

Fins el segle XV també reunia el consell i els nobles de la ciutat. En meitat de la plaça està el monument a San Juan de la Cruz, co-patró de la ciutat que va morir a Úbeda, i un quiosc on es fan concerts. En època àrab en esta plaça es feia el mercat, encara conserva un poc de l’essència del passat. També s’hi feien corregudes de bous i altres actes públics, els ajusticiaments de la inquisició inclosos.

Hi està el convent de san Andres del segle XV, que tenia per finalitat assistir espiritualment als condemnats i donar-los sepultura. El convent fou enderrocat i només es conserva la portada amb arc de mig punt. Actualment és institut de secundaria.

La plaça està presidida per l’església de San Pablo, és el que més destaca, un temple medieval referent religiós d’Úbeda, dels més antics de la ciutat, construït al segle XIII sobre una antiga mesquita. En 1926 fou declarat Monument Històric artístic. Impressiona per la barreja d’estils: una portada romànica coneguda com la porta de los Carpinteros, la façana lateral renaixentista. Hi ha fins i tot una font pública construïda en 1591 amb l’escut de la Villa, el de l’alcalde Major i la Casa d’Àustria. L’església té com una espècie de balconada, per a que els de la cúria veieren des de bon lloc tots els esdeveniments festius que s’hi feien a la plaça. 

Hi ha altre edifici que és del segle XVI que també crida l’atenció i és un monument referent.  És el de las antigues Casas consitoriales. Si l’església és referent religiós, este és polític. De la mateixa manera que l’església té balconades per a que les autoritats pogueren veure els espectacles, este també en té per a que les autoritats governatives gaudiren de les festes. Actualment és conservatori de música i és especialment un goig arrimar-se a l’edifici per la nit, sense sorolls ambientals per poder escoltar els aprenents com toquen música durant les classes.

Esta plaça està molt centrica i molt a prop de l’hotel, així que sovint hi anem, dia i de nit, és un plaer veure la ciutat tranquil·lament...observant les cases que l’envolten i també els carrers.

Al voltant de la calle Real hi ha altres places més, grans i menudes, amb encant, que, especialment per les nits adquireixen un to màgic, misteriós. Passejar-les amunt i avall sense saber exactament per on es va és un goig, malgrat saber que els carrers en esta part no són rectilinis i deixant-nos portar sense mirar molt bé per on anem, podríem perdre’s... Però no, no ens perdem, Úbeda és una ciutat menuda i d’una manera o altra s’ix a la calle Real, que és la més llarga, i que per la nit concentra més gent.

 I caminant caminant, parem en la plaça santa Clara o està el Real Monestir de Sana Clara, declarat Monument Nacional i es un dels més antics d’Úbeda. Diuen que conserva una habitació de quan Isabel la Catòlica hi va dormir en el seu camí a Granada. Però no es pot visistar, el convent està habitat per monges de clausura.

I en la de San Pedro, on està l’església que dona nom a la plaça, edificada sobre una antiga mesquita. Fou la tercera església cristiana de la ciutat. És acollidora i tranquil·la, pels jardins...perquè no passen cotxes...un racó on la gent d’úbeda acudeix allunyant-se del turisme d’un dia  que només visita lo principal. Enmig de la plaça hi ha una font de 1926.

La plaça Alvaro de Tormes es menudeta. Hi veiem un palau, Anguis Medinilla del segle XVI, que és un  típica casa renaixentista de pati castellà amb columnes. Actualment és seu d’unes oficines de l’ajuntament.

Al carrer Real hi ha una torre imponent, és l’hotel de 5 estrelles Palacio de Ubeda. anem pel carreró per veure l’edifici sencer i la porta d’entrada. És de nit i es veu poc de moviment, sembla tancat, en canvi, just enfront hi ha altre hotel de luxe, Alvar Fañez, de 4 estrelles que li fa competència, té les portes obertes i molta gent eix a la plaça, és veu molt bon ambient.

Altre dia seguim, des de calle Real, un carreró que dona a la sinagoga del agua... anem fins a la porta però entrem. No tinc especialment interès en veure-la. He llegit molt sobre este edifici i tot el que se li qüestiona. Els interessats en promocionar-la afirmen que és una autentica sinagoga medieval amb bany ritual anterior al segle XIV. Es va descobrir durant una intervenció Inmobiliaria. En canvi, els experts en Patrimoni del Museu Provincial de Jaen, debaten que no està molt clara l’autenticitat que siga una sinagoga antiga, perquè totes les afirmacions estan basades en estudis arquitectònics i no arqueològics. Estan en desacord de la forma com s’ha dut el tema perquè tot monument ha de passar primer pel control arqueòlogic abans de posar-se cara al públic. Úbeda és Patrimoni per Unesco, hi ha unes regles a complir i no es pot consentir, que qualsevol mostre llocs catalogant-los d‘interès patrimonial sense estudis oficial que ho avalen. Tot té un procediment i mentre no passe per l’administració cultural que s’ocupa d’estos afers, tot sobre la sinagoga del agua són hipòtesis.

I seguint altres carrerons més, estrets i enramats, arribem a la Casa Mudèjar on està el museu arqueòlogic. És un exemple d’arquitectura domèstica mudèjar, amb pati central al voltant del qual hi ha galeries obertes que donen a diverses dependencies. L’edifici es va reconstruir en 1964 amb materials propis i restos d’altres edificacions de l’època,  adequant l’espai per acollir el museu arqueòlogic.

Retornem a calle Real, sempre és agradable passejar amunt i avall, tan plena de botigues, d’ambient...En realitat no trobe un turisme massificat, veig de tant en tant com arriben o se’n van autobusos, però realment no he notat que el turisme d’Úbeda siga angoixant com passa en altres ciutats turístiques per excel·lència.

I al final de Calle Real, arribem a una placeta menudeta, la plaça Doctor Quesada avantsala d’altra plaça principal: la plaça d’Andalusia.

 QUADERN DE VIATGE, UBEDA i PROVINCIA DE JAEN, primavera 2022

 Has llegit ÚBEDA I PART?

 Continuarà en ÚBEDA III PART

Continuarà en ÚBEDA IV PART