CROÀCIA: Varazdin i la Spancirfest- I PART

I de sobte trobem el lloc on dormen els àngels, una ciutat envaïda per una festa anomenada spancirfest que, anualment, és un esclat de sorolls, olors, colors i gent.

Des de Zagreb anem a Varazdin, està relativament prop, a uns 100 quilòmetres. 

I de camí veiem que muntanyes i més muntanyes envolten la ciutat. Varazdin va ser capital de Croàcia i va tenir la seua importància administrativa. Presumeix de riquesa, fins i tot les clavegueres són d’or, diuen els seus habitants fent broma, i és que són daurades.

Varazdin es vanagloria del seu centre de vianants ple de carrers empedrats amb cases barroques, palaus de color pastis i esglésies magnifiques que li donen eixe ambient especial aristocràtic que recorda tant a Àustria, a Graz, a Salzburg…o a Viena, encara que Varazdin és molt més xicoteta. Hi ha un riu, el Drava. 

Tot està al voltant d’un Castell feudal que de tots els monuments és un dels que destaca.  Actualment és un  museu que recorda els temps que defenia el nord de Croàcia de les invasions otomanes. És una edificació renaixentista que començà a ser construïda al segle XIV.

        La vida gira i girava al voltant de la plaça principal, la del rei Tomislav, on està l’ajuntament, que és altre edifici a ressaltar per ser un dels més antics d’Europa. I també cal anomenar com edificis amb història, l’església de san Nicolas, la dels jesuïtes o santa Úrsula.

Però, quasi no podem apreciar cap edifici. Als carrers no cap ni una agulla i és que visitem la ciutat en dia de festa i hi ha molts visitants  croates i estrangers que hi estan perquè no volen perdre’s la gran festa anomenada Spancirfest. Els edificis estan tots engalanats i tapats pels rius de gent que van i venen. Varazdin és visita en un tres i no res i en realitat tots donem voltes repetint carrers varies vegades.

El festival té molta fama entre la gent que viu per la rodalia que no falta a la cita. També és coneguda en els països que envolten Croàcia. Ja l’havíem vista anunciada a Zagreb però no sabíem que era tan important.

Des de fa 19 anys Varazdin celebra la Spancirfest, dura 10 dies i comença a final d’agost. Va ser el primer festival de carrer a Croàcia. Spancir significa el que camina per la qual cosa la decoració d’un dels carrers principals està formada per siluetes de peus. Els peus penjant queden genial.

Visitem monuments i gaudim de la festa. Tot alhora.

Parem l’atenció en detalls damunt de portes, és el que antigament explicava l’ofici que es feia en la casa. Un soldat explica que eren ferrers, una tortuga diu que es venien pintes per pentinar-se el cabell i una sirena diu que hi havia productes i especies portats del mar.

Seguint este carrer arribem a la torre de san Nicolas.

Varazdin és hui, monuments envoltats de festa.

Varazdin és música, teatre, tendes a l’aire lliure, és demostració d’artesania, de gastronomia... Els artistes dominen els carrers. Hi ha llibertat d’expressió i el festival fomenta la creativitat.

M’agrada el fet de veure moltes distraccions preparades per als xiquets i xiquetes. És un festival que fomenta el sentiment de comunitat pel que es veuen moltes famílies. És lloc d’encontre d’artistes i bon moment de fer contactes.

La gent tapa les façanes, del que s’endevina són d’edificis importants.

Caminem entre molta ambientació, molt de soroll, molta gent... molta alegria festiva contagiosa.

Continuarà...queda arribar al castell...un castell monumental.

QUADERN DE VIATGE, estiu 2017,  CROÀCIA

FOTOS i MÚSICA: CANDELARIO (Salamanca)

Espanya és tan variada! quants racons incomprables, quants pobles que no han perdut l'essència malgrat el temps i el turisme... Candelario és un d'ells.... sense dubte és un del pobles més bonics de Salamanca...si no el coneixes...a què esperes?

Ciutats de SICÍLIA-III: La capital CATANIA

La televisió i la història s’han encarregat de fer-nos saber molt sobre l’engranatge particular anomenat "màfia", situat en  este país  encara que no és una exclusivitat siciliana.

Acabem la ruta per Sicilia en Catania, d’on agafaremm vol de tornada a Espanya.

El país ha estat un descobriment inesperat, m’ha agradat, malgrat el calor sufocant d’estiu inevitable. Si torne a sicília ho faré en altra època de l’any.

La ciutat de CATANIA és la que té la fama de ser la més perillosa de totes pels robatoris i altra delinqüència. El poc temps que hi ens quedem, estem vigilant amb quatre ulls, a l’aguait. Jo ja estic escarmentada de la meua estada a Nàpols i no vull repetir l'experiència de patir una aventura desventurada. 

Després del sisme de 1693 Catània va ser reconstruïda sobre les ruïnes i corrents de lava. Com aleshores no hi havia mitjans per fer el camí pla es veuen carrers amb roques que de vegades arriben fins el primer pis dels edificis. Això és certament una curiositat digna de veure.

La primera parada és a un parc on es concentren els vellets de la ciutat i on també se solen muntar partides de cartes o altres jocs.

Sembla una gran ciutat, quasi una capital. Té una gran avinguda principal on està concentrat tot el comerç de botigues modernes, en veig quasi més ací que a Palerm.

Al final de l’avinguda principal visitem restes de l’amfiteatre romà, és poc i queda deslluït enmig de la ciutat.

La ciutat té mala fama, hi ha pocs turistes,  l’ombra de la màfia ronda, la majoria dels que hi anem ho fem de passada, es limiten a passejar per l’ àrea principal sense accedir a carrers que s’allunyen del bullici i en part de la protecció ocular d’altres transeünts.

Tanmateix, nosaltres, sense aventurar-nos molt si deixem un poc el carrer principal per buscar el teatre Bellini, està fora de l’àrea turística i més recomanada. La visita és ràpida, de nou tornem on hi ha més gent, val més prevenir que curar, tal volta estem influenciats per prejudicis, però en este moment, no ho podem evitar.

QUADERN DE VIATGE,  estiu SICILIA 2007

I si vols més de SICÍLIA:
SICILIA: AGRIGENTO................PATRIMONI MUNDIAL
SICILIA: ORTIGUIA
SICILIA: passeig per l'illa més gran del mediterrani
SICILIA: TAORMINA
SICILIA: SEGESTA
SÍCILIA: SELINUNTE
SICILIA: SIRACUSA
SICILIA: Villa romana del Casale............PATRIMONI MUNDIAL
      FOTOS i MÚSICA Villa romana del Casale............PATRIMONI MUNDIAL
SICILIA: Volcà ETNA............PATRIMONI MUNDIAL
      FOTOS i MÚSICA Volcà ETNA...........PATRIMONI MUNDIAL
SICILIA: MONREALE
SICILIA: PALERM

Ciutats de SICÍLIA-II: PALERM

Palerm es caracteritza pels edificis construïts amb pedra volcànica... estan ennegrits, és la caracteristica que destaca.

Acabem de visitar la catedral de MONREALE  i ja no veiem res que ens agrade. De la ciutat de PALERM al meu parer, el més interessant de tot, més que els monuments, és l’ambient. M’agrada observar els contrastos entre edificis, uns antics esplendorosos al seu temps i actualment deteriorats i abandonats de la mà de Déu, on abunda la misèria i el fem, i altres, just uns al costat moderns i edificats sense gust.

Al primer colp d’ull s’hi veu que als monuments més cèntrics i visitats se’ls ha intentat rentar la cara, però n’hi ha un grapat més, els secundaris, que dóna pena veure com estan d’abandonats. Els edificis estan construïts amb la pedra volcànica negra, la qual cosa li dona, a més a més, una aparença de brutícia,  independentment del fet que també tenen falta d’una neteja.

Esta capital siciliana té aires provincians, sovint trobem mercats de peix fresc i fruita o verdura al carrer, les cases d’extraradi són  cases baixes com als pobles, no sembla que estem a una ciutat.

Entrem a la catedral, que és impressionat per fora però res espectacular per dins. Tal volta no ens impressiona perquè la comparem inevitablement amb la de Monreale i si tothom fa el mateix, sempre tindrà les de perdre. Pare l’atenció en un mosaic que m’agrada especialment:  el de santa Rosalia.

Passegem pels carrers i observem costums de la gent. Una constant que note als restaurant és el tracte amb familiaritat, és com si fórem clients habituals. És curiós com, en demanar el compte, llibreta o  calculadora en mà, fan la suma sense haver-ho controlat de bestreta i cada vegada que ho veig pense: són uns bons professionals.

A la piazza Pretoria hi ha una grandiosa font anomenada de la vergonya. Ens conten diverses explicacions del nom. Hi ha qui diu que és perquè els nus masculins representats, eren temptacions per a les monges del convent de la plaça que per evitar-ho decidiren amputar el sexe de les escultures masculines. Altra versió diu que el nom és degut a que la font va ser comprada pel representant de la ciutat a la família dels Toledo per una desorbitada quantitat de diners, això era vergonyós tenint en compte que la gent del poble es moria de fam. Són explicacions raonables, tan una com l’altra podria ser l’explicació certa.

Quattro Canti és el melic de la ciutat per on passem un grapat de vegades en el nostre passeig per la ciutat. Les estàtues que hi trobem representen les quatre estacions.

Dinem al costat de l’església Maturana en el restaurant Bellini, on de vegades, segons diuen, van els mafiosos de la  ciutat a preparar assumptes torbis, no ens preocupa, anem a la nostra engolint unes pizzes boníssimes.

Al palau dels normands està la capella Palatina, però malauradament està de reformes i no puguem veure-la.

A San Giovanni tampoc puguem entrar-hi. Vaja, de nou trobem una contrarietat!. Només podem pujar a una torre, des d’on s’hi poden veure les cúpules àrabs roges.

La part negra del dia és quan intentem passejar pel mercat Vucciria... ho deixem córrer, és massa perillós. No ens agrada l’ambient que s’hi respira i que notem només iniciar  el trajecte. Al cap d’uns metres, mirant com ens miraven, hem sabut que havíem de retornar enrere. És de manera descarada com ens escodrinyen de dalt a baix i també ( i especialment) les bosses de mà i les càmeres. Fa por, notem l’absència de forasters, ens adonem de la falta de control policial... Sabem el que he de fer. Donem per vist el mercat, no volem acabar fent denuncia per robatori en cap comissaria.  

En lloc del mercat entrem a una enorme llibreria on descansem en uns còmodes seients i alhora ens refresquem amb l’aire condicionat que hi ha i que va tan bé. I és que, tot siga dit, no hi ha molts llos ni per la capital ni per les ciutats, que tinguen aparells d’aire condicionat instal·lats. Amb la calor que fa!

QUADERN DE VIATGE,  estiu SICILIA 2007

Ciutats de SICÍLIA-I: MONREALE

Monreal té una catedral d’estil àrab normada que bocabada...és possiblement la més bonica que he vist en anys.

Estem a Sicília i a més a més dels nombrosos vestigis del passat que hi ha donant la volta al país admirant llocs com Agrigento, Ortiguia, Taormina, Segesta, Selinunte, Siracuse, la villa del casale o el volcà Etna,  visitem les grans ciutats.

Volem saber de la gent i de l’ambient que hi ha. La televisió, el cine i la història s’han encarregat de mostra-nos molt, en part cert i en part inventat, sobre l’existència d’un engranatge particular com és la màfia, que se situa en este país, encara que no és una exclusivitat siciliana, també Nàpols té la fama que es correspon a la realitat.

És difícil no anar per les capitals sicilianes sense caure en el tòpic de pensar en els mafiosos o mafioses que ens podem creuar pel carrer, però no hem de ser tan ximples de jutjar tothom i etiquetar. Els mafiosos en són uns pocs, el que passa és que amb els seus fets, de vegades es fan de notar més que la resta de sicilians que no tenen res a veure amb ells. I dic de vegades, perquè estic segura que el de fora de Sicilia no arribem a saber “de la missa ni la meitat”.

MONREALE esta a prop de Palerm, només a dos quilòmetres. La ciutat està situada al llarg de la Conca anomenada d’Or, perquè abundaven els cítrics com el llimó (que el posen en molts menjars). Hui en dia està tot edificat i pocs llimoners s’hi veuen.

El nom originari de Monreale era monte caputo, del cap, i passà a ser monte del rei: Monreale.

La catedral de Monreale d’estil àrab normand dels segle XII,  manada construir per Guillermo II, és possiblement la més bonica de totes les visitades en Sicília. Parle del seu interior amb estil normand, i tota coberta d’or representant l’antic i el nou testament. És una meravella que no ens cansem d’admirar intentant llegir les imatges daurades representades.

Dins la catedral està el pantocràtor que presideix el recinte. És enorme encara que des de baix no ho pareix, tanmateix les mesures que té impressionen, només el nas fa 60cm i la cara en fa 3m.

Des de qualsevol punt el pantocràtor sembla que t’observa, meravella, inquieta, fa pensar certament que la figura no perd detall del que fas i on vas, fins i tot la seua mirada és tan penetrant que sembla que pot escoltar el que puga estar parlant. Probe a moure’m per diferents parts del recinte i el pantocràtor em mira quan vaig d’un costat a  altre, no em deixa. I curiosament a tothom li passa el mateix, hi està la seua magnificència, el poder de vigilar a tothom.

I no només està l’interior, el claustre és fabulós. És una obra bizantina, àrab, greca, romana...la varietat li dona l’encant. Esta catedral és una meravella.

Que bonica la catedral de Monreale!

QUADERN DE VIATGE,  estiu SICILIA 2007