HITA ( GUADALAJARA)

Tot al poble gira al voltat de l’arxipreste de Hita i “El libro del Buen amor”: noms de places i carrers,  el festival medieval anual, la casa museu, les cites amb fragments escrites en algunes parets...

Estem en la comarca de la Alcarria. Els paisatges en la província de Guadalajara són variats. Estic gaudint dels trajectes que sorprenen cada poc canviant. De lluny veiem Hita…allà dalt d’un turó. Sembla una piràmide maia! Però no. No té res a veure, és la ment que s’entossudeix en relacionar imatges.  El turó de Hita, talaia natural, ja va servir als romans com punt de vigilància. Sota el domini àrab se la coneixia com Fita, que significa lloc fixe i que sobreeix. Al segle XI el rei castellà Alfonso VI reconquista estes terres. I durant un anys posteriors convivien cristians, jueus i musulmans. La població jueva anà creixent fins aconseguir al segle XIV al control econòmic basat fonamentalment em la producció vinícola.

En este mateix segle Juan Ruiz, l’arxipreste d'Hita, escriu la seu gran obra, una de les més  importants a l’època mitjana: El libro del buen amor. Les cites del llibre de  l’arxipreste les trobem per tot arreu. M’agrada llegir-les. I que les hagen escrit en alguns murs del poble perquè mantenen l’autor viu. Al menys la memòria del que va ser i va fer. El poble on l’arxipreste va escriure El libro del Buen amor, conserva el casc antic medieval. Anem a visitar-lo.

Al mateix segle XIV arriba a Hita la família Mendoza com els senyors de la vila. El Marqués de Santillana, Iñigo López de Mendoza, es converteix al segle XV en un noble poderós i poeta amant de les arts. Com senyor de Hita reconstruí el castell i fortificà la població. Al final del segle XV, coincidint amb l’expulsió dels jueus i l’arribada dels Reis Catòlics, comença la decadència progressiva de Hita. I com a colofó, en la guerra civil,  va ser molt destruïda.

Hita sembla un poble menut. I ho és. Només té uns 300 habitants. Però quant que hi ha per a visitar! Comencem traspassant la porta de Santa Maria, exemple d’arquitectura militar gòtica del segle XV i un dels emblemes de la població que representa el poder de la noblesa. Dalt de l’arc s’hi veu l’escut d0armes de la família Mendoza.

És l’única que queda  de les que tenia la muralla. La porta, feta malbé durant la guerra civil, començaren a reconstruir-la a partir de 1965 coincidint amb la declaració del poble conjunt històric artístic. En 2005 es va fer una segona  reconstrucció.

Accedim al cas històric, a la plaça de l’arxipreste. És la plaça Major. El punt neuràlgic, gran i espaiós. M’agrada. Al segle XV fou mercat i el call principal. Els jueus hi comercialitzaven amb vi i llana. La sinagoga estava a la plaça.

S’hi conserven exemples d’arquitectura popular i també alguna façana mudèjar. A la plaça hi ha una botiga que té productes típics i locals i el jove és molt amable i xerrador. Em pregunte si hi haurà tendes d’alimentació: carn, verdures...El dubte sobre on compren en Hita es resol. Arriba una furgoneta que obri les portes i veig qe porta de tot un poc, com un mini supermercat. Em pose a parlar amb el xic i li dic que tinc una amiga, Sari d’un poble alacantí, que fa el mateix que ell. Anar als pobles menuts, que envolten els seu, a abastir a la població del que necessiten comprar perquè no tenen tendes. 

També es conserva la muralla del segle XV construïda per un acord entre el Consell i el marques de Santillana. Envoltava el casc històric i s’unia al castell. S’hi conserven alguns llenços vestigis del passat, un total d’un quilòmetre dividit en 5 trams. Després veurem altres trams.

A la plaça està la presó de l’arxipreste, del  qual se sap poc: que nasqué en Alcalá, i el bisbe de Toledo Don Gil de Albornoz ordenà el seu empresonament. El que estem comprovant és que tot en Hita envolat la figura de l’arxipreste i el seu llibre.

També hi ha un rellotge de sol horitzontal, col·locat en l’any 2000. En Hita hi ha cinc rellotges de sol, tots construïts per Gerardo Gil, un  aficionat a l’astronomia i gnomònica del poble.

Volem conèixer més. Costeres no en falten. Anem pel carrer Posito.

En no res trobem l’ajuntament.

Davant està la plaça de Doña Endrina, que és un dels principals personatges del "Libro del Buen Amor”. La muralla que hem vist a la plaça separa una plaça amb l’altra.

Hem pujat molt. Veiem la plaça des de  dalt...està huit metres avall...

Seguim pujant per carrers empinats i de tant en tant llegim fragments del llibre famós.

Arribem a la casa museu de l’arxipreste, que és alhora l’oficina d‘informació i turisme. Es va construir sobre l’antiga casa senyorial de l’arxipreste.

En primer lloc anem a un saló d’actes on veiem un vídeo que ens conta sobre el  festival medieval declarat d’interès turístic nacional. començà en 1961 sent el festival de teatre medieval més antic d’Espanya. En les parets hi ha una exposició fotogràfica referent als 50 anys (1961-2010) Motl interessant. Estan implicats directament en la festa actors coneguts en Espanya com Manuel Galiana. Carlos Hipolito és qui apareix al vídeo promocional narrant sobre els festival i el poble.

Hi ha diverses sales d’interès, com la sala dedicada al llibres famós. A la sala s’hi recrea un escriptori amb manuscrits del llibre. També hi ha diverses edicions i critiques.

Entrem a  una sala dedicada a les mascares i objectes que s’utilitzen en la festivitat que fan  cada primer dissabte de juliol. Amb estes mascares es representa cada any la lluita entre Don Carnal i Donya Quaresma, com homenatge a l’arxipreste. Crida l’atenció la serp, el monstre amb cos i cara de mascle cabrio que és d’origen medieval amb un simbolisme especial.

Després veiem la sala dedicada a  Manuel Criado de Val, fill adoptiu de HIta, que fou el creador i director del festival medieval durant més de 50 anys. Va ser una persona amb una gran trajectòria professional i molt premiat. Hi s’hi poden veure els diplomes, els premis, els seus llibres…

Hi ha altres sales dedicades l’arqueologia i etnografia. En conjunt tota la casa museu, és un espai menut però aprofitat.

Enfront hi ha un mirador amb unes vistes precioses.

El llibre i l’arxipreste formen l’essència del poble i hi ha molt que gira al seu voltant. Al costat del mirador està l’escultura «Del Buen Amor», donada per Jose M. Benvides Benitez, un estudiós del llibre de l’arxipreste.

Tot seguit veiem les ruïnes de san Pedro. Probablement l’església era d’origen romànic transformada en mudèjar. Al segle XVIII era la principal d'Hita. Hi foren soterrats gentilhomes del poble, dels quals, la majoria dels sepulcres, foren traslladats a l’església de san Juan  a mitjans del segle XX. Actualment s’utilitza per a esdeveniments  culturals.

Seguim el passeig…sempre costera amunt, per empinats carrers…

Arribem a l’església de san Juan, que acabe de nomenar. De senzilla arquitectura mudèjar del segle XV, crida l’atenció el campanar ferrerià del segle XVI . No entrem, està tancada. Llàstima perquè hi ha un pila baptismal romàntica que té esculpit un arbre de la ciència de la vida que m’haguera agradat veure. En té altra pila renaixentista procedent de San Pedro. Generalment m’agrada l’estil mudèjar i a l’interior conserva l’enteixinat de fusta. També hi està la patrona: la Virgen de la Cuesta.

A la part mes alta en una posició estratègica, estava el castell, ara en ruïnes. En època islàmica ja existia una talaia que formava part d’una xarxa de fortificacions de vigilància. Es en època  cristiana es converteix en castell Al segle XVI s’abandonà i fou arrasat al segle XVIII.

Ja toca baixar…ara la caminada costera avall és més lleugera…

Fem un últim passeig…volem trobar més parts de muralla…

Ens hem quedat sense veure  l’arquitectura subterrània: les coves. Unes eren emprades com bodegues i altres eren les cases cova que els locals anomenen bodegos, que mantenen un grau d’humitat que permet hi viure. Tenim curiositat sobre estes coves vivenda.  S’adossaven al vessant del turó i l’accés era a traves d’una façana d’adob o pedra. L’interior era excavat a pic creant compartiments segons necessitats. Existien ja al segle XV i al segle XVIII hi havia catorze bodegos documentats que estaven habitats. Després de la guerra civil foren de nou habitats per persones que havien perdut sa casa.  Des de la dècada de 1960, foren abandonant-s’hi  Per a veure les bodegues i bodegos, que són visitables, cal cita prèvia. Però com sabem que hi ha bodegos  abandonats… i si en trobem algun pels afores… Al capdavall  no sabem si el que veiem és el que buscàvem, però ho sembla. Els bodegos són historia de Hita i estaríem bé que s’anaren recuperant.

I acabem el passeig per Hita veient el Palenque... enfront està l’aparcament. Primer el veig des d‘un carrer que eix de la plaça i després des del carrer Puerta de Caballos on hi ha altre llenç de muralla. El palenque recorda els antics recintes de l’edat mitjana on se celebraven els tornejos cavallerescos. Es va construir en 1970 als peus de la muralla com escenari de les justes del festival Medieval. Té capacitat per a 2000 persones. En estos moments enmig han muntat una carpa, preparant algun acte. A la porta hi ha una estàtua de Alvar Fañez de Minaya, un dels principals capitans d’Alfonso VI i nebot del Cid, conegut per la fama de guerrer.

 

QUADERN DE VIATGE, GUADALAJARA i PROVÍNCIA, tardor 2024

LA TOSCANA: Ferragost en SIENA

Trobem la ciutat de festa, amb tot a punt per al dia gran de Il Palio, la competició eqüestre entre barris, que és tan famosa.

Comencem el passeig per Siena en la fortezza medicea, una fortificació construïda al segle XVI que està envoltada d'un parc amb camins per camejar o pedalejar amb vistes a la ciutat. Sabem que hui no podrem veure Siena com cal. Hui és dia especial i per doble motiu. 

Primer per ser Ferragosto, és a dir 15 d’agost i segon, i més important, perquè demà se celebra la gran festa esperada i multitudinària de Il palio: la més important de Siena que té lloc dues vegades a l’any, una en el 2 de juliol i l’altra el 16 d’agost. Els orígens de la festa es remunten al segle  XVII, hi ha documents que ho acrediten. El Palio del 16 d’agost se’l coneix com el Palio de Assunta, commemorant la festa  cristiana de l’Assumpció de María.

Siena, té un centre històric envoltat de 7 quilometres de muralles defensives construïdes entre els segles XIII i XVI, període de màxim esplendor comercial de la ciutat. Les muralles segueixen l’orografia dels tres turos sobre les que es va assentar la ciutat.

Seguint el passeig, arribem davant de la basílica de Santo Domingo, construïda en el segle XII i ampliada al segle XIV. És famosa per altra santa: Santa Catalina, filòsofa i teòloga nascuda en Siena en 1347. És en esta església on va prendre els hàbits en 1363 quan tenia 15 anys i on s’hi conserven algunes relíquies com el cap, un dit polze i una corda que emprava per auto flagelar-s’hi.

Ens apropem al centre històric declarat patrimoni de la humanitat en 1995 per haver conservat l’estructura medieval. La festa del Palio també forma part del Patrimoni Unesco. Siena té moltes places i carrers, té molts monuments i palaus que visitar però en esta ocasió no pot ser...ens limitem a les dues grans places importants, la Piazza di campo i la del Duomo.

Anem per carrers sense cotxes. M’agrada la llibertat de no preocupar-me que m’atropellen. Hi ha molta gent. S’entén per la festa i perquè l’encís medieval es conserva des de l’antiguitat. És cert, la ciutat, només iniciant el passeig, ja fascina.

Els carrers estan vestits de festa, l’ambient carregat d’alegria, els colors inunden l’ambient. Il Palio atrau molts visitants però la festa la gaudeixen els sienesos que la viuen amb un fervor inusitat. És el que ens conta el guia, Lorenzo. Ell sap molt bé el que representa la festa perquè també hi participa amb una colla d’amics que formen part d’una contrada. Lorenzo ens conta que com no és sienes pot veure les coses objectivament. Ens parla de rivalitats, de com s’agafen molt a pit tot el que envolta la festa. Les banderes pròpies són intocables. I molt. Els molesta que els turistes se la posen per damunt jugant amb ella perquè no entenen el significat, no saben que és símbol d’identitat. Ens parla de l’espectacularitat de la carrera, d’emoció extrema. Ens parla de devoció, patiment i alegria, de  fraternitat entre els participants de la festa. És un plaer escoltar-lo.

Visitar Siena en estos dies és veure la ciutat engalanada amb les banderes de cada barri en les quals es divideixen cadascun dels 17 districtes de la ciutat. 

Les contrades són més que una ordenació territorial. Ve del passat i està associat als gremis de l’edat mitjana. Entre el veïnat s’ajudaven uns als altres, fins i tot es casaven entre ells.  Hui estan nerviosos. Cada contrada té esperança que el seu cavall guanyarà al dia següent. Guanyar és important i s’inverteix  molt per a aconseguir-ho. S’ha de tenir un bon cavall i un bon genet. Cada barri té una quadra per guardar l’animal que corre, i un vigilant que se la juga si al cavall li passa alguna cosa.

Els amics, amb la seua bandera corresponent, s’ajunten a prendre uns vins, uns refrescos o cerveses, i fan dinars i sopars... La festa del Palio són quatre dies intensos. El primer dia es fa el sorteig perquè dels 17 districtes només participen 10. Alguns genets no podran córrer malgrat estar tot l’any preparant-se. En estos tres dies es fan carreres d’entrenament pel mati i per la vesprada.

Ja hem arribat a la plaça del Campo. És una meravella. Bocabada. Te forma poligonal?. Em sembla una conxa. Primer mire els edificis que l’envolten. El Palazzo Pubblico construït entre 1284 i 1310 és un elegant imponent i majestuós edifici d’estil gòtic sienes seu de govern en el passat i també en l’actualitat. És l’ajuntament, a més a més hi és el museu cívic amb escultures, tapissos i pintures valuoses. I quina torre!

La torre del Mangia, és el símbol emblemàtic del poder cívic. És la tercera torre més alta d’Itàlia amb 87 metres d’altura o 102 si comptem el parallamps. Com m’agradaria pujar-hi! Hi ha 503 escalons, però les vistes deuran ser magnifiques.

Després mire el que hi ha provisionalment només per la festa: les grades, les banderes, arena en terra imprescindible per a que els cavalls puguen córrer millor i minimitzar els danys en les caigudes... Per cert...la Fonte Gaia ni es veu tapada darrere d’alguna grada.

Pense en demà, les campanes de la torre repicaran. Imagine el que haurà de suportar la gent de peu en mig de la plaça per sentir de prop l’emoció. Caldrà fer hores i hores de cua per poder aconseguir un lloc. Els més privilegiats gaudeixen de la festa des del balcó, que molts dels amos lloguen per a l’ocasió. L’emoció començarà en escoltar arribar la desfilada oficial de tots, “Passeggiata Storica”. El moment de la carrera, ens diu Lorenzo,  posa els pèls de punta, pel silenci que s’hi respira malgrat els milers d’espectadors. Al voltant de 70000 persones ompliran la  plaça. La carrera són tres voltes. Hi ha una part en costera. Es breu, uns minuts, rapida, trepidant... Velocitat de vertigen i por en les revoltes tancades. No és una carrera fàcil. Gens fàcil.

Tot seguit ens anem cap al Duomo... no puc deixar de pensar en la carrera de  demà. I és que els genets munten el cavall a pèl, sense cadira. Cal mestria i dominar la situació en tot moment perquè la velocitat comporta caigudes. Cal una sintonia total amb el cavall. Cada contrada, anima el seu genet i cavall corresponen...si el genet cau i el cavall arriba a soles, es considera guanyador.

Arribem al Baptisteri de San Giovanni, darrere de la catedral. Una escala uneix les dos places. Construït al segle XIV combina gòtic i sobrietat humanista del renaixement. Els membres de les contrades celebren sopars de germanor i gaudeixen cada segon de les nits d’estiu. Davant del baptisteri hi ha cadires i taules per a molts, està tot a punt per a la nit fer un sopar. Alguns demà celebraran la victòria, altres hauran d’esperar altre any. I el premi és simplement un palio, és a dir un estàndard de seda, drapellone o cencio. El premi és honorífic:  la gloria durant un any.   

Arribem a la piazza del Duomo on està la catedral dedicada a Nuestra Señora de la Asuncion, iniciada al segle XII és una de les mes antigues d’Itàlia. La construcció durà quasi dos segles. Domina la plaça. La llum del dia la il·lumina sense les ombres dels edificis propers.  El campanar amb franges blanques i negres fou construït on hi havia altra antiga torre i fou enllestit al segle XV..

La façana és extraordinària. La part inferior és del segle XIII, feta per Giovanni Pisano en estil gòtic. La part superior la va fer  Camaino di Crescentino i fou enllestida en 1317. Els escalons que eleven la catedral acaben en una plataforma que constitueix la base. A l’interior, té un paviment de marbre que es passa la major part de l’any tapat, són mosaics amb molts detalls que retraten escenes històriques i bíbliques. Es tapa per a evitar el desgast i només s’obri unes setmanes d’agost a octubre. Malauradament estos dies està tapat per la festa de Il Plaio.

En els cantons de l’escalinata hi ha dos Lupe con i gemelli : llobes amb bessons. Representen la fundació de  Siena pels fills de Remo, Asquio i Senio, segons la mitologia. Són copies de les obres conservades en el  Museo dell'Opera.

Enfront de la catedral està l’antic hospital de Santa Maria della Scala. Tenia prestigi. Fundat pels canonges per acollir, assistir els pobres i malats i acollir als orfes fou durant segles dels edificis més gran de la Toscana. També hi paraven els peregrins, cal recordar que Siena fou punt important de la via Francigena.m

En un lateral està el palau arquebisbal amb façana del segle XVIII imitant l’estil del segle XIV. Està decorat amb les banderes de cada districte. L’arquebisbe acudeix cada any a la festa del Palio a oficiar la missa. Per una de les finestres del palau s’assomarà. Just per on estaà la bandera més baixa. .

I en l’altre costat està el Palau Reial construït per allotjar el governador Medici..

La plaça del Duomo continua amb l’actual Piazza Jacopo della Quercia formant un “L”, és on s’hauria d’haver construït el "Duomo Nuovo" al segle XIV.  Només s’hi va construir la primera nau on està actualment la seu del Museo dell'Opera.

També es construí el conegut com  facciatone,  però les obres es paralitzaren perquè eixiren esquerdes i la nova catedral no tindria estabilitat.

Quan deixem la plaça i anem per la part de darrere veiem de nou la façana inacabada i com la gent està en la part alta visitant-la.

Veiem passar desfilades que ens contagiem de l’esperit festiu, amb la música dels tambors i tant de color. L’ambient captiva.

Siena s’enorgulleix de la seua identitat. El Palio es viu, se sent des del naixement, de fet a cada recent nascut se li fa un ritual d’aigua en la font de la plaça del districte.

A Siena tornaré perquè sóc conscient que no estic veient la ciutat de Siena com caldria, però m'alegra estar  veient part de la festa, l’alegria, l’eufòria... 

Hem vist pocs monuments per dins, per la festa tot està tancat,  tanmateix abans d’anar-se’n de la ciutat entrem a un palau,  que és un conservatori musical on estan fent un recital.

Com en tantes festes on intervenen animals, el Palio no es lliura de controvèrsia. Els animalistes procuren pel benestar animal per la qual cosa l’ajuntament incorpora cada any millores en este aspecte: més seguretat per a l’animal i més regles que l’ampare. Els animals que ja han participat van a viure en espais oberts fins que moren per vells. Fins i tot hi ha un centre veterinari amb tecnologia avançada per atendre els ferits. Amb estos pensaments i mirant  l’escaparata d’una pastisseria i el seu dolç típic “el panforte” deixe Siena però no dic adéu sinó, fins la propera...

QUADERN DE VIATGE, estiu 2024, LA TOSCANA