MURCIA II PART: Continuació del passeig...

El centre històric de Murcia es pot recorre fàcilment a peu,  i recomane no solament visitar el que és turístic. Tot té el seu encant.

Hem passejat per places i hem anat vorejant el riu veient ponts en una I PART .També us he mostrat la catedral i les vistes de la ciutat des de la torre.  L’encant de Murcia també es troba anant sense rumb pels carrers. Es així com arribem al teatre Romea, el principal teatre de Murcia i un dels més actius d’Espanya. Programa teatre, dansa, musicals, concerts de música, flamenc, sarsuela…Fou inaugurat en 1862, però reconstruït algunes vegades per culpa d’incendis. La façana té detalls modernistes, en la marquesina i en el reixat de forja. A la part superior veiem els bustos de Beethoven, Mozart i Listz.

Seguim a la Gran via  Alfonso X el Sabio,  que acaba en la plaça de Santa Ana, on està el conegut com el de “covento de las Anas”, originari del segle XV però el que s’hi veu en l’actualitat és del segle XVIII.

En realitat no anem sense rumb, volem anar al convent de santa Clara, que està molt a prop, i anem plànol en mà per anar directes. Al convent hi ha un museu molt interessant, que està en altre escrit a banda.  Per això no hem traspassat l’arc que hem vist a la plaça de Julian Romea,  que comunica amb altra plaça important: la de Santo Domingo, on anem després de visitar el museu. 

La plaça de Santo Domingo, que ja he dit que està connectada amb la plaça Julian Romea,  fou antic mercat fora de les muralles, de fet el nom de Plaça del Mercat perdurà dins el segle XIX que canvià a Santo Domingo. Hi estava l’antic conjunt monàstic que li dona nom a l aplaça: església de santo Domingo i l’antiga capella del rosari. Malgrat que l’església dona nom a la plaça, la façana principal és la de la plaça Julian Romea, la de Santo Domingo és una falsa  façana pensada per a donar-li més monumentalitat a la plaça en una moment d’expansió econòmica com fou el segle XVIII. El que  una església tinga dos façanes no deixa de ser una peculiaritat.

L’arc de Santo Domingo fou construït pels marquesos d’Almodóvar per comunicar la capella del Rosario amb el seu palau, tot just al costat. També veiem el grup escolar Cierva de Peñafiel de principis del segle XX en terrenys del convent dominic i el banc central, així com l’edifici modernista Casa Cerdan de 1932

Un parc emmarca la plaça, on destaca un arbre centenari, un ficus planta en 1893 de 25 metres d’altura. És un parc molt agradable per seure i prendre el sol,

I arribem als carrers comercials de tota la vida: carrer Platería, Jabonería i Traperia. Murcia té molt de comerç, botigues de qualitat. Moltes firmes importants estan hi representades. Nosaltres seguim pel carrer Traperias, on molt a prop de la catedral, està el Real Casino de Murcia que fou inaugurat l’any 1853 per a les reunions de la burgesia murciana. És club privat però l’edifici està obert per al turisme i per a activitats culturals. Fou restaurat entre 2006 i 2009 i el rei li donà el títol de Real. I quina meravella!. Està considerat monument històric artístic nacional des de 1983 i bé d’interès cultural. La façana de principis de seglel XX és d'estil eclèctic amb influencies modernistes.

A cada lateral s’obren dos sales anomenades peixeres que es veuen molt bé des del carrer. Traspassada la porta d'entrada i un menut vestíbul neobarroc s'accedeix al Pati Àrab, l'espectacular decoració del qual d'estil neonassarita, on s’hi van posar més de 20 000 làmines de pa d'or. La volta estavellada que cobreix el pati és la part més alta de l'edifici. Una inscripció en àrab que resa «Res més gran que Al·là» es repeteix al llarg de tot el perímetre.

Hi ha dependències que ressalten: la biblioteca, obra de 1913 amb milers de volums en enquadernacions antigues, el tocador de senyores o el saló de ball d’estil neobarroc que data de 1875. Enlluerna tant de luxe, tanta bombeta de llum...

Tot bocabada. El que veiem és la barreja d’estils derivats de les reformes i ampliacions al llarg dels anys però és una barreja que queda bé. El pati denominat pompeià és d'estil neoclàssic i té en el centre una Venus. Pugem a la part de dalt des d’on es veu la perspectiva diferent i a més hi ha una exposició temporal que són escultures de vidre. Pero no son les uniques,  en tot el casino hi ha d’altres molt boniques.

El centre històric de Murcia es pot recórrer fàcilment a peu,  i recomane no solament visitar el que és turístic. Tot té el seu encant. Una nit anem a la palça circular On està l’antiga presó que ara es un centre d’exposicions. Donem una volta pel pati central i veiem una porta que dona a una sala on sembla hi ha obres. Refusem seguir mirant fins que un senyor ens avisa que està obert i és visitable. Ens diu que  és una instal·lació d’un artista, que fa este tipus de coses per tot el món. Són inflables que amb plàstic, un globus que creix, s’expandeix i tapa tot el que hi ha deixant a la imaginació de l’espectador què hi ha davall. El lloc adquireix una nova identitat. Ho mire i no sé què pensar.  Creia que ja ho havia vist tot en art quan fa poc vaig veure un quadre tapat amb una tela negra i una estàtua invisible en una peanya. 

També anem a veure el mercat gastronòmic que hi ha on era l’oficina municipal de correus i telègrafs, un edifici construït entre 1928 i 1931i restaurat condicionant-lo com mercat gastronòmic i d’oci. Hi ha un ambient agradable i selecte, amb guardes de segureta vigilant.

Caminant per altra part de la ciutat, quan anem al museu de salzillo, que us mostre  en altre text a banda junt al museu de santa Clara, descobrim altres carrers, places i monuments interessants. En l’ermita de Nuestra Señora de Pilar trobem un cartell que explica que hi estava la puerta de los vidrieros, una de le antigues portes medievals.

Mirem en el plànol que la plaça major està a prop. Generalment la plaça major és el  punt neuràlgics i amb més essència  de cada poble o ciutat però en este cas decep un poc perquè es una plaça menuda i modernitzada, amb porxos de nova creació per a recordar els antics que segurament hi hauria.

La plaça major està junt a la plaça san Nicolas on està l’església barroca de San Nicolas de Bari que els orígens es remunten  a la conquesta cristiana,encara que l’edifici actual data de la primera meitats del segle XVIII i és un dels millor exponent del barroc murcià.

Passem pel carrer Santa Teresa on està la casa modernista: Casa Diez Cassou, declarada be d’interes cultural en 1990, acull la Real acadèmia de belles Arts i la conselleria de transparència.

Passem per l’església de san Miguel i arribem al conjunt monumental edificat pels jesuïtes al segle XVI declarat manumet nacional en 1931. Després de l’expulsió del jesuïtes en 1767 va servir per a diferents finalitats.  El palau de san Esteban és la seu  de la presidència de la Regió de Murcia i del Consell de Govern de la Comunitat, està situat en  l’antic col·legi de san Esteban. L’edifici  custodia la imatge d’un crist crucificat del segel XVI titular d’un confraria fundada en 1949. L'esglèsia és sala d’exposicions temporals. També hi ha un jardí.

I precisament en este jardi hi ha una cosa que ens sorprèn: un jaciment arqueòlogic iniciat i paralitzat. En 2009 s’hi trobaren restos d’un barri àrab dels segles XII i XIII al jardí on anaven a fer un aparcament públic subterrani. Espere que algun dia es reprenguin el treballs per a la musealització del jaciment perquè es indubtable el valor històric i arqueòlogic que té.

Seguint el passeig en la plaça de las Agustines, veiem el conjunt arquitectònic del convent de les agustines. Visitem  l’església barroca del Corpus Christi i veiem que enfront esta el  museu de la ciutat. Es pretenia un exaltació de l’eucaristia en defesa de la fe catòlica contra el luteranisme.

I acabem el passeig del dia i de la visita a Murcia, en un parc preciós i ben cuidat...el Jardin de la seda, que ocupa el solar on hi havia una antiga fàbrica sedera que estigué en funcionamnet fins a meitats del segel XX. S’hi conserva la xemeneia de l’antiga fabrica. Un bon lloc per fer repas del que hem vist en la ciutat i recordar tot el que ens ha agradat. Cal visitar Murcia, ho recomne.

Has llegit ja 

SOBRE LA CATEDRAL?

SOBRE LA FUENSANTA?

SOBRE ELS MUSEUS?

LA PRIMERA PART DEL PASSEIG PER MURCIA?

QUADERN DE VIATGE, MURCIA i PROVÍNCIA, tardor 2026

MURCIA-I PART: un passeig per la ciutat

Cal visitar Murcia. Sabíeu que el segle d’or murcià, el XVIII, deixà en la ciutat petjades de barroc en arquitectura i escultura,  que el pas del temps no ha esborrat? I també està la seua horta...i també altres vestigis del passat que configuren la seua identitat.

Estos dies visite Murcia per passejar per la ciutat i també veure l’amiga Loli, que conec de fa anys. És bo buscar moments per alimentar els vincles d’amistat. Murcia és famosa per la seua horta però també és valuós i digne de ressaltar el seu patrimoni perquè el segle d’or murcià deixà monuments importants: la Catedral de Santa María, que ja us he mostrat junt al santuari de la Fuensanta,  el Palau Episcopal, nombroses parròquies, capelles, temples i convents o les escultures d’un geni de la imaginería religiosa barroca, com va ser Francisco Salzillo, que també he escrit i està en un post a banda. Tot ho veiem  a poc a poc.

També hi ha vestigis musulmans com la muralla. El personatge àrab mes important  fou Ibn Arabí un gran impulsor de misticisme. Estem quedant-nos en un hotel cèntric situat en la plaça de san Pedro i tenim un fragment de muralla a un tir de pedra: muralla de Verónicas. És un vestigi de la fortificació andalusí entre els segles XI i XII, declarat bé d’interès cultural que conserva dos torreons i part de la barbacana, revelant el sistema defensiu de l’antiga medina. Es trobà quan en 1985 parcialment enderrocaren l’antic convent tot just situat al costat, del que queda en peu l’església reconvertida en sala d’exposicions. Hi estava la Puerta de la Aduana construïda en 1406, qualificada amb el nom per estar propera a la duana major, era on es controlava el comerç i l’entrada de mercaderies.

La muralla està just al costat del mercat de la Veronicas, on trobem parades de venda dels millors productes de l’horta murciana. És un edifici modernista de 1922 que té dos plantes.

El mercat està junt al Malecón. Cada matí, abans de començar els passejos per Murcia o província, anem-hi. També, a les vesprades o nits,  abans d’entrar al hotel per descansar, donem una volta per la zona. El Malecón és el lloc d’esbarjo dels murcians i  va dels jardins de l’antic convent de san Francisco al Botànic. Escenari de  concerts, de teatre…fou creat al segle XV com mur de contenció pels constants desbordaments del riu Segura. Posteriorment, en 1736, fou reedificat.

Des del Malecon veiem la passarel·la anomenada Manterola, en honor a l’enginyer que la dissenyà, és un pont de tirants que sembla un vaixell de vela. Des del pont tenim una bonica panoràmica del Puente de los peligros  i la torre de la catedral al fons.

En l’imprescindible passeig pel riu Segura s’ha de passar pel Puente de los peligros o Puente viejo, de 1742. Es diu “dels perills” perquè segons conten els locals, abans hi havia un pont  més inestable que era perillós creuar-lo i quan s’havia de fer es demanava ajuda a la Virgen de los peligros que està en una de les voreres.

Si creuem el pont veiem de prop el Puente Nuevo o Puente de  Hierro enllesit en 1903. Fou el segon pont construït  i se’l qualificà de nou per a diferenciar-lo del primer i més antic. Des del 2003 és nomes per vianants.

Veiem altres ponts quan anem en cotxe per la ciutat. El que destaca és el pont de l’hospital, construït en 1973 però reformat en 1999 amb disseny de Santiago Calatrava

Però retornen a la plaça de san Pedro, des d’on s’arriba en no res a tots els llocs importants de la ciutat. Presideix la menuda plaça, l’església, originaria dels temps de dominació cristiana, al segle XIII, quan fou construïda sobre una mesquita. La torre s’especula que seria un antic minaret. El que s’hi veu en l’actualitat és fruit de la reconstrucció del segle XVII i XVIII.

Només eixir està la plaça de las Flores. Passejar sense rumb és una bona opció i seure en algun bar o terrassa per menjar tapes és altra. La plaça de la Flores, junt a la plaça de Santa Catalina, són els nuclis del tapeig especialment en cap de setmana. Hi podem demanar una “marinera”, que és una base de pa en forma de rosqueta allargada, un poc d’ensalada russa i una anxova per damunt. També podem demanar un “matrimonio”, que és un boqueró en vinagre i anxova. Els “michirones”, és un guisao de faves i diverses carns. Els “caballitos” és una gamba rebossada i  de postre, “paparajotes”, que són fulles de llimoner rebossades amb ou llet i farina fregides i servides amb sucre i canella.

A uns metres de la plaça de San Pedro està la plaça de Santa Catalina, considerada en l’antiguitat com la plaça major. Durant l’edat mitjana fou centre polític i social. Hi trobem alguns edificis destacables entre els quals està la casa Palarea, una casona de 1860 condicionada per a acollir l’exposició permanent del pintor murcià Ramón Gaya. La importància de la plaça queda patent en el fet que des de temps immemorials s’hi celebraven i s’hi celebren desfilades del Corpus o de setmana santa. La plaça començà a perdre importància a partir del segle XVIII quan cobrà relleu el passeig de la glorieta i la plaça de la catedral. A final del segle XX la plaça junt a la de la plaça las flores es convertí en vianants unificant el disseny urbà.

I en no res trobem la plaça de San Bartolome, dedicada al jueu martiritzat en Armeria, espellant-lo i decapitant-lo, per haver convertit al cristianisme al rei Polimio d’Armenia. L’ordre la donà el germà del rei Polimio. Em crida l’atenció una estàtua de Mercuri, perquè és un deu pagà i està tot just davant de l’església catòlica. A l’altre costat hi ha un ombu, arbre conegut com bellaombra, la peculiaritat és que és originari de la pampa sud-americana i té més de mig segle d’antiguitat.

Són places i carrerrons que donen a una de les arteries més importants de Murcia: la Gran Via Francisco Salzillo. La construcció d'esta Gran Via data de la dècada de 1950 i hi trobem edificis con el banc d’Espanya i l’edifici de la delegació d’hisenda. També hi ha un arc modern que recorda al desaparegut Arco del Vizconde que s’hi trobava en eixe punt en concret i formava part de la casa que el segon bescompte va construir en 1841 sobre  una fica de la seua propietat.

Però si hi ha un punt neuràlgic i epicentre cultural a la ciutat eixe és la plaça del Cardenal Belluga,  perquè és on trobem els edificis més importants. Destaca la catedral de Santa Maria, a la que, com he dit, li he dedicat un escrit a banda.  En la part nord de la plaça hi ha vivendes privades d’estil neoclàssic i modernista i destaca la casa de los dragones, la  decorada en color clar.

A la plaça també està el Palau Episcopal del segle XVIII, seu oficial de la diòcesi de Cartagena, l’edifici fou declarat be d’interès  cultural en 1992. Es exemple d’estil rococó, de planta quadrada, entre italià i francès. Amb portades sòbries i elegants. Accedim al pati organitzat en tres arcades d’ordre dòric i un cos superior més compacte. De l’edifici destaca l’escala imperial i una menuda capella de planta circular i estil rococó.

A la plaça també trobem l’ajuntament però és el nou, el Moneo, construït en 1998 seguint un disseny avantguardista. Realment crida l’atenció perquè objectivament desentona amb totes les edificacions que l’envolten. Ni li faig foto, malgrat ser un dels símbols arquitectònics de la Murcia contemporània.  A mi el que m’interessa és l’edifici d’estil neoclàssic del segle XIX i que té la façana principal davant la Glorieta. La Glorieta és una plaça de vianants, allargada i enjardinada on està també l’estàtua del cardenal Belluga, personatge molt influent en la història de Murcia. De l’ajuntament destaca la portada amb quatre columnes corínties suportant un frontis. Damunt del balcó principal està l’escut de la ciutat escoltat per dos muses que representen l’abundància i la felicitat,  enmig del frontis està el rellotge.

El passeig continua...

QUADERN DE VIATGE, MURCIA i PROVÍNCIA, tardor 2026

CASTELLÓ: CULLA-I PART, EL POBLE I LA CARRASCA

 Anar a Culla és fer un viatge en el temps, a l’època medieval...cert...el poble sembla haver-se congelat des d’aleshores.

Hui, part de l’alumnat de la Nau Gran Ontinyent, universitat de València, fem una visita a la població castellonenca de Culla, ubicada  en plena serra de Seguras, a més de 1.000 metres d'altura sobre el nivell del mar. És un viatge que ens transllada  en el temps, a l'època medieval pels seus carrers i cases de pedra plenes d'encant. De fet està dins la xarxa de pobles més bonics d'Espanya, amb els veïns Vilafamés, Morella i Peníscola.

En els carrers també s’hi respira misteri donat que la història de Culla està profundament lligada a les ordres militars que van controlar l'imponent Castell de Culla, marcant la seva època de major esplendor: Primer els Templers al segle XIII, en 1312, que prengueren el control de Culla després de ser conquerida als musulmans. Convertiren el castell en un important bastió estratègic. Després l’Ordre de Montesa  en 1317 al segle XIV, després de la dissolució dels templers, quan el Papa i el rei Jaume II van crear esta  nova ordre valenciana per heretar tots els béns templers.

És una joia d’interior, això si, plena de costeres. L’autobús ens deixa a la part baixa i trobem la primera. Però no passa res. Val la pena l’esforç.  

Salvada la costera més pronunciada parem en un punt important: El Portal de la Font, una de les portes d’accés al recinte emmurallat, de fet a la part esquerra s'hi observa l'inici de la muralla. El recinte emmurallat comptava amb tres portes d’entrada: la desapareguda El Portellás, la Porta Nova i esta que tenim davant. L'arc de pedra va ser objecte d'una recuperació integral i restauració l’any 2020 per garantir la seva conservació. S’hi van emprar en part pedres originals per a la restauració. Hi podem apreciar tallat el que sembla una pica baptismal. 

Estava defensada per una alta torre, situada a la seua dreta, ara convertida en vivenda.

Travessem el Portal i accedim al nucli antic, declarat Bé d'Interès Cultural el 2004. Cert que et transporta al passat medieval...

I una vegada al nucli antic, entrem a la presó, que va ser un antic graner del Comanador de l'Ordre de Montesa durant els segles XIII i XIV, abans de convertir-se en presó durant les Guerres Carlistes al segle XIX. Un vídeo explica la història del poble i de la presó.

Al fosc i tenebrós interior de les diverses dependencies, hi ha cadenes i grillons amb què es lligaven als presoners. Veig marques a les parets que els desesperats presoners realitzaven amb el que podien, tal volta amb les ungles. Hi ha algunes creus segurament fetes encomanant-se a Déu. La meua ment imagina els empresonats melenuts i barbuts, bruts...no puc evitar-ho...pobres! No eren delinqüents sinó soldats. Mirant el sostre es veu per on tiraven el gra quan era graner. La funció com magatzem de gra no era efectiva perquè hi ha massa humitat i el gra es floria.

En una de les dependències hi ha una taula protegida amb vidre que conté documentació important. I és que fa uns quaranta anys a Culla es trobà un important arxiu històric en el que era l’antic ajuntament i actual oficina d’informació i turisme, que demostrava que Culla no era un poble qualsevol, que tenia molta història interessant que calia difondre. Des d’aleshores els esforços s’ajuntaren per recuperar els vestigis del passat i convertir Culla en un poble turístic i evitar així que es convertira en un poble abandonat. Gràcies a l’arxiu se sap, entre altres coses, sobre la Setena de Culla, que  va nàixer l'any 1345 quan el mestre de l’Ordre de Montesa va atorgar a les set poblacions que formaven la Tinença de Culla ( Atzeneta, Benafigós, Benassal, Culla, Torre d'en Besora, Vilar de Canes i Vistabella)  una carta de cessió dels drets d'herbatges pertanyents a dita orde, a canvi del pagament anual de 1.600 sous reials de València. Esta comunitat tenia aleshores una llei comuna per defensar i compartir els interessos ramaders en la Tinença de Culla. La documentació conservada està en tres llibres anomenats "Els Capítols dels Herbatges de la Tinença de Culla" que són còpies manuscrites del segle XVI.

El Mirador del Terrat és el sostre de la presó, des d’on es tirava el gra a l’interior. És una plaça envoltada de bonics edificis, des d’on es veu una fabulosa  panoràmica de les rodalies de Culla. Hui el dia és clar, i fins i tot es veu el mar.

Pujant pel carrer Abadia trobem l'Església Parroquial El Salvador, construïda a principis del segle XVIII sobre les restes d'un temple medieval.

Entrem. El temple fou consagrat el 1712. L'altar de l'Església Parroquial del Salvador destaca pel seu valuós patrimoni històric i artístic, centrat en la figura del patró. Hi està la talla de Sant Salvador del segle XV, una escultura gòtica de pedra policromada que representa El Salvador. Es creu que originalment formava part de l'antiga façana medieval i va ser restaurada després de patir danys durant la Guerra Civil. Històricament, el temple albergava un important retaule petri medieval que va ser reconstruït i estudiat per la Fundació La Llum de les Imatges. Podem veure fragments de l’antic.

En un lateral observem un retaule Renaixentista del segle  XVI. L'escena central plasma la Sagrada Família al costat de Sant Joan i a un Àngel. I la Mare de Déu està donant el pit, la qual cosa fa que el retaule siga singular perquè la majoria de les imatges de la Mare de Déu  mostrant el pit foren censurades. També veiem una antiga pica baptismal gòtica.

A l'esglèsia s’hi guarden també els pendons, que són estendards de gran altura que acompanyen les imatges dels sants durant les processons tradicionals. Destaquen especialment a la famosa Rogativa a Sant Joan de Penyagolosa, un pelegrinatge medieval declarat Bé d'Interès Cultural. En acabar la romeria, els pelegrins tornen a la localitat, on la processó dels pendons i el reliquiari els reben al nucli històric per acompanyar-los fins a l'interior de l'església

Al costat de l’església està la casa abadia també restaurada i enfront  estan Els perxes del segle XVII, que era l’antiga llotja de Mustassaf, l’inspector de mercats, jutge de pes mesures i comerç. Durant un temps hi estigué l’ajuntament.

Al poble hi ha pocs carrers però tots tenen encant. Just davant de l'edifici religiós del que acabem d’eixir, hi ha un dels elements més icònics que veure Culla, el Pelleric o picota. Esta columna de pedra s'utilitzava per castigar els malfactors que cometien delictes lleus com el furt, lligant-los pel coll amb una argolla de ferro, i així humiliar-los i exposar-los davant de tots els veïns. El més habitual era col·locar sobre el condemnat, o al seu costat, un escrit que indicava el delicte que havia comès.

El carrer Pla, era el més important a l’època medieval i actualment és el més representatiu de la vila. Hui no podem passar perquè hi ha una camioneta enmig degut a unes obres de restauració. El veurem més endavant quan anem per l’altre costat. La guia d’informació i turisme que ens acompanya i explica cada detall, ens diu que el poble va rebre uns subvenció per a restauració i just s’acaba el termini en uns dies, és la raó per la qual trobem obrers treballant i andamis o camionetes per tot arreu.

Així que seguim pel carrer Pelleric fins a la Porta Nova, que era la que mantenien oberta per a que tothom seguira el camí cap al mercat que s’hi feia a la plaça, parant abans als porxos a pagar. És l'única porta d'accés al recinte emmurallat que es conserva, de les tres que hi havia, va ser reconstruïda al segle XIV. La seva amplada és com la d'un camí de ferradura, això vol dir l'espai que ocupa un cavall amb la seva sària. Va ser reconstruïda l'any 1610, com diu una inscripció a l’arc.

Des de la placeta es veu el llenç de muralla que actualment són les parets de cases que han obert finestres a l’exterior. I és que les vistes des d’esta part són fabuloses. Una de les cases construïdes emprant la paret de la muralla és l’antic hospital, que tot seguit anem a visitar. L’arc que es veu al fons no és vestigi del passat, és construcció nova, imitant els antics,  per a no desentonar amb l’entorn.

Retornem al carrer del Pelleric per buscar la plaça de l’hospital i entrar a l’antic edifici de  l'Antic Hospital del segle XVII que va ser utilitzat com a allotjament i hospital per a persones pobres, especialment ajudaven dones necessitades a poder casar-se o ingressar a un convent. L'Antic Hospital, com el castell que veurem més avant,  formava part del patrimoni que tan els templers com l’ordre de Montesa van gestionar a la localitat.

Després d'una gran reforma l'any 1993, és utilitzat com a sala d'exposicions entre les quals destaca una permanent que mostra una antiga Aula Escolar amb els pupitres i els materials de l'època. Hi podem trobar moltes curiositats com una gran foto d’un  grup d’alumnes, xiquetes de la dècada de 1940, llibres, fotos a les parets...hi ha un diploma del temps de la República...un mapa d’Espanya anterior a 1898 on estan incloses les possessions d’ultramar abans de perdre-les, i on fins i tot trobe el nom del meu poble... També estan les fotos dels Reis  Alfonso XIII i Victoria Eugenia.

Eixim i en no res estem al punt més alt de Culla, al mirador del Singlet, als peus de castell, que ofereix una altra panoràmica del poble de Culla. Veiem el Penyagolosa.

El castell, situat al punt més alt, estan restaurant una part i no podem apropar-se per veure les poques restes que s'hi conserven. Declarat Bé d'Interès Cultural,  el seu origen és de l'època musulmana. El castell controlava gran part de la comarca de l'Alt Maestrat fins que va passar a mans cristianes amb la reconquesta i va ser fortificat per l'Ordre del Temple que el va comprar. Durant les guerres carlines va ser destruït quedant només uns pocs vestigis de la Torre de Frare Pere i alguns basaments. Les guerres carlistes també destruïren el poble.

Seguim avant, no sempre per on volem per culpa de les obres. Passem per l’Era de la Tahona, un antic molí fariner accionat per animals com correspon a l'arquitectura tradicional i agrícola de l'Alt Maestrat

I un poc més avant trobem l’inici o el final, segons es mire, del Carrer Pla, on estava l’antiga i desapareguda porta El Portellas. És el carrer que hem vist en eixir de l’esglèsia i pel qual no hem pogut passar per culpa de les obres.

Arribem al mirador de San Roc, amb vistes, de les ermites i pobles propers.

Anem per la Ronda de San Roc, coneguda com Baix lo mur, hi està l’antiga muralla i els torreons, la muralla aprofitada per a fer cases particulars i els torreons com balconades. Moltes cases del poble s’edificaren amb pedres del destruït castell, així que l’essència històrica permaneix. 

I així acabem el passeig per Culla, que m’ha encisat, recomane totalment la visita, millor guiada perquè el poble té molta història interessant. I m’ha agradat perquè no és un poble museu, es veu vida a les cases amb la roba estesa, encara que hem vist poca gent local pel carrer... Trobe valuós l'esforç de les autoritats corresponents per mantenir el poble viu, intentant que la gent no se’n vaja a un poble o ciutat més gran. Per aixìo és tan beneficiós que la gent el visite, el conega...

El poble és bonic, i ell soles bé val la visita,  tanmateix una vegada al lloc, la visita es pot complementar anant a altres llocs. Un d’ells és apropar-se a veure una vella Carrasca. I mare meua quina carrasca més gran! Té  20 metres d'alçada i 35 metres de diàmetre de les branques. No hi ha manera de fer una foto i que isca sencera! I que vella! Té orígens que alguns remunten al segle XVI o fins i tot més enrere. De debò que val la pena veure-la,  malgrat la carretereta estreta i infernal que hi ha fins arribar. La carrasca es troba a la Masia Clapés, a 4 km del poble. Nosaltres hem trobat el cotxe de correus que venia de cara i ens hem vist i ens hem desitjat per poder passar els dos vehicles. Quin perill! Quin mal tràngol! La carrasca és majestuosa, és una  joia botànica que fou declarada arbre monumental de la Comunitat Valenciana.  Les fotos no mostren com és d'imponent,  la seua grandària... Pense que és visita obligada.

L’altra visita que es pot fer prop de la població de Culla, i que és totalment recomanable, és el  Parc Miner del Maestrat que està a 3 km. de la població de la Torre d’En Besora i a 8 km. de la població de Culla. Una visita única i singular que mostre a banda.

QUADERN DE VIATGE, VIATGE CULLA, MAIG 2026