MURCIA: MUSEU DE SANTA CLARA i MUSEU DE SALZILLO

 En Murcia hi ha molts museus...però hi ha dos que no et pots perdre: el de Salzillo i el del convent de Santa Clara

 

MUSEU DE SANTA CLARA

El Monestir de Santa Clara la Real, és un conjunt monàstic de l’ordre de les Clarises que té l’origen al segle XIV,1365, ocupant el que seria  l’antic Al-Qasr al-Sagir (Alcásser Menor) musulmà del segle XIII. ​ Es un dels edificis històrics més importants de la ciutat per conservar restos del palau àrab, el més importats de l’art islàmic murcià.  El monestir té una església edificada al segle XVII, a la que entrem abans de visitar el museu,. en la que destaca el tabernacle que presideix l’altar. La decoració interior és barroca rococó.

Per accedir a l’entrada del museu hem de girar el cantó, a la Gran via. El primer que trobem és l’hort del monestir.

I tot seguit entrem al museu i m’encanta veure el que queda de l’antic palau d’emirs musulmans entre els segles XII i XIII i el que conserva de quan fou alcasser dels reis castellans. Es una barreja d’estils arquitectònics concentrada  amb gust i harmonia i testimoni de la superposició de cultures. Recordar qui ens va precedir és important.

Tot no es pot visitar perquè hi ha una part del monestir  dedicada a l’ús exclusiu de les monges. Destaca el pati amb l’alberca, una de les més antigues d’Espanya, del segle XIII, i les arcades superposades del claustre del monestir. És un lloc bonic que convida al descans i a la reflexió. Mirant l’aigua tan clara i transparent és fàcil imaginar el passat, als emirs i les dones conversant.

Observem els restos de escaioles de la portada del saló nord del segle XIII o la cupuka dels dragons en el presbiteri de l’antiga església del monestir del segle XV i d’estil gòtic.

Cal temps, no anar amb presses, perquè el museu conté una gran col·lecció d’arqueologia andalusí, fustes tallades i decorades, sòcols, escaioles tallades i pintades... i restes d’un a coberta mocàrab. També, a la part de dalt està la sala on s’exhibeixen les obres d’art de les monges clarisses, el patrimoni aconseguit  per donacions o les dots que aporten les novícies en ingressar al convent.

EL MUSEU DE FRANCISCO SALZILLO

Si parlem de museus de murcia, el de Francisco Salzillo no pot faltar. Està ubicat des de 1941 junt a l’església de Jesús, que forma part del museu, a la plaça de san Agustín. A més hi ha  una part moderna necessària per acollir les obres de l’escultor barroc murcià que s’entra pel lateral

Com arribem abans que el museu estiga obert dona temps a observar bé l’exterior.

Per a fer l’entrada de la part moderna s’aprofità la façana reianxentista de l’enderrocat palau Riquelme.

Hi ha diferents seccions, una part d’història del museu, i histotia de l aconfraria de jesus biografia de salzillo...i tot en un edifici que conjuga modernitat del segle XXI on predomina la llum natural amb l’esglesia barroca  de planta centralitzada del finals del segle XVII

També hi ha una sal d’audiovisuals on veiem processos de setmana santa i apreciem el fervor de la gent acudint hi als carrers de maner multitudinària. I veiem l’expressivitat de les cares de les escultures, el detallisme en cada part Salzillo era un gran artista. Sense cap dubte. En no res veurem estes escultures. Ja fa molts anys vindre a Murcia i curiosament només recorde haver visitat este museu i haver vist les fabuloses escultures processionals de l’escultor. El que denota que impacta bellesa, mestria i bon treball.

Veiem una recreació d’un taller barroc i una sala de esbossos. També hi ha algun quadre de l’escultor.

La sala del betlem té fama el singular betlem de 556 peces, amb imatges menudetes originals de Salzillo.

I l’església on s’exposen els passos que al·ludeix en tot moment a la passió de Jesús, des de la planta fins les pintures murals del segle XVIII. Hi estan enterrats els germans il·lustres de la confraria de Jesús. L’església és preciosa. Em recorda a València, a la basilica on està la mare de Deu dels Desamparats al costat de l aSeu.

Però el que més m’interessa veure són les capelles on trobem les belles escultures barroques:  els famosos pasos de salzillo que protagonitzen la processó del mati del divendres sant: son “La Cena”, “La Oración del Huerto”, “El Prendimiento”, “Los Azotes”, “La Caída”, “La Verónica”, “San Juan” y “La Dolorosa”, propietat de la Cofraria  de Nuestro Padre Jesús Nazareno. Son precioses. Una meravella. Cada imatge requeriex atenció perquè no li falta detall.

Per cert...sabíeu que El pas de la cena, encarregat a l’escultor en 1763, quan eix cada any el divendres sant, la taula esta parada amb menjar de veritat? Hi ha carn, peix, fruites... tot servit en vaixella de plata i tapets i tovalloles especials de luxe i ben planxades, canelobres i gerres...no falta detall. 

L’amiga Loli, unes setmanes després de tornar del viatge, el divendres sant dia 3 d’abril,  m’envia fotos de la transmissió en directe de la processó, pel canal 7RM de la tele, per a que comprove que és veritat.

I tant que sé que és veritat...Només tornar a casa vaig buscar informació complementària. No és una recreació del que menjaria Jesús i els apòstols en aquella època, sinò recrea el menjar típic de l’època quan esculpí l’obra, època barroca. I el corder d’uns deu quilos es cuina el mateix dia, des de fa molts anys al mateix restaurant...i es presenta com si fora el segle XVIII amb la cua i el cap que es posa al final. I el peix és generalment dos lluços...Tot està ben subjecte a la taula, per experts fusters, per a que no caiga.

L’amiga murciana em conta altre detall i m’envia foto de la processó en la tele. Em  diu que també El pas de l'oració a l'hort, porta els dàtils de debò i diuen que la dona que en menja un es queda embarassada. La directora del museu Salzillo ho ha dit durant la retransmissió, assegurant que a ella li va passar. Curiós no? Res com conèixer d’allà on es va, a una persona local que coneix i s’interessa pels costums, tradicions i història del lloc on viu. Gràcies Loli.

Quan eixim fora, a la plaça de san Agustín, entrem a l’església de san Andrés i santa Maria de Arrixaca, que està oberta. Té façana del segle XVIII, es el que queda de l’antic convent dels agustins. Santa Maria de Arrixaca era la patrona abans que la Fuensanta. Ho va ser fins el segle XVIII.

També hi ha altres museus…el museu Ramón Gaya, un pintor murcià, que està situat en una bonica casa del segle XIX... o el Museu de Belles Artes de Murcia on hi ha una col·lecció de pintures i orfebreria d’artistes entre els segles XVI i XIX com Julio Romero de Torres, Sorolla, Murillo o Zurbarán.

QUADERN DE VIATGE, MURCIA i PROVÍNCIA, tardor 2026