MALÀGA- I PART: L’ALCASSABA i EL TEATRE ROMÀ

I de Màlaga destaca la imponent Alcassaba. No podem anar-nos-en de la ciutat sense visitar-la.

Tenia pendent conèixer la ciutat de Màlaga i ja ho he fet. Per la província vaig estar fa temps, recorde amb bon sabor de boca el Torcal d’Antequera, per on vaig caminar admirant el singular paisatge que amaga i també la bella ciutat de Ronda. Sé que la província de Màlaga té molt més.

Cert que m’abellia conèixer la ciutat. L’excusa ha estat anar a trepitjar el “Caminito del rey” i com està a la província, ha vingut bé aprofitar i fer estada en Màlaga.

De Màlaga destaca la llum, fins i tot en dies que el sol no ix. Té molta claredat, i això implica alegria. M’agrada, i més quan s’ajunta al caràcter rialler andalús.

Vinc a Màlaga expectant, amb gana de descobrir la ciutat. L’edifici que em sorprèn a primer colp de vista és l’Alcassaba, és imponent.

Màlaga convida a trepitjar-la, perquè té la grandària justa per veure tot el que és important a peu i no cansar. Nosaltres iniciem el trajecte cap a l’Alcassaba en un parc, molt a prop de l’Ajuntament i parem l’atenció en unes roses precioses. És el jardí de Pedro Luis Alfonso on està l’estàtua del Biznaguero, o el que és el mateix, el venedor de gesmil. Representa un dels oficis típics de la ciutat.

Des del jardí tenim vistes a l’Alcassaba i cap allà anem.

Un breu passeig en du front a l’Alcassaba i al teatre romà que està integrat a la ciutat, com un element més. Hi tenim la petjada romana convivint amb la modernitat. El teatre és símbol del que va suposar romà en Hispania.

Al centre d’interpretació que està just al costat, s’explica esta importància i els costums i vida de l’època.  El teatre es va construir en temps d’August al segle I després de Crist i va mantenir l’ús fis el segle III.

Malauradament molts elements com les columnes o seients van ser reutilitzats per a la construcció de l’Alcassaba. Es va descobrir l’any 1951 després d’haver estat amagat durant anys per edificacions damunt. Amb la restauració s’ha recuperat com era originàriament i actualment ofereix espectacles.

Junt al teatre hi ha una piràmide de cristall, com la del Louvre però a xicoteta escala. Té tres metres d’altura i 16 metres quadrats.  La finalitat és per a que els vianants puguen veure els restos arqueològics que hi ha al subsòl. La piràmide alhora aporta llum natural a la part subterrània.

     

Visitem  l’Alcassaba o ciutadella, que es troba situada en el cim del Mont Gibraltaro. Este palau fortalesa dels governants musulmans de la ciutat va ser construïda entre 1057 i 1063, segons els historiadors musulmans, a instàncies del rei de taifes bereber de Granada Badis. És una joia arquitectònica.

Anem seguint el camí indicat. Trobem una porta d’entrada anomenada Torre de la Boveda Vaida, després la porta de les columnes.

 Seguim endavant fins arribar a la torre de Cristo. I arribem al pati d’armes, seguim admirant jardins i patis on s’ajunta bellesa i aigua.

Hem estat pujant i les vistes al mar són boniques.

Estem en lloc fortificat, es veuen els grossos murs. Des d’aci veiem l’accés lateral a la fortalessa en zigui zaga que molta gent fa per pujar.

En la seua construcció s’utilitzaren columnes i capitells del teatre romà que hi ha al costat. Després arribaren a Màlaga els almoràvits i els almohades i al capdavall  ja passà a ser regne Nazari. De tots hi ha vestigis, mostres arqueològiques que han tret a la llum en les diverses restauracions. 

És edifici de defensa però amb la bellesa de palau àrab. Acabem la vista en els jardins i les dependències del palau.

 El millor de l’Alcasser és la situació privilegiada dominant tota la ciutat i el mar. Ara les vises encara són millors.

L’Alcasser està junt al castell defensiu àrab, estan units per un corredor resguardat per les muralles anomenat  La Coracha. El castell va ser residència dels Reis Catòlics després que l’assetiaren l’any 1487. Va ser construït al segle XIV per acollir a les tropes i protegir l’alcasser. Així que a pocs metres distància uns dels altres s’hi pot veure la unió de les cultures la romana, àrab i renaixentista.

Continuem la visita de Màlaga  combinant monuments i processons, combinant passeig i vinets, risses i bona harmonia...  tot ho explique en altre apartat diferent, en este em quedaria a mitges. Com la ciutat no és molt gran uns dies és suficient per a una primera mirada, encara que un d’ells l’hem dedicat a fer el caminito del rey. M’agrada Màlaga. Tota la ciutat. Màlaga és alegria, segur que torne altra vegada...

 QUADERN DE VIATGE, MÀLAGA, primavera 2019

GRÈCIA: pinzellades d’ATENES

M’agrada la capital de Grècia malgrat el calor estiuenc sufocant 

que feia que les soles de les sabates s’enganxaren a l’asfalt.

Atenes és una de les ciutats més antigues del món, el seu naixement es remunta a més de 3000 anys enrere. Va ser poderosa i va tenir un paper molt important en el desenvolupament de la democràcia. També va ser rellevant com a centre cultural sent bressol de molts artistes, filòsofs i escriptors de l’antiguitat. I va tenir molta influencia en el futur de Grècia, de Roma i de la cultura occidental.

El Partenon.

Actualment la ciutat acull quasi un terç de la població de tota Grècia. La ciutat té moltes llomes, les més importants són Licabeto, Filopappos i Tourkovounia i l’Acròpoli, la més visitada i important, la que tothom no deixa de visitar.

Atenes és rica en tresors arqueològics i el primer que fem en arribar és anar-hi a buscar-los. Totes les ciutats gregues compartien característiques comuns. L’àgora o plaça era el centre neuràlgic on s’hi concentrava l’activitat comercial i publica. Aprofitant una elevació del terreny es construïa una zona fortificada: era l’acròpoli o zona alta on residia el poder polític, econòmic i religiós. Tanmateix l’any 510 a.C. l’oracle de Delfos va dictaminar que l’acròpoli d’Atenes  seria habitada per deus i deesses per la qual cosa començà la transformació omplint-la de temples i estàtues, Fidies va ser el màxim escultor responsable de les obres.

Passegem per l’Acròpoli atenenca, la més representativa de les acròpolis gregues, i ho fem de dia i de nit,  observant i empassant-nos del passat. No vaig a detallar, artística i arquitectònicament què podem hi veure, per a això ja estan les guies de viatges i altres manuals específics que ho fan molt bé, però si vull explicar el que se sent  quan tens davant tantes meravelles.

El Partenon.

L’Acròpoli era la seu dels llocs del culte i tenia funció defensiva per ser-hi en lloc estratègic. Parem l’atenció en el Partenon, el principal monument de tots creat a l’època de Pericles amb marbre blanc, el màxim exponent de bellesa d’arquitectura clàssica de l’antiga Grècia que es construí per acollir una colossal escultura d’Stenea Parthenos feta amb marfil i or i que mesurava 12 metres. I es va fer sobre un temple del segle VI a.C que havia estat destruït pels perses. De 70 metres de llarg i 30 d’ample aproximadament el Partenon estava envoltat de columnes, 8 en les façanes principals i 17 als laterals. 

Em resulta xocant que per construir el temple dòric del Partenon tardaren 15 anys, del 447 a. C. al 432 a. C.  En són molts, tal volta és l’explicació de tanta perfecció en la construcció i en la decoració del friso intern que va ser una novetat per a l’època, tan minuciosa explicant la processó de les Panantenees amb més de 300 figures humanes deus i animals, antigament estava policromat.

També em resulta curiós que va ser projectat amb la finalitat d’aconseguir efectes òptics de perspectiva, es a dir les línies aparentment rectes en realitat són corbes per obtenir més harmonia, i l’efecte no es va descobrir fins 1847.

El Partenon de lluny

El Partenon va patir moltes transformacions al llarg dels temps, va ser església bizantina i després mesquita, va patir conseqüències bèl·liques amb els turcs i l’espoliació dels anglesos que mai tornaren els detalls decoratius robats i que actualment exposen al museu britànic de Londres. L’any 1894 Grècia va patir un dels terratrèmols més importants de la seua història i el Partenon es va veure afectat.

Hui en dia la tasca de reconstrucció i conservació continua i malgrat veure grues i elements de contenció la bellesa del lloc perdura.

El Partenon de lluny.

També veiem l’edifici Erecteion construït a la part més sagrada de l’Acròpoli  que compta amb  les cariàtides que són sis columnes amb aspecte femení que subjecten la coberta del temple, estes són còpies perquè les originals estan al nou museu de l’Acropoli.

Edifici Erecteion

Observem el temple d’Atenea Nike construït per commemorar la victòria dels grecs sobre els perses en la batalla de Salamina i l’escultra d’Atenea a la que li tallaren les ales per a que mai poguera abandonar Atenes.

I també passem pel Propileos que eren la grandiosa entrada a l’Acròpoli, era un edifici central de forma rectangular... Tot domina la ciutat d’Atenes a una altura de 156 metres sobre el nivell del mar. I des de cada racó de la ciutat també es veu com, imponent l’Acròpoli, vigila. Val la pena anar a Atenes només per veure de prop este conjunt arquitectònic tan harmònic i de gran perfecció, malgrat saber que hi ha molt  destrossat i el que queda és una mínima part.

Passejant entre estes ruïnes, se sent un gran respecte perquè és un lloc de culte, al menys  ho era i pense que ho serà sempre. Hi ha qui mirant les ruïnes diu que són pedres, tal volta és per falta d’imaginació, jo només fent una ullada ho veig amb vida i amb els carrers plens de gom a gom, imagine la gent que va a rendir culte al deus. Recorde pel·lícules...estos escenaris han estat mil vegades recreats per mostrar-nos la història a traves de la ficció. Està bé, quan ho tens davant resulta tot familiar per haver-ho vist tantes vegades en pantalla.

Odeon de Herodes es un edifici construït a l’any 161 per a celebrar audicions musicals, està als peus de l’Acròpoli, junt al teatre de Dionisio. Es va fer amb murs revestits amb marbre i el sol estava cobert amb mosaics. I cridava l’atenció un sostre fet amb fusta que hui ja no existeix. L’escenari té més de 35 metres d’ample i una capacitat de 5000 espectadors, en l’actualitat és escenari de manifestacions culturals en estiu.

Odeon de Herodes

El Teatre de Dionisio on s’hi representaren per primera vegada tragèdies i comèdies de grans autors, va ser el més gran teatre de l’antiga Grècia amb una cabuda de 17000 espectadors. Dedicat al deu de  les vinyes i el teatre, va ser construït al segles IV a C. Tenia una part darrere on les actors es canviaven de roba. En un primer moment els espectadors s’hi col·locaven al descampat de davant que després es construïren  les  grades de pedra. A la part central de les primeres grades hi havia 67 seients fets posteriorment en marbre decorat i estaven reservats per a sacerdots i reis.

El Teatre de Dionisio.

Visitem l’estadi olímpic, estadi panatenaico, que  va ser construït 1896 i 1870 escenari del primers jocs olímpics amb capacitat per a 60000 espectadors. Es va edificar al mateix lloc on l’any 330 aC esc construí el primer estadi fet amb fusta.

Estadi olímpic

Les panateneas eren celebracions religioses per rendir culte a Atenea. Es feia atletisme, hípica, lluita o carreres de quadrigues, també competicions musicals i de bellesa.

Actualment passegem per les grades de marbre o podem pujar al podium dels guanyadors, nosaltres ho fem, cert que el que se sent és ser testimoni de la història perquè el lloc és molt simbòlic.

Seguim visitant la ciutat. Deixem per ara el culte als deus i anem a la part terrenal, on viu la gent actualment. La part més antiga d’Atenes són els barris de Plaka i Monasteraki, ,  és on està l’herència bizantina i otomana, immediatament al nord de l’Acròpoli, son zones turístiques. És lloc arquitectònicament  protegit i per això conserva l’autenticitat, que contrasta amb la resta de la ciutat.

Volem anar a veure l’agora romana i a la grega que eren els centres comercials on es va germinar la democràcia.

Agora romana.

L'agora grega

De camí anem trobant-nos menudes esglésies, catedrals i antigues esglésies bizantines, així que,  l’ingredient religiós ens segueix acompanyant.

Esglesia bizantina en Plaka.

El Carrer Athinas des d’on anem cap a Monasteraki, és  on esta l’Ajuntament,  és uns dels carrers més bulliciosos, diumenges fan el mercat de les puces.

Té moltes botigues menudes, en la majoria venen fruits secs i especies, sembla un basar oriental. Al mercat tancat es on està el peix i la carn que es ven al crit dels venedors que competeixen a veure qui dóna el crit més fort.

I Monastiraki és la principal entrada a Plaka, és una plaça connectada a carrers comercials. El barri de Plaka  és barri d’artistes, tasques, tabernes, places, tendes d’artesania... Tots són carrers laberíntics, estrets i escales que  baixen des de l’acròpoli, molt turístic, el amos de les botigues o tavernes seuen a la porta reclamant atenció, criden en veu forta i clara que el que venen és el millor. Per estar tan a prop de l’Acròpoli este barri se l’anomena el barri dels Deus.

Situat al centre d’Atenes el museu és un del més rics del món reuneix les principals obres d’art trobades a Grècia des de la mascara funerària de Agamenon als frescos recuperats de l’illa de Santorni.

Museu.

Quina ciutat més acollidora, bonica... fem un passeig agradable. Ens sentim com a casa, el caràcter grec i  el nostre, el dels espanyols i valencians en concret, és paregut, serà per què estem banyats pel mar Mediterrani. Anem al parlament a la plaça Sintagma.

Plaça sintagma.

Desprès, a les portes del Parlament vegem el canvi de guàrdia, són els “èvzones” en honor al soldat desconegut. Els evzons es crearen com un cos d’infanteria lleugera a principi del segle XIX i destacaven per usar rifles. Com tots els canvis de guàrdia són un ritual carregat de simbolisme, perfectament vestits compleixen a la perfecció el rol encomanat. Abans eren molts, ara són un grup reduït d’elit. El solemne pas del soldat bocabada, es fa cada diumenge a les onze del mati i cada hora en punt, les 24 hores del dia en versió resumida.

Canvi de guardia a les portes del Parlament.

Kolonaki on hem estat de camí a la plaça sintagma, és un dels barris mes luxosos i elegants amb espais verds és un lloc agradable per passejar i prendre algun beguda a alguna de les modernes terrasses o restaurants.

Pugem de nou a la part alta d’Atenes des de Kolonaki des d’on es veuen vistes boniques, estem a Likabitos o asssitim a un espectacle de ball tradicional que ens ha paregut  interessant. Observar la tradició d'un poble és endinsar-se en el seu passat i és important fer-ho per coneixer millor el present qu estas trepitjant.

balls tradicionals.

Filopapaus likabitos va ser el benefactor d’Atenes, a la lloma més alta front a d’Acròpoli hi ha un monument al seu honor.

Likabitos.

Des de la lloma alta s’hi veu el port del Pireo, que és el port principal i el més important del món antic així com el tercer més important al Mediterrani. És el punt de referència per a la navegació per les illes del Mar Egeo.

Al fons, el Pireo.

Al fons, l'Acròpoli.

El dies passen volant. El passeig per la capital de Grècia no cansa, només hi ha un inconvenient, fa un calor sufocant, camine i les esportives es queden enganxades a l’asfalt, com si es fongueren...

Hem visitat part antiga i també la part moderna com la plaza Omonia que és la més comercial i sorollosa de la ciutat, una plaça que abans era bonica, ara amb tant de transit ha perdut la bellesa que tenia. Ara els vehicles manen més que els vianants. Em quede amb la part antiga, per suposat, encara que hi ha qui diu que Atenes és un grapat de pedres, i em desagrada, perquè estes”pedres” tenen molta història.

QUADERN DE VIATGE, GRÈCIA, estiu 1994

MÈRIDA (Espanya): LA CIUTAT ROMANA

Passejar per Mérida és passejar per la història de la hispània romana.

Tot  mereix l’atenció en Mérida, tot sense excepció, l’exterior on trobem els vestigis romans i també el museu. El museu és obra de l’arquitecte de Tudela, Rafael Moneo Vallés. És un edifici gran on s’han emprat rajoles i formigó i s’han construït molts arcs. El primer que pense només entrar-hi,  és que sembla que estem en una terma romana, però alhora veig modernitat i eixa contradicció m’agrada.

Entrem al museu, no podem perdre’s el que hi ha, és molt interessant per saber més sobre la Roma hispana. Hi trobem col·leccions d’escultura romana, mosaics i moltes explicacions de com funcionava la ciutat.

Així que, anar a Mérida és gaudir de la història trepitjant el sol per on passarien el personatges de la història romana, el museu ho explica molt bé. M’agrada este lloc tan ben condicionat i didàctic. L’amfiteatre, el peristil de l’amfiteatre,  la casa romana, el teatre, la casa de Mitreo, el temple de diana... quant que hi ha per a veure!

I quina meravella de teatre! Es va construir sota el patrocini d’Agripa, gendre d’Augusto, entre els anys 16 i 15. Diuen que els romans no eren molt aficionats al teatre, tanmateix en una ciutat de prestigi, com era Mérida,  no podia deixar de construir-ne  per als jocs escènics.

També admirem el que queda de l’amfiteatre, construït en el 8aC, segons inscripcions a les tribunes. Estava junt al teatre i es van emprar materials més pobres. L’amfiteatre va servir per a espectacles més populars. Entre 15.000 i 16.000 espectadors gaudirien dels jocs de gladiadors i lluites amb animals salvatges. Estos espectacles eren molt esperats perquè recreaven sobre els entaulats damunt l’arena, escenaris com boscos, selves o deserts.

És un passeig molt agradable, totes les perspectives tenen bonica imatge.

Parem atenció al temple de Diana en una plaça de la qual queda poc, restes de paviment i de marbre i uns murs. S’hi conserva perquè posteriorment s’hi construí damunt un palau renaixentista, el del Conde de Corbos, edifici del qual també s'hi conserven parts.

I passem per davant de cases romanes... Una és la de Mitreo que és una vivenda edificada a finals del segle II dC fora de els muralles de la ciutat. Va ser casa important. Els amos serien persones rellevants dins de la societat de Mérida, és el que es dedueix per l’extensió que ocupava la casa, dos pisos i també per la decoració de les cambres que encara hi queda. Tota la distribució estava al voltant de tres patis. En esta zona, fora de les muralles també hi havia  llocs funeraris i industrials.

Tambè hi és el circo romà, un dels millors conservats de l‘imperi romà. És molt gran 403 metres de llarg per 96’5 d’ample. I cabien més d e30000 espectadors.

Admirem l’aqüeducte dels miracles. És colossal i forma part d’una conducció d’aigua que causà expectació general en temps passats. El nom li ve perquè es considerà un miracle que els pilars es conservaren majoritàriament. I és que s'hi conserven més de 800 metres d’aqüeducte i en alguns trams arriba a 27 metres d’alt per damunt del terreny.

De l’Alcazaba àrab trobem el que queda de l’època musulmana, la més antiga de la península feta amb models bizantins. Va servir per  a molts usos: seus administratives, residència del governador i especialment refugi del últims àrabs que eren un minoritari grup contra les amenaces externes.

Des de l’Alcazaba observem el pont romà en tot el seu esplendor, és un dels més llargs de l’antiguitat. Va ser un pont important per al comerç i per a la comunicació en la zona. Fet de formigó i granit, té 60 arcs de mig punt, té quasi 800 metres de llarg i 12 d’alt en els punts més elevats. És tota una obra d’enginyeria, pensada per a ser un pont sòlid, robust, resistent a les aigües fortes i corrents violentes. Les guerres i les fortes vingudes d’aigua del Guadiana el deterioraren i ha tingut restauracions posteriors, però hi és, com a testimoni del pas fort dels romans per estes terres.

QUADERN DE VIATGE EXTREMADURA, primavera de 1997

NIMES (França)

A la ciutat de Nimes tot gira al voltant de Les Arenes, però La Maison Carré lluita per la importància i fer-se veure.

Des de Montpeller anem a Nimes, amb tren està molt a prop. És la segona vegada que vinc a esta ciutat però de la primera fa tant de temps, que ja ni ho recorde. 

Nomes baixar del tren i caminant per una zona enjardinada trobem el gran monument. Tal volta és una banalitat dir que Nimes són Les Arenes i que les Arenes configuren Nimes, però és que així ho pense. A la ciutat tot gira al seu voltant, encara que La Maison Carré lluita en presència i importància. El que és cert és que tan un monument com l’altre, valen la pena veure’ls i només per ells cal la visita a la ciutat, encara que estic segura que Nimes tindrà altres al.licients que també atrauen.

La veritat és que Les Arenes són grans, enormes... la façana bocabada i m’agrada. L'edifici mesura 133m de llarg per 101 d’ample, té una altura de 21 metres i dos nivells d’arcs, la façana es divideix en 60 trams. 

Les Arenes

Nombroses escales i cinc galeries circulars permeten l’accés fàcil en tot l’edifici. Antigament les 34 files de grades eren ocupades per més de 23000 persones, situades segons classe social, els de més categoria baix, els de menys dalt. Tanmateix des de tots els punts hi ha perfecta visibilitat per gaudir, aleshores, dels combats gratuïts entre gladiadors i feres salvatges. Els espectadors estaven protegits del sol per un vélum enganxat per cordes.

Les Arenes

L’amfiteatre va ser construït a finals del segle I dC. Al llarg dels segles va ser sotmès a moltes reformes interiors, perquè els vescomtes de Nimes construïren dins el seu palau fortalesa. Posteriorment es creà un xicotet barri a l’interior que tenia al voltantde cent vivendes i dos capelles. Passà en molts amfiteatres romans. Estes cases s’hi mantingueren en peu fins el segle XVIII, quan es decidí enderrocar-les per tornar-li a l’amfiteatre l’aspecte original. I actualment és considerat el millor conservat del món.

Les Arenes

Actualment s’hi celebren molts espectacles: operes, concerts i els afamats festejos taurins que se celebren en Pentecostes i en setembre creant en la ciutat un ambient meitat espanyol i meitat camarguès que al ulls forasters pot resultar xocant. De fet nomes entrar-hi, al primer colp d’ull no sembla que estàs a un amfiteatre de l’antiguitat, sembla que has entrat a una plaça de bous actual.

Les Arenes

I són de les millors conservades del món romà,  l’àudio guia que entra amb el preu de l’entrada està molt bé i les expilacions són amenes i detallades, cert que aconsegueixen capficar en ambient transportant-nos a aquella època de lluites i espectacles. I com a complement hi ha dos espais multimèdia que es poden veure sobre gladiadors i el toreig. 

Les Arenes

La Maison Carreé, literalment, la casa quadrada, no està molt allunyada de les Arenes a uns 500 metres. Fent un passeig curt hi arribem, l’admirem per fora, per un costat i per altre, pugem les escales i veiem la perspèctiva des de dalt. Cert que és un gran monument. A la Maison Carreé no entrem, dins només es veu una pel•lícula sobre la història, a més a més és en francès.

La Maison Carreé

Fou construïda al segle I amb marbre, concretament l’any 16 a.C i per Augusto, formant part del foro. És un temple corinti que està sobre podi i escalinata  central que dóna a la façana. Té sis columnes en la paret frontal i en els laterals huit de les deu columnes estan integrades als murs. És l’únic temple antic conservat integrament, mesura 26 metres de llarg, 15 d’ample i 17 d’alt.

La Maison Carreé

Des del segle XI ha servit per a moltes finalitats diferents: consolat, estable, casa, església, seu de la prefectura, arxiu i museu. Actualment malgrat la destrucció del foro antic, l’entorn ha esta adequat i va ser Norman Foster qui remodelà tota la plaça construint un edifici avantguardista  enfront. L’any 1992 el sostre va ser restaurat reproduint l’antic i des de 2006 s’inicià una restauració de la façana solament alterada per les incemencies del temps i per la contaminació.

La Maison Carreé

Si, just enfront de la Maison Carreé, la del passat, han construït una maison moderna i d’art, la Carrée de l’Art, és un centre cultural, contrastant i desafiant a veure quina de les dues obres arquitectòniques cobra el protagonisme i la importància.

La Carreé de l'art

Jo crec que esta clar, el sabor de l’antiguitat guanya i més en este cas amb un monument tan proporcionat i ple d’harmonia que podria contar tantes coses si els murs parlaren.

La Maison Carreé i la carreé del'art

Malgrat estar estar avançada la vesprada, no volem deixar Nimes sense anar als jardins de la Fontaine on esta la font primera d’aigua de la ciutat. L’aigua és important i està present en tota Nimes.

Els jardins de la fontaine

Els jardins foren construïts l’any 1745 en la zona romana de la source, són considerats els jardins públics més antics d’Europa. hi ha fonts, estàtues, escalinates, avingudes... decoració neoclàssica...el jardí és gran, molt gran, nosaltres no arribarem a veure’l al complet. Actualment s’hi celebren actuacions i concerts estiuencs.

Els jardins de la fontaine

Hi està el temple de Diana, un poc abandonat i aïllat, però demostrant, una vegada més, que Nimes té un gloriós passat romà, formava part del santuari de la Source, de la font d’aigua.

El temple de Diana.

Mes amunt, i dins del recinte del jardí, a 10 o 15 minuts  seguint una escalinata i múltiples camins està la Tour Magne de 37 metres que formava part de les muralles romanes, construïda l’any 15 a.C. i enclavada al cim de la muntanya era la torre, és alta i part important de tota la muralla, que alhora assenyalava el lloc on s’hi trobava el santuari de la Source, que segurament seria el lloc de culte pre- romà. Malgrat saber que és monument important, renunciem a pujar a veure’l perquè és quasi de nit tal volta tanquen el parc... i no volem quedar-nos tancades!..

El que s'ha de visitar...

Anant d’un monument a altre he vist que Nimes és una ciutat gran, animada, enjardinada i amb molts arbres que proporcionen refrescants ombres als passejants i als edificis senyorials del segle XVIII. Es una ciutat tranquil•la, tal volta massa per a la gent jove. Segons diuen, la joventut prefereix anar-se’n a altres ciutat veïnes en cap de setmana quan en Nimes no se celebren les festes i fires. 

Val la pena l'escapada a al ciutat.

Sé que a Nimes hi ha molt més: les muralles, la catedral, la plaça del rellotge... i molt a prop està el pont du Gard, que formava part de l’expansió en construccions que permetia crear fonts, termes, clavegueres, banys... i així donar prestigi  a la comarca. No hem d’oblidar que Nimes era una important ciutat de la Gàl•lia romana.

Le pont du Gard

I a Nimes també se la coneix pels pantalons vaquers. Al segle XVII Nimes és important pel tèxtil i per crear la tela dels jeans, una tela blava forta i resistent. Levi Strauss al segle XIX compra per casualitat un lot d’esta tela per a fabricar roba a cuiners i buscadors d’or. El primer lot nº501 donaria nom als pantalons més famosos del món. 

Amb tot dic que val la pena una escapada a la ciutat i passejar i admirar el llegat romà, ho recomane, especialment als amants de la història. 

Abans d’agafar de nou el tren, ens acomiadem de Les Arenes... el sol està més baix i hi ha altra llum... el monument té altre aire diferent.

Ens acomiadem de Nimes...fent l'ultima fotografia de les Arenes..el seu simbol..

QUADERN DE VIATGE, SUD DE FRANÇA, estiu 2015