La catedral anomenada "la bella desconeguda", ara ja és "la bella reconeguda".
Després de mostrar-vos un poc de Palència,
especialment el seu carrer Major, ara us mostre la joia més preuada entre
els palentins, el monument més important i icona de la ciutat. Parle de la catedral,
la bella desconeguda…que des de fa uns anys, l’ajuntament vol que se la conega
per la bella reconeguda. S’ho mereix, cert, que tothom conega esta meravella dedicada al patró
de la ciutat, Sant Antolin que fou declarada monument històric artístic en
1929. És la tercera catedral més gran d’Espanya darrere de la de Sevilla i
Toledo.
Ens situem en la plaça de la Inmaculada,
davant del monument que fa homenatge a la
Inmaculada Concepció. Data de 1914 i està fet per l’escultor Jerónimo Arroyo.
La Verge mira cap a la catedral i... cap als nius que han fet casa en les parts
altes. Ah les cigonyes...!cbusquen els millors llocs i estes han escollit un molt destacat.
La Verge mira la catedral i nosaltres
també: la façana meridional. Des de l’exterior es veu un edifici fort i auster,
majestuós també. Res fa sospitar el que guarda…que és grandiós… És un temple
gòtic iniciat en 1321 sobre temples anteriors i enllestit en 1516, així que predomina el gòtic però conserva elements
visigots i romànics, també té elements renaixentistes, barrocs i neoclàssics.
Des de l’exterior veiem d’esquerra a
dreta, la paret del claustre, la porta del bisbe, la torre, la porta dels nuvis
i els àbsides o capçalera, màxim
exponent del gòtic clàssic d‘origen francès, on hi ha capelles hexagonals amb
finestrals i vidrieres. Entre les finestres estan els contraforts. Em recorda la catedral de Leon.
La catedral té una torre alçada a mitjan
del segle XV, gòtica, de planta quadrangular i 55 metres d’altura. Segons
estudis recents tenia finalitat militar i desprès s’afegiren els pinacles i l’espadanya
per a decorar.
Hi ha cinc portes d’entrada. Des de la façana
meridional en veiem dos: a la dreta, junt a la torre catedralícia, està la
porta del Salvador o dels nuvis, gòtica i decorada senzillament amb tres
arquivoltes apuntades plenes de motius vegetals. Es denomina dels nuvis perquè
hi es casaren Enrique III i Catalina de Lancaster en 1388. A l’esquerra està la
porta més gran i decorada del temple: la del bisbe o de Santa Maria del segle
XV-XVI. Està decorada amb cinc arquivoltes d’arc apuntat i motius vegetals.
Estan recolzats sobre columnes coronades pels apòstols esculpits al segle XVII.
Enmig dos vidrieres en forma de flor envolten la imatge de la Verge.
Comencem la visita entrant pel claustre renaixentista, on hi ha exposada una
porta romànica de l’església de san Quintanatello de Ojeda.
Entrem al temple per la porta renaixentista. Impacta, tal volta perquè és diferent.
No és com la majoria de catedrals i esglésies que tenen un gran espai i
enfronta el retaule major. Si, impacta perquè és imponent i hi ha un alguna
cosa en l’ambient que emociona, tal volta la culpa és tant d’art concentrat,
tanta bellesa mires on mires, tanta història... no vaig a detallar totes les
obres artístiques que hi ha...este escrit es faria molt llarg, només us mostre
un resum del que més m’ha cridat l’atenció.
Per exemple, el primer que veiem és
un retaule de pedra del segle XV i m’agrada especialment perquè està dedicat a
dones, (santes, verges).. També veiem altre retaule de pedra plateresc del
segle XVI, amb un retaule de fusta policromada enmig representant la Visitación,
obra hispano flamenca de principis del segle XVI.
Però és que hi ha tant…no tenim prou ulls. En este cas un o una bona guia
és recomanable que fa parar en detalls importants artístics i històrics. Nosaltres
hem tingut sort. No tothom explica tan bé. Escolte atenta les seues expertes
explicacions, que fa amb passió sobre la catedral que coneix tant. És palentina
i cada dia transmet sobre la seua ciutat. I ara en la catedral les explicacions
són emoció, i eixa emoció fa apreciar més tot el valor.
Arribem al trascor, als peus del temple, on també hi ha molt que mirar. Des del segle
XVI el magnífic retaule de pedra s’alça sobre cinc escalons i és una preciosa obra
del renaixement d’estil tardo gòtic i plateresc amb destacats sants i l’escut
dels reis catòlics.
Enmig del trascor està el políptic, obra
del pintor holandès Jan Joest de Calcar i un dels conjunts pictòrics més destacats
de la pintura flamenca en Espanya.
L’espai del trascor queda acotat amb els
tapissos de la salve de Flandes, del segle XVI configurant l’espai dedicat al res de la salve. Hi també
està el púlpit de fusta obra dels deixebles de Berruguete.
En el trascor està l’entrada a la cripta situada en un nivell inferior de la
nau central. S’accedeix per una escalinata situada al peus de les grades del
trascor. Baixem. És on estan les restes
dels temples anteriors sobre els quals la catedral es va construir. El primer
que trobem és l’església romànica del segle XI i al fons estan les restes de l’església
visigòtica. Tot s’ajunta formant un espai únic per acollir les relíquies de
sant Antolin, patró de Palència. Sant antolin fou un sant siri del segle IV i
les relíquies arribaren a Palència de mans del rei godo Wamba. Durant la invasió
musulmana s’oblidaren fins que el rei Sancho III de Navarra les descobrí mentre
caçava. El que passà es que l’animal que perseguia s’amagà en una gruta i el
rei el va seguir, però de sobte va perdre la mobilitat del braç. El rei s’adonà
que estava en un lloc sagrat, hi eren les relíquies del sant. Aixi que Sancho,
va prometre que si curava del braç alçaria un temple per guardar les relíquies
del al sant. I així va fer. A la cripta hi ha un pou d’aigua segons la tradició
“miraculosa”. Cada 2 de setembre, dia de san Antolin, s’obri la cripta per
poder complir amb el ritual de beure l’aigua. Fa anys eren els bombers els que s’encarregaven
de traure del pou tota l’aigua de dins acumulada durant l’any per evitar intoxicacions, però des de
2018 es fa un repartiment simbòlic emprant aigua envasada. Sanitat va decretar
que l’aigua del pou no era apta per al consum.
L’església visigòtica del segle VI es caracteritzada per dos columnes monolítiques
amb capitells de formes vegetals i geomètriques. És un valuós vestigi donat que
segons els experts la cripta reuneix el millor de l’art visigot, que no es pot trobar
en altres monuments de l’època.
Seguim mirant… En este sector del temple hi ha algunes capelles,
en la capella de la Inmaculada, destaca una decoració recuperada en una
restauració enllestida en 2017. És un gran fresc del segle XVI que ocupa tota
la paret frontal dedicat a la Creu. En la mateixa capella, a l’esquerra hi ha un
retaule xorigueresc de principi del segle XVIII presidit per una Inmaculada.
El retaule de El Salvador emmarcat en un retaule de pedra junt a altres
sants és una meravella…
També és fascinant el Crist de les batalles, del segle XIV i del qual conta
la tradició les tropes palentines abans d’anar a les guerres li demanaven protecció.
És un crist en la creu d’estil gòtic de fusta policromada i grandària natural.
De gran realisme i dramatisme m mostra un rostre seré. Actualment l’emmarca un retaule del segle
XVII.
De totes les
capelles hi ha dos més importants: la capella del Sagrari, que era l’antiga
capella major, gòtica que en el segle XVI i la posterior capella major. Nosaltres
veiem primer esta, la del renaixement que està tancada per una reixa de ferro
de Cristóbal Andino, obra mestra de l’art en ferro. Té un dels retaules més
bonics d’Espanya fet pel millors artistes. San Antolin fou afegit al segle XVII
i presideix el retaule junt a la Asunción de la Verge i el sagrari, tots
envoltats de sants i profetes.
El retaule està
sobre un sòcol que originàriament eren
rajoletes blaves de Talavera, les quals s’han rescatat i conservat una part. La
descoberta fou l’any 2022, amb motiu de la posada a unt per a l’exposició commemorativa
del VII centenari de la catedral, estava fins el moment cobert per un panel de fusta
imitant el marbre neoclàssic.
Tot just
enfront esta el cor gòtic que abans de la construcció de la capella major
renaixentista estava en la capella del sagrari. Sempre m’agrada observar
detalls i veig escuts heràldics dels canonges titulars dels seients. Al fons enmig està el seient principal més alt
i flanquejat per pinacles, on seia el
bisbe. L’orgue original era del segle XVII, del qual es conserva algunes parts.
Seguim el recorregut per la catedral, que no
deixa de bocabadar. Passem per més capelles...per la capella de Nuestra Señora
de la Virgen Blanca, en la qual la imatge de la Verge titular és del segle XV,
esta feta amb alabastre i té una bessona
en la catedral de Toledo.…
També passem per la capella neoclàssica de
san Jose i parem més l’atenció en la capella del monuments o antigament s’hi
reunia el Consejo de la ciutat i està el monument utilitzat en setmana santa, I
per la capella de san pedro o dels reis anomenada aixi per estar hi
representats el tres reis mags. Del segle XIV fou reformada en el XVI i en 2008 s’enllestí una gran tasca de restauració
que era necessària per la humitat i escàs manteniment. És una de les capelles més
riques en decoració.
I quasi
acabant el recorregut li dediquem temps a la capella del sagrari, que com ja
s’ha dit, fins el segle XVI, 1521, fou capella major. Està en la part central
de la girola. Hui en dia és lloc de resar i culte diari. Cert que és un lloc
especial. Recupera restes romànics: la
reixa datada al segle XII i la taula de l’altar.
Hi es conserva el sepulcre de la reina
Navarra doña urraca, filla de Alfonso
VII i esposa del rei Garcia Ramirez de Pamplona, És una arca de fusta pintada
col·locada en posició elevada.
També està el sepulcre de Ines de Osorio, envoltat
per una reixa, amb la seua fidel criada als seus peus, a la que, segons hi ha tradició
els estudiant li tiren de la coleta per aprovar els exàmens. La història de
doña Ines és curiosa. Per deixa testamentaria va sufragar moltes despeses de la
catedral i volia estar enterrada en la capella però no podia ser per estar
reservada només ala reialesa. Tanmateix la solució fou molt enginyosa. L’enterraren
en un lateral, des de l’exterior (foto de dalt) i des de l’interior ( foto de
baix) es veu perfectament perquè des de la capella només la separa una reixa. A
ixi que també s’hi pot dir que està enterrada
dins, junt a la reina i per fins i tot quasi té mes protagonisme que Dona urraca .
I amb esta història amb final feliç per a
dona Inés, reposant on volia, deixem el temple passem pel sobri claustre
renaixentista del segle XVI, veient de nou la porta romànica que hem vist a
l’entrada,
Ara entrem al museu catedralici situat en la
sala capitular, on s’exposen obres procedents de la pròpia catedral entre les
que destaquen la santa Ana triple de XVI, o un quadre de Berruguete. També hi ha un
quadre de Carles I pintant segons les regels de la anamorfosis, per veure el
rostre s’ha de mirar per un menut forat.
Al museu, sense dubte, l’obra més
important és un quadre de El Greco representant el martiri de San Sebastià.
I aixi acabem, amb la sensació d’haver fet
un visita completa a una de les catedrals més boniques d’Espanya. Bé mereix que siga per fi reconeguda i que
s’oblide el qualificatiu de "desconeguda".
En eixir faig una última mirada a la plaça
i els ulls se me’n van cap a una escultura: el monument al mestre creat en 2003,
un xiqueta asseguda escolta atentament la lectura del seu mestre, destacant així
la importància dels mestres i l’educació
en la infància. Em sento identificada.
QUADERN DE VIATGE, CIUTATS DE CASTELLA i RUTA ISABEL
LA CATÒLICA, PRIMAVERA 2024
