RESSENYA LITERÀRIA i de cine VIATGE AL PAIS ELS BLANCS

 

VIATGE AL PAIS DELS BLANCS

Llibre: Ousman Umar

Director de la Pel.licula:  Dani Sancho.

 

M’agradaria que tothom llegira el llibre d’Ousman Umar, o que gaudira de la pel·lícula que conta la seua vida, o que el seguira a les xarxes, https://www.facebook.com/OUSMAN.MARTES. Cert que m’agradaria. I tothom, no solament qui ja està conscienciat de la realitat dels immigrants. Ousman ho diu: Ara necessite explicar esta història, fins que ja no hi haja més històries com esta per explicar.

"Viatge al pais dels blancs" és una història d’emigració, de superació, d’acollida. Però qui és Ousman Umar? Ousman  va nàixer a un poble de la sabana africana, a Ghana, va eixir de casa amb tretze anys per buscar una altra vida. Conta que  la que tenia, era una vida feliç i senzilla, fins que un dia mentre jugava, va veure un avió al cel. Des d'aquell moment va voler ser pilot, enginyer, tot menys negre. li entrà el cuquet dela curiositat.

Però a guna, al seu poble no podia estudiar. I va decidir buscar el lloc on ell pensava tindria totes les oportunitats. I buscant, va viure un malson durant el trajecte: va caure en mans de les màfies, del mercat d’esclaus, va travessar l’inhòspit desert, va viatjar en pastera pel mar, va veure la mort a prop i la del millor amic, va ser un dels sis sobrevivents dels quaranta-sis que eixiren cap a Espanya... fins que arribà al paradis somniat al cap d'anys. Era aleshotres un adolescent que no sabia ni quin any havia nascut només sabia que va ser un dimarts. 

En arribar a Espanya el patiment continuà, començant de zero, buscant dia a dia la manera de sobreviure en un entorn racista. Al capdavall troba una dona, la Montse,  que l’ajuda i acaba adoptant-lo. Però tot el que aconsegueix Ousman és mèrit propi, la família acollidora està al costat recolzant-lo i facilitant-li amb el seu suport la burocràcia.

M’agradaria que tothom fora empatic amb l’estranger que troba de cara o que té de veí, tant se val. La biografia d’Ousman  és un exemple de la immigració: de la duresa del viatge i del que es troben en arribar al “país dels blancs “ desitjat. Ousman va fer un recorregut dur de quatre anys travessant el desert  i el mar, arribant a Canàries. L’expert mèdic digué que tenia entre setze i dènou  anys i la funcionaria li donà l’oportunitat de sortir-se’n dient que en tenia disset. Amb divuit l’hagueren enviat a Ghana.

M’agradaria que la seua vida fora coneguda per aquella gent que veu l’estranger com una amenaça. L’estranger és una persona com qualsevol altra, i si ve a Espanya és perquè vol una altra cosa diferent al que té.  Oumar volia estudiar, se’n va eixir del seu país perquè tenia curiositat pel món més enllà del seu poble natal. És això censurable? 

La vida d’Ousman, relatada amb cruesa i sinceritat, dóna peu a reflexionar sobre la importància de donar oportunitat i ajuda a l’emigrant perdut en una realitat desconeguda. Fa pensar que com ell amb esperit de superació, hi ha molts altres més que volen aprofitar l’oportunitat de viure una nova vida. Fa pensar en la importància dels gestos recolzant! en el cas d'Ousman un gest en majuscula perquè és adoptat per una familia. 

Oumar vol ser exemple, volia que el seu viatge i penúries passades valgueren la pena i sabia que l’educació era important. Ousmar, que era analfabet, durant el primer any d'estada a Espanya, volia aprendre de tot i mentre treballava clandestinament es va ensenyar castellà, català i a llegir i escriure. Això es diu voluntat, esforç, constància, això es diu estimar la vida. Acabà anant a la universitat. I també això es diu curiositat. I es diu viure amb il·lusió malgrat tot.  

Ousmar diu que la  seua vida és una acumulació de fracassos, sense perdre la il·lusió, i ahi està, sent un bon exemple de guanyador en la lluita conta les adversitats i una vegada arribats on volien descobrir la civilització tan diferent al seu món natal, observar  incomprensions, males mirades, dormir al carrer, patir fam, fred, por, notar indiferència... Pense que és un heroi.  Fins i tot en 2012 fundà una ONG Nasco, amb seu en Ghana i Barcelona que brinda educació al seu país  natal. A més l’any 2018 es va incorporar  a l’equip de Pro activa Open Arms.

La realitat darrere del refugiat, del sensepapers, del diferent,  és amarga. I commou. I emociona. I es necessària divulgar-la. El relat d’Ousman és un testimoni, és denuncia. La seua odissea està plena de moments durs però també hi ha tendresa i felicitat gràcies a la Montse, l’acollidora, el muscle on es recolza Ousman quan encara és un xiquet, malauradament molt maltractat per l’odissea del viatge. 

Amb tot, la vida d’Ousman és un crit d’esperança, ell és model de superació i la família catalana model d’acolliment i solidaritat. Tan de bo hi hagueren més “Montses” i més persones amb la voluntat de ferro i esperit de superació d’Ousman, que actualment és divulgador i activista...tan de bo! Però falten tantes coses per arreglar en esta societat, en el món en general! Hi ha tantes politiques a canviar! I tantes mentalitats que estan tancades en pany i forrelat! Hi ha tanta falta d’humanitat! En este aspecte crec que anem enrere, com els carrancs.

Llegiu el llibre que per cert, per a docents hi ha una completa GUIA DIDÀCTICA per a la ESO https://penguinaula.com/es/docs/GL/GD-Viatge-al-pais-dels-blancs_176782.pdf

Cal prendre consciència sobre la realitat de la migració, la pèrdua de la innocència, la superació. Cal conèixer què fan a la fundació de la seua ONG (NASCO) per donar oportunitats als joves del seu país d’origen. Cal no tindre prejudicis, ni jutjar sense saber, la biografia d’Ousman Umar ens ensenya que no s’ha d’etiquetar ningú pel color de la pell.