La història d’Espanya vista, escoltada i sentida en un parc temàtic.
Hui fem un viatge al passat, anem al parc de temàtica històrica Puy du Fou, situat a 13 quilòmetres de Toledo a la Comunitat autònoma de Castella-la Manxa. El parc fou inaugurat en l’any 2021 i forma part del grup francès Association du Puy du Fou.
Vaig perquè tothom que ha estat ho recomana.
Vaig per comprovar si realment val la
pena i com diuen, els espectacles són fascinants: els diürns i el nocturn.
Vaig perquè diuen que cal anar-hi al menys una vegada per viure l’experiència.
Però jo només li dedique un dia i no dos com aconsellen. Puy du Fou és una visita complementària d’uns dies per Toledo i voltants. Així que hui faré un tast i si m’agrada, ja repetiré altra vegada i ho veuré tot millor.
Entre. Tinc comprada l’entrada bàsica però en taquilla pague extra pel “passe emoción” que té molts avantatges: no fas cues i et situen en llocs més cèntrics. Al capdavall me n’adone que ha estat un encert, sense el “emocion” no hagueren pogut arribar a alguns espectacles. Així que primer consell, si pot ser... comprar el passe “emocion” i segon, mirant la butxaca, intentar no menjar ni beure res al parc perquè et trauen, sense més ni més, un ull de la cara, no un no, els dos...directament. Els preus són desorbitats, a mi m’ho semblen, i les cues en tots els llocs inacabables.
El parc s'organitza en quatre poblats històrics, connectats per camins naturals i envoltats de vegetació autòctona. Mentre et mous pel parc gaudeixes de la naturalesa de la zona. Però encara falta més vegetació, més arbres, més ombra... sortosament en algunes parts s’han creat ombres, molt necessàries per suportar el sol... Hi ha molts animals: cavalls, ases, cabres, oques, gallines…aus...
El parc és com una ciutat formada per barris històrics, el Arrabal, la Puebla Real, la Venta de Isidro i l’ Askar Andalusí, on hi ha exhibició de música, teatre, dansa i acrobàcies que representen esdeveniments històrics. Cert que l’escenografia de tot el que veiem és fantàstica plena d'efectes especials i d' última tecnologia.
Hi ha molta organització: plànols, monitors anunciant quan són els espectacles...indicacions...encara que, sincerament, en algun moment he tirat en falta alguna persona encarregada en meitat camí, quan hi ha tant d'allau de gent i ixes d'un espectacle i necessites anar al següent i tens el temps justet. És que es formen rius de gent i no exagere!
Diuen que el parc és apte per a qualsevol persona, siguen els gustos i interessos, bé, estic d’acord, però també diuen que és apte per a totes les edats i jo crec que menors de set anys es poden avorrir perquè no entendran el que es conta...i tal volta se’ls pot fer pesat i es cansen...normal, són menuts...
Són representacions històriques exalçant períodes destacats de la història de l'Espanya castellana, des d'una perspectiva diferent, lúdica i molt original. Diuen els entesos que amb alguna que altra inexactitud. Jo no ho sé, no em conec tant detalladament la història com per a rebatre-ho. Imagine que com totes les adaptacions a cine, teatre o novel·la, hauran hagut que fer algun canvi. No és censurable s’entén. Jo tinc clar que totes les adaptacions tenen parts de ficció. El que si he notat és que, en general, els diàlegs són pobres. Pense que la raó és que es vol ressaltar la part musical i visual tant escenogràfica com el treball dels artistes. El primer que veiem és “A pluma y espada”.
No podem fer fotos dels espectacles i jo, obedient no en faig, però si de l’interior abans que comence. Em quede bocabadada des de l'inici amb la història que es desenvolupa en el Gran Corral de Comèdies. De tots els espectacles del parc en destaque tres i este és un d’ells. Apareix el senyor Fernán Gómez, corregidor de Toledo i Lope de Vega...Hi ha un complot contra el rei i també hi ha una història d’amor. El que m’ha impactat a nivell visual ha estat la versatilitat de l’escenografia. Preciós. Comencem amb bon peu.
Tot seguit anem al “El misterio de los Sorbaces” però abans cal dinar. Hui hi ha zones de menjar lliure però molts grups d’estudiants omplint-les. També hi ha fontetes per omplir la botella d’aigua. Perquè al parc hi ha poques ombres i si fa calor...és mortal. Com deia, hi ha llocs on comprar beguda i menjar...però a preu d’or...
Anant amb el “pase emocion” no es fan cues...no cal anar amb antelació per agafar bon lloc. Comença l’espectacle. És l’any 589 i en una església visigoda s'hi representa un episodi espiritual i simbòlic amb impressionants efectes d'il·luminació. Tot comença amb un casament prohibit entre una jove romana i un príncep got...és un misteri que va romandre intacte durant segles...
Seguint la nostra previsió, entrem a “El tambor de la libertat” que és un espectacle inspirat en la Guerra del Francès davant dels francesos i representat en un colossal escenari inspirat a Toledo.
Després veiem “El ultimo cantar”, el segon espectacle, al meu parer, realment bocabadant, el tercer és el nocturn. La resta estan bonics, però els que ressalte són especialment impactants per les innovacions tecnològiques, pels actors o pel vestuari...per dir algun aspecte. Este en concret empra la tecnologia 360º, escenaris mòbils i narrativa èpica que commou per explicar un passatge de la vida del Cid Campeador.
Tot seguit veiem “Cetreria de reyes”. Espectacle a l'aire lliure i es recomana portar gorra, barret, etc, en el qual més de 200 aus i rapinyaires sobrevolen el cel en una coreografia aèria impressionant. Passen molt a prop dels caps dels espectadors i podem veure els animals perfectament, el cap, el bec, color, les plomes, la grandària...
Ja tenim vistos tots els espectacles diürns amb horari establert que teníem previstos. Queda “Allende la mar Oceana” que s’hi pot entrar en qualsevol moment. És un espectacle immersiu perquè reprodueix l’interior de la caravel·la de Colon quan va fer el primer viatge a Amèrica. L’inici i preparatius...
I quan entres dins del vaixell, passant de cabina a cabina, sembla que fem el viatge junt a la tripulació...fins i tot gràcies als efectes especials es noten i se senten els trons de les tempestes...i el soroll de l’aigua brava... i sentim el moviment de la nau...
I el trajecte acaba en la nova terra descoberta. M’ha agradat molt.
Els espectacles acaben a mitjan vesprada. Però a nosaltres ens queda encara el plat fort, el nocturn, que comença a poqueta nit. L’entrada es pot comprar per separat, és a dir hi ha qui només veu l’espectacle nocturn i altres que només veuen els del dia. Mentre fem temps mengem alguna cosa i gaudim de música en directe escoltant cançons d’Alejandro Sanz. També és moment d’anar a per roba d’abric al bus o al vehicle propi perquè no hi ha cap problema per entrar i eixir. Generalment alguna jaqueta o mocador per al coll és necessària per gaudir sense fred de l’espectacle. Nosaltres prevenint agafem jaquetes però no ens fa falta, després d’un dia de calor, fa una nit fantàstica.
Quan es fa l’hora anem cap al “El sueño de Toledo", el tercer que més m’ha agradat de tot el parc. El “pase emocion” ja no val. Ara tenim el seient numerat. De nou es veu l’organització tan necessària per moure la gran quantitat de gent.
Hi ha més persones que en tot el meu poble sencer! I que bonic! Quina meravella! L’escenari ens transporta a Toledo vora el riu Tajo! Les aigües transparents reflecteixen les cases...
I en començar...impressionant! No puc deixar de mirar l’escenari. En uns quasi 80 minuts es resumeix la història d'Espanya des dels visigots fins al segle XX. Tenen tota la raó els que diuen que és l’espectacle estrella del parc, de fet és el més gran d’Espanya... És que s’ajunten més de 200 actors i genets sobre un escenari de cinc hectàrees... és que hi ha focs artificials, efectes especials bocabadants... drons...i videomapping d'alta tecnologia que va decorant l’escenari segons l’època... És que quan creus que no poden fer res més que puga impactar se superen amb altre efecte...és que sembla màgia!
Em quede amb la curiositat de saber tot allò que eix de baix de l’aigua...ufff... com ho fan? O és efecte visual.? I em quede patint pels pobres actors, actrius, ballarins, ballarines, i també cavalls... que han actuat i ballat sobre aigua...en este espetacle i altres del matí. Imagine que no estarà gelada... Així i tot...mare meua! com acabaran de mullats!
Tots els espectacles estan bé, alguns més atraients que altres, la professionalitat dels actors i actrius és indiscutible en tots perquè són actors ballarins, acròbates...i els cavalls! Que ben mestrats...però este espectacle nocturn té un ambient màgic especial... hi ha una espectacular posada en escena representant els moments importants de la història i realment val molt la pena veure-ho.
Puy du Fou no defrauda, però hi ha gent que exagera lloant-lo. He vist els espectacles principals i els secundaris no m’ha donat temps. Amb tot, m’ha agradat més del que en pensava. Però ja està vist. Fastidia tanta gent, però és el que hi ha. Crec que val la pena anar hi una vegada en la vida per gaudir de l’impacte visual d’alguns espectacles i per deixar-te sorprendre. Tal volta torne, però d’aci molts i molts anys, quan tinguen novetats i jo ja no tinga tan present esta experiència.
