FOTOS i MÚSICA: MERAVELLES D'EGIPTE

El país dels faraons... el país que encisa... captiva... enamora... 

DESCOBRINT EGIPTE

Egipte és un país fascinant, que guarda mítiques meravelles arquitectòniques d’enormes dimensions que estan envoltades de magnifiques històries.

ENTRA  ALS LINKS per saber més....

Egipte és un país captivador, jo hi vaig anar en una ocasió i m’agradà tant que no vaig dubtar en tornar anys després. Les sensacions i sentiments  van ser diferents perquè el temps ho canvia tot, l’edat també canvia la manera com es mira.

Egipte es gran i divers, hi ha restes del passat i també llocs on trobar la realitat actual. Et propose uns llocs que sense cap dubte causen magnetisme a qui els veu, per impactants i fabulosos, per diferents. I un dels que més m’impactà fou La Ciutat dels Morts. Us propose una barreja dels dos viatges que vaig fer fa anys però que em van deixar una petjada profunda que costa esborrar.

Podem començar per la capital, El Cairo, la gris ciutat caòtica on recorde que el trànsit era insuportable. I recorde gent amable, molt amable, i un calor sufocant en un museu que em feia patir per les peces que s’hi guardaven. Actualment ja s’ha solucionat i hi ha un nou museu al que jo vaig visitar.

Recorde el seu mercat…els mercats àrabs tenen un “nosequè “ especial. Són diferents als occidentals, serà per l’olor o el color... no sé…s’han de visitar per entendre el sentiment que desprenen.

A prop de la capital estan les piràmides,  ja tothom sap de què parle, és la imatge més tipica i s’ho val. Impacten, et fan sentir menuda front a tanta inmensitat.

I també està la més antiga, la de sakkara, que tambè resulta igualemet enigmàtica. Tot Egipte ho és.

Hi ha molts monuments grandiosos, enormes... com colossos de Mennon o el temple de Deir el Bahari que trobem en el trajecte que dibuixa el riu Nil.

Si parlem de temples, els màxims exponents són  Luxor i Karnak, que són una meravella arquitectònica. Les columnes si el murs parlen. Els jeroglífics hi conten la vida dels faraons i els súbdits que tenien al seu càrrec. 

Esna,  Kon Ombo,  i Edfu són altres temples que impacten. Tot Egipte bocabada i els monuments competeixen en importància. 

Recorde la ciutat de Luxor  amb un somriure perquè hi vam viure una bonica experiència en una escola. 

I  tambè em trau un  somriure altra experiència, que tothom coneix si creua la resclosa d’Esna en un creuer turístic.

Com m’agradà Egipte! Guarde tantes imatges dels dos viatges! Una bona forma de veure les meravelles que té Egipte és fent un creuer.  En el primer viatge en vaig fer un pel Nil:  NIL I PART, NIL II PART, NIL III PART  i en el segon en vaig fer dos, pel Nil i pel llac Nasser .

Amb el segon Creuer vaig arribar molt al Sud, quasi a les portes de Sudan, a la regió de Nubia.

I tambè arribàrem a la meravella de les meravelles: Abu simbel. La primera vegada que vaig visistar Abu Simbel vaig arribar en un menut avió i la segona en el vaixell. Le dues maneres d’arribar emocionen, des de l’aire és una fantàstica imatge quan es veu el temple envoltat de desert i des de l’aigua que també mostra una perspectiva incomparable.

REFLEXIONS POSTERIORS, EGIPTE 1997 i 2000

 

EGIPTE: pinzellades de El CAIRE, la capital

Ciutat caòtica, enorme... ciutat gris i sorollosa... ciutat de contrastos per confluir riquesa i pobresa, misèria i esplendor.

Les dues vegades que he visitat el Caire l’he catalogada de ciutat caòtica, gran, (millor dit, enorme), gris, sorollosa... ciutat de contrastos, per confluir riquesa i pobresa,  misèria i esplendor. Les dues vegades m’he sentit embolicada d’aires d’història, política i religió.

Sobre la misèria que hi vaig trobar la primera vegada de  manera colpidora, ja he fet un esbós parlant de la ciutat dels morts i de la contaminació de Nil on la gent anava a poar aigua per a menjar sense tenir en compte el grau d’infecció que hi podia transportar. Va ser una imatge que difícilment s’esborra de la memòria, una imatge que contrasta amb el que realment es ven d’Egipte, que és la seua grandesa passada faraònica.

El Cairo.

        

El Cairo és gris, per la pol·lució i per la pols del desert. La ciutat pot arriba a atabalar, per la quantitat d’estímuls sensorials.

És una inmensa urbe.

Però també tot allò que atabala, és precisament el que realment encisa de El Caire, com en altres ciutats àrabs: és l’ambient, la barreja de colors i sabors junt als sorolls que tothora t’acompanyen. Tot el conjunt és el que realment val la pena, és el que a mi m’atrapa.

Tanmateix, a més a més de l'ambient, en una visita a El Caire no pot faltar la visita als seus grans monuments, alguns imprescindibles com la mesquita de Hassan, la mesquita de Mohamed Ali o la Ciutadella.

Però no cal córrer, les ciutats s’ha de visitar pas a pas.

Vestigis de moltes èpoques no en falten...

La mesquita de Mohamed Ali és un dels monuments més espectaculars i representatius de la Ciutadella, coneguda també com la mesquita d’alabastre. Mohamed Alí va ser el fundador de la destronada casa reial egípcia i l’impulsor de la modernització.

            

Fotos 265-

Mesquita de Mohamed Alí.

     

La Ciutadella va ser construïda per Saladino a partir de 1176 i durant segles fou la residència de sultans. Des de la Ciutadella es pot veure una panoràmica completa de la ciutat, sempre gris... sempre envoltada de boirina. 

Vista des de la Ciudadela.

       

Però ja sabeu que a mi el que m’agrada és anar carrer amunt, carrer avall... I si es tracta de perdre’s per la ciutat per tal d’assaborir més l’essència, cal passejar pel barri copto que és un entramat de carreronets estrets on hi ha un museu, i esglésies, on trobem la petjada dels antics cristians egipcis. Diu l’Evangeli que en esta zona de El Cairo és on visqué la Sagrada família durant el seu exili a Egipte, és el que una veu local ens conta quan passem per un estret carrer del qual no conserve ni foto, però si el recorde perfectament. Hi trobem doncs, història cristiana i història jueva. Hi vaig anar la primera vegada. El barri copte no és una visita molt turística, els tours guiats, la majoria, deixen esta part a banda.

Està bé endinsar-se per lloc pocs transitats, carrers que no estan ni al plànol, sempre amb precaució, sempre a l’aguait.

I és que les grans avingudes i als carrers principals el transit de cotxes i motos és desesperant, sense respectar cap norma de circulació vial, així,  creuar un carrer suposa una aventura de la qual no se sap com pot acabar. I pujar a un taxi també suposa anar amb la por al cos perquè sembla que anem a xocar.

Si, així és. En Egipte el trànsit és com una batalla campal, els vehicles aborden de costat, de front i per darrere, a altres vehicles motoritzats, o no motoritzats, com són els burros, els carros abarrotats de mercaderies, de gallines o de persones.

La ciutat és caòtica.

El museu de El Caire és impressionant. És on es veu un resum de l’esplendor faraònic. És com fer un passeig ordenat i en unes hores  per la història. Sempre bocabada admirar el que s’hi guarda, per bellesa, per antiguitat, per pensar quanta informació guarda. Sempre que estic a un museu pense la quantutat de coses que sabríem i que que no se saben si, de sobte, tots estos objectes que ara es guarden entre vitrines parlaren... Seria un documentat testimoni molt fiable...

Del museu destaque la secció dedicada a Tut-anj-amon. Magnifica. Sorprenent. Tant de tresor! És difícil imaginar-ho tot en la tomba tan menudeta. Particularment és el que més m’ha impactat perquè havia llegit el llibre del descobridor de la tomba on descrivia tot el que havia trobat...és un llibre apassionant. Estar davant del tresor em va fer recordar el llibre i recordar la visita a la tomba ara buida. Encara no puc imaginar com cabria tant de tresor dins d’aquell habitacle mortuori.

Malgrat el desordre, el calor que es pateix dins del museu i que pense no deu ser bó per a la conservació de les obres d’art... malgrat tot, pense que val la pena entrar-hi i estar un temps observant el passat egipci. Hi ha més de 5000 anys d’art, una xifra que es diu en no res... però si reflexionem-hi ens adonem de la gran quantitat de tresor acumulat.

Museu.

     

 La flor del lot és característica de l’Egipte antic i també de l’actual. Fent una ullada al passat veiem que des de la flor del loto emergiren molts deus. Com és flor que s’obri de dia, està relacionada amb Ra, el deu del sol. També de la flor de loto va emergir el deu Nefertum, el dels perfums. El loto era símbol sagrat de resurrecció i fins i tot es diu que de la creació. El loto oferia protecció i curació, veritat i justícia.

Flor de loto.

     

I fent referència a la planta del loto, també està la moderna Torre del Caire, la torre de televisió, de 187 metres d’alçària,43 més que la piràmide de Guiza, el que la converteix en l’estructura més alta de El Cairo i potser d’Africa. Fou dissenyada evocant el símbol esmentat. el de la flor del loto sagrada i consruida amb granit el material emprat a l’antic Egipte. Corona la torre un restaurant giratori a la planta 14 amb vistes a la cutat i al  riu Nil que té al costat.

Torre de El Cairo.

      

I no pot faltar, sense excusa,  anar al mercat de  Khan el Kalili, lloc de més de 600 anys d’antiguitat on s’assaboreix la vida real del país. Els preus no són barats, el turisme fa estralls, el regateix no és fàcil. Hi vaig gaudir de debò mirant-ho tot i intentant empassar-me de tots els olors i colors, com faig sempre als mercats àrabs que són sempre singulars i especials. Em va semblar enorme i seguia les pautes d’altres mercats àrabs, amb carreronets plens de botigues i gent, uns venent, altres comprant, alguns mirant, altres sense fer res, i molts xerrant. El mercat és lloc de trobada social. I això passa en qualsevol mercat del món, en els d’abans i en els d’ara, en els orientals i els occidentals.

Mercat de  Khan el Kalili

      

En el cafe Fishawi o cafe dels espills, prenem un cafè, el sobrenom li ve perquè d'espills, se’n veuen per  tot arreu i de totes les grandàries. Entrar-hi no és fàcil perquè és estret i està ple, així i tot trobem uns seients. Hi ha pocs occidentals en este moment, però ens miren amb bona cara, estan acostumats als estrangers. I per què és afamat? Doncs perquè des de fa dos-cents anys no ha deixat de funcionar, diuen que ni de nit ni de dia... es singular perquè a més dels espills no té portes.

I  sobre tot perquè s’hi  respira literatura pensant que el premi Nobel de 1988 Naguib Mahfuz era client assidu. I pensar la de novel·les que haurà germinat el premi Nobel assegut al mateix seient on jo he estat...

Cafe Fishawi o cafe dels espills

Em quede curta parlant d’esta gran ciutat, no he dit ni la meitat de la meitat... no parle del seus balls, ni de la seua música, ni dels menjars, ni de les aventures als taxis, ni en botigues comprant...Només us mostre unes pinzellades d’esta gran capital, deixe la resta per a la imaginació del lector que pot emprar  la capital egípcia com a base per visitar els voltants i anar a altres llocs del país dignes de visitar.

La danza del vientre.

Tenim l’hotel prop de les piràmides i ens llevem de llit amb una bonica panoràmica.

         

QUADERN DE VIATGE: EGIPTE primavera 1987i estiu 2000

EGIPTE: Pinzellades fotogràfiques des d’ASSUAN a les piràmides de GUIZA

Com deia Terenci Moix, les piràmides són com tothom suposa però més grans del que se sol imaginar.

És el meu segon viatge a la terra dels faraons, encara no me n’he anat i ja sé que vull tornar-hi. En estos moments estem a Assuan. 

Però toca acomiadar-nos-en d’esta ciutat que ens ha servit de pont per conèixer la població núbia. 

I endinsar-nos en el llac Nasser.

Volem anar a El Caire per agafar l’avió, però el trajecte el fem en dues etapes. De l'anterior viatge a El Caire recorde l'amarga de la ciutat del Morts: una esgarrifant imatge.

El primer tram, ASSUAN- LUXOR, el fem per carretera. És altra manera de conèixer el país, altra perspèctiva totalment diferent i més autèntica que la més idíl•lica navegant pel Nil. Anem escoltats per la policia, les mesures de seguretat imperen. Als egipcis els preocupa el tema del fanatisme que no fa bé a ningú, no volen que els forasters deixem d’acudir al seu país a admirar tot l’esplendor del passat i no volen deixar d’oferir la hospitalitat natural que solen donar sempre. 

El que ens trobem de camí és un terreny àrid, ressec. Vora la carretera hi ha cases disperses, també passem per menudes poblacions. No perd detall, mire pel vidre del vehicle i els que seuen a les porta de les cases em miren.

Fem el trajecte sota protecció policial.

Després el trajecte de LUXOR a EL CAIRE el fem amb avió.

I arribem a Sakkara. En este racó viatger ja ho tinc tot dit sobre esta i les altres piràmides que després d’esta primera parada, anem a veure. No cal repetir, simplement voldria matisar que la màgia de les piràmides es manté intacta, no es perd en el temps, ni mirant-la una ni mil vegades.

SAKKARA

Sakkara

ANTIGA MENPHIS

antiga Menphis

GUIZA

Guiza

QUADERN DE VIATGE, EGIPTE, estiu any 2000