EGIPTE: Els nubis d’ASSUAN

Al Sud d’Egipte, i ja quasi frontera amb El Sudàn, trobem els nubis, d’ascendència reial, de raça negra i posat elegant. 

Núbia és la regió situada al sud d’Egipte i al nord del Sudàn. La població viu al llarg de la vall del Nil aprofitant la fertilitat que proporcionen les aigües, just entre la primera i la sexta cascada. Antigament va ser un regne independent. Tenen llengua pròpia, tanmateix predomina la utilització de l’àrab o idiomes criolls i han acabat per parlar dialectes tan diferents uns d’altres que entre els mateixos nubis no s’entenen. Però si que tenen comuna la cultura i les formes d’organització socials i econòmica.

Poblat nubi.

Els nubis, que es consideren a si mateixos com descendents de l’antic regne de Kush  i de la dinastia kushita d’Egipte, originàriament estaven organitzats en set clans que habitaven la regió de Núbia, una àrea entre Aswan en el sud d’Egipte i Dongola en el Nort de Sudán. Durant segles, este territori va ser camí de les caravanes que comerciaven entre Egipte i els regnes africans del Sud. Entre els segles XVI  i XIX Nubia estigué ocupada per l’imperi otomà i conseqüentment molts emigraren a zones més allunyades.

Poblat nubi.

És el meu segon viatge a Egipte i malgrat visitar pobles, ciutats i mercats en la primera estada, vaig quedar tan enlluernada per l'esplendor del passat faraònic que vaig tornar a casa pensant que m'havia faltat barrejar-me entre la gent dels pobles. Així que, com si fos una asignatura pendent, en esta segona ocasió no vull perdre l'oportunitat de visitar un poble nubi.

A la dècada de 1960 del segle XX, molts pobles nubis quedaren inundats en construir la pressa de Aswan  i al voltant de 100000 pobladors foren obligats a reinstal•lar-se en altre lloc i alguns ho feren en el que s’anomenà la Nova Nubia a uns 40quilòmetres al nord d’Aswan, però altres emigraren més lluny, a altres països on el riu ja no hi era. 

Poblat nubi.

Són musulmans però barregen les seues creences ancestrals, i així pensen que el Nil té vida pròpia amb àngels i líders religiosos per la qual cosa, es requereix al Nil en assumptes d’amor, salut o fertilitat.

Al poblat nubi.

I no hem d’oblidar l’ascendència reial. Els antics faraons eren nubis, foren una important civilització paral•lela a la romana però després de segles de lluita perderen la independència contra els mamelucs que dividiren el poble nubi  i al final els desplaçaren del lloc on vivien i foren separats.

Actualment hi ha integració on viuen però s’hi veu la necessitat d'expressar la identitat. I no poden evitar preguntar-se  com es feren tants esforços per salvar els monuments i no ho feren per salvar la identitat com a poble. I és que només els buscaren la solució del canvi de residencia sense entendre que necessitaven el riu per a viure i tampoc tingueren en compte que  separant tot el grup de nubis se'ls abocava a la mort com a unitat.

Al poblat nubi.

Amb respecte entrem a una casa del poblat, ens endinsem a la cuina, creuem el pati, ens barregem entre les dones de la casa. L’economia es basa en l’agricultura: blat, civada, pèsols, meló o mango... Els dàtils formen part important en l’alimentació. 

Al poblat nubi.

Una jove m’ofereix pintar-me de genna i jo complacient accepte. M’agrada este tatuatge que en unes setmanes desapareix, el tindré de record en tornar a casa.

Els homes treballen la terra i les dones fan les tasques de casa, algunes també treballen fora, cosint o fent de mestres.

Al poblat nubi.

També tenen el turisme com font d’ingressos.   Al poblat   ens   espera un   jove que s’encarrega d’organitzar   passejos pel desert. Nosaltres en fem un. Sempre és un goig tenir a prop el desert i encara que resulta artificial    veure’ns als occidentals     damunt del dromedari, el nostre vehicle provisional per unes hores, no deixa de ser una  experiència. Si, és una experiència malgrat haver passat per ella altres vegades i en altres països, perquè cada desert és diferent i cada dromedari també. 

Al desert d'Assuan.

Al desert d'Assuan.

El meu jove guia que controla l’animal és molt rialler i fa molt agradable el passeig. Tots ho són, entre ells hi ha complicitat, estan acostumats al tracte amb estrangers.

Al desert d'Assuan.

Els joves guies ens porten per les dunes, per un paisatge inhospit...que "no té res", solament arena i rena.. i eixa és l’ànima del desert, la immensitat que t’envolta i que ompli sense més.

I de sobte, en un moment donat, la caravana de dromedaris para, hem de baixar, ens tenen preparat un descans a base de música i balls. Tot tremendament turístic però alhora divertit i gratificant.  Com m’agrada el desert i la seua gent!

Al desert d'Assuan

Des del desert arribem al mausoleu del Agha Kan i la seua dona la Begum, tot rodejat de dunes groguenques i banyat per les aigües del Nil. És la segona vegada que visite el mausoleu, esta vegada he arribat amb dromedari, la primera amb falua... quantes coses que ofereix el país...

El Nil

També fem passeig pel riu i veig l’hotel old cararact escenari de pel•lícules d’Agatha Christie.

El Nil

hotel Old Cataract

Visitem la pressa d'Assuan, a un costat el llac Nasser i a l’altre el riu, va ser una mampresa important per salvar monuments, edificis mil•lenaris que si no els hagueren canviat de lloc quedarien inundant s davall les aigües.

Pressa d'Assuan

I també donem una volta diurna per la ciutat d’Assuan. De nit ja hem visitada assaborint l’ambient nocturn, amb tant o més bullici que de dia, i jo em pregunte, la gent no dorm?

Totes les vistes les hem fet sota un estricte control policial. Tenen por a possibles atemptats. No volen que els turistes deixem d’anar i posen les mesures policials controlant. El turisme, com el Nil, dóna a Egipte vida.

Assuan

QUADERN DE VIATGE, estiu EGIPTE 2000