ANDALUSIA VERDA: Las Alpujarras

Caminar és un plaer, i més si cal, si és per un paratge natural respirant aire benvolent. 

Las Alpujarras és una zona andalusa que té un encís especial, encara que, tots els pobles blancs de l’àrea ho són, tots són bonics i tenen les seues particularitats. Amb una ruta caminant a peu de poble a poble, el sabor és més fort i eixe poble que trepitges perd realment  la singularitat. 

Nosaltres ho fem, caminen per un sector, l’altre el fem en cotxe. Ens agrada trepitjar i no ens importa que siga per pla o per barrancs, també la natura, així com ens agrada respirar l’aire sa de la muntanya andalusa.  

La nostra ruta va pel barranc de Poqueira i pels pobles que el formen: Pampaneira, Bubión i Capileira.

I és cert, sense exagerar, que la caminada de poble a poble ofereix uns paisatges espectaculars. Tanmateix si no es vol anar a peu, perquè no s’hi veu amb cor de caminar i caminar sense treva... sense parar... la ruta també la pot fer en cotxe... però no és el mateix... trepitjar el camp i respirar l’aire amb vistes al Mulhacén no té preu.

Antigament la senda per on anem era l’única existent per comunicar uns pobles entre altres. Ara hi ha més facilitats i més opcions per anar d’un poble a altre.

El poble de Pampaneira és menut, al voltant d’un 300 habitants, és un dels llogarets  més típics de l’Alpujarra, el qualificatiu se l’ha guanyat a pols, per bonic... per l’entramat de carrers estrets... i pel temple gòtic de Santa Cruz amb sostre de fusta d’estil mudèjar.

Procedència de les fotos: google imatges

Bubión també és menut com el seu poble veí, dalt o baix hi haurà el mateix nombre d’habitants i ofereix unes boniques vistes al barranc.

Procedència de les fotos: google imatges

Capileira és dels tres pobles que visitem i que formen el barranc de Poqueira el més gran, amb més de 500 habitants... i també és el que està a més altura, a 1436 metres. Té una església mudèjar i un museu d’arts i costums populars. En estiu s’organitzen excursions per pujar al cim del Veleta a peu, només són 16 quilòmetres de distància. Com m’agradaria tornar a esta zona en estiu i fer la ruta, veure de nou estos pobles per comprovar si han canviat o no han canviat i com gaudiria perdent-me pels seus carrers quasi deshabitats, encara que turistes mai en falten. I també m’agradaria per veure de primera mà un projecte singular que m’han contat s’hi fa i s’hi viu al poble, des de fa uns anys.

Procedència de les fotos: google imatges

Es tracta de Colorearte, i és singular perquè més que projecte és una forma de vida. S’ajuntaren pintors, poetes, escultors, fotògrafs, alguns d’ells cansats de la gran vida urbana estressant, i tots junts fan difusió de l’art que s’hi respira al poble i a la zona. És un somni fet realitat que ajuda fer somniar a la resta de gent que els visita i que fan de difusors del seu art. Ells no necessiten les xarxes socials, ni mòbils ni telèfons, és suficient la promoció que fa la galeria d’art situada a la plaça del poble i que es visitada per nombrosos turistes que visiten el poble.

Però tota ajuda és vàlida, i el grup buscava un mecenes que els done l’empenta econòmica  necessària per a dur endavant tots els projectes que pensen. No sé si els haurà arribat el promotor que desitjaven, però per si de cas hi llance la proposta per si algun lector li ve en gana recolzar esta comunitat d’artistes de l’Alpujarra.

Altres pobles blancs, bonics i amb encant són:

Lanjaron, amb quasi 4000 habitants i conegut per la seua aigua mineral i amb un castell del segle XVI.

Trevélez, amb quasi 900 habitants, és el  poble on es cura l’afamat pernil i és que el poble és el més alt de tota la península a 1476 metres contant solament amb els pobles amb ajuntament propi i de més de 500 habitants.  

Juviles que no arriba a 200 habitants té una de les esglésies més boniques de l’Alpujarra granadina.

Mecina Bombarón no arriba  a 150 habitants, té un pont romà i la població està envoltada d’un paisatge de vegetació mediterrània.

Yegen també menudet com la resta és in va viure l’hispanista angles Gerald Brenan a la dècada de 1920. Del segle passat. Té una bonica panoràmica de la muntanya.

Válor és un poble un poc més gran, amb més de 500 habitants, té una església mudèjar.

La calahorra amb més de 700 habitants i envoltada d’ametlers té un castell palau renaixentista.

Jeres del Marquesado, amb més de mil habitants, és un poble amb encant on podem trobar uns edificis molt ben conservats.

Guadix, amb més d e20000 habitants, te fama per les cases cova, també hi ha convents i esglésies. 

Bayarcal amb més de 300 habitants i església mudèjar està envoltat de bosc de carrasques.

Laujar amb més de 1500 habitants, situat junt al naixement del riu Andarax, té barris àrabs i fonts i cases senyorials.

Ohanes, de més d e700 habitants és el típic poble blanc, amb església de pedra i vistes panoràmiques espectaculars.

Alhama d’Almeria, amb més de 3000 habitants envoltat de tres paisatge diferents.

Los Millares amb un poc més de 200 habitants on hi ha un jaciment arqueòlogic de la l’edat del coure més important d’Europa. Almeria tranqui-la capital de província on destaque ala catedral fortalesa i l’alcassaba àrab.

Són uns pocs pobles entre molts, seleccionar és difícil i cadascú aconsella segons el que coneix. Jo aconselle la ruta a peu pel barranc de Poqueira, que és la que he fet.

QUADERN DE VIATGE, primavera ANDALUSIA VERDA 1993

*Fotos de http://www.minube.com/
*Les fotos que no posa la procedència pertanyen a l'àlbum propi.