BURGOS: Passeig per la ciutat

I de sobte, en plena ciutat, escoltem piular pardalets. Quin goig! Els busquem i no els trobem. Són el semàfors que anuncien el canvi de color amb este relaxant soroll.

Burgos i la seua catedral era una assignatura viatgera pendent i un estiu hi anàrem, en part per fugir del calor nostre i buscant la frescoreta de la qual Burgos té fama.  

     

La catedral de Burgos, emblema de la ciutat.

La primer sensació va ser que era una ciutat “sana”, molt neta i ben conservada, amb molta zona verda formada per parcs florits i frondosos. Després vaig saber que Burgos és la ciutat espanyola més guardonada en transport sostenible. Ha portat endavant iniciatives com la implantació del bio diesel a la flota municipal: policia, bombers i autobusos. També ha potenciat l’ús de les bicis mitjançant préstec i controla l’accés de vehicles al casc antic.

Passejàrem per la ciutat  amb temps..teníem dies per davant…En alguns carrers hi havia rebombori perquè els dies que nosaltres hi anàrem s’esperava el pas de la volta ciclista…però no passà res, en vore l’ambient ciclista i cobrir la curiositat de l’esdeveniment, buscàrem altres racons per no coincidir amb ells, en Burgos hi ha molts!.  

La ciutat convida al passeig sense mirar rellotges, encara que al nostre pas en trobem en alguna façana.

Recorde com un carrer bonic el carrer Victoria i també els passejos per l’Espolón...i per l’Empecinado, però el que resultava més agradable era fer-ho escoltant música…Quin goig.! I és que deambulant per carrers i avingudes sovint s’hi podia escoltar música clàssica interpretada per artistes aficionats, també hi havia alguns sopranos i tenors mostrant el seu art, tota una barreja musical que li donava a la ciutat un ambient veritablement acollidor. 

               

Anem per on anem el soroll harmoniós ens acompanya...els artistes, musics i cantants demostren el seu bon treball als transeünts.

Escoltant de fons esta barreja musical dóna gust passejar per Burgos.

Resultava també relaxant escoltar el cant dels ocells tothora i és que quan canviava el color del semàfor piulaven, impacients, avisant a transeünts i cotxes el que s’havia de fer.

Deambulant pel casc antic sense rumb fixat entropessàrem amb un arc d’entrada a la part antiga, des d’on es divisava la plaça de San Juan. Hi entràrem, forma part del  camí de Santiago, i trobàrem, a més a més d’un gran monestir benedictí del segle XI declarat monument historicoartístic que tenia funció d’hospital de peregrins, l’església gòtica de san Lesmes. San Lesmes és una antiga església construïda per Alfons VI de Castella l’any 1074, en honor al patró de la ciutat i on estan les despulles del monjo, que es va dedicar a la caritat amb els peregrins que passaven cap a Santiago en el seu camí. A finals del segle XIV l'esglèsia va ser reconstruïda, ampliada un segle després i modificada segons el gust de l’època al segle següent. És una joia arquitectònica. 

El patró de la ciutat és san Lesmes.

Passejàrem per la plaça de l’ajuntament i també per la plaça de la Llibertat i anàrem a vore el Palau dels Miranda, que actualment és el museu de la ciutat.  

Plaça de l'ajuntament

La plaça de la Libertat.

Palau dels Miranda

L’arc de Santa Maria és un exponent de l’arquitectura civil, era una de les dotze antigues portes d'entrada a la ciutat durant l’Edat Mitjana i va ser reconstruïda com arc en època de Carlos I de España.  

Arc de santa Maria.

Altre dia pujàrem al Castell acompanyades d’un burgalès, amb qui havíem quedat prèviament. És una historia llarga, que no ve al cas contar-la, però simplement explique que tinguérem una cita a cegues amb ell...coses d’internet!. No sabíem ni quin aspecte tenia. Va ser un encontre molt divertit, mentre esperàvem miràvem tots els xics, preguntant-nos quin dels que ens envoltava o s’apropava seria el nostre burgalès. Al final ens va resultar un excel•lent amfitrió. 

      

Vista des del Castell.

El Cid és figura important en Burgos. Això ens connectava a la nostra zona valenciana on el Cid també té la seua rellevància. Un dia ens assabentàrem que feien una ruta teatralitzada seguint el passos del Conqueridor. En agradà la idea perquè ens agrada el teatre i la història. L’actuació amb participació del públic en la que seguíem als actors per diversos carrers, va resultar didàctica i divertida, barrejant teatre clàssic, explicacions de la guia i molt d’humor. 

El Cid és molt important en la història de Burgos.

Assistírem a una didàctica representació teatral que transcorria per diversos punts històrics de la ciutat.

Burgos no és solament el que mostre en este breu passeig per la ciutat. Sobre tot falten els grans monuments religiosos: la catedral, el monestir de las Huelgas i la Cartoixa de Miraflores. I dels voltants, falta mostrar alguns preciosos pobles. 

Queda tot reservat per a nous capítols perquè esta primera parada en Burgos és simplement un tast per convidar la gent que visite esta zona tan bonica. Val la pena.

REFLEXIONS POSTERIORS sobre BURGOS 2002