Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 14 d’abril de 2012

GRÈCIA: Creuer per les illes



Matinada del 15 d'abril: centenari de l'enfonsament del Titànic. Qui no recorda la tràgedia quan puja a un vaixell? Sempre hi ha un poc de temor...és inevitable.

El vaixell és enorme, és com un poble flotant...

Estem  al port del Pireo per embarcar-nos en un creuer que ens portarà per les illes gregues, fins i tot anirem a l’allunyada Creta i també a Efeso en la costa turca. El creuer consta de cinc dies de les quinze que dura este viatge recorrent Grècia.

Mapa fet a mà del trajecte que vaig fer durant quinze dies per Grècia, conservat al quadern de viatge personal.

I encara que siga interessant parlar de les illes, també ho és parar l’atenció en el vaixell que serà casa nostra durant estos dies. Hi ha temps per a tot.

En entrar a l’enorme  vaixell quedem bocabadades del luxe, de les comoditats que s’hi poden gaudir. Allò és un gran hotel flotant, què dic hotel...! quasi és com un poble sencer. També ens adonem que hi ha un sector de gent “diferent”, tal volta cal qualificar-la d’esnob? Potser. Gent que hi està per fer ostentació de diners, de riquesa, de benestar social...i tal volta és simplement aparença.

Al vaixell AEGEAN DOLPHIN hi ha de tot: biblioteca, perruqueria, tendes, hospital, casino, gimnàs, sauna, saló de massatges, estació de ràdio... bars, restaurants i molts salons que compaginen espectacles i actuacions per poder triar. I les instruccions i normes així com els horaris d’obertura i tancament, tot ens ho donen per escrit de manera molt detallada. També ens donen un planning dels horaris d’arribada del vaixell a cada port i la partida. En este apartat cal posar atenció, sobre tot pel que respecta a les hores quan el vaixell reprèn la marxa i no espera ningú.

Està tot molt ben organitzat i amb molt bona atenció per part del personal plurilingüe de totes les nacionalitats que hi treballa.

No ens podem creure que nosaltres amb els pocs diners que hem pagat pels quinze dies de viatge per Grècia tinguem dret a tot el que en el vaixell hi ha. Per moments esperem que algú ens eisca al pas i diga: eh vosotras...de esto, nada de nada...o en este espectáculo no podeis entrar..o estos lujos no los podeis disfrutar...

I és que quan a l’hora del primer sopar de manera indiscreta preguntem a unes parelles que els ha costat els cinc dies de vaixell, ens diuen un preu desorbitat. I no són els únics, la majoria han pagat per cinc dies el que nosaltres ens ha costat els quinze dies en total. Per no crear un motí general d’inconformisme no diguem molt fort que nosaltres gaudim del mateix que tots ells però pagant molt menys.

Això és l’avantatge de viatjar contrastant rutes i preus, valorant que és el que més convé, gratifica trobar-te situacions com esta, gaudir d’un creuer que ens ha costat a meitat preu. Generalment quan parle amb la gent, me n’adone que la majoria no miren tant com jo, molts es fien del que li venen, via directa o via internet, i no miren més i si van per compte propi tampoc es paren a comparar molt. Jo no. Per a mi ja eixe preparatiu forma part de la motivació del viatge. Cada vegada que tinc previsió d’anar-me’n, estudie totes les opcions prèviament per trobar la millor oferta, busque si s’ajusta als meus gustos i pressupost i si és organitzat mire el tipus de gent. Ho mire tot.

El primer que ens fan al vaixell és un simulacre d’evacuació, posant-nos fins i tot els jupetins de protecció. Fem un exercici de salvament segons la normativa internacional sobre la seguretat. Esta part és necessària i obligatòria encara que quede tremendament turística.*


Els jupetins salvavides hem de saber col•locar-se’ls...mai se sap...
encara que millor no pensar-ho...

Ens instal·lem al camarot que són unes còmodes lliteres i  definitivament pense que este vaixell és un poble flotant. A mi em toca un camarot de dos, per sorteig he de dormir a la llitera de dalt. Dubte si el vaixell, quan agarre molta velocitat, es balancejarà i si puc caure, i dubte perquè no estic acostumada ni a dormir en la part alta d’una llitera ni en un vaixell.

Quina comoditat açó de viatjar navegant, sense carregar maletes amunt i avall, sense parar de fer coses perquè el programa d’activitats és tan complet que no donem a bast. Els horaris estan cronometrats: s’arriba a un port per desembarcar, ens deixen un temps lliure determinat per poder visitar el lloc i de nou a l’hora marcada, puntual, el vaixell continua ruta fins altra illa i altre port.


El temps està organitzat i les visites parant als ports cronometrades. Quan es viatja en creuer ens hem d'acollir a unes normes. nosaltres fem parades a algunes illes i al port de Kusadasi en Turquia per visitar les ruines d'Efeso. 

Dins del vaixell, de tantes activitats no sabem ni què fer. Hi ha classes de sirtaki (el ball tradicional grec), classes d’aeròbic, sauna, salons de ballar oberts tot el dia, unes vegades amb música de banda o al ritme del disjockey Asley...ah! i la piscina. Com desaprofitar la preciosa piscina i el solàrium del creuer?


La piscina és un dels llocs més animats. en tornar a casa, molta gent vol presumir de bornzejat.

Aixi que fer un creuer pot resultar estressant en lloc de ser un tranquil viatge de plaer. L’amiga Rosa la madrilenya, que m’acompanya en este viatge de la mateixa manera que ho ha fet en molts altres anteriors, és un exemple. Rosa vol fer-ho tot: ahora me toca sirtaki, diu, y luego solarium..  i sense esperar resposta pregunta: a què hora llegamos al puerto? Solo lo digo por si me da tiempo de otra cosa...L’amiga Rosa no vol perdre’s res. És cert, com el vaixell és tan gran, no dóna temps a vore, ni gaudir de tot.

I per les nits estan plenes amb sopars especials, en tenim un de gala on es saluda al capità i altre en honor a Grècia i hem de vestir de blanc i blau. Si no es vol participar també està l’opció de sopar als menjadors informals on hi ha menjar en autoservici.


M’agrada mirar el mar, els canvis de color segons el llum solar...

I també es munten festes a les sales de ballar, hi ha discoteques...salonets privats per tertúlies...tot preparat per a diferents edats.

Nosaltres, a excepció de l’amiga Rosa que està estressada per voler fer-ho tot, tastem només un poc del que hi ha, som conscients que molt del que tenim a l’abast no es pot fer i seleccionem el que ens abelleix durant el temps que ens deixen lliure de port a port.

QUADERN  DE VIATGE  GRÈCIA 1994

Recordant este creuer em venen al cap altres vaixells del passat i del present malauradament famosos. La nit del 14 al 15 d’abril de fa just ara cent anys es va enfonsar el Titànic, un enorme vaixell dotat de totes les tecnologies del moment que de res serviren. 


Dissabte 31 de març la capital d’Irlanda del Nord, Belfast, inaugurà un museu al lloc on es ca construir el desaparegut vaixell l’any 1912. Vos convide a fer un viatge virtual pel museu:
http://www.titanicbelfast.com/Navigation/The-Titanic-Experience.aspx

Però també a Barcelona hi ha una exposició itinerant que encara estem a temps de visitar:
http://www.titanic.eu/

Fa uns mesos el Costa Concordia, un vaixell també dotat de l’última tecnologia actualment en vigor, es va enfonsar recordant-nos la tragèdia de fa cent anys. Què va passar al Concòrdia? Cal reflexionar i pensar en les raons. S'ha de buscar l’errada per a que no torne a passar, de vegades falla la maquinària però de vegades són les decisions humanes les que són equivocades i poden resultar més perilloses.

Llegint tot el que es va parlar al voltant del Costa Concordia pare l’atenció en un detall. El simulacre és el primer que s’hauria de fer només pujar al vaixell, tanmateix està part tan important, depèn del tipus de creuer. Si el vaixell eix amb passatge complet des del primer port, al dia següent, sense dubte s’hi donaran les instruccions de com actuar en cas d’emergència. En canvi si el vaixell té diversos ports, el simulacre el deixen per a més endavant, quan tot el passatge de tots els ports per on van passant ha pujat, la qual cosa és un error perquè si ha de passar una desgràcia, també pot ser al dia següent d’embarcar i els viatgers necessiten saber les normes d’actuació.

Este és un dels factors que crearen caos al Concordia mentre s'enfonsava al més de gener d'este any 2012, a les costes de la idíl·lica costa toscana italiana. El creuer Costa Concòrdia, segons declaracions d’un supervivent espanyol, al moment d’enfonsar-se encara no havia fet el simulacre. El caos originat   ocasionaria en part que el balanç de la tragèdia fora tan tràgic.

S’ha de prevenir cada detall, no només nosaltres el viatgers mentre escollim quin viatge fer, també ho han de fer els altres dels quals moltes vegades depenem.



REFLEXIONS POSTERIORS sobre GRÈCIA 1994


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada